Arxiu de la categoria: Noticiari 2014

Nº 10 / Desembre 2.014 – PORTADA

 

SUMARI

Noticiari i calendari.
9N: Diari d’una jornada històrica. Marc Colell i Teixidó.
Tresors del Patrimoni de la Catalunya Exterior. L’Arxiu Pompeu Fabra, a la Societat
                                        de Beneficència de Naturals de Catalunya, L’Havana (Cuba).

El Born. Un viatge al passat, un passat històric. Lluïsa Goberna.
Josep Sebastià Pons. Albert Manent.

S U P L E M E N T

RETALLS D’HISTÒRIA (1933-1953), El Comité d’Ajuda als Intel·lectuals Catalans.
                                                                                      Francesc Panyella i Farreras.

 

De metge, poeta i boig, tots en tenim un poc

 

EL TEU NOM

      El nom que he dit a tothom,
      el sap la platja també;
      el nom que ja sap tothom,
      el sap la platja, perquè
he escrit un nom a la sorra,
i el pensament i el vent l’han esborrat:
      a l’ona li he dit un nom,
i el pensament i el remoreig l’han apagat;
      he cridat un nom al sol,
i el pensament i el foc l’han calcinat.
      He escrit, he dit, he cridat el Teu Nom,
I Aquest, la sorra, el sol i l’ona han besat.

(Quan el pensament l’ha volgut per a ell
tot sol, sol, ona i sorra s’han vestit de dol)

21 d’agost de 1939
Josep Punsola (1913/1949)

 

Nº 10 / Desembre 2.014 – Notícies i Calendari.

 

CATALUNYA ÉS UNA NACIÓ!

Lydie Salvayre, filla de republicans refugiats (el pare andalús, la mare catalana) ha obtingut el Premi Goncourt de literatura, un dels de més prestigi de França, amb la seva obra sobre la guerra d’Espanya «Pas Pleurer». Per informació d’aquell període us aconsellem altres lectures.
Sanefa8eDeu personalitats mundialment conegudes, afirmen que el poble de Catalunya té el dret de decidir del seu esdevenidor. Entre elles hi ha en Desmond Tutu i Adolfo Pérez Esquivel, Premis Nobel de la Pau, l’historiador Paul Preston i el cineasta Ken Loach.
Sanefa8ePels estudiosos, pels que tenen ànsies de saber que va passar, consulteu el portal creat per en Carles Farreny, Secretari de l’Amicale des Anciens Guérrilleros Espagnols en France (F.F.I.) = http://espana36.voila.net.
Sanefa8e

Per Catalunya i la llibertat!
Votants 2.344.828
Si-Si            Si-No            No
1.897.274       234.848       105.245
Resultats amb el 100% de les meses avaluades.

Sanefa8eLa castanyada d’enguany transcorregué dins d’un ambient ple de companyonia. El grup Le Cœur du Rail (ferroviaris), ens transportà amb les seves cançons a fer un viatge per l’univers. Tot a punt, castanyes, panellets, cava i moscatell. I, sobre tot, les orelles obertes pendents del que passava a Catalunya el dia 9.
Sanefa8eLa nostra amiga, Miquela Juan, acaba de publicar el seu segon llibre que transcorre entre Marsella i Allauch. En les seves planes hi ha el recorregut d’un grup de nois i noies a la recerca del passat de les seves famílies en el curs de la darrera guerra mundial. Editions Chèvre Feuille Etoilée. Montpeller. Preu 11,14 €.

CALENDARI DEL MES

ELS DIMECRES
Cursets de Català
(Mes de desembre, dies 3, 10 i 17)
Primer Curs, de les 16:30 h. a les 18 h.
Segon Curs, de les 18 h. a les 19:30 h.
Cité des Associations
93, La Canebière

DILLUNS, 8
AIX-EN-PROVENCE
Universitat d’Aix*Marsella
Site Schuman – A 222
3, av. Robert Schuman
A les 17h.30
Projecció del film
“EL BOSC”
d’Òscar Aibar
(en català, subtitulat en anglès)

DISSABTE, 13
de 14 a 17 h.
DIUMENGE, 14
de 10 a 12 h.
AIX-EN-PROVENCE
Iniciació als Castells
(Pyramides humaines)
Per informacions:
xavier_llort@hotmail.com

DILLUNS, 15
AIX-EN-PROVENCE
Universitat d’Aix*Marsella
Site Schuman
3, av. Robert Schuman
Sala 386
A les 9 del matí
Jornades sobre teatre català
El mètode Gronholm
de Jordi Galceràn
Ponents:
Enric Gallèn
i Fabrice Corrons

 

 

M A R S E L L A

 
Diumenge, 14 de desembre
A les 3 de la tarda

Espace Max Dormoy – 33, rue Max Dormoy
Metro: Línia I – Cinq Avenues/Longchamp
Tramvia: Línia 2 – Cinq Avenues

Tradicional Loto – Rifle – Plena
Hi haurà pernil de casa, torrons, embotits, cava, vi dolç i altres llaminadures
per encetar unes bones Festes de Nadal i Cap d’Any

 

Donatius rebuts: Joan Allier (Sabadell), 50€; Jacqueline Audebert, 8€;
Alumnes cursets de català; 52 €.

