Arxiu mensual: març de 2013

Nº 3 / Març 2.013 – PORTADA

 

SUMARI

Notícies i calendari.
Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya.
La moneda encara no catalana (3/4). Joan-Claudi Prujà
Mallorca i el país. Assemblea Nacional Catalana de Mallorca
Una llengua íntima. Diari AVUI

S U P L E M E N T

Cançons perdudes. El més petit de tots.

 

Més val sols, que mal acompanyats

 

GENETS DEL GENOCIDI

Corrien temps cecs de guerres entre germans,
àrabs i cristians,
Eren dies de lluita
I de casaments reials,
viaranys abruptes que trencaren la història,
nostra història de poble mediterrà,
que un compromís barrà.
Navegant sobre una civilització,
es destruïren civilitzacions
i llengües.
Navegant sobre la cobdícia
i la supèrbia,
es crearen odis,
que brandant espases i creus
i somniant piràmides d’or i d’argent,
s’arrencaren, cegament, vides innocents,
en nits ben tristes,
distants,
sota cels estelats,
de cascs i de plomes,
d’armes i sang,
pobles desfets.
Conquerint terres i mars feren enderrocs,
comprant i venent cossos,
de negres o de blancs,
què hi fa!
es crearen potents i grans imperis.
Cecs genets del genocidi obriren les portes
als cavalls de l’apocalipsi,
en cavalcada de romiatges
per rutes d’estimballs passats,
silencis de mort i destrucció presents.

Josep Oliveras i Garcia

 

Nº 3 / Març 2.013 – Notícies i Calendari

 

CATALUNYA ÉS UNA NACIÓ!

Què passa al Cercle Català de Marsella?  
Aneu a:

També podeu anar a:
                    prouvènço-informations
Sanefa8cA la vostra agenda marqueu la data del 13 d’abril d’enguany. A Perpinyà cal anar-hi. Per la terra, per la llengua, per Catalunya!
Sanefa8cEl proppassat 26 de gener, Ripoll inaugurava la seva condició de Capital de la Cultura Catalana 2013. A l’acte, que tingué lloc al Monestir, hi assitiren Ferran Mascarell, Conseller de Cultura del Govern de Catalunya, Carme Crespo, Regidora de Cultura de Tarragona, Xavier Tudela, president de Capital de la Cultura Catalana, Jordi Munell, Alcalde de Ripoll i Ramon Santanach, regidor de Cultura de la ciutat. Si voleu estar informats del programa d’actes, aneu a: www.ripoll2013.cat.
Sanefa8cEl nostre amic, en Gildas Girodeau, pel seu llibre «La Paix plus que la verité» ha obtingut el Premi virtual del «polar» 2012, que concedeix www.rayonpolar.com. Felicitacions!
I penseu a comprar el llibre!

Sanefa8cUna tarda a marcar d’una pedra blanca: La conferència d’Emmanuelle Hospital, sobre la vida i l’obra d’Antoni Tàpies, que fou seguida atentament pel nombrós públic que emplenava la sala Phocèa de la Cité des Associations.
Sanefa8cL’aniversari del Rey de todas las Españas, sembla que serà força aigualit. A més del disgust dels gendres que les erren una desprès de l’altra, hi ha males llengües que deixen anar que dels negocis del «gran jugador d’handbol», a la Casa Reial tothom en tenia coneixement. Als armaris, quan si posen les arnes, malament rai! I, si plegués, com ha fet el Papa?

CALENDARI DEL MES

ELS DIMECRES
Cursets de Català
Primer Curs, de les 16:30 h. a les 18 h.
Segon Curs, de les 18 h. a les 19:30 h.
Cité des Associations
93, La Canebière

Dissabte, 9
Caminada memorial
Borredon
Camp de Septfonts

A les 9h.30 del matí
Trobada a l’estació
Organitza:
Mémoire de
l’Espagne Republicaine
jose.gonzalez44@wanadoo.fr

Del 22 al 25
Paris
Porte de Versailles

Salon du Livre
Les lletres de Romania
seran les invitades
Barcelona
ciutat invitada

