Arxiu mensual: setembre de 2013

Nº 7 / Setembre 2.013 – PORTADA

 

SUMARI

Notícies i calendari.
En el centenari de Joaquim Amat-Piniella.
Patrimoni de la Catalunya Exterior. Buenos Aires.
La Cadena Humana (11 de setembre del 2013).
Any Estellés. Universitat d’Alacant.
M’aclame a tu. Poema de Vicent Andrés Estellés.

S U P L E M E N T

qüestionari de l’escola goya de terrassa (i)

Pel qui té gana, les pedres li semblen pans

 

APOLOGIA DE L’EMPORDÀ
(fragment)

Ah! Una cosa em manca dir,
si no ho digués fora ingrata:
que aquesta terra tan neta,
tan companyona i tan franca,
tan oberta i tan precisa
de la qual sóc sobirana;
aquest be de Déu de camps,
de prats, de boscos i platges,
d’oliveres i xiprers,
vinyes, canyers i pollancres,
no és més que un petit ramell
d’un més alta garlanda;
un estel que no lluu sol
dins d’una gran estelada,
sinó una terra entre terres
com ella ben cisellades
on es conjuga un sol Verb,
un sol Verb i quatre barres;
i on s’ajunten tots els Vents
i tots els Vents s’agermanen:

(tots els vents, per dir-ho així:
de fet no pas més de quatre).
Vent de Llevant, de Ponent,
Migjorn i jo, TRAMUNTANA!
que això és el meu Empordà
on jo tinc casal i estada:
una planura que és filla
de Catalunya que és Mare…!

I ara sí que Adéu-siau:
Déu vos dó salut i pau…!!

Albert Serrano i Delclòs
« El Poema de l’Empordà » La cançó del vent
Carles Vallès -Editor- Figueres 1985

 

Nº 7 / Setembre 2.013 – Notícies i Calendari

 

CATALUNYA ÉS UNA NACIÓ!

Què passa al Cercle Català de Marsella?
Obriu l’ull! Nou lloc per a trobar-nos!
Aneu a:

També podeu anar a:
                    prouvènço-informations
Sanefa8eLes Publicacions de la Universitat de València, han editat l’obra de l’historiador Jordi Guixé «La República perseguida». Un treball de recerca, molt documentat, de com els assassins franquistes perseguiren als republicans espanyols en terres de França, amb la complicitat de les autoritats franceses de l’època.
Sanefa8eEn Narcís Falguera, President de «Amicale des Anciens guérrilleros espagnols», soci del Cercle Català, ha estat condecorat amb la Legion d’Honneur de la República francesa, per la seva coratjosa participació en la lluita contra els nazis.
Sanefa8eFrança ocupa el tercer lloc en quant a turistes que visiten la Pell de Brau. Prop de 9 milions de francesos han vingut el 2012. Dels quals 3.800.000 a Catalunya (+8%); 677.000, País Valencià (+23%); 485.000 Balears (+14%) i 560.000 (-2%) Madrid.
Sanefa8eLes edicions Trabucaire acaben de publicar el treball d’Alexander Allan, professor emèrit de la Universitat Columbia (Nova York) i de la seva esposa Sonia “La Catalogne, une nation deux Etats” Un treball remarcable sobre una societat en ple canvi.
Sanefa8eEntre les activitats del MUCEM 2013, a finals de juny fou presentat el treball històric d’en Gerard Malgat «Gilberto Bosques  La diplomatie au service de la liberté». Un llibre consagrat a explicar com el cónsul de Mèxic aconseguí salvar milers de republicans espanyols i catalans dels camps francesos i de les urpes dels nazis. El trobareu a la llibreria del nostre amic Aubergy, «L’Atinoir», rue Barbaroux.

CALENDARI DEL MES

DIMECRES, 18
Inici dels Cursets de Català
Primer Curs, de les 16:30 h. a les 18 h.
Segon Curs, de les 18 h. a les 19:30 h.
Cité des Associations
93, La Canebière

DIVENDRES, 6
Avinyó
Maison-Manon
Théâtre du Cloître

A les 14 hores 30
Col·loqui
Els comtes catalans de Provença

DIUMENGE, 29
M A R S E L L A
Dinar de tornada de vacances
En temps oportú rebreu el programa

DIUMENGE, 8
M A R S E L L A
Parc Borély
V I V A C I T É

Festa de les Associacions de Marsella
El Cercle hi tindrà parada

DIVENDRES, 27, DISSABTE, 28
I DIUMENGE, 29

M A R S E L L A
Al Port Vell
Presència de Catalunya

No deixeu de visitar-lo
Animacions infantils, jocs, concursos, concerts i molt més!
www.enviedecatalogne.fr
www.catalunya.com

M A R S E L L A

Dimecres, 11 de setembre del 2013

Festa Nacional de Catalunya

Recepció oficial a les 6 de la tarda

Cité des Associations
93, La Canebière (Espace Rencontres)

 

* * * * *

Donatius rebuts: Fernande Rainieri, 20 €; Estrella Massip, 10 €; Mònica Serra, 5 €; Joan Allier, 30 €; Raymonde Ardoin, 30 €.

* * * * *

Els nostres dols: A mig juny ens deixava en Joan Pujol. A la seva esposa i a tots els seus, els hi fem arribar tota la nostra estima i el més sentit condol.

* * * * *

Per ecologia, per economia, voleu rebre el nostre butlletí per correu electrònic? Feu-nos-ho saber! Feu clic aquí!

* * * * *

Nº 7 / Setembre 2.013 – En el centenari de Joaquim Amat-Piniella

 

Joaquim Amat-Piniella

En ocasió del centenari del seu naixement

portada_gran

Joaquim Amat-Piniella veié la llum a Manresa el 22 de novembre del 1913. Morí a l’Hospitalet de Llobregat el 3 d’agost de 1974. No pogué conèixer l’arribada de la democràcia. Fou un escriptor i polític català, supervivent del camp de concentració de Mauthausen.

