Arxiu de la categoria: Noticiari 2013

Nº 10 / Desembre 2.013 – PORTADA

 

97

SUMARI

Notícies i calendari.
5ª Trobada de Comunitats Catalanes de l’Exterior a Europa.
Tresors de la Catalunya Exterior. Mural del Grand-Théâtre de la ciutat de Quebec.
Catalunya a Marsella.
Decidir-ho tot, també a la UE. Salvador Milà, diputat al Parlament per ICV-EUiA.

S U P L E M E N T

qüestionari de l’escola goya de terrassa (iv).

A qui no vol cols, dos plats

 
Paraula viva

M‘ensenyàreu un jorn que d’aquest sostre
que plana, trèmul, damunt nostre,
cal dir-ne cel
d’aquell llum humit
que, lluu entre la nit,
cal dir-ne estel;
que se’n diu fontanell
de la grossa ferida que hi ha al flanc
pedregós de la serra;
aigua, de l’àuria sang
que brolla de la terra;
ventada, de l’alé que el bosc delira
fent del cel una lira;
mar blau, d’una greala immensa i plena,
i cim, del cant joiós de la carena.
M’ensenyàreu a dir:
pa, llum, espiga,
raïm i mel, espígol i formiga,
i el nom de cada fruit,
de cada cosa que es mou en el buit.

¿De quin pou tan encès de meravella
trèieu eixes paraules
que tenen un encís de cantarella
i parlen com les coses de les faules?

Encara penso: ai, que és bell
de dir: pluja, ginesta, passerell.

Fa llum cada paraula:
n’he fet el vi i el pa que ara em nodreix;
la sento als llavis amb escalf de bleix.

Jaume Agelet i Garriga (1888/1981)

 

Nº 10 / Desembre 2.013 – Notícies i Calendari

 

CATALUNYA ÉS UNA NACIÓ!

En Raül Romeva, eurodiputat per I.C.V., ha publicat el llibre “Retorn a Shambala”. Un seguit d’aventures, i al mateix temps una crida cap a la recuperació de la utopia i fer-ne bandera.
Sanefa8eAl gendre del Rei i a la Infanta, com que no han fet efectiva la fiança que havien de pagar, els hi han embargat el «palauet» i quasi totes les cases, adhuc les de Mallorca. Potser caldrà aplicar-los-hi la doctrina «Parot», no? Aquesta genteta és perillosa.
Sanefa8eEns assabentem que la representant del Govern de les Espanyes ha declarat davant de la Comissió de l’ONU que enquesta sobre les desaparicions forçades en el curs de la guerra d’Espanya; que a casa nostra la llei d’Amnistia del 1978 ja ho ha resolt tot. Sí? I els milers de morts que encara rauen en cunetes i marges què?
Sanefa8eEl diumenge 3 de novembre, la castanyada transcorregué dins un ambient animat d’un costat, pel grup coral «L’escolo de la Nertho» i de l’altre, pels deliciosos panellets tot just arribats de Catalunya. El tot regat amb cava i moscatell. Pels que no poguéreu venir us fem dentetes!
Sanefa8eProp d’una quarantena de persones assistiren a la conferència de Miquela Juan sobre «Història de Mallorca» que ens portà des dels inicis fins a l’últim rei de l’illa, amb tot un seguit d’aconteixements anecdòtics i plaents.
Sanefa8eSi voleu alegrar des de la llunyania les vetllades d’aquestes festes nadalenques amb la gent de casa, els amics i coneguts; tindreu una visió meravellosa de la Sagrada Família, anant a: http://vimeo.com/49960413.
CALENDARI DEL MES

ELS DIMECRES
Cursets de Català
Primer Curs, de les 16:30 h. a les 18 h.
Segon Curs, de les 18 h. a les 19:30 h.
Cité des Associations
93, La Canebière

DISSABTE, 7
GARDANNE
Mediateca Nelson Mandela
Bd. Paul Cézanne
A les 3 de la tarda
Conferència
El saqueig de Marsella pels catalans el 1423

A càrrec d’en Francesc Panyella

DIJOUS, 12
Universitat d’Aix
Aula A401
A les 17h 30
Projecció del film
La vida abismal de Ventura Pons
Versió catalana subtitulada al francès

DISSABTE, 14
Marsella
Cité des Associations
93, La Canebière
A les 4 de la tarda
Conferència
Els Orients d’Occitània
A càrrec d’Alem Surre-Garcia
Organitza IEO i Cercle Català


Espaiador176x200

M A R S E L L A


Diumenge, 8 de desembre a les 3 de la tarda

 
Espace Max Dormoy – 33, rue Max Dormoy
Metro: Línia 1 – Cinq Avenues/Longchamp
Tramvia: Línia 2 – Cinq Avenues

Tradicional Loto – Rifle – Plena
Hi haurà pernil de casa, torrons, embotits, cava, vi dolç i altres
llaminadures per començar unes bones Festes de Nadal i Cap d’Any

 

* * * * *

Nous socis: Noelle Nin, Isabel Quercioli, Andrew Agius. Benvinguts!

* * * * *

S’ens ha avançat la idea d’una possible formació d’una colla castellera. Hi esteu interessat? Feu-nos arribar els vostres suggeriments. No tardeu!

* * * * *

Trobeu-nos a:     cercle-catala-marsella.flog.cat    i a:     prouvènço-informations.

* * * * *

Per ecologia, per economia, voleu rebre el nostre butlletí per correu electrònic? Feu-nos-ho saber!
Feu clic aquí!