Fins el 30 de març
Centre international
de Poesie de Marseille

Vieille Charité
Podeu visitar
l’exposició del gallec
Emilio Araúxo

M A R S E L L A

Dissabte 16, a les 4 de la tarda
Cité des Associations – Sala Phocèa
93, La Canebière
Conferència
Catalunya, nou estat d’Europa?
A càrrec del senyor Salvador Milà
Diputat al Parlament de Catalunya

 

* * * * *

Donatius: Jacqueline Martínez, 10 €; Denisa Casademont, 10 €; Henri Enrich, 15 €; Josep Llorens, 20 €; Robert García, 35 €; Jean-Louis Bérard, 30 €; Claudi Pons, 30 €; Miquela Rof, 12 €; Albert Bachs, 10 €; Joan-Claudi Prujà, 5 €; Nicole Bastelica, 30 €; Carme Fondevila, 30 €; Joan Estracc, 10 €.

* * * * *

Nous socis: Cristià Rodríguez, Rosa Maria Novellas.

* * * * *

Socis, penseu a fer efectiva la vostra cotització pel 2013 que ha estat mantiguda a 20 € anuals. Lectors del Butlletí, feu-nos arribar la vostra suscripció de 12 €. Ens ajudareu!

Nº 3 / Març 2.013 – Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya


 
LogoParlament

Resolució 5/X del Parlament de Catalunya, per la qual s’aprova la
Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya

Tramitacions 250-00059/10 i 250-00060/10

Ple del Parlament

El Ple del Parlament, en la sessió tinguda el 23 de gener de 2013, ha debatut el text de la Proposta de resolució de declaració de sobirania del poble català (tram. 250-00058/10), presentada pel Grup Mixt (reg. 856), i les esmenes presentades pel Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya (reg. 1010); de la Proposta de resolució de declaració sobre la sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya (tram. 250-00059/10), presentada pel Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (reg. 857), i les esmenes presentades pel Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya (reg. 1010) i pel Grup Parlamentari de Convergència i Unió, el Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya i el Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (reg. 1011); de la Proposta de resolució d’aprovació de la declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya (tram.250-00060/10), presentada pel Grup Parlamentari de Convergència i Unió i pel Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya (reg. 858), i les esmenes presentades pel Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya (reg. 1010), pel Grup Parlamentari de Convergència i Unió, el Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya i el Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (reg. 1011) i pel Grup Parlamentari Socialista (reg. 1012), i de la Proposta de resolució sobre el dret a decidir i la reforma de la Constitució (tram. 250-00062/10), presentada pel Grup Parlamentari Socialista (reg. 861), i les esmenes presentades pel Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya (reg. 1010).

Finalment, d’acord amb l’article 146 del Reglament, ha adoptat la següent

Resolució

Preàmbul

El poble de Catalunya, al llarg de la seva història, ha manifestat democràticament la voluntat d’autogovernar-se, amb l’objectiu de millorar el progrés, el benestar i la igualtat d’oportunitats de tota la ciutadania, i de reforçar la cultura pròpia i la identitat col·lectiva.

L’autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana. El parlamentarisme català té els seus fonaments en l’edat mitjana, amb les assemblees de Pau i Treva i la Cort Comtal.

Al segle XIV es creà la Diputació del General, o Generalitat, que anà adquirint més autonomia fins que arribà a actuar, durant els segles XVI i XVII, com a govern del Principat de Catalunya. La caiguda de Barcelona el 1714, arran de la Guerra de Successió, comportà que Felip V abolís amb el Decret de Nova Planta el dret públic català i les institucions d’autogovern.

Aquest itinerari històric ha estat compartit amb altres territoris, fet que ha configurat un espai comú lingüístic, cultural, social i econòmic, amb vocació de reforçar-se i promoure’s des del reconeixement mutu.

Durant tot el segle XX la voluntat d’autogovernar-se de les catalanes i els catalans ha estat una constant. La creació de la Mancomunitat de Catalunya el 1914 fou un primer pas en la recuperació de l’autogovern, abolit per la dictadura de Primo de Rivera. Amb la proclamació de la Segona República Espanyola, el 1931, es constituí un govern català, amb el nom de Generalitat de Catalunya, que es dotà d’un estatut d’autonomia.

