Cercle Català de Marsella

CONEGUEU EL CERCLE CATALÀ DE MARSELLA

- Els orígens i l'evolució fins avui
- Les nostres activitats
- El Cercle en xifres
- Relació amb el món
- Integració amb la societat d'acollida
- La qüestió lingüística
- La societat del nostre entorn i Catalunya

 

Els orígens i l'evolució fins avui

Frederic Mistral
Frederic Mistral
Víctor Balaguer
Víctor Balaguer
Les relacions entre Marsella i Barcelona, així com entre la Provença i Catalunya, tenen tota una llarga història que es podria explicar en un gruixut volum, puix conté segles de trobada. Cal pensar que un dels últims fets definitoris es situa a finals del segle XIX, quan el poeta i home polític català, perseguit per la monarquia espanyola d'aquell temps, en Víctor Balaguer, ve a refugiar-se a Marsella on és acollit per la intel·lectualitat del país, entre els quals cal destacar Federic Mistral, Premi Nobel de Literatura amb la seva obra èpica “Mirèia”. Uns anys després els catalans, per tal de donar les gràcies a l'acollida que els hi fou feta a Marsella, els oferiren una copa de plata, al peu de la qual hi havia la forma de dues dones que l'aguantaven, Provença i Catalunya. En Frederic Mistral s'inspirà d'aquest fet i en feu un poema que ha esdevingut l'himne de Provença: “La Coupo Santo”.

La Coupo Santo
La Coupo Santo

Inauguració Monument a Frederic Mistral a Montjuïc (Barcelona)
29 de juny de 1.930, inauguració del monument a Frederic Mistral al Parc de Montjuïc, Barcelona.
Una bona mostra de la continuïtat i especial intensitat de les relacions entre els pobles de Provença i Catalunya la trobem en els actes organitzats a Barcelona a partir del 26 de juny de 1.930 per commemorar el centenari del naixement de Frederic Mistral, que culminaran el diumenge dia 29 amb la inauguració d'un esvelt monument sota projecte i realització de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, coronat per un bust de l'escultor Eusebi Arnau i Mascort, erigit en un lloc avui una mica amagat però que llavors, al costat de l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1.929 encara oberta en aquell mateix indret de la muntanya de Montjuïc, no podia gaudir d'una millor ubicació. A les diverses celebracions que van tenir lloc foren convidats "felibres" (poetes provençals) i altres personalitats, entre elles el nebot del Premi Nobel, acompanyat de la seva esposa que, segons els diaris de l'època, va lluir el vestit típic de la regió d'Arlés en tots els actes. Una vegada més, la solidaritat entre ambdós pobles es faria palesa en el fet de que un dels actes que s'inclogueren en aquell atapeït programa fou un concert de l'Orfeó Català a benefici dels damnificats per les inundacions que s'havien produït al Llenguadoc pocs mesos abans.

Anotem també que ja des de principis del segle XX, a Marsella, començaven a venir-hi força catalans degut a la greu crisi econòmica que es vivia a Catalunya. La seva presència anirà augmentant pels fets polítics que tenen lloc a la nostra terra. (1) La “Setmana Tràgica” que culminarà amb l'afusellament del creador de l'Escola Moderna, en Francesc Ferrer i Guàrdia. Això comportà que molts dirigents dels moviments obrers s'exiliïn. Més tard, tindrà lloc la (2) gran repressió patronal desencadenada arran de la vaga de “La Canadenca” (1.919) que també comportarà repressió i empresonaments. Mentre, (3) responent a la crida del Mariscal Joffre, fill de Ribesaltes al Rosselló i eminent catalanista, alguns catalans s'allisten a l'exèrcit francès a partir del 1.914. Uns per tota la durada de la guerra, altres per dos, tres o quatre anys.

Acta fundacional
Acta fundacional (1917) i publicació al Journal Officiel (1918).
Seran doncs aquestes tres onades, les que originaran la creació del Cercle Català de Marsella, oficialment a començament del 1.918, si bé cal tenir en compte que ja hi havia una Comissió Organitzadora que funcionava des del 1.917 i que va convocar l'Assemblea General Constituent celebrada el dia 16 de desembre d'aquell any, començant així a donar caràcter oficial a aquell grup de catalans solidaris.

Més tard vindran a engrossir els rengles del Cercle els catalans que no volien anar a fer la guerra al Marroc, els perseguits per la Dictadura d'en Primo de Rivera, etc. Després, seran els exiliats del 1.939. Del primer període (1.918/1.928) hem trobat un document de la policia francesa en el qual es diu que: “El Cercle Català és un niu de separatistes, socialistes, anarquistes..., etc.”.