* * * * *

Nº 10 / Desembre 2.013 – Conclusions de la 5ª Trobada de Comunitats Catalanes de l’Exterior a Europa.

 

Conclusions de la 5ª Trobada de
Comunitats Catalanes de l’Exterior a Europa
celebrada a Brussel·les
els dies 28 i 29 de setembre de 2013

Un total de 16 entitats catalanes d’Europa han estat representades a la 5a. Trobada de Comunitats Catalanes d’Europa que s’ha celebrat a Brussel·les els dies 28 i 29 de setembre.

Els delegats a la 5ª trobada de Comunitats Catalanes de l’Exterior a Europa

Els delegats a la 5ª trobada de Comunitats Catalanes de l’Exterior a Europa

Agraïm als companys del Casal Català de Brussel·les l’excel·lent logística i organització de la Trobada, que ha estat estructurada en tres tallers de discussió que han tingut una àmplia participació. Les conclusions principals són les següents:

TALLER SOBRE PROJECCIO EXTERIOR I QUALITAT DEMOCRATICA

Les experiències dels darrers anys mostren la gran capacitat dels mitjans 2.0 per a agrupar i consolidar noves formes d’organització d’entitats catalanes a Europa i arreu del món. L’èxit de les Vies Catalanes al voltant del passat 11 de setembre n’és l’exemple més recent i mostren que cal complementar les formes clàssiques d’organització amb nous instruments (Catalans al Món, Facebook, GoogleHangouts, etc.).

– Les entitats presents donen ple suport a les gestions realitzades des de la FIEC (Federació Internacional d’Entitats Catalanes) per a reformar la LOREG (Llei Orgànica de Règim Electoral General) per tal d’acabar amb el ‘voto rogado’ i recuperar una participació electoral decent dels catalans de l’exterior.

– Les entitats presents donen ple suport a les gestions realitzades des de la FIEC (Federació Internacional d’Entitats Catalanes) i des del Consell de les Comunitats Catalanes de l’Exterior per a aconseguir que la futura Llei de Consultes No Referendàries, en preparació al Parlament de Catalunya, no exclogui als catalans de l’exterior com a votants en una futura consulta.

– Es demana a la FIEC (Federació Internacional d’Entitats Catalanes) i al Consell de les Comunitats Catalanes de l’Exterior que vetllin perquè la futura Llei Electoral Catalana inclogui el vot electrònic pels catalans de l’exterior.

TALLER SOBRE LA NOVA MIGRACIO

– Les entitats catalanes d’Europa constatem la nova realitat migratòria com un greu problema al que les comunitats catalanes de l’exterior estem aportant la nostra resposta de forma voluntària.

– Constatem que la formació per l’assessorament i l’orientació a aquesta nova emigració ens manca a la majoria d’entitats.

– La mobilitat dels catalans cap a l’exterior és un fet estadístic incontestable i ha assolit proporcions inquietants, especialment en la seva franja d’edat infantil atès el seu caràcter cada cop més familiar.

– No és una emigració exclusivament juvenil, com es presenta a molts mitjans de comunicació, sinó que està afectant al conjunt de la població.

– Cal una estratègia per a coordinar l’atenció en el punt de sortida amb l’atenció a l’arribada. Aquest és el sentit del Pla de Migracions 2013-2016 de la Direcció General d’Immigració del Govern Català.

– Proposem reforçar les capacitats de les entitats d’acollida. Donem la benvinguda a la nova  línia de suporta l’atenció als nouvinguts en l’Ordre de Subvencions 2013.

– Proposem crear,des dels poders públics,la figura dels Orientadors Professionals per a l’acollida en els principals llocs receptors d’emigració.

– Entenem que cal coordinar-se de forma pràctica amb altres entitats en els països d’acollida i utilitzar les línies de subvenció que ofereixen el Govern espanyol o les autoritats dels països d’acollida.

– Entenem que cal preservar la qualitat democràtica i els drets de les persones que emigren i en particular els drets electorals pel vot a Catalunya, a l’Estat i al Parlament Europeu.

– És molt important preservar el dret a rebre l’ensenyament de la llengua catalana en les noves comunitats infantils sorgides de la nova emigració.

– És important cooperar amb les entitats del país d’acollida per a preservar l’Europa Social i en particular el dret a la lliure circulació a la Unió Europea.

TAULA SOBRE GESTIO DE LES COMUNITATS CATALANES DE L’EXTERIOR

– L’exigència i l’interès de la societat catalana respecte de les Comunitats Catalanes de l’Exterior és, atès el context polític actual, molt alta però l’acompanyament des del Govern Català no ha seguit el ritme d’aquesta exigència.

– La reducció de subvencions a les CCE en els tres darrers anys, superior al 70%, fa difícil la sostenibilitat de moltes entitats si bé esperem i desitgem que a 2014 comenci una nova època de millora pressupostària.

– Cal estendre les fonts de finançament de les CCE cap a totes les administracions possibles (Ministerio de Empleo espanyol, autoritats consulars, autoritats locals i nacionals del país d’acollida) i cap el mecenatge privat.

– Som entitats que busquen la plena integració de cada comunitat catalana en cadascun dels països d’acollida tot i preservant la nostra catalanitat com un valor afegit.

– Ens caldrà millorar el nostre treball en xarxa i molt concretament l’oferta d’activitats a compartir.

– Es constata la clara necessitat d’una Llei o norma del Govern Català que doni un marc de protecció i suport didàctic a l’ensenyament de la llengua catalana a les comunitats exteriors infantils i a l’ensenyament per adults.

– La Trobada lamenta un cop més el tancament de TV3Cat el passat mes de maig de 2012.