La Generalitat fou abolida el 1939 pel general Franco, que instaurà un règim dictatorial que durà fins al 1975. La dictadura va tenir una resistència activa del poble i el Govern de Catalunya. Una de les fites de la lluita per la llibertat és la creació de l’Assemblea de Catalunya l’any 1971, prèvia a la recuperació de la Generalitat, amb caràcter provisional, amb el retorn el 1977 del seu president a l’exili. En la transició democràtica, i en el context del nou sistema autonòmic definit per la Constitució espanyola del 1978, el poble de Catalunya aprovà en referèndum l’Estatut d’autonomia de Catalunya el 1979 i celebrà les primeres eleccions al Parlament de Catalunya el 1980.

Els darrers anys, en la via de l’aprofundiment democràtic, una majoria de les forces polítiques i socials catalanes han impulsat mesures de transformació del marc polític i jurídic. La més recent es va concretar en el procés de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya iniciat pel Parlament l’any 2005. Les dificultats i negatives per part de les institucions de l’Estat espanyol, entre les quals cal destacar la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, comporten un refús radical de l’evolució democràtica de les voluntats col·lectives del poble català dins de l’Estat espanyol i creen les bases per a una involució en l’autogovern, que avui s’expressa amb total claredat en els aspectes polítics, competencials, financers, socials, culturals i lingüístics.

El poble de Catalunya ha expressat de diverses maneres la voluntat de superar l’actual situació de bloqueig dins de l’Estat espanyol. Les manifestacions massives del 10 de juliolde 2010, amb el lema «Som una nació. Nosaltres decidim», i de l’11 de setembre de 2012, amb el lema «Catalunya, nou estat d’Europa», són expressió del rebuig de la ciutadania envers la manca de respecte a les decisions del poble de Catalunya.

El 27 de setembre de 2012, mitjançant la Resolució 742/IX, el Parlament constatà la necessitat que el poble de Catalunya pogués determinar lliurement i democràticament el seu futur col·lectiu per mitjà d’una consulta. Les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, el 25 de novembre de 2012, van expressar i confirmar aquesta voluntat de manera clara i inequívoca.

Per tal de portar a terme aquest procés, el Parlament de Catalunya, reunit a l’inici de la desena legislatura, en representació de la voluntat de la ciutadania de Catalunya expressada democràticament en les darreres eleccions, aprova la següent:

DECLARACIÓ DE SOBIRANIA I DEL DRET A DECIDIR
DEL POBLE DE CATALUNYA

D’acord amb la voluntat majoritària expressada democràticament pel poble de Catalunya, el Parlament de Catalunya acorda iniciar el procés per a fer efectiu l’exercici del dret a decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir llur futur polític col·lectiu, d’acord amb els principis següents:

Primer. Sobirania. El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà.

Segon. Legitimitat democràtica. El procés de l’exercici del dret a decidir serà escrupolosament democràtic i garantirà especialment la pluralitat i el respecte de totes les opcions, per mitjà de la deliberació i el diàleg en el si de la societat catalana, amb l’objectiu que el pronunciament que en resulti sigui l’expressió majoritària de la voluntat popular, que serà el garant fonamental del dret a decidir.

Tercer. Transparència. Es facilitaran totes les eines necessàries perquè el conjunt de la població i la societat civil catalana tingui tota la informació i el coneixement adequat per a exercir el dret a decidir i perquè es promogui la seva participació en el procés.

Quart. Diàleg. Es dialogarà i es negociarà amb l’Estat espanyol, amb les institucions europees i amb el conjunt de la comunitat internacional.

Cinquè. Cohesió social. Es garantirà la cohesió social i territorial del país i la voluntat expressada en múltiples ocasions per la societat catalana de mantenir Catalunya com un sol poble.

Sisè. Europeisme. Es defensaran i es promouran els principis fundacionals de la Unió Europea, particularment els drets fonamentals dels ciutadans, la democràcia, el compromís amb l’estat del benestar, la solidaritat entre els diferents pobles d’Europa i l’aposta pel progrés econòmic, social i cultural.