* * * * *

Per economia per les arques del Cercle, per ecologia del planeta Terra.
Voleu rebre el butlletí per mail? Feu-nos-ho saber
fent clic aquí!

* * * * *

Per trobar-nos:
prouvènço-informations
cercle-catala-marsella.flog.cat

* * * * *

Des de Catalunya també ens podeu ajudar
Envieu els vostres donatius al Cercle Català:
IBAN: FR76 1027 8089 7100 0204 1460 196     Codi B.I.C./SWIFT: CMCIFR24

* * * * *

Nº 10 / Desembre 2.014 – 9N: Diari d’una jornada històrica – Marc Colell i Teixidó.

 

9N: Diari d’una jornada històrica

El 9 de novembre el Principat va viure una mobilització popular sense precedents. Davant l’oposició ferotge del Govern espanyol a acceptar un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya, la Generalitat va proposar un procés de participació ciutadana, en què els votants podien expressar l’opinió sobre el futur polític del país. Aquest procés comptava amb el suport de la major part de l’arc parlamentari: Convergència i Unió (CiU), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) i les Candidatures d’Unitat Popular (CUP).

Com que no es podia fer servir el cens i els funcionaris tampoc no podien col·laborar-hi, per risc d’impugnació de les institucions espanyoles, el procés, tot i ser promogut per la Generalitat, el van gestionar més de 40.000 voluntaris. I puc dir amb goig que vaig ser un d’ells.

El cap de setmana que vaig viure va ser força intens. Dissabte al matí vaig anar a la seu de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), a la trobada de les seccions exteriors de l’entitat que hi ha disseminades arreu del món. Hi havia gent de tots els racons, però la representació de l’ANC-França, de la qual formo part, era força nodrida: membres residents a París, Lió, Niça, Ais de Provença… Ens va rebre Jaume Marfany, sotspresident de l’Assemblea, que ens va encoratjar a continuar treballant per l’emancipació nacional del país. La reunió, cordialíssima, va servir sobretot per posar rostre als nombrosos companys de les seccions d’exterior, amb qui normalment només es té contacte per correu electrònic. Era nombrosa la presència de mitjans de comunicació internacionals que es volien fer ressò dels catalans residents a l’estranger desplaçats al país per participar en una votació que ells jutjaven com a purament simbòlica. Sense validesa jurídica, potser sí, però no tan sols simbòlica, ja que segons la participació assolida el valor polític podia ser molt valuós.

La mateixa tarda també vaig ser a la roda de premsa que l’ANC i Òmnium Cultural van oferir plegades a la premsa internacional. Muriel Casals, presidenta d’Òmnium, i un representant de l’ANC van anar contestant, en anglès i francès, les qüestions dels periodistes. Una mostra més que, contràriament al que s’entesten a propagar certs cercles madrilenys, la societat catalana es reclama plurilingüe.

Tot i així, la jornada més emotiva fou la del diumenge 9. M’havien assignat fer de vocal en una de les meses instal•lades a l’Institut Manuel Vázquez Montalbán, del barri de Sant Joan Baptista, de Sant Adrià de Besòs, a tocar de Barcelona. Vaig compartir aquest encàrrec amb la Gemma i la Maite, dues voluntàries més. Malgrat que el punt de votació obria a les nou del matí, a quarts de vuit la major part dels voluntaris ja érem a la porta del centre, amb els ulls encara endormiscats, però amb un somriure d’orella a orella i tota l’emoció del món a flor de pell. Érem conscients que en aquest barri de Sant Adrià, amb una majoria de catalans originaris de diversos indrets de l’Estat espanyol, la participació en una consulta sense vinculació jurídica era una prova de foc, atès el boicot que demanaven partits com el PP o Ciutadans, o la indiferència còmplice del PSC-PSOE. Per fer-se’n una idea, només cal dir que el Partit dels Socialistes deté la batllia de Sant Adrià des del 1979, per bé que ara en coalició amb ICV.

