Arxiu mensual: juny de 2013

Nº 6 / Juny 2.013 – PORTADA

 

SUMARI

Notícies i calendari.
El català es consolida … Xarxa CRUSCAT.
Patrimoni de la Catalunya Exterior. Wolfenbüttel
La moneda catalana (5). Jean-Claude Prujà.
Europa vigila Wert.
Ara farà 60 anys. Francesc Panyella i Farreras.

S U P L E M E N T

Cançons perdudes. La Marsellesa, versió catalana.

 

En boca tancada, la mosca no hi farà entrada

 

CAP A FUTBOL
     
(fragment)

El dilluns cara a la feina,
calibrem els resultats.
Després llegim sense treva,
comentaris a grapats.

Discutim bé la jugada
del primer o de l’últim gol
i tots a fi de setmana
pensem com un home sol:

Cap a futbol,
cada diumenge,
cap a futbol.

El senyor vestit de negre
que corre pel mig del camp
és blau de tots els dicteris,
atreu sempre un airat clam:

“Curt de vist, mala bèstia,
animal, talòs, mussol,
orellut, ximple, borratxo
que ens has anul·lat un gol!”

Cap a futbol,
que és un joc d’homes,
cap a futbol.

La massa és galvanitzada
d’un noble deler esportiu.
Què seria de nosaltres
si el futbol no fos ben viu;

Vindria la decadència,
se’ns apagaria el sol,
vindrien neguits inútils
i misèries en estol.

Cap a futbol,
poble no et paris,
cap a futbol.

Cap a futbol.

Delfí Abella (1925/2007)

 

Nº 6 / Juny 2.013 – Notícies i Calendari

 

CATALUNYA ÉS UNA NACIÓ!

Què passa al Cercle Català de Marsella?
Aneu a:

També podeu anar a:
                   prouvènço-informations
Sanefa8cEl dissabte 20 d’abril presentàrem l’obra d’en Gerard Malgat «Max Aub et la France ou l’espoir trahi» publicat per Editions L’Atinoir. La Història del segle XX i la creació literària d’un home de combat. Podeu trobar-lo a la llibreria «L’Atinoir», 4, rue Barberoux, 13001 Marsella. Llegiu-lo! Sanefa8cDades del gremi de llibreters avancen que per Sant Jordi s’han venut més d’un milió quatre cents mil llibres. Entre els més venuts hi ha «Victus» de l’Albert Sánchez Piñol, una ficció que transcorre en el curs del setge de Barcelona el setembre del 1714.
Sanefa8c  É R E M – S O M – S E R E MSanefa8cEntre els guardonats d’enguany amb la Creu de Sant Jordi, màxima distinció de la Generalitat, hi ha Montserrat Maspons, presidenta del Casal Català de Guayaquil (Equador) i en Père Balsells, per la seva tasca a la Universitat de Califòrnia. També hi ha l’amic Josep M. Queraltó, per la seva tasca en la conservació del patrimoni cinematogràfic. Les nostres felicitacions a tots.
Sanefa8cEl restaurant «El Celler de Can Roca» de Girona, regentat pels germans Joan, Josep i Jordi, ha estat guardonat com el millor restaurant del món. (No recomanable per aturats i mileuristes).
Sanefa8cA Espanya, només quatre Universitats imparteixen cursos de català amb un total de 187 estudiants. El nombre d’estudiants de català depassa de moltíssim aquesta xifra a Alemanya, Anglaterra, França, Itàlia, Estats Units, Sèrbia, Txèquia i Hongria.
Sanefa8c     Campió. Visca el Barça!