Setè. Legalitat. S’utilitzaran tots els marcs legals existents per a fer efectiu l’enfortiment democràtic i l’exercici del dret a decidir.

Vuitè. Paper principal del Parlament. El Parlament, com a institució que representa el poble de Catalunya, té un paper principal en aquest procés i, per tant, s’han d’acordar i concretar els mecanismes i les dinàmiques de treball que garanteixin aquest principi.

Novè. Participació. El Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat han de fer partícips actius de tota quest procés el món local i el màxim de forces polítiques, d’agents econòmics i socials i d’entitats culturals i cíviques de Catalunya, i han de concretar els mecanismes que garanteixin aquest principi.

El Parlament de Catalunya encoratja tots els ciutadans i ciutadanes a ésser protagonistes actius del procés democràtic d’exercici del dret a decidir del poble de Catalunya.

Palau del Parlament, 23 de gener de 2013

El secretari quart                                                                               La Presidenta del Parlament
David Companyon i Costa                                                                       Núria de Gispert i Català

Nº 3 / Març 2.013 – La moneda encara no catalana (3/4) – Joan-Claudi Prujà


 

La Moneda encara no Catalana (3/4)

El cicle Visigot

Quan Roma no pogué resistir a la pressió dels pobles «bàrbars» tingué d’establir tractats amb alguns d’ells. Els Visigots, poble germànic establert en el baix Vístula foren un dels que aceptaren un dels pactes des del 322 i foren admesos com a federació dels romans. L’any 418 obtenen d’Honori el dret d’establir-se al sud de la gal·lia amb capital a Tolosa. D’aquí actuaren amb els Romans contra altres «bàrbars». L’any 472, entren a la Tarraconense en temps d’Alaric II. Han ocupat aquesta zona de 484 a 507 i els atacs dels francs faran que el domini visigot s’acabi establint a la península ibèrica. Al 555, la capital passà a Toledo. Les terres catalanes a on varen emetre moneda, foren actius però amb emissions poc nombroses: Barcelona, Girona, Roses, Tarragona, Sagunt, Tortosa i Valencia.

01-Visigodes-wtranspa02-Barcino-w

03-Gerunda-wtranspa04-Dertosa-w

Malgrat la dificultat de proveir-se d’or, encunyaren monedes amb l’emissió del divisor més petit del solid bizantí: el Triens d’or. Seguint els patrons monetaris de l’Imperi Bizantí, encunyat dins un aliatge d’or i d’argent valia un terç de solid! la moneda portava a l’anvers el cap i el nom llatí del rei i al revers el cap o la creu, amb la marca del taller. Les lluites interiors faran que els visigots siguin derrotats completament pels àrabs a l’any 711, nous invasors que conquereixen la Península i encara més enllà dels Pireneus!

La conquesta musulmana

Hispània passa així a ésser una província de l’Imperi sarraí. Mes de 700 anys seguirà l’història de la Península i la seva estada es pot dividir en tres períodes: l’Emirat 711 al 756, el Califat 756 al 1031 i, el tercer, els Regnes de Taifas de 1031 al 1492 amb la presa de Granada iniciada pels Reis Catòlics, marca la fi de la Reconquesta. Les revoltes asturianes i l’acció dels Carolingis a Navarra, l’Aragó i a Catalunya ha permès l’estabilització del domini sarraí. Dividim dues zones en la circulació monetària a Catalunya, amb les terres de Tarragona que foren un espai de separació entre moros al sud, i cristians cap a la Marca Hispànica al nord! Tortosa fou del primer moment de la invasió sarraïna del domini d’aquests i al monetari circulant, eren peces de tots els invasors anteriors (sestercis, asos, triens i altres sous). Els àrabs encunyaren monedes d’or, d’argent i de coure per al comerç amb els cristians! Ramon Berenguer I fou un dels comtes que emetia moneda de tipus sarraí. Al pròxim article veurem les nostres estimades monedes catalanes!