Durant tot el dia el degoteig i les cues de votants fou constant, amb un pic de participació entre les dotze i les dues del migdia. Moltes parelles joves arribaven acompanyades de la canalla, delerosa de poder ficar la papereta dins l’urna. Els flaixos dels telèfons mòbils també immortalitzaven un instant que, per a molts, era històric. El primer moment d’eufòria continguda el vam viure quan es va anunciar que a la una havien exercit el dret de vot més d’un milió de persones. Al nostre institut l’afluència també era bona, tenint en compte que segons alguns santadrianencs la participació a les eleccions municipals ronda el 45%. Entre els veïns, la llengua majoritària que se sentia era el castellà, cosa que demostra que, a pesar de les llengües i les procedències diverses, som un sol poble. A les sis, quan les dades de participació auguraven que es vorejaven els dos milions de votants, ja hi havia la certesa que la convocatòria havia reeixit. I fou així.

El fet que en un institut d’una barriada popular d’un municipi de l’àrea metropolitana de Barcelona el sí-sí superi el 68% dels vots és una fita incontestable. El no-sí, partidari d’un estat federal que no es veu enlloc a les Espanyes, va superar lleugerament el 20% dels sufragis. I el no, defensor del manteniment de l’estat autonòmic actual, amb prou feines va superar el 10%. Uns resultats remarcables.

Vaig acabar la vetllada al Born Centre Cultural, un complex que acull les restes de la part del barri de la Ribera arrasat per les tropes francoespanyoles després del setge de Barcelona del 1714. Allà l’ANC i Òmnium seguien el recompte de vots. En anunciar-lo, el convenciment d’haver escrit una plana de la història, amb una mobilització de més de 2.300.000 votants, i un 80% de dobles vots afirmatius, corria de boca en boca de tothom. I això no obstant la befa, l’amenaça i la prohibició del govern Espanyol. Aquella nit vaig entendre que el futur del país depèn únicament de la ferma voluntat dels ciutadans, i si aquests ho volen, el camí cap a la plena sobirania és imparable.

Marc Colell i Teixidó
Lector de català de la Universitat
d’Ais-Marsella, membre de l’ANC-França.

Nº 10 / Desembre 2.014 – Tresors del Patrimoni de la Catalunya Exterior – L’Arxiu Pompeu Fabra, a la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya, L’Havana (Cuba).

 

Tresors del patrimoni de la Catalunya Exterior

L’Arxiu Pompeu Fabra, a la Societat de  Beneficència de Naturals de Catalunya
L’Havana (Cuba)

image

La Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya és la degana de les societats catalanes d’Amèrica i del món. El primer d’agost de 1841 neix a la vida pública la primera entitat de beneficència de Cuba i Amèrica, amb el lema simbòlic de: “PER LA CARITAT I PER CATALUNYA”. Els seus fundadors foren Antoni Font i Guasch i Josep Gener i Guasch. Creada amb finalitats benèfiques i filantròpiques a favor dels catalans necessitats i desvalguts, manté aquest caràcter durant els seus primers cent anys d’existència, arribant a convertir-se en una de les societats més poderoses de l’illa a causa de l’engrandiment econòmic i social dels seus membres.

Actualment continua amb aquesta labor no només amb els catalans nascuts a Catalunya sinó també amb els seus descendents, amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya. Té actualment 1.500 socis que paguen una quota d’un ‘peso’ mensual.

El 1990, any del 150è aniversari de la fundació de la Societat, s’inicia el projecte de rehabilitació de la seva seu, ubicada al carrer Consulado, 68 (Generalitat de Catalunya, Col·legi d’Aparelladors i Iberdrola). L’edifici es trobava en aquells moments en un estat de deteriorament molt important a nivell estructural i, a més, la Societat també patia una situació delicada pel que fa a l’existència de recursos materials i econòmics. Paral.lelament s’impulsa, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i d’altres institucions i entitats catalanes, un innovador projecte cultural que tenia com a objectiu difondre la cultura catalana i recuperar la història de la Societat i dels catalans acollits a Cuba al llarg de diferents generacions. Però és a partir de 1999 quan es comencen a crear els diferents grups o seccions i la Societat esdevé també una mena d’ambaixada cultural i “espiritual” de Catalunya, sense que per això hagi perdut el seu caràcter benèfic per a tots els catalans i descendents que resideixen a Cuba. Les seccions culturals que funcionen actualment són: la biblioteca, l’esbart Montserrat, la coral infantil Albada i la coral d’adults Rossinyol, l’escola de puntaires, l’escola de Gralles i d’Instruments tradicionals i l’arxiu “Pompeu Fabra”.