– Finalment les entitats presents volen recuperar el treball en xarxa entre entitats europees mitjançant la creació d’un nucli de coordinació de les CCE d’Europa per tal de millorar els instruments d’intercanvi d’experiències i informació. S’encarrega aquesta tasca al mateix nucli de persones que han preparat la Trobada 2013: Elvira Ballesta (Brussel·les), Antoni Montserrat (Luxemburg), Xavier Rodríguez (Islàndia) i Xavier Urbaneja (Lausana). La Trobada accepta la proposta del Centre Català de Luxemburg per a organitzar la 6ena Trobada de Comunitats Catalanes d’Europa l’any 2014 a Luxemburg (indicativament al mes d’octubre). Es demana a les entitats que comencin a pensar en propostes per a acollir i organitzar futures Trobades.

Brussel·les, 28 i 29 de setembre de 2013.

ENTITATS QUE HAN PARTICIPAT A LA CINQUENA TROBADA DE
COMUNITATS CATALANES DE L’EXTERIOR A EUROPA

Associació Catalana El Pont Blau d’Hamburg, Associació Catalana d’Essen, Casa Nostra de Suïssa, Casal Català de Brussel·les, Casal Català de Copenhaguen, Casal Català de GrenobleCasal Català d’Islàndia, Casal de Catalunya de Paris, Casal Català de Viena, Casal Català de Zuric, Centre Català d’Escòcia, Centre Català de Lausana, Centre Català de Luxemburg, Centre Cultural Català de Colònia, Consell d’Assemblees Exteriors de l’ANC, Federació Internacional d’Entitats Catalanes. Per part del Govern català van participar a la Trobada el Sr. Pere Puig (Delegat del Govern Català davant la Unió Europea) i el Sr. Daniel Gimeno (Responsable de l’Àrea de CCE a la Secretaria d’Afers Exteriors).

(El Cercle Català de Marsella, retingut a la ciutat per les jornades organitzades per l’Agència Catalana de Turisme de la Generalitat de Catalunya amb seu a París els dies 27, 28 i 29 de setembre “Envie de Catalogne”, no pogué assistir a la trobada.)

Nº 10 / Desembre 2.013 – Tresors de la Catalunya Exterior – El Mural per la Pau del Grand-Théâtre de la ciutat de Quebec.

 

Tresors de la Catalunya Exterior

Canadà
El Mural per la Pau del Grand-Théâtre de la ciutat de Quebec

Detall del mural de Jordi Bonet

Detall del mural de Jordi Bonet

El mural del Grand Théâtre de la ciutat de Quebec és una obra extraordinària en favor de la pau, creada per l’escultor, pintor i ceramista catalano-quebequès Jordi Bonet, un dels artistes de més renom del Quebec i, juntament amb l’arquitecte i escriptor Jacques Folch-Ribas, un dels membres més destacats de la diàspora artística catalana al Quebec.

El mural del Grand Théâtre de la ciutat de Quebec és una obra monumental de més de mil metres quadrats que va suscitar en el seu moment una viva polèmica per la citació d’uns versos del poeta quebequès Claude Péloquin: “Vous êtes pas écoeurés de mourir, bande de caves! C’est assez! (No n’esteu farts de morir, colla d’imbècils! Ja n’hi ha prou!). Aquest crit en favor de la pau i contra totes les guerres, en el context de l’emancipació de la població francòfona respecte a la minoria anglesa que els havia subjugat durant tants anys, va ser interpretat en clau local i no universal. Afortunadament, el dret a la llibertat d’expressió artística va prevaler per damunt del grup de detractors i les prop de 8.000 signatures que van recollir per intentar censurar el mural.

Jordi Bonet (Barcelona 1932-Quebec 1979) es va instal·lar a Quebec l’any 1954. Gran admirador de Gaudí i de Miró, de la mitologia i de la història, va començar la seva carrera artística com a ceramista, desprès com a muralista i escultor reconegut arreu del món. Les seves obres poden admirar-se a Amèrica del Nord, a Àfrica i a Àsia.

Més informació:
http://www.grandtheatre.qc.ca/spectacles/visites-commentees-dela-murale-de-jordi-bonet-1309.html
http://blogs.ccrtvi.com/index.php?itemid=39585

Nº 10 / Desembre 2.013 – Catalunya a la conquesta de la ciutat de Marsella.

 

Catalunya a la conquesta de la ciutat de Marsella

De nou, gràcies a la nostres presència, Catalunya ha figurat en primera fila en el seguit d’actes organitzats per l’associació «Comité du Vieux Marseille». Una, la primera, des del 5 al 14 de novembre consagrada a la presència a Marsella de milers de persones originàries de quasi tots els pobles de la conca Mediterrània. Hi eren presents: Grècia, Marroc, Itàlia, Algèria, Espanya i Tunísia.

Cal dir que la nostra presència el dia 12 de novembre en el marc de la jornada consagrada a Espanya, fou aclaparadora i quasi única, puix els representants oficials i els dirigents de les diferents associacions de les regions de l’estat, els veiérem al moment de la fotografia i de l’aperitiu. En el curs de tot el dia, per la nostra parada passaren dotzenes i dotzenes de marsellesos i marselleses demanant informació sobre Catalunya en general i en particular, sobre les nostres activitats. La jornada fou coronada per la conferència d’en Francesc Panyella sobre el tema «El sac de Marsella del 1423, per les tropes catalano/aragoneses d’Alfons el Magnànim». Cal dir que la sala de conferències del Museu d’Història s’omplenà de gom a gom per tal d’escoltar aquest bocí d’història que interessa les relacions de Catalunya i de la Provença en el curs de l‘Edat Mitja. El debat que seguí i les peguntes fetes, foren la demostració de l’interés pel tema i sobre tot per l’anhel de la gent de Marsella que les cadenes del Port Vell, robades el 1423 tornin, almenys una part, a la ciutat de Marsella.