Pel que fa a l'evolució i desenvolupament del Cercle, cal precisar també diferents etapes.

La primera, fins el 1.926, és la de reagrupament de les famílies. La coordinació i relació en la vida dels catalans. El Cercle és, de fet, una reproducció dels Ateneus Obrers i Populars Opuscle Marsellesa Segadors
Partitures dels anys trenta.
Partitura i lletra Himne de Provença
Himne de "La Coupo Santo".
de finals del segle XIX i començaments del XX a Catalunya. Tot seguit es crea un grup teatral, amb obres d'una càrrega social ben determinada. Es representen les obres d'Àngel Guimerà, Santiago Rusiñol, Ignasi Iglesias. També es crea una Coral, amb les mateixes característiques. En el seu programa sempre hi han figurat tres cançons: “Els Segadors”, “La Marsellesa” (versió catalana d'Ignasi Iglesias) i “La Coupo Santo”, l'himne de la Provença. Aquesta coral funcionà fins ben entrats els anys 1.980 en que, mancats d’un director, es deixà l'activitat.

La segona etapa cal situar-la a partir del 1.926, amb els fets de Prats de Molló, protagonitzats per en Francesc Macià, Catalunya és notícia. El Cercle pren posició a favor d’en Francesc Macià, recollint diners per tal d'assegurar la seva defensa en el procés que se li fa a París. Entra en relació amb els diferents grups occitano/provençals de la vila, organitzant un seguit de trobades per tal d'aprofondir en l'agermanament dels dos pobles.

Telegrama al President Francesc Macià
Carta de l'alcalde de Marsella al de Barcelona, escrita en provençal.
Telegrama al President Francesc Macià
Telegrama enviat per intel·lectuals provençals al President Francesc Macià.
El 24 d'abril de 1.931, diferents intel·lectuals occitans signen un telegrama adherint-se a la República catalana proclamada per en Francesc Macià. I aquí s'intensifiquen unes ja estretes relacions amb Catalunya.

L'abril de 1.933, l'Ajuntament de Marsella encapçala una forta delegació de provençals i catalans (més de dues-centes persones) que serà rebuda a Barcelona en un viatge preparat des de feia força 18 d'abril de 1.933
18 d'abril de 1.933, la delegació de provençals i catalans acompanyats de
les autoritats, després de l'ofrena al monument a Frederic Mistral a Montjuïc
temps, principalment pel Centre Català i per l'associació provençal "Lou Calen" ("La Llàntia"), amb el desig de participar en el Centenari de la Renaixença i reforçar els lligams de Catalunya i la Provença 1934-Visita de l'Alcalde de Barcelona a Marsella
1934. Rebuda de l'Alcalde de Barcelona, doctor Jaume Aiguader, als locals del Centre Català. Dempeus, darrera d'ell, Jorgi Reboul, donant-li la benvinguda. Assegut, amb corbatí, Josep Homs, President del Centre.
immortalitzats per Víctor Balaguer i Frederic Mistral. La visita culminaria amb el solemne lliurament al President de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, del "Llibre d'Or" en el qual havien participat més d'un centenar d'intel·lectuals de Provença. Els contactes seguiran i, més endavant, el mateix Alcalde de Barcelona, el doctor Jaume Aiguader i Miró, serà rebut a Marsella. Més tard serà el Conseller de Cultura de la Generalitat, en Bonaventura Gassol i Rovira, qui visitarà la ciutat.

Carta Companys
7 de març de 1936. Carta del President Companys al President de "Lo Calen".
Aquestes relacions seran a la 1936/1937-Crida de Jordi Reboul als intelectuals provençals
1936/1937. Crida a la solidaritat amb els intelectuals catalans, de Jorgi Reboul als intelectuals provençals.
base de la solidaritat del poble de Marsella amb Catalunya en el curs de la guerra d'Espanya (1.936/1.939). Amb els diferents grups occitano/provençals de Marsella i, en general, de tota la Provença s'organitza un Comitè d'Ajut als intel·lectuals catalans. Per intentar pal·liar la penúria i la manca d'aliments, es recullen diners que es transformen en paquets de queviures que són enviats cada setmana a la seu de l'Associació d’Intel·lectuals catalans de Barcelona. Tota la logística va a càrrec de la gent del Cercle Català. Aquesta acció es continuarà en el moment de l'exili de milers de catalans el febrer del 1.939. Alguns podran arribar fins a Marsella. Aquí se'ls ajuda, acollint-los, protegint-los.