L’arxiu “Pompeu Fabra” es va constituir institucionalment l’octubre de 1992, adscrit a la comissió de biblioteca de la Junta Directiva de la Societat, la qual a partir d’aquell moment, passà a denominar-se comissió de biblioteca i arxiu. Al desembre del mateix any, el pare dels escolapis Joan Florensa i Parés arribà a L’Havana amb l’objectiu d’assessorar les tasques d’organització i classificació dels fons documentals de l’arxiu. És en aquest moment quan s’inicia la tasca de recuperació de la documentació, després d’alguns anys d’abandonament. També van col·laborar en aquesta labor Fe Iglesias Garcia i Olga Montalván Lamas, amb l’objectiu de conciliar els criteris propis i de l’arxivística catalana aplicats pel pare Florensa, amb els de caràcter general utilitzats en les classificacions d’institucions homòlogues cubanes. La documentació conservada per l’arxiu procedeix de diferents entitats, però la major part dels documents són del fons propi de la Societat: Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya, Centre Català, Foment Català, Orfeó Català de l’Havana i Fons especial reservat (dipòsits de diverses procedències). Pel que fa al fons propi, cal dir que hi ha part de la documentació al Museu-Biblioteca Balaguer -fons de la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya-, de Vilanova i la Geltrú i, possiblement també, a la Biblioteca Nacional de Catalunya -fons de Ramon J. Planiol-, antic president de l’entitat (1940-1949) .

Més informació a: Xarxa de Comunitats Catalanes de Mèxic, Amèrica Central i el Carib.

Nº 10 / Desembre 2.014 – El Born. Un viatge al passat, un passat històric – Lluïsa Goberna.

EL BORN
Un viatge al passat,
un espai històric
Si no podem tirar enrere la història,
sí que podem fer tot el possible
per no oblidar-la
Albert Garcia-Espuche, 2009
Per Lluïsa Goberna El Born ens dóna la benvinguda després d’uns anys de
controvèrsia entre institucions i entitats pel seu ús en un futur.

Es va parlar de fer un equipament per al barri, que fos seu de la Facultat d’audiovisuals i, per últim, de fer la Biblioteca Provincial, de la qual per fi es va aprovar el projecte. Quan es van iniciar les obres es van trobar en el subsòl les restes arqueològiques en tan bon estat que es van parar les obres per assegurar la preservació del jaciment que és únic a Europa per les seves dimensions i conservació, així com per la cronologia i la documentació notarial que s’ha conservat.

-000

Actualment convertit en Born Centre Cultural, es pot veure i viatjar a la Barcelona del 1700 a través del jaciment arqueològic i d’una interessant exposició permanent, “Barcelona 1700. De les pedres a les persones”, a la Sala Villarroel del mateix centre, on es visualitza i s’explica amb detall com vivien els habitants de la ciutat en aquella època per mitjà dels objectes trobats a les excavacions i l’extensa documentació conservada, que donen fe dels costums dels seus ciutadans.

Detalls de la exposició permanent, “Barcelona 1700. De les pedres a les persones"

Detalls de la exposició permanent,
“Barcelona 1700. De les pedres a les persones”

-002
Detall de la exposició "Fins a aconseguir-ho! El setge de 1714"

Detall de la exposició “Fins a aconseguir-ho! El setge de 1714”

Per a l’acte inaugural es va presentar una interessantíssima i molt ben dissenyada exposició temporal (fins al setembre de 2014), amb el títol “Fins a aconseguir-ho! El setge de 1714”, (aquesta frase figurava en la bandera del regiment de Guàrdies Catalanes), a la Sala Casanova del Centre, on es relata a través de personatges i audiovisuals el setge del 1714 d’una forma molt didàctica i representativa de les dues forces; la de Felip V i la catalana.

Detall de la recreació del Setge del 1714, que es troba a la exposició temporal “Fins a aconseguir-ho!”

Detall de la recreació del Setge del 1714,
que es troba a la exposició temporal
“Fins a aconseguir-ho! El setge de 1714”

Una explicació del setge pas a pas vist des dels dos bàndols enfrontats. És una exposició molt recomanada perquè es representen d’una forma molt viva els escenaris dels fets del 1714, com va ser devastada la ciutat i es van perdre les llibertats a Catalunya.

En l’espai del jaciment es poden veure diversos carrers com el dels “Corders de viola”, que deu el seu nom als molts fabricants de cordes de guitarres i violes que hi havia. L’antic Rec Comtal, la canalització que portava l’aigua del riu Besòs (s.X). Diverses cases, com la “Casa de la Neu”, anomenada així perquè va ser un centre de distribució de gel, i la “Casa Boxadors”, un dels habitacles més grans del jaciment on es destil·lava aiguardent.