No us diu res allò dels papers de Salamanca?

El tot fou coronat el dissabte 16 en el «22ème Carré des Écrivains» que reunia 222 escriptors de Marsella i rodalies. Catalunya era invitada oficialment en el marc de Marsella capital de la Cultura 2013 i els nostres escriptors hi eren presents en una taula que els hi era reservada. No cal dir que la senyera es veia. Eren presentades obres dels autors del Cercle Català traduïdes al francès dels originals catalans, o bé escrites directament en francès. Hi havia el nord-català, Nicolau Berjoan, professor a la Universitat d’Aix en Provença que presentava el seu llibre «L’identité du Roussillon (1780-2000)». Hi havia els illencs, Miquela Juan i Cortada, amb la seva obra «Tres de mayo» (en francès) una història novel.lada sobre la guerra a Mallorca i l’Antoni Lluc Ferrer, amb la seva obra «Le Bastion de la Liberté« editada a Catalunya i traduida a més del francès a l‘italià i al romà. Hi havia el barceloní Sergi Bachs, amb la seva obra «He trobat l‘hivern una mica llarg« (en francès i en català), Premi Romà Planas i Miró 2008, que concedeix l’Arxiu de la Memòria Popular de La Roca del Vallés. Hi havia la torregrossina Maria Bell·lloch amb «Mes jeunes années» (en francès) també Premi Romà Planas i Miró del 1999 i «Una nova vida comença« (en català), Premi especial Ernest Lluch i Martin de l’Arxiu de la Memòria Popular 2002 de La Roca del Vallès.

I el més important, el contacte directe amb molts ciutadans de la vila de Marsella, que preguntaven sobra l’actualitat de Catalunya, del dret a decidir, de la cadena, etc. I sobretot, la presència de molts socis del Cercle, que feren possible l’intercanvi amb tothom.

Acte inaugural del dia d‘Espanya de les manifestacions «D’une rive a l’autre». D’esquerra a dreta: Rafael Valle, Cónsol de l’Estat, Georges Aillaud, President «Comité du Vieux Marseille», Robert Assante, Regidor Municipal, en representació de l’Alcalde de la ciutat i Francesc Panyella, President del Cercle Català.

Acte inaugural del dia d‘Espanya de les manifestacions «D’une rive a l’autre».
D’esquerra a dreta: Rafael Valle, Cónsol de l’Estat, Georges Aillaud, President «Comité du Vieux Marseille», Robert Assante, Regidor Municipal, en representació de l’Alcalde de la ciutat i Francesc Panyella, President del Cercle Català.

Nº 10 / Desembre 2.013 – Decidir-ho tot, també a la U.E. – Salvador Milà.

 

Decidir-ho tot, també a la U.E.

SalvadorMila1

Salvador Milà
Diputat per ICV-EUiA al Parlament de Catalunya

Feia temps que la Unió Europea (U.E.) no estava tan present en el debat polític i en les converses més “a peu de carrer” a casa nostra. Va haver-hi un temps en què de la Unió Europea venien bones notícies; malgrat fos en un marc econòmic evidentment capitalista, arribaven  directives i diners per millorar barris i ciutats, per fer carreteres i trens (per bé que aquí es destinessin de vegades a projectes de tan poca rendibilitat social com l’AVE o a autovies que dupliquen autopistes), per a l’abastament i el sanejament d’aigües,  per a la formació professional, per a la reconversió de sectors econòmics, per ajudar els nostres pagesos, per  protegir el medi ambient,  per  a polítiques socials.

Des que va esclatar la bombolla especulativa la U.E. s’ha convertit en un instrument per imposar polítiques antisocials, de retallades compulsives de sous i de despeses socials, educatives i sanitàries, per negar crèdits a les petites i mitjanes empreses que han de tancar, mentre  es destinen ingents recursos públics i els crèdits del Banc Central Europeu (B.C.E) a salvar els bancs i a garantir  capitals i  interessos dels grans inversors.

Cal recordar que són els caps d’Estat i de govern dels estats membres de la U.E, i especialment de la zona de l’euro els que en definitiva decideixen aquestes polítiques antisocials que tot seguit apliquen  amb entusiasme mal dissimulat als seus països, com si ells no hi tinguessin res a veure, com si no hi hagués cap alternativa, amb l’excusa hipòcrita que aquestes són les polítiques europees”.

En el cas del procés engegat pel poble de Catalunya per exercir el dret a decidir el seu futur, inclosa la constitució del nostre país com un “nou estat d’Europa”, la U.E –  s’ha convertit en el gran espantall que branden el govern espanyol, el PP, el PSOE i tots aquells que també a Catalunya volen impedir com sigui l’exercici del dret d’autodeterminació, amb l’amenaça d’exclusió de Catalunya  de les institucions europees.

Aquells que a Catalunya volem unir en un sol  paquet el dret a decidir el nostre futur  nacional amb el dret a canviar radicalment les polítiques econòmiques, socials i ambientals que ens estan portant al desastre, cal que fem front a aquesta barroera instrumentalització de la U.E.  que ens la presenta com si fos ella la que ens imposa tots els “mals” que, en el fons, tan bé van als que avui manen a Catalunya i a Espanya per carregar-se l’estat del benestar, acabar amb els drets socials i laborals, privatitzar els béns i els serveis públics i  bloquejar els drets nacionals.