CALENDARI DEL MES

ELS DIMECRES
Cursets de Català
Primer Curs, de les 16:30 h. a les 18 h.
Segon Curs, de les 18 h. a les 19:30 h.
Cité des Associations
93, La Canebière

DISSABTE, 1 i DIUMENGE, 2
M A R S E L L A
Capital de la Cultura 2013
Al Port Vell
Pavelló d’Espanya
Catalunya hi serà present

DIVENDRES, 7
DISSABTE, 8 i DIUMENGE, 9

M A R S E L L A
La Canebière
Festival del Llibre
El Cercle hi tindrà parada

DIUMENGE, 16
M A R S E L L A
Palau Longchamp
Festa Provençala
Danses i cançons
El Cercle hi tindrà parada

DIVENDRES, 21
M A R S E L L A
Cité des Associations
A partir de les 5 de la tarda
Homenatge a
GLAUDI BARSOTTI
Escriptor i periodista

Membre de l’Institut d’Estudis Occitans
Premi J.M. Batista i Roca, Memorial Enric Garriga

sanefa9

M A R S E L L A

Diumenge, 23 de juny del 2013

Clausura de la temporada
Sortida a ROUSSILLON
Descoberta dels ocres de Provença
(en temps oportú rebreu el programa)

 

* * * * *

Nous socis: Miquel Picamal, Didac Pérez Mestre, Jesús Zamarreño. Benvinguts!

* * * * *

Donatius rebuts: Amèlia Roca, 10 €; Monserrat Pumarola, 50 €; Carme Mombelli, 6 €; Jacqueline Audebert, 10 €.

* * * * *

Els nostres dols: La nostra Secretària, Martine Cassoly, acaba de perdre la seva mare. En nom de tots li fem arribar a ella i als seus, tota la nostra fraternal estima i el més sentit condol.

* * * * *

Per ecologia, per economia, voleu rebre el nostre butlletí per correu electrònic? Feu-nos-ho saber!

* * * * *

Nº 6 / Juny 2.013 – El català es consolida amb deu milions de parlants – Xarxa CRUSCAT


 

El català es consolida amb deu milions de parlants…

 

El 70 % de la població dels territoris de llengua catalana declara que sap parlar català (9.856.000 persones), el 91,3 % l’entén (12.728.000 persones) i el 50 % afirma, per primera vegada, que el sap escriure (7.005.000 persones). La realitat, però, és que encara hi ha una cinquena part de la població de Catalunya, més d’una quarta part de les Illes Balears i quatre de cada deu persones del País Valencià que manifesten que no saben parlar el català, i que el nivell de coneixement i ús d’aquesta llengua en els diferents territoris és molt heterogeni. A més, els retrocessos apreciats el 2011 en el procès de normalització lingüística i en la protecció jurídica del català en condicionen negativament l’evolució. Aquestes dades estan recollides en l’Informe sobre la situació de la llengua catalana el 2011, elaborat per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC, per encàrrec de l’Observatori de la Llengua Catalana, en què s’apunta que, «malgrat la vitalitat de la llengua catalana, multitud de dinàmiques dificulten la recuperació de la seva centralitat i, en alguns casos, es tradueixen en mancances greus per a mantenir-la» (Síntesi de l’Informe).

Per territoris, el 80,9 % de la població de Catalunya declara que sap parlar el català, el 58,3% al País Valencià, el 71,5 a les Illes Balears, el 34,5 % a la Catalunya Nord, el 79,2 % a Andorra, el 89,3 % a la Franja i el 60 % a l’Alguer. Segons conclou l’Informe a partir del període estudiat, els territoris amb les competències lingüístiques més altes l’any 1986 continuen sent els que les tenen més altes l’any 2011, però amb variacions molt diferents segons els territoris. Les àrees que destaquen amb unes competències lingüístiques més altes són les Garrigues, el Solsonès, l’Urgell, Osona i la Conca de Barberà, mentre que les regions de València i Alacant i les Pitiüses són els territoris amb més dèficits de competència. Els autors de l’Informe valoren que «en un context demolingüístic extraordinàriament heterogeni, aquests darrers territoris fan encendre totes les alarmes i enterboleixen les valoracions que descansen en les dades positives d’altres zones de la llengua».