-004 -005
Panoràmiques del jaciment, amb les restes de les “Cases de la Neu i Boxadors” al fons
Antic Rec Comtal

Antic Rec Comtal

Durant tot el recorregut del jaciment es poden veure uns plafons on es pot llegir i visualitzar amb imatges la història de Catalunya i principalment del Born, exposats cronològicament, des del segle XIV fins al XVIII.

Es relata sobretot la història del mercat; tot un símbol. Va ser el primer edifici amb arquitectura de ferro i vidre a Barcelona, projectat per Josep Fonseré el 1871, que s’inspirà en els mercats que s’havien construït a França. Va ser pioner d’aquesta estructura metàl·lica, per altres posteriors com el de Sant Antoni (1882). El 1971, amb la construcció d’un nou mercat central a la Zona Franca, va suposar el tancament del mercat del Born. Tots els fets històrics, el jaciment, totes les etapes que va viure aquest antic mercat, la Barcelona del 1700, la memòria dels fets del 1714, està explicat amb gran detall perquè el visitant pugui conèixer la història d’aquest espai singular, històric i amb un ric patrimoni cultural.

Al Born Centre Cultural s’hi fan nombroses activitats:visitesguiades, itineraris, jocs, música, tallers, arts escèniques, literatura, entre d’altres.Tot un ventall d’activitats per a tots els públics i que vol ser un referent cultural per la Barcelona que mira cap al futur tenint cura del seu passat.

Antic mercat del Born

Antic mercat del Born

Publicat al nº 29 (desembre 2.013) del Cartulari de la Catalunya Comtal.

Nº 10 / Desembre 2.014 – Josep Sebastià Pons – Albert Manent.

 

Josep Sebastià Pons

(1886/1962)

Després del tractat dels Pirineus, la repressió francesa contra la llengua i la cultura catalanes fou implacable. Aquesta ofensiva, duta científicament, les feu retrocedir i al segle XIX no hi va haver ja grans conreadors de la literatura catalana a la que avui anomenem Catalunya del Nord.

No obstant això, al segle passat la represa literària, que continua, tingué una figura senyera: Josep Sebastià Pons, nat el 5 de novembre del 1886 a Illa del Riberal i mort a la mateixa vila el 1962. Pons es donà a conèixer amb el llibre de poemes Roses i Xiprers (1911), que meresqué comentaris elogiosos, entre altres, de Xènius i de Josep Carner. Educat a la francesa i parlant aquesta llengua en família, Pons va aprendre el català llegint un llibre del segle XVII sobre Núria i a través de les contalles que li explicava una fidel serventa. Va descobrir aleshores el valor d’una llengua que considerà també pròpia i que el seu conreu literari era una realitat. Ben aviat, i ja amb el segon llibre de poesia, El bon pedrís (1919), s’anà afermant com una figura de la poesia catalana moderna. Tanmateix la seva consagració fou amb Canta perdiu (1925) -abans havia publicat L’estel de l’escamot (1921) – i el ressó que anava tenint la seva obra a la premsa catalana era creixent. Manuel de Montoliu i Domènech Guansé foren els més assidus comentaristes de les obres ponsianes i Tomàs Garcés, ultra glossar periòdicament la figura i l’obra del poeta del Rosselló, fou el seu introductor a Catalunya i el seu gran amic i confident.

Paral·lelament a l’obra lírica, Pons, que professà a Gueret i Montpeller, fou catedràtic de literatura castellana a Tolosa del Llenguadoc. L’aire i la fulla (1930) fou el seu darrer llibre poètic abans de la guerra civil. Durant aquesta es publicà a París Cantilena (1937), potser la seva obra essencial que resum les virtuts i les petites meravelles del seu món, ancorat a la natura, girat vers una tradició viva i no fòssil, que donava vida als camperols gairebé oblidats, a les bestioles i a les petites coses. Durant els anys vint publicà també un teatre poètic i popular, en vers o en prosa: La font de l’Albera (1922), Amor de Pardal (1923) i El singlar (1930) i, més tard, El misteri de Sant Pere Urseol (1967). Com a erudit reeixí amb una obra plena de novetats, que segons Nicolau d’Olwer, ens descobria que la renaixença catalana no començava al segle XIX, sinó el XVIII i al Rosselló: La Littératura catalane en Roussillon au XVIIè et au XVIIIe siècle (1929). Hi estudià els goigs, el teatre popular, els tractats de mística, etc. que conservaren la vitalitat escrita de la llengua en aquella època.

Després de la guerra civil, el prestigi de Pons a Barcelona va augmentar i, per exemple, Carles Riba, situà Cantinela «entre allò que hi hagi de més pur en la moderna lírica catalana». Pons encara publicà Conversa (1950) i, pòstumament, Cambra d’hivern (1966). Poeta original, amb una senzillesa elaborada sense barroquisme, hi trobaríem la tènue petjada de Virgili, Ronsard i Maragall. Pons influí i tingué molta relació amb els poetes occitans que el consideren encara un mestre.