És cert que aquestes són les polítiques que imposen les forces polítiques que ara governen a la majoria dels estats europeus i, per tant, també al Consell Europeu i a la Comissió Europea, però també és cert que des de la U.E. es poden fer d’altres polítiques, que es pot donar un mandat diferent al Banc Central Europeu,  plantar cara al Fons Monetari Internacional i imposar regles als mercats, sense esperar a introduir canvis substancials als tractats constitutius i de funcionament de la U.E. No oblidem que els tractats europeus diuen que són “els pobles” que fan la Unió i  els que fixen  objectius de cohesió social, d’igualtat entre les persones, de solidaritat, de plena ocupació i treball digne,  d’equilibri territorial i  de qualitat ambiental, molts de quins objectius  estan sent posats en qüestió per les polítiques actuals.  

És per això que no podem deixar la U.E. en mans d’aquells que no creuen en els seus veritables objectius, sinó que la  instrumentalitzen per imposar polítiques que van en sentit contrari. Des de Catalunya hem de fer de les properes eleccions al Parlament Europeu una ocasió per  començar a decidir com volem que sigui la U.E., tant dels del punt de vista econòmic i social, com des del punt de vista institucional: una Unió Europea que reclami als estats, començant per l’estat espanyol, el respecte als processos democràtics de decisió dels seus pobles. En aquesta doble batalla no estarem sols, cada vegada són més les forces polítiques europees que s’estan comprometen en el mateix sentit. El  Parlament Europeu que surti de les eleccions del maig del 2014 ha de ser l’expressió clara d’aquesta majoria social i política per decidir-ho tot, si això s’aconsegueix, serà més fàcil canviar governs i canviar  polítiques a Espanya, a Catalunya i arreu.

Nº 10 / Desembre 2.013 – SUPLEMENT – Qüestionari de l’Escola Goya de Terrassa (IV).

Qüestionari de l’Escola Goya de Terrassa sobre la vida dels Centres Catalans a l’Exterior (IV)

Continuem en aquesta edició per internet del butlletí INFORMACIONS la publicació extractada de les preguntes i respostes al qüestionari que el passat curs 2012-2013, els alumnes de 4t. d’ESO (Ensenyament Secundari Obligatori) de l’Escola Goya de Terrassa van enviar al Cercle Català de Marsella per servir de base a un treball de periodisme escolar, pel que creiem que contenen d’interès social i històric.

El conjunt de totes les respostes al qüestionari ha constituït la base per construir la secció “Conegueu el Cercle” de la nostra pàgina web cercle-catala-marsella.flog.cat, on trobareu la informació que segueix i molta més, ampliada i il·lustrada amb documents i altres testimonis gràfics.


Escola Goya: Com us vau donar a conèixer a la societat francesa? I actualment?

Cercle Català de Marsella: Cal precisar diferents etapes. La primera, fins el 1926, és la de reagrupament de les famílies. La coordinació i relació de la vida dels catalans. El Cercle és, de fet, un reproducció dels Ateneus Obrers i Populars de finals del segle XIX i començaments del XX a Catalunya. Tot seguit es crea un grup teatral, amb obres d’una càrrega social ben determinada. Es representen les obres d’Àngel Guimerà, Santiago Russinyol, Ignasi Iglésias. També es  crea una Coral, amb les mateixes característiques. En el seu programa sempre hi han figurat tres cançons. “Els Segadors”, “La Marsellesa” (versió catalana d’Ignasi Iglesias) i “ La coupo Santo”, l’himne de la Provença. Aquesta coral funcionà fins ben entrats els anys 1980, on faltats d’un director, es deixà l’activitat.

La segona etapa cal situar-la a partir del 1926. Amb els fets de Prats de Molló, protagonitzats per en Francesc Macià, Catalunya és notícia. El Cercle pren posició a favor d’en Francesc Macià, recollint diners per tal d’assegurar la seva defensa en el procès que se li fa a París i entra en relació amb els diferents grups occitano/provençals de la vila. A partir del 1931, aquesta relació s’intensifica. Hem trobat un telegrama, signat per diferents intel·lectuals occitans en data del 24 d’abril del 1931, adherint-se a la República Catalana proclamada per en Francesc Macià. I aquí s’inicien unes estretes relacions amb Catalunya. L’Ajuntament de Marsella, amb una forta delegació de provençals i catalans seran rebuts a Barcelona, del mateix que l’Alcalde de Barcelona, Jaume Ayguader, serà rebut a Marsella. Més tard serà en Ventura i Gassol, Conseller de Cultura que visitarà la ciutat.

Aquestes relacions seran a la base de la solidaritat del poble de Marsella amb Catalunya en el curs de la guerra d’Espanya (1936/1939). Amb els diferents grups occitano/provençals de Marsella i, en general de tota la Provença s’organitza un Comité d’Ajut als intel·lectuals catalans. Es recullen diners que es transformen en paquets de queviures,  que són enviats cada setmana a la seu de l’Associació d’Intel·lectuals catalans de Barcelona. Tota la logística va a càrrec de la gent del Cercle Català. Aquesta acció es continuarà en el moment de l’exili de milers de catalans el febrer del 1939. Alguns podran arribar fins a Marsella. Aquí s’els ajuda, acollit-los, protegint-los.

El començament de la II Guerra Mundial ho estroncarà tot. El Cercle serà tancat el 1942 per les autoritats franceses de Vichy amb el vist i plau dels ocupants Alemanys. El local del Cercle serà saquejat i no hi deixaran res.