El començament de la Segona Guerra Mundial ho estroncarà tot. El 1.942, quan l'ocupació pels alemanys de la zona sud de França, les activitats del Cercle seran prohibides per les autoritats franceses de Vichy amb el vist i plau dels ocupants alemanys, per tal de castigar-lo per l'ajuda portada a la causa de la República. El local del Cercle serà saquejat i no hi deixaran res, mentre alguns dels seus dirigents sofriran persecucions.

Monument a Frederic Mistral als Jardins del Palau Longchamp
Monument a Frederic Mistral als Jardins del Palau Longchamp.
Crida del Cercle al Monument a Frederic Mistral als Jardins del Palau Longchamp
25 de març de 1945. Convocatòria del Centre Català a l'homenatge a Frederic Mistral.
No serà fins el mes de març del 1.945 (la guerra acabarà el mes de maig del mateix any) que amb motiu de l’Aniversari de la mort d'en Frederic Mistral, premi Nobel de Literatura per la seva obra “Mirèio”, provençals i catalans es trobaran de nou al peu del monument al poeta i escriptor que hi ha als Jardins del Palau Longchamp. La coral del Cercle hi interpretarà les tres cançons abans esmentades.

I aquí començarà una tercera etapa. El Cercle, amb l'ajut i col·laboració dels grups occitano/provençals i altres estaments de la ciutat, emprendrà una tasca d'ajuda als perseguits de Catalunya, a la denúncia del genocidi cultural que sofreix la nostra terra, a les protestes pels consells de guerra, pels afusellaments, pels empresonaments, per les persecucions. I això fins a la mort del dictador. En el curs de tot aquest temps, acollirem a Marsella alguns catalans escàpols de les persecucions. D'aquest període se'n podria escriure fins a l'alçada d'un campanar.

Programa Gaia Festa Jocs Florals 1967
Programa (tríptic) de la Gaia Festa, celebrada el diumenge 15 d'octubre de 1967.
A partir del 1.963, molts Informe policial Jocs Florals 1967
Documents trobats per l'historiador Robert Sarroca als arxius del Govern Civil de Barcelona.
dirigents del Cercle foren molestats per la policia francesa (a petició del govern d'en Franco) per les activitats que realitzaven de denúncia del genocidi cultural que sofria Catalunya, de la persecució dels demòcrates, de l'empresonament d'altres. Molts foren assignats a residència forçada a Marsella sense poder sortir de la ciutat. El 1.966, quan s'estaven preparant els Jocs Florals de la Llengua Catalana, el Cercle fou de nou prohibit. Deu dies després, amb l'ajut inestimable dels nostres amics provençalo/occitans Francesc Vallverdú anuncia els guanyadors
15 d'octubre de 1967. Francesc Vallverdú, secretari del Consistori, després d'haver anunciat el guanyador de la Flor Natural, el professor Ambrosi Carrion, i instal·lada la reina de la Festa, dona a conèixer la resta de guanyadors dels Jocs Florals.
creàvem “Les Amis de la Culture Catalane”, entitat amb la qual, tal i com estava previst, tingueren lloc l'octubre del 1967, a Marsella, els Jocs Florals de la Llengua Catalana.

Encara patiríem problemes i molèsties d'ordre administratiu, sempre destinats a dificultar les nostres activitats. No és fins al 1.981, data de l'elecció de François Mitterrand, candidat socialista a la Presidència de la República Francesa, que s'aconsegueix per fi regularitzar de nou l'existència "administrativa" del Cercle Català i podem respirar tranquils.

La quarta etapa cal situar-la tot seguit després. Ara ja som un poble normal. Ara ja tenim un país en democràcia. El Cercle pensa que la seva missió és una altra. Fer conèixer Catalunya. La seva cultura. Els seus escriptors. Els seus artistes. El seu poble. Ara ja no som la petita associació d'emigrants o de refugiats. Ara som els representants d'un poble de 7 milions de ciutadans amb més de mil anys d'història al darrere.

Les nostres activitats

La millor explicació d'aquest apartat la trobareu en el balanç anual d'activitats del Cercle, aprovat en la darrera Assemblea:



Balanç 2014



(1) Les nostres edicions i publicacions

Publicació Tiratge
a) Proposta del Parlament de Catalunya del 23/01/2013. Català/francès 1.500 ex.
b) Oferta de cursos intensius de castellà/català. Universitat de Lleida (francès) 400 ex.
c) Història de la sardana (francès) 500 ex.
d) Frases usuals (català/francès) 1.000 ex.
e) Connaissez-vous la Catalogne? 1.000 ex.
f) Le catalan, une langue gallo-romane (comparació castellà/francès) 1.500 ex.
g) Història de Catalunya en imatges (text en francès) 1.000 ex.
h) Altres documents (Programes, activitats, etc) 5.000 ex.
i) Edició mesal butlletí « INFORMACIONS » 340/360 ex.
 