Curiosament publicà en francès, un llibre de records Concert d’été (1950) i en català -bé que l’original és en francès- memòries de la infantesa, L’Ocell tranquil (1977).

La figura de Josep Sebastià Pons, bé que no massa coneguda del gran públic, no ha deixat de créixer i de situar-se entre els cinc o sis grans poetes catalans moderns.

Albert Manent
Nadala de la Fundació Jaume I (Any XX – 1986)

 

La neu que s’adorm

La neu que dorm a l’ombra del camí
espera el raig de sol que la beuria.
El vent geliu me ve a rejovenir
del vent geliu l’amor naixia.

Vora el molí de vent per sempre obert
la branca de l’oliu es desespera.
La muntanya amb els camps és un desert
i s‘engruna en palets la torrentada.

I jo encara tot sol per recordar
els passos de mos avis tornaria.
Seguint la vinya freda i l’alzinar,
ocell perdut, el sol ocell del dia.

Josep Sebastià Pons

Nº 10 / Desembre 2.014 – SUPLEMENT – Retalls d’Història (1933-1953), El Comité d’Ajuda als Intel·lectuals Catalans – Francesc Panyella i Farreras.

Retalls d’Història (1933-1953)

El Comité d’Ajuda als Intel·lectuals Catalans

Entre les diferents i variades formes d’ajuda a la causa de la República durant la guerra civil, organitzades per Partits polítics i Sindicats, a Marsella cal destacar la labor immensa que feu el Comité d’Ajuda als Intele·lectuals Catalans, creat per nombroses personalitats del món cultural occitano/provençal i -sobretot- animat pel Centre Català de la ciutat, el qual era l’encarregat de preparar paquets amb queviures i articles de primera necessitat (com farina, sucre, xocolata, cafè, mongetes, arrós, cigrons, pasta per la sopa, bacallà, pots de llet condensada, galetes, sabó, llaunes de sardines, bidons d’oli i, algunes vegades, tabac, espelmes, …) i enviar-los a les personalitats catalanes que els hi havien indicat des de Barcelona. La crida per ajudar els intel·lectuals catalans fou obra d’en Jorgi Reboul, escriptor i poeta occità, el qual havia dirigit les diferentes delegacions que des de Marsella i Provença havien establert relacions de llarga durada entre les dues contrades (al Museu de Sitges en el llegat d’en Josep Carbonell, responsable de les Relacions Meridionals de la Generalitat Republicana, en queden importants testimoniatges). La Presidència d’aquest Comitè d’Ajut als intel·lectuals catalans, tenia la seva seu a Marsella. El President fou en Peire Rouquette, degà dels Jutges d’Instrucció i catalanòfil eminent que havia traduit i donat a conèixer la literatura catalana a França. Els dos animadors del Comité de Marsella, Jorgi Reboul i Peire Rouquette, els trobem fins a la seva mort al costat de la causa de Catalunya, al llarg del jou de quaranta anys de franquisme. Entre la gent del Centre Català de Marsella, creat el 1918 pels supervivents dels voluntaris catalans que havien vingut a fer la guerra 14-18 al costat dels francesos, o els que havien fugit de Catalunya per la seva oposició a la guerra del Marroc o les grans vagues del 1917 hi trobem, sobretot, simples obrers i menestrals: sabaters, manyans, fusters, electricistes, mecànics, etc.

El nostre amic Pere Grau, soci del Cercle Català de Marsella i professor a la Universitat de Montpeller, va heretar i classificar els Arxius d’en Peire Rouquette, entre els documents dels quals hem trobat cartes d’agraïment de nombrosos intel·lectuals catalans, Carles Riba, Francesc Trabal, Salvador Guasch, etc. donant les gràcies per l’ajuda rebuda.

En els arxius esmentats, i com a continuació de la posició del senyor Peire Rouquette al costat de la Catalunya aprimida, també hi hem trobat cartes d’en Pompeu Fabra, d’en Josep Carner, d’en Pau Casals, Albert Manent, Fèlix Cucurull, etc., moltes des de l’exili. El senyor Peire Rouquette, junt amb un nodrit estol d’intel·lectuals occitano/provençals, els hem tingut al costat de Catalunya en tots els grans moments en que calia denunciar al món democràtic les detencions arbitràries, les tortures, els consells de guerra, els afusellaments i el genocidi contra la llengua i la cultura catalanes.