No serà fins el mes de març del 1945 (la guerra acabarà el mes de maig del mateix any) que en motiu de l’Aniversari de la mort d’en Frederic Mistral, premi Nobel de Literatura per la seva obra “Mirèio”, provençals i catalans es trobaran de nou al peu del monument al poeta i escriptor que hi ha als Jardins del Palau Longchamp. La coral del Cercle hi interpretarà les tres cançons abans esmentades.

I aquí començarà una tercera etapa. El Cercle, amb l’ajut i colaboració dels grups occitano/provençals i altres estaments de la ciutat, començarà una tasca d’ajuda als perseguits de Catalunya, a la denúncia del genocidi cuiltural que sofreix la nostra terra, a les protestes pels consells de guerra, pels afusellaments, pels empresonaments, per les persecucions. I això fins a la mort del dictador. En el curs de tot aquest temps, acollirem a Marsella alguns catalans escàpols de les persecucions. D’aquest període s’en podria escriure fins l’alçada d’un campanar.

I la quarta etapa cal situar-la tot seguit després. Ara ja som un poble normal. Ara ja tenim un país en democràcia. El Cercle, pensa que la nostra missió és una altra. Fer conèixer Catalunya. La seva cultura. Els seus escriptors. Els seus artistes. El seu poble. Ara ja no som la petita associació d’emigrants o de refugiats. Ara som els repesentants d’un poble de 7 milions de ciutadans amb més de mil anys d’història al darrere.

Escola Goya: El fet de parlar un altre idioma va suposar per vosaltres un problema?

Cercle Català de Marsella: Cal pensar que la gent de la nostra edat, que tingué la gran sort de seure als bancs de l’escola de la República, tots sabien, més o menys bé, el francès. Cal pensar també que a certes regions del sud de França es parla l’occità/provençal amb les seves diferents variants i que aquesta llengua té encara més similituds amb el català. I també cal tenir en compte que el català, etimològicament, és una de les llengües, junt amb l’italià, més properes al llatí. Posaré uns quants exemples:

Català Francès Castellà

Occità Italià
Finestra Fenêtre Ventana Fenèstra Finestra
Genoll Genou Rodilla Genolh Ginocchio
Taula Table Mesa Taula Tavolo

Si el que només parla una sola llengüa, com el castellà del centre de la taula, va a qualsevol columna de la seva dreta o esquerra, segur que es perd. Els de les quatre columnes exteriors, sigui a la dreta o a l’esquerra, s’entendran sempre, si hi ha una mica de bona voluntat.

Als ximples que ens volen “españolizar”, cal dir-els-hi que totes les espècies en perill cal protegir-les, si no, es pot arribar a perturbar l’ordre biològic del planeta.

Ens és difícil compendre aquells que no volen que els seus fills aprenguin el català. Una llengua, sigui la que sigui, és patrimoni de la humanitat i a través d’ella, si saps buscar, trobes les relacions d’una amb l’altra. Sempre recordaré les paraules de la meva àvia: Nen, el saber no ocupa lloc !

I una llengua estrangera, moltes vegades t’ajuda a descobrir la riquesa i els orígens de la teva pròpia llengua.

Nº 9 / Novembre 2.013 – PORTADA

 

SUMARI

Notícies i calendari.
Murèth 1.213 – 2.013.
Tresors de la Catalunya Exterior. Biblioteca Catalana Universitat de Frankfurt.
Catalunya a Marsella. Envie de Catalogne !
Josep Sebastià Pons. Abel Carretero.

S U P L E M E N T

qüestionari de l’escola goya de terrassa (iii)

Vés-te’n Anton, que el que es queda ja es compon

 
Dones de Llo

Dones de Llo,
suors negres de la terra
solidificades al sol,
amb posats de santes Maries velles.

Arrufides com
estorregalls de terra argila,
els ulls vius com d’esquirols
més que no els llavis parlen i diuen

que pena és vida;
pintades de ferum d’ovella,
i el cansament al damunt,
que ve del feix sobreavançat de feines.

Tot sur del roc:
les cases, l’església, la gent.
pits magres, punxes de sílex,
seques i dures espines de la llet.

Dones de Llo,
aqueixa nit curta de son
en la bravor de l’estiu ensuat,
refusa, dolorós, la pau del vostre cos.

Tan curta sembla la carícia de l’amor
per a vós, suors
solidificades al sol,
amb posats de santes Maries velles.

Jordi Pere Cerdà (1920/2011)

 

Nº 9 / Novembre 2.013 – Notícies i Calendari.

 

CATALUNYA ÉS UNA NACIÓ!