05-Tortosa-wtranspa06-BarcelonaComtal-w

07-Mallorca-wtranspa08-MancusBarcelona-w

09-BilloMallorca-w

Jean-Claude Prujà.

Nº 3 / Març 2.013 – Mallorca i el país – Assemblea Nacional Catalana de Mallorca.


 

Mallorca i el país

Assemblea Nacional Catalana de Mallorca

Tant el Govern de Rajoy, com el de Bauzá, duen a terme, a les Balears, una autèntica ofensiva contra la llengua i la cultura catalanes, la convivència pacífica i la identitat nacional dels mallorquins. El PP ha romput, idó, el consens lingüístic que, durant més de 25 anys, havia mantingut amb la resta de forces polítiques. Des del Ministeri d’Educació, s’impulsen polítiques educatives no per millorar la qualitat de l’educació, sinó per eliminar les identitats nacionals, culturals i lingüístiques catalana, gallega i basca, amb un ministre que mai ha fet feina dins d’una aula i que és un dels braços armats, ideològicament parlant, d’un instrument nacionalista espanyol tan radical i excloent com la FAES. La seva reforma, al marge de la comunitat educativa, és recentralitzadora, perquè ens lleva competències autonòmiques; es uniformitzadora, perquè no respecte la diversitat lingüística i cultural dels pobles de l’estat, i és privatitzadora, perquè pren mesures que no ajuden al sistema públic i no solucionen el problema de l’alt índex de fracàs escolar.

L‘existència d’una constitució desigualitària pel que fa a la regulació dels drets lingûístics de les diferents llengües de l’estat, cap de les quals no hi apareix esmentada, permet sentències contràries a la normalització de l’ús del català. En comptes d’ajudar a la seva recuperació, despré d’èpoques de persecució i repressió, el que fan és donar conrinuïtat a polítiques de genocidi cultural, sota aparences falsament democràtiques. El govern Bauzá, en un any i mig, ha atacat els tres pilars fonamentalss de la normalització lingüística. Primer, ha eliminat mitjans de comunicació en català, amb el tancament de RTV de Mallorca, ha castellanitzat IB3, que ja no es veu al Principat, i ha eliminat les ajudes a la premsa forana a a les publicacions en català. Després ha modificat la llei de la funció pública per llevar el requisit del reconeixement del català als funcionaris i oficialitzant Mahón i Palma de Mallorca, ha canviat els topònims per escriure’ls en castellà: per donar llibertat, diu ell. Finalment, ha començat a canviar el model lingüístic escolar, amb la implantació de la lliure elecció de llengua de primer ensenyament per part dels pares i mares, que li ha sortit fordat, perquè el 87 % de famílies han triat ensenyament en català amb la regulació d’una nova normativa que deroga el decret de mínims que establia que, com a mínim, el 50 % de l’ensenyament s’ha de fer en català. El PP de Bauzá vol impossibilitar que es pugui fer immersió lingüística, cosa possible a les Illes Balears amb el consens de la comunitt educativa de cada centre, i avui activa a la majoria de centres d’infantil i primària. Ha tret, novament, les Balears de l’Institut Ramon Llull, i ha privat així de la projecció exterior dels nostres creadors culturals i, des del Consell Insular, ha fet tancar l’Espai Mallorca de Barcelona, única finestra oberta de la nostra producció cultural fora de les illes.