Francesc Panyella i Farreras

Nº 9 / Novembre 2.014 – PORTADA

 

SUMARI

Noticiari i calendari.
Declaració de Luxemburg. 6ª Trobada Europea de Comunitats Catalanes.
Dia de Festa. Acte d’homenatge al President del Cercle Català.
La Guerra Gran (Notes). Josep Donjó.

S U P L E M E N T

RETALLS D’HISTÒRIA (1933-1953), Setembre de 1938. Francesc Panyella i Farreras.

 

Qui té salut i llibertat, és ric i no ho sap

 

ET DIRÉ UN DIA…

           Em plaurà, quan aquest paper groguegi,
de demostrar que tot quant en ell és escrit
no ha estat en va.

           Perquè el repòs ets Tu,
he deixat que passés la meva vida,
consagrada a una passió, sola, exquisida,
sense besos ni abraçades de ningú;

           només de Tu, que, en el meu foc,
ens els instants de la sang esbojarrada,
has estat la carícia precisa, delicada,
la que he trobat, fidel sempre, en el seu lloc,

           i la que ha tornat fidel a la meva vida.
Ara sóc feliç, en la calma de l’edat,
d’haver estat enterament al teu costat,
esclau d’aquesta llum per mi escollida;

           amb la dona sempre meva, de ningú,
Amb el dolç repòs que ets Tu.


25 de setembre de 1940
Josep Punsola (1913/1949)

 

Nº 9 / Novembre 2.014 – Notícies i Calendari.

CATALUNYA ÉS UNA NACIÓ!
9 de Novembre: No ens doneu garça per perdiu!

Sanefa8eL’Associació Cultural Provençala de Ventabren, en un magnífic acte a la sala Venturi, concedí el dia 28 de setembre proppassat, el Gran Premi Literari de Provença al nostre amic, l’escriptor i periodista Glaudi Barsotti, pel conjunt de la seva obra.
Sanefa8eEl nou flamant Rei de les Espanyes, a finals de setembre feu el seu primer discurs a la ONU. Sabem que ha estudiat a moltes Acadèmies però, té coneixements d’història? L’ha apresa al TBO?. El meu mestre li hauria clavat un triple zero. Abans de parlar hauria hagut de llegir el discurs que fa una colla anys, en aquest mateix lloc, feu en Pau Casals. Majestat, Catalunya és una nació, encara que no us plagui!
Sanefa8eAl dinar de tornada de vacances ens trobàrem un bon nombre de socis al restaurant «Le Sanglier» al Port Vell, per delectar-nos, amb una excel·lent bouillabaisse. Fou una manera d’agafar forces per la temporada que comença. Que no serà fàcil!
Sanefa8eEls escocesos pogueren votar, puix la Gran Bretanya té un cap de Govern conservador i a més és un gran demòcrata. A Catalunya no ens deixen votar, puix Espanya té un cap de govern conservador i a més és un gran… (censurat).
Sanefa8eEn el curs de la nit del 19 d’octubre, un grup neofeixista ha trencat el Monument a la Sardana que hi ha a Montjuïc. El dia de la festa de la Hispanidad, en el mateix lloc, altres grups amb banderes nazis i espanyoles, es dedicaren a cremar banders catalanes i estelades. I el senyor Ministre de l’Interior, tan tranquil!
CALENDARI DEL MES

ELS DIMECRES
Cursets de Català
Primer Curs, de les 16:30 h. a les 18 h.
Segon Curs, de les 18 h. a les 19:30 h.
Cité des Associations
93, La Canebière

DILLUNS, 3
Aix-en-Provence
Universitat d’Aix*Marsella
Site Schuman – A 222
3, av. Robert Schuman
A les 17h.30
Projecció del film “SALVADOR”
La vida d’un dels darrers
assassinats pel franquisme

DIUMENGE, 9
V
Per Catalunya!
Volem decidir el nostre demà en democràcia

DIUMENGE, 9
MARSELLA
Space Max Dormoy
33, rue Max Dormoy
A les 3 de la tarda
CASTANYADA

Hi haurà panellets, castanyes, moscatell i cava
Actuació del grup coral
Le Cœur du Rail
 

DIUMENGE, 23
Salon de Provença
Dinar català
Organitza EL PORRÓ
Informacions: Arlette Fabregas
Tel: 04 42 29 00 44

 

 

M A R S E L L A

 
Dissabte, 29 de novembre
A les 4 de la tarda

Cité des Associations – 93, La Canebière – Sala Phocèa

Conferència de la Historiadora i Mestre de Conferències de la Universitat (AMU)
Eliane Richard
« Un casament català »
El lloc de les dones catalanes dins de la història

 

Nous socis: Claudine Rabâa. Benvinguda!

* * * * *

Donatius rebuts: Alumnes de català; 63 €.