L’ofec econòmic de Catalunya: Catalunya representa el 16% de la població de l’Estat espanyol. Aporta el 20 % de la riquesa, paga el 22 % dels impostos i reb només l’11 per % de la despesa pública. I ens diuen que som garrepes?
Sanefa8eUn grup d’eurodiputats, balears, bascos i catalans denuncien la política lingüística del pepero Bauzà a les Illes Balears. La seva denúncia ha estat rebuda per la Comissària d’Educació. Hi havia: Teresa Piera (PSIB), Raül Romeva (ICV), Ramon Tremosa i Salvador Sedó (CiU), Raimon Obiols (PSC), Izaskun Bilbao (PNV) i Iñaki Irazabalbeitia (Aralar).
Sanefa8eDel 27 al 29 de setembre, gràcies a l’Agència Catalana de Turisme, amb seu a París i totes les Agències de les diferentes contrades de Catalunya, Marsella visqué a l’hora catalana. A més de les carpes amb informacions de totes les possibilitats que ofereix Catalunya, els tres dies foren animats pels Grallers de la Lira de Roquetes, (Terres de l’Ebre), pels cants d’havaneres dels «Cremats» de Palafrugell, pels gegants de la Vall d’en Bas (La Garrotxa) i pels FALCONS de Vilafranca del Penedès. L’acte oficial d’obertura comptà amb la presència de Maryse Olivé, Delegada del Govern de Catalunya a França, representants de totes les Diputacions catalanes, i la salutació del senyor Roca-Serra, Regidor de Cultura de la ciutat, en nom de l’Alcalde.
Sanefa8eRose Bosch, filla dels nostres amics Jaume i Suzane, dirigeix per aquestes terres de Provença la filmació de «Avis de Mistral», amb actors com Jean Reno i Anna Galiéna. Preneu nota!
Sanefa8eCom anunciat, el dissabte 19 d’octubre fou presentat a la Mediateca Nelson Mandela de Gardanne el film «Els infants perduts del franquisme». El debat que seguí fou enriquidor. Es distribuí força documentació sobre Catalunya i els problemes actuals. Els autors del Cercle, pogueren dedicar i vendre els seus llibres.
Sanefa8e

CALENDARI DEL MES

ELS DIMECRES
Cursets de Català
Primer Curs, de les 16:30 h. a les 18 h.
Segon Curs, de les 18 h. a les 19:30 h.
Cité des Associations
93, La Canebière

DIMARTS, 12
Marsella
De les 10 a les 6 de la tarda
Centre Bourse
17, Square Belsunce
D’una riba a l’altra del Mediterrà
Dia d’Espanya
Cercle Català, Centro Gallego,
Centro Cultural Andaluz
A les 15 hores
Auditori del Museu d’Història
El saqueig de Marsella pels catalans el 1423
Conferència a càrrec d’en
Francesc Panyella

DISSABTE, 16
Marsella
Centre Bourse
17, Square Belsunce
Carré des Écrivains
De les 14 a les 19 hores
Amb la presència de
Sergi Bachs, Maria Bell·lloch,
Nicolau Berjoan, Antoni Lluch Ferrer,
Miquela Juan, Eliane Richard.

DISSABTE, 30
Marsella
Palau del Pharo
organitza: ANEM ÒC! Provença!
De les 2 a les 6 de la tarda
Quin esdevenidor per la llengua d’Oc?

Trobeu-nos a:   cercle-catala-marsella.flog.cat
         També a:   prouvènço-informations

M A R S E L L A


Diumenge, 3 de novembre a les 3 de la tarda

 
Espace Max Dormoy – 33, rue Max Dormoy
Metro: Línia 1 – Cinq Avenues/Longchamp
Tramvia: Línia 2 – Cinq Avenues

C A S T A N Y A D A
Hi haurà panellets, castanyes, cava i moscatell
Escoltarem la Coral
L’Escolo de la Nertho

 

* * * * *

Nous socis: Colombe Armani. Benvinguda!

* * * * *

Donatius rebuts: Josep Riera, 15€; Jackie Audebert, 10€; Miquela Juan, 10€.

* * * * *

Els nostres dols. En Serge Mikikian ens ha deixat. Que Teresa, la seva esposa i el seu fill i tota la família, trobin en aquests mots tota la nostra profunda estima. I el més sincer condol.

* * * * *

El 15 d’octubre morí en Max Cahner, editor, polític i historiador. En el primer Govern de Catalunya de la democràcia, fou Conseller de Cultura del Govern d’en Jordi Pujol, des d’on realitzà una gran tasca en la revifalla de la cultura catalana. Que descansi en pau.

* * * * *

Per ecologia, per economia, voleu rebre el nostre butlletí per correu electrònic? Feu-nos-ho saber!
Feu clic aquí!

* * * * *

Nº 9 / Novembre 2.013 – Murèth 1.213 – 2.013.

 

Murèth 1213 – 2013

Réinventer la solidarité occitane, catalane et aragonaise
Reinventar la solidaritat occitana, catalana e aragonesa
Reinventar la solidaritat occitana, catalana i aragonesa
Reimbentar a solidaridá oczitana, catalana e aragonesa

Img1-1 Img1-2 Img1-3 Img1-4

La batalla de Muret 1213

Aquest 2013 és el 800 aniversari de la batalla de Muret, que va enfrontar, el 12 de setembre de 1213, els creuats de l’Ile de France (francesos) dirigits per Simon de Montfort a la coalició occitano-catalano-aragonesa del rei Pere II d’Aragó i de Ramon VI, comte de Tolosa.

Aquesta batalla va ser un gir en la guerra de saqueig i de destrucció duta a terme pels barons del nord i desitjada pel papa Innocent III. Al començament, la guerra es va iniciar contra el catarisme, contra la diversitat de culte. Aquesta nova religió cristiana havia pres volada en una societat basada en “el Paratge” (el pacte), i en el respecte, i els seus fonaments s’oposen a la intolerable inquisició que imposarà el terror durant més d’un segle. La religió va servir, evidentment, de pretext per a una conquesta territorial, cosa que avui dia ens ressona amb una estranya actualitat.

La batalla de Muret és una de les ocasions en què es va veure la mancança de constituir un espai polític, una mena d’Estat entre l’Aragó, Catalunya i bona part de l’Occitània, de la regió de Tolosa fins a la Provença. Aquest territori tenia la lògica d’una proximitat lingüística i d’intercanvis econòmics i culturals, uns intercanvis que no han desaparegut al llarg dels segles.