Àmbits de distribució del butlletí « INFORMACIONS »
Marsella   142
Boques del Roine     31
Europa (resta de França compresa)     52
 
Domini lingüístic de la llengua catalana
Catalunya Nord     14
Barcelona i regió     64
Girona i regió     25
Lleida i regió       9
Tarragona i regió       4
València       3
Balears       4
Andorra       1
Alguer       1


Tornar al principi del Balanç 2014



(2) Activitats en el marc de la Cité des Associations

Tots els dimecres. Dos cursets de català. De les 16h 30 a les 19h 30.
Enguany hi ha vint-i-tres alumnes inscrits.
 
Dissabte, 22 de febrer. Projecció del DVD sobre la cadena humana. A Catalunya i al món.
Presentació i comentaris: Francesc Panyella
 
Del 10 al 15 de març. Exposició «Antoni GAUDÍ, Un Univers». Vernissatge el dia 11, amb afluència de socis i amics del Cercle. Presentació de documentació i informació sobre l’obra d’en Gaudí i de Catalunya en general.
 
Dissabte, 29 de març. Conferència de la professora d’Art Emmanuelle Hospital.
L’Art català contemporani
 
Dissabte, 24 de maig. Conferència de la catedràtica de Lletres Modernes Marga Bruffard.
Salvador Dalí
 
Dissabte, 21 de juny. Conferència de la Conservadora del Museu de Perpinyà, Claire Muchir.
Aristides Maillol, lluny de París
 
Juliol. Tots els dimecres. Cursets intensius de sardanes. Participació d’una dotzena d’alumnes.
 
Diumenge, 7 de setembre. Parc Borély. Festa de VIVACITÉ que reuneix a una gran quantitat de les Associacions inscrites a la Cité des Associations. Enguany més de 300 hi eren presents.
Parada del Cercle amb informació sobre Catalunya i les nostres activitats
Presentació dels llibres d’autors del Cercle
 
Dissabte, 18 d'octubre. Presentació del reportatge de la cadena 3 de la televisió francesa.
La Mutation
La història de quatre generacions d’una família catalana.
En teló de fons les activitats del Cercle Català.
 
Dissabte, 29 de novembre. Conferència d’Elianne Richard, Mestre de Conferències a la Universitat d’Aix Marsella, membre de l’Acadèmia de Ciéncies, Lletres i Arts de Marsella.
La dona catalana


Tornar al principi del Balanç 2014



(3) Activitats de difusió de la cultura catalana

Septèmes les Vallons. 11 de febrer. Participació a la presentació dels actes del Col·loqui del gener del 2013 sobre el Moviment Occità dels anys 1930/1950, en el qual participà el Cercle Català. Homenatge als 80 anys d’en Claudi Barsotti, periodista i escriptor i gran amic de Catalunya.
 
Marsella. Del 22 al 25 d'abril. Festa del Llibre i de la Rosa a la llibreria « LA TOURIALE ». Presentació d’autors catalans traduïts al francès. Divendres, 25. Piscolabis de clausura.
 
Marsella, 9 de maig. Festa d’Europa. Participació a la plaça Bargemon de Marsella a la Festa d’Europa, organitzada per la Delegació Regional del Consell de l’Europa. Parada amb informació sobre Catalunya i les nostres activitats. Venda de llibres d’autors catalans traduïts al francès.
 
Marsella, 18 de maig. Festa de les Associacions del 4t. Sector de Marsella. Parada amb informacions sobre Catalunya i les nostres activitats. Venda de llibres d’autors catalans.
 
Marsella, 6, 7 i 8 de juny. Participació al «Festival du Livre de La Canebière» organitzat per l’associació «Couleur Cactus» sota els auspicis de l’Ajuntament del 1er. Sector.
Parada amb informacions sobre Catalunya i les nostres activitats. Venda de llibres d’autors catalans. Presentació de l’obra de l’escriptor Marc Pastor, amb la seva presència.
 
Marsella, del 7 a l'11 de juliol. Participació activa al Festival de Folklore organitzat per l’associació provençal «Le Gai Farandolaire» sota els auspicis de l’Ajuntament del 4t. i 5è Sectors. Acollida de l’Esbart «MARBOLENY» de Les Preses (Garrotxa)


Tornar al principi del Balanç 2014



(4) Treball amb les Universitats, Liceus, escoles, estudiants, professors, historiadors, etc.