* * * * *

Les nostres joies: En Jordi i la Cristiana Cristofol, tenen un nou títol. La petita Nolane els ha fets besavis. Felicitacions!

* * * * *

Els nostres dols: Colette i Simone Guirao, han perdut el seu germà. El nostre més sentit condol per les nostres amigues i família.

* * * * *

Des de Catalunya, també ens podeu ajudar
Envieu els vostres donatius al Cercle Català:
IBAN: FR76 1027 8089 7100 0204 1460 196     Codi B.I.C./SWIFT: CMCIFR24

* * * * *

Productes de la nostra terra
La Cave à Jambon
89, rue Sainte – 13006 Marsella – Tel: 04 84 18 75 79
Rebaixes amb la presentació del carnet de membre del Cercle Català de Marsella

* * * * *

Dominique voyages
Entre el 9 i 15 de desembre, Mercat de Nadal a Barcelona i rodalies
Per informació: dominiquevoyages@gmx.com o Tel: 06 99 30 19 40

* * * * *

Per trobar-nos:
cercle-catala-marsella.flog.cat
prouvènço-informations

* * * * *

Per economia per les arques del Cercle, per ecologia del planeta Terra,
Voleu rebre el butlletí per mail? Feu-nos-ho saber fent clic aquí!

* * * * *

Nº 9 / Novembre 2.014 – Declaració de Luxemburg – 6ª Trobada Europea de Comunitats Catalanes.

 

Declaració de Luxemburg

Els assistents a la 6a Trobada Europea de Comunitats Catalanes realitzat el cap de setmana del divendres 26 a diumenge 28 de Setembre de 2014 a Luxemburg davant el moment tant important que es va donar el dissabte 27 de Setembre amb la signatura del decret de consulta no referendària sobre si els catalans i catalanes volen que Catalunya esdevingui un Estat independent, van voler afegir en les conclusions finals de la trobada el següent manifest:

Preàmbul

En els darrers anys, una gran majoria social de Catalunya està a favor de poder decidir el seu propi futur. Això ha generat un moviment transversal dins de  Catalunya tant a nivell territorial com social i polític que es sustenta en l’essència de la democràcia del dret de poder votar en un referèndum. Aquest moviment sense precedents en la història recent d’Europa, insta al Govern i al Parlament de Catalunya a que faci tot el possible per tal que els catalans i de les catalanes pugin exercir el seu dret a votar. Davant aquesta reivindicació democràtica de la majoria social del poble català,  les comunitats catalanes de l’exterior no s’hi poden girar d’esquena.

Aquest moviment social i transversal que ha optat per la via pacífica, pel diàleg, per la defensa ferma d’uns objectius democràtics clars, que respon al genuí caràcter català, moderat però ferm en els seus objectius, vinculat a tota una història i tradició de compromís i activisme per la conquesta del seus drets ciutadans, socials i nacionals, mereix tot el recolzament de les comunitats catalanes de l’exterior.

La Nació Catalana, amb una llengua i una forma de vida pròpies en l’ordre social, econòmic, jurídic i polític té dret a la seva autodeterminació, com qualsevol altra nació. Aquest dret és un principi fonamental dels Drets Humans i està recollit en la Carta de les Nacions Unides així com també al Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics.

El Parlament de Catalunya acaba d’aprovar per una folgada amplia majoria absoluta de més de 2/3 parts de les forces parlamentàries la Llei de consultes populars no referendàries i de participació ciutadana, després d’haver seguit totes les passes que la legislació actual determina. Aquesta llei ha estat avalada pel Consell de Garanties Estatutàries i dóna empara legal a una consulta sobre el futur polític de Catalunya.

El president de la Generalitat de Catalunya, M. Hble. Sr. Artur Mas ha convocat de manera oficial a la ciutadania de Catalunya per la consulta del dia 9 de novembre de 2014.

Els assistents a la 6a Trobada Europea de Comunitats Catalanes acorden:

  1. Mostrar el suport a la convocatòria de la consulta del 9 de novembre de 2014, per decidir lliurement el futur de Catalunya dins l’exercici dels nostres drets democràtics.
  2. Donar ple suport al president, al govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya i als partits polítics que donen suport a la convocatòria, perquè facin tot el possible per a la materialització de la consulta del 9 de novembre, ja que respon a la voluntat majoritària del poble català i dels seus representants.
  3. Instar al govern de la Generalitat que faci tot el possible per tal que els catalans residents a l’exterior pugin exercir també el seu dret de vot en la consulta del 9 de novembre.
  4. Comunicar aquest acord en el període de 5 dies des de la seva aprovació al president de la Generalitat de Catalunya i a la presidenta del Parlament de Catalunya.