Una dada significativa pel que fa a la capacitat d’atracció de la llengua és que 4,4 milions de persones tenen com a llengua inicial el català, un terç de la població, mentre que el gruix de persones que el saben parlar és molt més gran (més de dues terceres parts de la població). Pel que fa a la capacitat d’atracció del català com a llengua d’identificació en persones que tenen una altra llengua inicial, principalment l’espanyol, les tendències són diverses: la Catalunya del Nord i l’Alguer tenen la dinàmica més negativa, la tendència a la Franja és estable, i és positiva en graus diversos a Andorra, Catalunya, a les Illes Balears i al País Valencià. La taxa d’atracció més potent es dóna a Catalunya, on prop del 10 % de la població de llengua inicial espanyola té el català com a llengua d’identificació. 

El context sociopolític i lensenyament

La dinàmica sociolingüística dels diferents territoris de la comunitat lingüística catalana està determinada pel context sociopolític. Tal com recull l’Informe, el període analitzat, l’any 2011, «és presidit per canvis substancials en la gestió del poder estatal i territorial que comporten el trencament d’una dinàmica política més favorable a la normalització de la llengua catalana». Mentre que a Catalunya el nou govern autonòmic garanteix la continuïtat d’una política favorable al català, la nova conjuntura política de les Illes Balears i la Comunitat aragonesa i el manteniment del Partit Popular del País Valencià juntament amb la majoria absoluta d’aquest partit a les eleccions estatals «no és el millor dels escenaris per a la millora de la llengua catalana en el seu ecosistema lingüístic, i ha propiciat un entorn polític gens favorable a impulsar reformes legislatives que pal·liï, per exemple, la trencadissa ocasionada en matèria lingüística per la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya».

En aquest context, segons les conclusions de l’Informe, l’àmbit educatiu vital a l’hora de crear nous parlants fora de l’àmbit familiar es converteix en un dels principals focus de conflicte. «L’any 2011 s’inicia un període en què el partit que Governa l’Estat espanyol i bona part de les circumscripcions autonòmiques amb presència de la llengua catalana impulsa models educatius pretesament equitatius i multilingües. I, paral·lelament, tal com s’ha vist a Catalunya, judicialitza el model de conjunció lingüística» En el País Valencià, per primer cop en el curs 2011/2012, el nombre d’alumnes escolaritzats en valencià disminueix, i la matriculació d’alumnes d’infantil, primària i secundària de centres públics i privats en les línies del valencià és del 28,42 %.

El consum dels mitjans en català.

Quan a l’oferta i el consum mediàtic i de productes culturals, només Catalunya i Andorra presenten una dinàmica positiva, mentre que a la resta de territoris l’oferta és molt baixa, i en alguns casos testimonials. Segons dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura recollides a l’Informe, a Catalunya, el percentatge d’exemplars de premsa diària de pagament difosos passa del 17 % l’any 2010 al 30,5% l’any 2011. La presència del català a les ràdios és del 57,8%, i es consolida la tendència apuntada a l’Informe del 2010 pel que fa al lideratge d’aquest mitjà  en el consum en català. D’altra banda, segons els responsables de l’Informe, «sense dubte, una de les pitjors notícies per a la llengua catalana el 2011 va ser la interrupció de la recepció de TV3 al País Valencià».

Les dades més favorables són les del món de la xarxa, on el català avança de manera sostinguda i es troba clarament en una situació de privilegi, per davant de llengües amb molta més demografia.

XARXA CRUSCAT

Nº 6 / Juny 2.013 – Patrimoni cultural de la Catalunya Exterior – El monument a Pau Casals a Wolfenbüttel


 

Tresors del patrimoni cultural de la
Catalunya Exterior

El monument a Pau Casals a Wolfenbüttel

PCasals01w

El 5 de maig de 1985 es va inaugurar a la ciutat alemanya de Wolfenbüttel el monument dedicat al mestre Pau Casals. L’autor, i donant principal per la construcció del monument, fou l’artista Antoni Miró (d’Alcoi, País Valencià). L’any 1985 havia estat declarat per la UNESCO com a Any de la Música i es va aprofitar l’efemèride.