David Forniés, de Barcelona. Associació CIEMEM. Demanda d’informacions sobre la colònia de pescadors catalans establerts a Marsella a partir del 1720. Tramesa de documentació i indicació dels historiadors de Marsella que han treballat en aquest tema.

Marsella. Del 13 al 15 de febrer. Salons MÉTIERAMA al Parc Chanot, organitzats per la Cambra de Comerç i Indústria de Marsella i oberts als Liceus Professionals. Participació a l’Espai Europa, amb informació de les possibilitats que ofereix Catalunya i enguany, en particular, la Universitat de Lleida. Molts visitants a la nostra parada.

Aix en Provença. Dilluns 17 de febrer. Participació a l’acte organitzat per l’Ostau de Provença i els Professors de català de la Universitat a la Sala dels Estats de Provença sobre el tema:
Una llengua amb un estatut i una altra sense (català/occità)
Presència d’en Manel Zabala, traductor d’obres occitanes i d’en Ferriol Macip del Jornalet (Vall d’Aran).

Castell Medieval de Sant Joan les Fonts. Demanda d’informació sobre l’Abadia de Sant Víctor i el paper que aquesta jugà en l’evangelització cristiana de les terres catalanes en el moment de la Reconquesta. Tramesa de documentació i dels treballs de recerca històrica realitzats pel Cercle. Sant Joan les Fonts fou un Monestir sota la tutela de Sant Víctor.

Elisa Moreno Espejo. Estudiant de la Universitat de Màlaga. Ajuda al seu Màster d’Investigació en Comunicació. Tramesa de materials i documentació diversa.

Lisa Giraud. Periodista i escriptora de Marsella. Treball d’informació històrica sobre Catalunya, el Cercle Català, etc. Tramesa de documentació. Un extens article ha estat publicat en el seu blog.

Lluís Fabregat, de Rousset. Estudiant, treballa sobre la història de Catalunya. Tramesa de documents i ajut al seu treball.

Marsella. Col·legi Victor Hugo. Treballs de preparació i ajut al professorat cara a l’organització d’un viatge a Catalunya. Tramesa d’informacions i documents adients.


Tornar al principi del Balanç 2014



(5) Altres activitats

Avinyó , 13 de març. A la Mediateca Jean-Louis Barrault i organitzat per l’Associació «Les après midi de Fonseca» presentació del film de la televisió catalana
Els infants perduts del franquisme. Debat animat per en Francesc Panyella.

Aix en Provença, 14 de març. En el marc de l’Associació «La Noria» rebuda de l’historiador Jordi Guixé que ens presentà el seu treball de recerca sobre els republicans refugiats a França.
La República Perseguida

Barcelona, 25 de març. Presència d’una delegació del Cercle Català de Marsella a l’acte d’homenatge a Frederic Mistral, organitzat pel CAOC (Centre d’Agermanament Occitano Català) al peu del monument que hi ha a la muntanya de Montjuïc.

Marsella, 29 de març. Presència amb parlament d’una delegació del Cercle Català, a l’acte organitzat per «L’escolo de la Mar» en ocasió del centenari de la mort del poeta provençal Frederic Mistral, al peu del monument als Jardins del Palau Longchamp.

Casal Català de Nantes de maig a juny. Col·laboració i ajut en la preparació de la quinzena cultural. Tramesa de documentació i de l’exposició que es trobava conservada a la nostra seu.
Exposició i activitats sobre Antoni Gaudí.

Marsella, 29 d'agost. Recepció d’una delegació del Centre Català de Nantes. Visita acompanyada a la descoberta de la ciutat de Marsella. Tramesa de materials.

Aix en Provença, 6 de setembre. Presència d‘una delegació del Cercle Català, a l’acte organitzat pel Felibritge de Provença, al Parc Jourdan de la ciutat, en ocasió del centenari de la mort de Frederic Mistral.

Marsella, 8 de novembre. Presència d’una delegació del Cercle Català a l‘acte organitzat per «Lou Gay Farandolaire» a l‘ocasió del seu 50è. Aniversari.

Allauch, 22 de novembre. Participació a l’acte organitzat per L’Université Populaire de Provence i l‘Associació provençal Parlarem. Parada amb informació sobre Catalunya i les nostres activitats.