Quin sentit podem donar a Muret 2013, 800 anys després?

Img1-5L’esfera d’influència de l’ecologia política, dels i les autonomistes i dels i les regionalistes, de les persones i defensores les cultures minoritzades utilitza aquesta commemoració per recordar d’on vénen les nostres cultures. Aquesta commemoració històrica i política ens posa en la perspectiva del futur que volem construir conjuntament.

La valoració dels moments històrics comuns és un element simbòlic que forma part de la creació de la identitat d’un espai pirinenc que permet afermar els lligams entre el nord i el sud dels Pirineus. Es tracta de fer recular el mite de la «frontera natural» que hi hauria entre el sud i el nord dels Pirineus.

Muret 2013 és una ocasió per refermar conjuntament els nostres valors polítics i culturals: preservació i desenvolupament de les nostres cultures i les nostres llengües, necessitat política de poders regionals o estatals més forts i més propers a la ciutadania, segons la lliure decisió de cada poble; compromís per una Europa que permeti desenvolupar les sinergies entre Occitània, Aragó i Catalunya, més enllà de la frontera estatal.

Afirmar la legitimitat de l’occità, el català i l’aragonès

Img2-6La preservació de la diversitat lingüística i cultural al món és una gran aposta per als propers anys. Les proximitats lingüístiques de les tres llengües romàniques minoritzades, al costat del francès i del castellà, permeten construir una societat plurilingüe. És un ajut per a la intercomprensió en l’espai de les llengües romàniques, un espai que representa més del 40% de la població europea.

A França, com a Espanya, la situació legal és desfavorable per a la preservació de les nostres llengües i el seu desenvolupament. Una situació que no respecta els grans principis als quals sovint fan referència els nostres Estats, ja sigui mitjançant textos europeus o amb importants tractats i convencions internacionals.

La llengua occitana està amenaçada per l’absència d’una política ambiciosa de transmissió que podria ser duta a terme per l’Estat francès, absència que no pot ser compensada per les regions, que no tenen ni un pressupost important ni competències suficients sobre ensenyament.

La llengua aragonesa no està reconeguda en el seu just valor per la comunitat autònoma de l’Aragó, que no ha elaborat cap programa seriós de política lingüística. El menyspreu de la realitat lingüística de l’Aragó i les normes internacionals en aquest camp que fa la nova llei de llengües aragoneses han motivat un recurs davant el Tribunal Constitucional espanyol.

Finalment, la llengua catalana, que sembla la millor dotada actualment, amb l’Occità -Aranès- parlat a la Vall d’Aran, s’enfronta encara a la política de recentralització de l’actual govern de l’Estat espanyol, que sempre vol limitar el reconeixement i la utilització preferent de la llengua catalana com a llengua pròpia a Catalunya i interfereix en l’aplicació de les lleis i criteris de la Generalitat sobre política lingüística.

Les convencions internacionals sobre la diversitat cultural imposen, però, que cada territori pugui crear un entorn favorable per a l’ensenyament de la seva llengua pròpia i per a una creació cultural en aquesta llengua pròpia, favorable també a la presència d’aquesta llengua als mitjans de comunicació electrònics, audiovisuals i escrits, i a la seva utilització en la vida pública i social.

Aquesta és la política que nosaltres podem compartir i dirigir conjuntament, tot reconstruint els ponts entre les nostres cultures i les nostres llengües.

Enfortir l’Euroregió Pirineus-Mediterrani

Mapa_Euroregió_Pirineus_Mediterrània.1000x1000El nostre objectiu és fer emergir una Europa federal dels pobles que recolzi en Euro-regions cimentades en territoris que tenen cultures per compartir. Aquestes entitats han de gestionar un conjunt important de polítiques comunes que ajudarien a fer néixer un sentiment europeu en les nostres poblacions.

L’Euroregió Pirineus-Mediterrani permet disposar d’un espai coherent per administrar problemàtiques comunes, com l’educació, la formació professional, la investigació i la innovació, els ecosistemes o les empreses; també, en la gestió de la muntanya, dels mitjans de transport o de l’agricultura. Totes aquestes polítiques només poden funcionar amb polítiques coherents dirigides des dels dos costats dels Pirineus.

No podem invocar la crisi econòmica deguda a l’especulació financera i immobiliària i a les reduccions pressupostàries per justificar una reducció o l’abandó en la pràctica dels projectes euroregionals; pel contrari, la cooperació interregional és una oportunitat per generar ocupació de qualitat i per millorar la qualitat i l’eficàcia de la gestió de les regions associades.

Réinventer la solidarité occitane, catalane et aragonaise
Samedi 14 septembre, 16 h.
Salle Clément ADER – Muret

3, Square des combattants en Afrique du Nord

Una política com aquesta també ha de ser abordada -i ho pot fer- al si de la Comunitat de Treball dels Pirineus, la CTP, nascuda el 1982. La CTP aplega les set comunitats autònomes i regions del nord i el sud dels Pirineus, i també l’Estat andorrà. En el camp de la cooperació entre els nostres territoris, l’eficàcia de la CTP ha de ser més gran.

És per tot això que els partits d’esquerra ecologistes i federalistes han decidit treballar conjuntament per constituir un espai polític i disposar de lligams d’agrupació i de debat des dels dos costats dels Pirineus.

Aquest espai servirà per treballar de forma conjunta estratègies i polítiques públiques per desenvolupar els nostres territoris en solidaritat, entre aragonesos, catalans i occitans.

Muret, 12 de setembre de 2013 (VC)