La gran impulsora del monument fou Matilde Romagosa, nascuda a Barcelona i que va morir el 17 de novembre de 2011. Romagosa va residir 40 anys a Alemanya, principalment a Wolfenbüttel, on va dur a terme una ingent tasca de divulgació de la llengua i cultura catalanes en aquest país. Va ser la promotora del monument i de l’agrupació cultural amb el nom del Mestre “Pau Casals Freunde”. Per a portar a terme la iniciativa d’aquest monument que està ubicat a la Herzog August Bibliothek de Wolfenbüttel, va comptar amb la col·laboració de l’IPECC (Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana).

Nº 6 / Juny 2.013 – La moneda catalana (5) – Jean-Claude Prujà


 

Les primeres monedes catalanes (5)

Orígens de Catalunya ?

Es pot dir que Catalunya va néixer de la lluita d’interessos entre musulmans i francs. Els «catalans» i llenguadocians de Septimania es podien assimilar a les lleis franques i també satisfeien més naturalment al poder eclesiàstic. Aquesta coincidència feu que naixeren al Llenguadoc i a Catalunya grups de petits comtats emparats per la llunyana i ben aviat ineficaç protecció del regne franc. L’any 817 Lluís I el Pietós inicia la creació de la «Marca Hispànica», per barrar la invasió sarraïna. Els reis de l’Imperi Carolingi implanten llur sistema monetari amb la reforma de Carlemany de l’any 793-794 amb un diner de 1,3 grams.

(1 lliura = 20 sous = 240 diners = 480 òbols.)
MonedesV-01wAnvers: +CARLVS REX FR             Revers: +GERVNDA

MonedesV-02wAnvers: +HLVDOVICVS IMP     Revers: BAR  CINO  NA

MonedesV-03wAnvers: +HLVDOVICVS IMP         Revers: INPV RIAS

La moneda episcopal

“Araisem”! Al segle X les primers monedes episcopals o comtals eren d’imitació Carolíngia. A la segona meitat del segle X, Girona emeté aproximadament als anys (934-970). I a Vic els Bisbes Guadamir (948-957) i Oliba (1017-1046) van encunyar moneda. Girona i Vic són els dos bisbats que han emès molts diners fins a la segona meitat del segle XII.

Diners de Vic (Ausona)
MonedesV-04w

MonedesV-05w

Série: Efígie de Crist i de Santa Maria

Série: Efígie de Crist i de Santa Maria

I … comtal! El primer comte que va emetre un diner al comtat de Barcelona, fou Ramon Borrell (992-1018). Aviat tots els altres comtats fan de la mateixa manera : Girona, Empúries, Besalú, Osona (Vic), Pallars, Urgell, Rosselló, Carcassona, Besiers, Narbona, Montpeller, Provença, fins la dinastia dels comtes de Barcelona reis d’Aragó que veurem al proper butlletí.

MonedesV-07w
MonedesV-08w

MonedesV-09wMonedesV-10w

Jean-Claude Prujà

Nº 6 / Juny 2.013 – Europa vigila Wert


 

Europa vigila Wert

La comissària d’Educació demanarà explicacions al ministre
pels atacs a la immersió.

Front comú dels eurodiputats contra la llei del PP
i la interlocutòria del TSJC.

El ministre José Ignacio Wert haurà de respondre a Brussel·les pels seus atacs al model d’immersió lingüística de l’escola catalana. L’eurocomissària d’Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut, Androulla Vassiliou, es va comprometre ahir a demanar-li explicacions, després de la denúncia dels eurodiputats catalans, Ramon Tremosa i Salvador Sedó (CiU) Maria Badia i Raimon Obiols (PSC) Raül Romeva (ICV) i Ana Miranda (BNG, en representació d’ERC) que s’hi van entrevistar plegats per mostrar-li el seu rebuig a la llei orgànica per a la millora de la qualitat de l’educació i a la darrera interlocutòria del TSJC.