Tornar al principi del Balanç 2014



(6) Activitats internes

Marsella, 25 de gener. Assemblea General Ordinària. Presentació del Balanç d’Activitats del 2013. Presentació de l’Estat de Comptes. Elaboració del programa pel 2014. Elecció del nou Consell Directiu amb dos nous membres, Daniela Muntaner i Elisabeth Franceschini. Cessació per raons de salut i familiars d’en Sergi Bachs, Dominique Lancigu i Antoni Maxiola. L’Assemblea amb més de quaranta participants es clogué amb un piscolabis amb tortell, cava i moscatell.

Marsella, 29 de juny. Sortida col·lectiva de final de temporada.
Visita del Parc Borély i del Museu de la Faiança

Marsella, 11 de setembre. A la «Cité des Associations», Celebració de la Festa Nacional de Catalunya, amb la presència de nombrosos socis i amics, autoritats locals, Associacions Occitano/Provençals, Centro Andaluz i altres estaments. Al final creació d’una V.

Marsella, 19 de setembre. A l’Espace Max Dormoy, Homenatge a en Francesc Panyella, pel fet d’haver estat condecorat amb la Creu de Sant Jordi. Assistència de nombrosos socis i amics. Cartes d’en Salvador Milà, diputat al Parlament de Catalunya i d’Eva Morales, Alcaldessa de Vallirana, d’on és nadiu en Francesc. Missatges d’adhesió de personalitats locals i en particular de la diputada marsellesa al Parlament de França, Marie-Arlette Carlotti.

Marsella,28 de setembre. Dinar de tornada de vacances al restaurant «Le Sanglier» al Port Vell.

Marsella, 9 de novembre. A l’Espace Max Dormoy, celebració de la tradicional castanyada. Actuació remarcable de la Corale du Rail (Ferroviaris). Ambient festiu i cordial, amb panellets, moscatell i cava.

Marsella, 14 de desembre. A l’Espace MaxDormoy. Tradicional loto, rifle plena, amb productes arribats directament de Catalunya: pernils, torrons, cava, etc.


Tornar al principi del Balanç 2014

El Cercle en xifres

A finals de l'any 2.013, compatibilitzàvem 147 socis (2012, 143). La majoria resideixen a Marsella, però en tenim d'escampats arreu del Departament (equivalent a la província), uns quants per tot França i alguns a Catalunya. Les edats oscil·len dels 25/30 anys, fins a la nostra degana que en té 97. Cal remarcar que la gran majoria són jubilats, puix aquesta fracció de la societat té mes lleure per a dedicar-se a l'associacionisme i al voluntariat. Per exemple, en el sí del Consell directiu, compost de 13 membres el 2013, no més n'hi ha tres que encara treballen. Els altres gaudeixen d'una jubilació ben merescuda. La composició és de 7 dones i 6 homes. Entre les dones tenen els càrrecs de Vicepresidenta, Secretària i Tresorera.

El Cercle no és una secta, ni tampoc un lloc reservat al comunitarisme. Cert, la base fonamental és catalana, però al mateix hi acudeixen i en són socis, molts amics o admiradors de Catalunya, puix a través de les nostres activitats (cursets de català, de sardanes, conferències, presentació d'autors catalans, etc.) hi troben resposta a les seves inquietuds.

Al començament i fins l'arribada de la democràcia a l'estat espanyol, la base econòmica sempre foren les aportacions dels socis, quotes, donatius, subscripcions i també els beneficis resultants de les festes i altres activitats lúdiques (representació d'obres de teatre, vetllades de ball, excursions, etc.). Butlletí "Informacions" Portada del butlletí "Informacions"

Els nostre pressupost del 2012 va ser de 30.000 €. El del 2013, vista la necessitat de reduir despeses, és de 27.000 €. Fins ara, el 25% del nostre pressupost (7.500 €) era subvencionat pels Serveis del Secretariat de Comunitats Catalanes, depenent de la Presidència de la Generalitat, mitjançant la Secretaria d'Afers Exteriors. Cal afegir que aquesta subvenció costà molt estabilitzar-la, puix era força mal comprès el paper que podien jugar (i juguen) els Casals Catalans arreu del món. El Conseil Général (equivalent a la Diputació de Marsella) des d'uns quants anys cap aquí ens subvenciona amb 8.000 €. Pensem que això és la demostració de la nostra presència real en la vida cultural de la ciutat. De l'estat espanyol també hem obtingut una subvenció de 1.000 €. Ens subvencionen part de l'edició del nostre butlletí, enterament en català: ”INFORMACIONS”. Nosaltres pensem que aquesta subvenció és una manera de recuperar el que s'emporten de Catalunya. Una cosa volem que quedi ben clara. Tots els membres del Consell Directiu i tots els que col·laboren a les diferents activitats, són voluntaris. No es paga cap salari.