La resposta social a tots aquests atacs s’ha donat a totes les illes i des de totes les organitzcions i entitats que treballen per la llengua catalana. Els llaços quadribarrats, lluint a les solapes de la roba de la gent i exhibits a les façanes de centres educatius, són la millor expressió que el poble de Mallorca no adopta una actitud passiva davant l‘agressió que pateix. Els mestres, en particular, però també el conjunt de la ciutadania, han reaccionat amb claretat i fermesa, tot i les mesures repressives legals que persegueixen drets bàsics d’expressió i manifestació. La nostra cultura clàssica i contemporània, la nostra llengua i els nostres referents personals, aquells que ens identifiquen davant altres cultures i altres pobles, no són altres que la llengua i la cultura catalanes. Ausiàs March, Joanot Martorell, Bernat Desclot, Maragall, Verdaguer, Riba, Carner, Rodoreda, Espriu, Martí Pol, Foix, V.Andrés Estellés, Raimon, Al Tall, no són mallorquins; però són nostres, perquè pertanyen a la mateixa cultura que la nostra. I Ramon Llull, Anselm Turmeda, Joan Alcover, Costa i Llobera, M. Antònia Salvà, Blai Bonet, J.M. Llompart, Maria del Mar Bonet,Tomeu Penya o Antònia Font són noms sense els quals la cultura catalana no seria completa. Com no ho seria la llengua sense Mossèn Alcover o Francesc de B. Moll. Mallorca, idó, comparteix una mateixa cultura amb el país Valencià, Catalunya i les altres illes, precisament perquè formam part de la mateixa nació cultural.

Davant aquesta ofensiva repressiva, duita a terme pels governs del PP, tenim ben clar que la nostra nació cultural només serà possible en el futur si, amb el temps, esdevé també la nostra nació política, en un estat independent que respecti i articuli la nostra diversitat interna.

Avui, aniversari de l’entrada de Jaume I a la Ciutat de Mallorca, més d’un centenar de mallorquins i mallorquines ja hem format l’Assemblea Nacional Catalana-Mallorca, perquè tenim clar el nosre objectiu: ser el que som, en el nostre propi àmbit nacional. No només per assegurar el futur de la llengua, sinó també el nostre benestar material, el creixement econòmic, la igualtat d’oportunitats, la qualitat de la vida. Volem contribuir a construir païs, tenint ben present que el que passa en una part del territori afecta la resta de la nació i, sovint, pareix com si, des de Catalunya, no es vegi més enllà de les seves quatre províncies. Des de Mallorca, feim el pas pel país, per la totalitat de la nació catalana. El país, però, tamfé fa el pas per Mallorca?

Assemblea Nacional Catalana de Mallorca

Nº 3 / Març 2.013 – Una llengua íntima – Publicat al diari AVUI


 

Una llengua íntima

Els pares decideixen portar els fills a les escoles en català malgrat la poca presència de la llengua als carrers de la Catalunya Nord.

El francès és la principal llengua de relació també entre els escolaritzats en llengua catalana.

Els alumnes que continuen l’aprenentatge sovint aspiren a estudiar al Principat.

Només el francès és oficial”, insisteix un alumne del liceu Aristides Maillol de Perpinyà.

«La visió del sud sobre l’ús del català aquí sempre ha estat falsa, perquè voleu retrobar els mateixos models que teniu allà. Aquí vivim amb un altre xip, és un altre model. El català és una llengua íntima, viu en les famílies, és a dir que no surt sistemàticament al carrer i això fa una distorsió entre la percepció que es té de l’ús i l’ús real», així s’expressa el professor de català al liceu Aristides Maillol de Perpinyà, Lluc Bonet, quan és preguntat sobre l’ús del català a la Catalunya del Nord. De fet, però, hi ha una premissa clau en aquest debat: el català en aquest territori no és llengua oficial. Per Elena Gual, la directora de l’escola Arrels de Perpinyà, «en 30 anys d’escola catalana» no es pot canviar un procés de 300 anys» i afegeix: «És un miracle que, 350 anys després, encara hi hagi gent que parli català aquí».

Dins d’aquest panorama, destaca que, durant el curs 2010-2011, 13.750 alumnes han rebut ensenyament en català a la primària i a la secundària. «Hem d’intentar una certa continuïtat en la nostra llengua» afirma Jocelina Benet, mare d’un alumne de l’escola Arrels, mentre que un grup d‘escolars l‘envolten al pati. Els nens i nenes juguen i es relacionen en francès, però, quan els preguntem si parlen català, tots responen que sí amb tota la normalitat del món: «Jo parlo el català d’Espanya, la meva àvia parla espanyol i també parlo espanyol i el català normal», diu satisfeta una nena de família gitana. Al seu costat, dues companyes més d’uns sis anys: una explica que quan sigui gran vol treballar al zoo i l’altra ser periodista.