Astorada es va quedar l’eurocomissària xipriota en saber que la queixa de només 17 famílies amenaça la immersió lingüística en català, tan elogiada a Brussel·les, i que si un sol alumne ho demana la classe s’haurà de fer en castellà. Vassiliou va rebre els eurodiputats durant prop d’una hora en una sala de reunions de la planta vuitena del Barlaymont, seu de la Comissió Europea, i els va preguntar fins a tres vegades si era cert el que sentia. No li cap al cap i s’ha quedat una mica perplexa, va assegurar la socialista Badia.

Vassiliou no renyarà públicament Wert ni li enviarà cap carta formal de queixa, però si  hi parlarà per la via informal, aprofitant una reunió de ministres europeus d’Educació a Brussel·les. La propera trobada, segons l’agenda del Consell Europeu, estava prevista pel 16 de maig. La lliberal xipriota s’ofereix a parlar directament amb el ministre per conèixer de primera mà la situació i discutir què està passant. Però ho farà discretament, per no irritar una diplomàcia espanyola que en els darrers mesos ha posat la UE en guàrdia contra la consulta independentista.

Mutisme absolut. En altres paraules, cap eurocomissari no es tornarà a trencar la cara en públic per Catalunya: a la darrera en fer-ho, la vicepresidenta luxemburguesa de la Comissió (i Creu de Sant Jordi), Viviane Reding, el ministre espanyol d’Exteriors la va obligar a rectificar per haver admès que cap llei no preveu l’expulsió de la UE d’un estat català. Brussel·les no vol interferir en unes competències d’Ensenyament que corresponen al govern espanyol i els eurodiputats són conscients que Vassiliou no pot sortir ara obertament a defensar l’ensenyament en català, reconeix Badia.

Però alhora li reclamen que pressioni al ministre del PP i no se’n renti les mans. Si ho fa en un tema tan important com aquest, després no es podrà queixar de la desafecció en les eleccions europees, avisa Tremosa. L’eurodiputada convergent també va alertar Vassiliou del precedent molt preocupant que crea a la UE que un sol estudiant pugui fer canviar la llengua de tota la classe i de les distorsions pressupostàries que això pot provocar. L’ecosocialista Romeva es va felicitar que Vassiliou es mostrés receptiva i amb voluntat d’ajudar en la mesura que pugui.

El President, abans. El mateix President Artur Mas va reunir-se aquest dilluns amb Vassiliou, també a Brussel·les. I aquest front comú d‘eurodiputats de tots els grups parlamentaris confirma el seu missatge que el suport al model català d’immersió lingüística és transversal. Els eurodiputats catalans del PP, Alejo Vidal-Quadras i Santiago Fisas, no van participar en l’entrevista, però sí el democristià Salvador Sedó, que forma part del seu mateix grup parlamentari, el Partit Popular Europeu.

La Comissió Europea no només avala el model d’immersió lingüística de l’escola catalana sinó que l’ha elogiat reiteradament i el 2007 l’informe d’un grup d’experts encarregat per Brussel·les fins i tot va proposar estendre’l a altres països de la UE com a bona pràctica. També el comitè d’Educació de l’Eurocambra s’ha mostrat en contra de separar els alumnes castellanoparlants dels catalanoparlants pel risc de fractura social. I l’eurocomissari de Multilingüisme, Leonard Orban, va admetre, després de visitar Barcelona, que els castellanoparlants poden viure-hi amb facilitat perquè els catalans canvien a la seva llengua sense ni tan sols adonar-se’n.

Nº 6 / Juny 2.013 – Ara farà 60 anys – Francesc Panyella i Farreras


 

CAIGUT A L’AURORA…                      Ara farà 60 anys

Al meu germà

 
 
 
 
 
 
 
Creies en la vida.
Estimaves la vida.
T’agradave riure.
La cançó, sovint,
era als teus llavis.
Treballaves.
Lluitaves per viure,
lluitaves per tu,
pels teus,
pels humils i pels savis.