Relació amb el món

Existeix una relació estreta entre els diferents Casals Catalans d'arreu del món. El 1966 es creà a França la Federació d'Entitats Catalanes a l'Exili i a l'Emigració. A Suïssa s'havia creat la Federació Casa Nostra de Suïssa. Els països d'América estaven més o menys federats per àrea geogràfica. Actualment hi ha més de 120 Casals i Centres Catalans arreu del món. La majoria es troben a Europa i a Amèrica, però també n'hi ha en els altres continents, a Austràlia, a la Xina, al Japó i a l'Àfrica.

Als inicis del 2.000 es creà la Federació Internacional d'Entitats Catalanes impulsada, sobretot, per la gent de França a la qual poc a poc s'hi han afegit un total de més de 60 Casals.

Des del punt de vista Institucional, no fou fins el 2.000 que es començaren a fer algunes coses concretes i estructurades. Cert, el 1.981, arran de la trobada “Catalunya Enfora 81”, organitzada pel Círculo Catalán de Madrid, la Secretaría de Estado para la Emigración i el Instituto Ibero Americano es realitzà un trobada a Barcelona. El resultat fou la creació d'una Secretaría, depenent de Presidència, però amb uns recursos econòmics molt migrats. Finalment, a partir del 2.000 s'institucionalitzà la trobada de tots els Casals Catalans cada quatre anys. S'han fet aquestes trobades a Barcelona, Girona i Tarragona. La del 2.012, per raons de crisi, no s'ha dut a terme. També es realitzaven trobades cada dos anys de les diferents àrees geogràfiques: Europa, Amèrica del Sud, del Centre i del Nord.

Els Casals depenen de la Secretaria d'Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya, en la qual hi ha un Secretariat encarregat de les Comunitats Catalanes a l'Exterior.

Integració amb la societat d'acollida

Una bona mostra de la realitat que descriu aquest títol són els documents i fotografies de l'acte que tingué lloc l'11 de novembre del 2.012.

Cal pensar que el Cercle Català és invitat a totes les recepcions oficials, ja siguin del Conseil Régional (equivalent a la Generalitat), Conseil Général (equivalent a la Diputació), Ajuntament i ajuntaments de Barri o de pobles de les rodalies amb els quals tenim relacions. Sovint, en aquestes recepcions ens trobem amb el cònsol de torn de l'estat espanyol. S'estranyen. Ja els hi hem explicat que ells representen una cosa i que nosaltres, sense títols ni retribucions, en representem una altra.

La qüestió lingüística

Cal pensar que alguns de nosaltres, que tinguérem la gran sort de seure als bancs de l'escola de la República, tots sabiem, més o menys bé, el francès.

Cal pensar també, que a certes regions del sud de França es parla l'occità/provençal amb les seves diferents variants i que aquesta llengua té encara més similituds amb el català.

Finalment, també cal tenir en compte que el català, etimològicament, és una de les llengües, junt amb l'italià, més properes al llatí. Veiem aquest exemple:

CatalàCastellàFrancès
FinestraVentanaFenêtre
GenollsRodillasGenoux
TaulaMesaTable

Si el que només parla una sola llengua, per exemple el castellà, va a la dreta o a l'esquerra de les columnes de la taula precedent, segur que es perd. Els de les columnes exteriors, a la dreta o a l'esquerra, s'entendran sempre, si hi ha una mica de bona voluntat.

Als ximples que ens volen “españolizar”, cal dir-els-hi que totes les espècies en perill cal protegir-les, si no, es pot arribar a pertorbar l'ordre biològic del planeta.

Ens és difícil comprendre aquells que no volen que els seus fills aprenguin el català. Una llengua, sigui la que sigui, és patrimoni de la humanitat i a través d'ella, si saps buscar, trobes les relacions d'una amb l'altra. Cal sempre recordar el que deien les nostres àvies: Nen, el saber no ocupa lloc!

I una llengua estrangera, moltes vegades t'ajuda a descobrir la riquesa i els orígens de la teva pròpia llengua.

La societat del nostre entorn i Catalunya

Aplec Salon de Provença 1997. Aplec a Saló de Provença 1990-Aplec a Marsella
1990. Aplec de la Sardana a Marsella
Entre nosaltres molts conciutadans d'origen francès han descobert una cultura i una història, sovint lligada estretament amb la història de Provença. Alguns han après a ballar sardanes, d'altres els encanta la truita amb patates, l'escalivat d'albergínia i pebrot o el pa amb tomàquet i pernil. És ben patent que si no els hi agradessin les costums catalanes, ja no vindrien al Cercle. N'estem orgullosos i agraïm aquesta oportunitat que ens donen de "fer país".