Jocelina Benet introdueix també un altre factor destacat en l’ensenyament del català a la Catalunya Nord: «Tota aquesta mainada a l’escola vol dir que molts pares es fan la pregunta de què poden fer perquè la llengua sigui utilitzada». La directora d’Arrels descarta que els pares vulguin portar els fills a l’escola perquè pensin que hi ha menys d’immigració: «D’immigració n’hi ha», i així els ho fa saber en l’entrevista personal que té amb els pares durant la pre-inscripció. Amb vista al curs 2011-2012, les sol·licituds ja superen l’oferta en el que és l’únic centre públic a la Catalunya Nord on hi ha immersió en català. Des de l’àmbit privat, el director general de la Bressola, Joan Pere Le Bihan, sosté que des de l’inici, el 1976, quan l’ensenyament del català «semblava una bogeria per tot el món polític i cultural del país, s’ha pogut demostrar que el fet d’estudiar català no perjudica gens, fins i tot al contrari, el coneixement del francès»

Per Cristià Martínez, director pedagògic del col·legi Comte Guifré, «el mètode d’immersió garanteix i té demostrada la seva viabilitat al Principat, i també pensem que en altres països de parla catalana».

La decisió dels pares de portar els fills a rebre educació en català és un factor important, però també ho és, assegura Lluc Bonet, que aquests nens i nenes, un cop ja adolescents, decideixin continuar l’aprenentatge. Al liceu Aristides Maillol, set alumnes de primera general bilingüe han escrit una novel·la curta, El paio del Call, guardonada en la Nit de Sant Jordi d’Òmnium Cultural a la Catalunya Nord amb el premi Joves Escriptors. «Faig català per estudiar a Girona a la Universitat, explica Marie Authier, una de les alumnes». «Em considero català abans tot i s’ha de continuar de donar i aprendre el català a altres generacions i guardar la cultura», remata Joan Baylac-Suàrez, un altre estudiant que recorda que «només el francès és oficial» i que veu que una de les sortides és anar a estudiar a la Catalunya del Sud. Ja siguin adolescents o més petits, quan surten de l’escola, entre ells parlen francès. «Sí et vols integrar a Perpinyà o al sud de França, has de parlar francès», apunta Robin Brymer, una noia d’origen anglès que amb un català perfecte afegeix: «La cultura catalana és molt antiga, té arrels que vénen de molt lluny».

El futur, al món associatiu. La continuïtat de l’ús del català requereix una xarxa social on l’ús de la llengua sigui habitual. En aquest sentit, a la Catalunya del Nord han aparegut en els darrers temps entitats que potencien la cultura catalana des d’un compromís amb la llengua, com són, Aire Nou de Bao o els Castellers del Riberal. També la USAP destaca pel seu suport al català.

U.C. / J.P. – Publicat a l’AVUI

Nº 3 / Març 2.013 – SUPLEMENT – Cançons perdudes – El més petit de tots

 

Cançons perdudes

El més petit de tots

rambla-w2L’any 1937, el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya dirigit per Jaume (Met) Miravitlles i Navarra (Figueres, 1906/Barcelona, 1988) plasmà en una imatge amable i simbòlica el procés que s’estava vivint al carrer, tot transmetent certs valors mitjançant la història del “Més petit de tots” reflectida en:
– Una figureta pels infants, creada per l’escultor Miquel Paredes i Fonollà (Barcelona, 1901/Ceret, França, 1980).
– Un conte escrit i il·lustrat per la prestigiosa dibuixant Dolors Anglada i Sarriera, coneguda popularment com a Lola Anglada (Barcelona, 1893/Tiana, 1984).
– I aquesta cançó (que es canta amb la tonada de la cançó popular catalana -possiblement d’origen provençal- “Els tres tambors”), a la que va posar una nova lletra Pere Quart (Joan Oliver i Sallarès, Sabadell, 1899/Barcelona, 1986).

El més petit de tots-w

Part.TresTambors-w

altaveudret
Escolteu “El més petit de tots” utilitzant aquest reproductor (poseu en marxa els altaveus).