Sabies quina era l’amargor del pà,
escàs i negre.
L’esforç que guanyar-lo costava,
quan amb l’escola pensaves encara
i l’arada
i el jou traginaves
i suaves
i sofries del sol
i del jou
del tirà.

«…Una làpida al cementiri de Besalú.
Un bocí de terra gironina a l’ombra
de les muntanyes que havien travessat…
A mà esquerra, entre la tàpia i el camí
de xiprers, s’alça, d’uns pams, una
esplanada de gespa que ja no és un
fossar anònim de tres guerrillers
que l’any 1953 foren morts a trets
per la Guàrdia Civil.
Damunt la làpida de granit hi hem cisellat
els noms de Panyella, Solsona i Moreno…
…Ara ja poden reposar en pau els nostres
companys però nosaltres no.
La lluita continua… Tenim per avançar,
l’exemple dels qui mai no desesperaren
i que sempre, sempre, sempre acaben
conquerint el seu lloc a la Història.
Panyella, Moreno i Solsona ja hi tenen el seu.»
                              Teresa Pàmies
  Diari AVUI, 15 de juny de 1980

«Director General de Seguridad
..Encuentro habido entre partida
bandoleros… término municipal de
Besalú… muertos tres bandoleros…
23 de junio de 1953
Comandante Guardia Civil…»

Mes, somreies
mirant enllà.
Lluny de la plana i les muntanyes
i veies
roses i pa,
victòria i joia
pel demà.

Al capvespre,
quan la tramuntana udolava
la teva cançó volava.

Cantaves…
…si.
Una cançó
d’esclaus lliberats,
De pobles que avancen contents
per un camí regat
amb sang.
Amb sang del jovent.

Més tard, al soroll de la màquina,
enmig del fum,
al repic del martell
se’t forjava una ànima nova
d’obrer combatent.

I fores un més en els rengles
dels homes que saben
que el sol que avui brilla en el món,
brillarà,
demà,
per a tothom.

Creies en la vida.
I et trobares enfront de la mort.
Les llàgrimes als ulls.
El somriure al cor.
Perquè viure volies i has mort,
quan tot just apunta l’aurora
que -tu ho sabies-
és preludi d’un Sol de victòria.
          Marsella, gener del 1955

Nº 6 / Juny 2.013 – SUPLEMENT – Cançons perdudes – La Marsellesa, versió catalana

 

Cançons perdudes

LA MARSELLESA

Ignasi Iglesias                                          Enric Morera

Avui us presentem un dels himnes més coneguts mundialment. Com és natural en tota cultura integrada en el concert mundial, també el poble català va fer seu aquest himne en diverses versions a través dels temps, algunes per part de destacats autors com és el cas de la del 1871 de Josep Anselm Clavé i Camps i la que avui us presentem, del dramaturg Ignasi Iglésias i Pujadas, publicada a principis del segle XX.

Cal dir que mentre el Cercle Català de Marsella va comptar amb Secció Coral (que es va haver de dissoldre ben entrats els anys 80 per manca de director), sempre va incloure en el seu programa aquesta versió de “La Marsellesa”, així com “Els Segadors” i “La Coupo Santo”, l’himne de la Provença.

Opuscle3w

Tots a les armes fills del poble
el jorn de glòria és arribat,

amb nostra causa justa i noble
triomfarà la llibertat,
triomfarà la llibertat,

avant, avant, plens de coratge
lluitem a mort amb l’opresor,
vessant la sang sense dolor
que estem cansats de l’esclavatge.

Armem-nos catalans,
alcem el somatent,
ardidament petits i grans
lluitem contra els tirans!

Fills de la terra catalana
primer morir que viure esclaus,

per l’ideal que ens agermana
com més turments siguem més braus
com més turments siguem més braus

malhaja el poble que ses penes
suporta humil i resignat,
malhaja el poble esclavitzat
que no fa a trossos ses cadenes!

Armen-nos ciutadans,
alcem el somatent,
ardidament petits i grans
lluitem contra els tirans!