Menció especial mereixen els cursos de català que impartim any rera any. En el nostre cas hi ha alumnes que ja tenen una base més o menys sòlida del domini de la llengua. N'hi ha que treballen aferrissadament. N'hi ha que fan l'orni. Però el més gratificant és que es pot constatar gradualment un millor coneixement de la llengua i un interès creixent per les coses de la nostra terra.

En quant a la relació amb els mitjans locals de comunicació, tenim dues modalitats. A les revistes, butlletins i altres medis de comunicació en llengua occitana, els nostres articles o comunicats són publicats íntegrament en català. Ja no és el mateix amb els diaris locals. Els nostres comunicats d'activitats o articles els enviem en francès, puix l'objectiu és el d'arribar al més gran nombre possible de lectors.

Les institucions editen en català les aportacions a col·loquis, conferències, etc., de la mateixa manera que s'editen en la llengua d'altres participants que ho fan en francès o en occità/provençal. Per exemple últimament el Conseil Régional ha editat tres llibres amb les actes dels col·loquis que han tingut lloc a Marsella i Avinyó. Les intervencions dels catalans “El poeta de Marsella, Víctor Gelú”, “Mirèia i el seu temps” i “El teatre a l'Edat Mitja al Llenguadoc i a Catalunya”, han estat editades en català.

Tanmateix, gràcies als mitjans de comunicació, internet i altres, Catalunya està a l'abast de tothom. Hi ha coses que s'expliquen per elles mateixes. Tothom que parla de Gaudí, fa referència a Barcelona i ben entès a Catalunya. El mateix passa amb altres artistes, Dalí, Tàpies, Miró. Els autors catalans comencen a ser coneguts. Existeixen traduccions al francès dels més publicats: Josep Pla, Mercè Rodoreda. També se'n troben d'en Baltasar Porcel, Maria Barbal, Lluís Anton Baulenas, Francesc Serés, Maria-Mercè Roca. Els poetes també són molt traduïts. L'“Estaca” d'en Lluís Llach, ha estat traduïda a un munt d'altres llengües i, en general, és una cançó de revolta. En el terreny de l'esport tothom sap qui és el “Barça”. De la mateixa manera que a la televisió es transmeten imatges de les colles castelleres.

Cal pensar que la manifestació de l’11 de setembre del 2.012 ha estat amplament publicada, i comentada no solament als diaris locals, sinó als diaris de caràcter estatal com són “Le Monde”, “Libération”, etc. També ho ha estat a la televisió nacional.

I és aquí que entra la nostra missió. La d'arrodonir tot això amb la nostra presència i les nostres activitats.

Finalitzem donant testimoni dels nostres anhels, compartits amb la gran majoria del poble de Catalunya, que es veuen reflectits en el fragment del següent poema de Pere Quart, el qual dediquem especialment als més joves, en els que confiem per a bastir un millor futur per al nostre país.

“...Perquè som i ens sentim catalans
estimem i cerquem, en la lliure abraçada,
l'esperit i l'exemple
d'altres pobles de races i llengües diverses
i el tracte de tots, i el contacte,
al profit de l'empresa comuna i urgent,
de mudar el món i els homes
en la pau solidària,
i en l'entesa fecunda;
tots francs i benignes,
generosos, fidels, sense enveja,
tots plegats contra el focus
de la vil cobejança, del diner corrosiu,
dels terrors metafísics,
dels paràsits amb vara o espasa, o amb bàcul,
de l'orgull de la sang blava i pútrida,
del poder d'una força robada...”

“...amb la gent i la terra i la llengua
I el passat i el present
I el futur que ens espera
bo o dolent, infal·lible!”

“...Tot depèn, sapiguem-ho!
De la fe, de l'amor,
de les obres.
Tot depèn de nosaltres,
tot depèn, sobre tot, de vosaltres:
Els joves!”



Francesc Panyella i Farreras
Marsella, entre Nadal del 2012 i l'arribada dels Reis el 2013



AVÍS LEGAL
Amb el suport de:
Conseil General - Departement Bouches-du-Rhône Comunitats Catalanes de l'Exterior Generalitat de Catalunya - Secretaria d'Afers Exteriors
Pàgina allotjada a l'espai gratuït de www.flog.cat per a comunitats virtuals en català.
Valid HTML 4.01 Transitional © Cercle Català de Marsella Valid CSS Level 3!