Féu els estudis de primària amb els seus pares, Joaquim Amat i Palà i Concepció Piniella i Blanqué, parella d’una extraordinària formació intel·lectual. Ja de ben jove participà en múltiples activitats periodístiques, culturals i polítiques de Manresa. En proclamar-se la República, Amat, amb només 17 anys, visqué intensament aquells anys de reconstrucció nacional i de revitalització cultural. Durant el període de la Segona República Espanyola duu a terme una activitat cultural i periodística, esdevé escriptor i actiu dirigent d’Esquerra Republicana de Catalunya. Durant un temps, ho compagina amb la de secretari personal de l’alcalde de Manresa, Francesc Marcet i Artigas.

L‘inici de l’etapa revolucionària, el 19 de juliol del 1936, suposa per Amat haver d’intervenir en diverses ocasions prop del Comitè Revolucionari Antifeixista per aturar algunes de les seves actuacions. Cal destacar en aquest sentit, el seu paper en defensa del salvament de la gran basílica de la Seu de Manresa, que es trobava en perill imminent d’enderroc.

Es va fer voluntari de l’exèrcit republicà i va lluitar al front d’Andalusia durant la Guerra Espanyola. Acabada la guerra, va fugir a França, on va ser internat al camp d’Argelers i el de Sant Cebrià de Rosselló, i després fou mobilitzat com a treballador forçós de la «IX Companyia de Treballadors Estrangers» a Lorena, prop de la línia Maginot.

El juny del 1940 fou fet presoner per l’exèrcit alemany i mesos després deportat al camp de concentració nazi de Mauthausen i a d’altres de la ribera del Danubi, on hi romangué durant gairebé cinc anys, fins que el camp ve ser alliberat per les tropes nord-americanes el maig del 1945. Llavors passà un descans a Andorra, entre el 1945 i el 1946; temps que aprofità per escriure l’obra K.L.Reich, gran novel·la èpica, gairebé autobiogràfica del que patí Amat-Piniella en un camp d’extermini nazi.

A partir del seu retorn a Catalunya, el 1946, va viure marginat i silenciat, condemnat a l’ostracisme. De fet la seva obra no serà publicada fins l’any 1962. El mateix any, conjuntament amb altres companys ex-deportats, fundà l’Amical de Mauthausen.

A més d’aquesta obra, fonamental per comprendre el sistema repressiu nazi, és autor del poemari Les llunyanies (1940-1946), escrit integrament dintre del camp de Mauthausen (Àustria). És autor també de El Casino dels senyors (1956), Roda de Solitais (1957), La pau a casa (1959 i La ribera deserta (1966), d’evident regust existencialista.

El 1997, David Serrano Blanquer presentà la seva tesina sobre l’edició autocensurada quan localitzà un exemplar de K.L.Reich, segons la versió que hauria editat el 1946. I posteriorment el 2003 presentà la tesi sobre l’autor amb el títol: La literatura concentracionària europea: Joaquim Amat-Piniella, que es recollí en part a L’Hora blanca: L’Holocaust i Joaquim Amat-Piniella, (Ajuntament de Manresa 2004).

Cal llegir l’obra d’en Joaquim Amat-Piniella. Sobretot en aquest moments en que certa gent honora als mercenaris de la “División Azul” que amb l‘uniforme de l’exèrcit alemany, combateren sota les ordres d’Hitler i el seus criminals de guerra. Ara més que mai és necessari saber qui és qui.

Més informació a: http://www.memoria.cat/amat/

Nº 7 / Setembre 2.013 – Patrimoni cultural de la Catalunya Exterior. ‘No hi ha somnis impossibles’ (Buenos Aires)

 

Tresors del patrimoni cultural de la
Catalunya Exterior

L’edifici ‘No hi ha somnis impossibles’
a l’avinguda Rivadavia de Buenos Aires

CupulaW

L’avinguda Rivadavia de Buenos Aires té una exclusivitat difícilment disputable: separats per menys de 20 metres, en els números 2009 i al 2031 se situen els dos edificis que, entre 1903 y 1907, va construir l’enginyer argentí Eduardo Rodríguez Ortega (1871-1938), concebuts en l’estil Art Nouveau o Modernisme com ho coneixem a Catalunya. Els edificis presenten una innegable influencia de l’arquitecte català Antoni Gaudí, en un grau que no s’observa a cap altra edificació a Buenos Aires. “La agregué yo mismo, al final, como un homenaje a Gaudí”, explica l’arquitecte Fernando Lorenzi quan se’l va preguntar sobre l’inscripció que en grans lletres es pot veure a la part superior de l’edifici de Rivadavia 2009: “No hi ha somnis impossibles”. Les obres de remodelació es van iniciar cap a finals de 1999 i van durar dos anys. Un descobriment particular, al començar les obres, fou el comprovar que Rodríguez Ortega havia usat ferrociment (antecedent del formigó), adoptat desprès del seu pas per universitats europees i que fins aleshores no formava part del que s’utilitzava a les construccions locals. La recuperació del darrer sector de la torre es va poder fer gràcies a la propietària, Carolina Rojo. La cúpula multicolor testimonia de per sí la influència de Gaudí. Poques persones saben, inclús a Buenos Aires, que aquesta diadema portenya alberga un dormitori i que en l’últim nivell es va posar un gran telescopi per a l’observació estel·lar; que la terrassa que l’envolta té dues estructures de ferro que representen, a escala, la Porta del Dragó de la Finca Güell a Barcelona i que els ornaments que s’observen són rèpliques exactes dels de la Casa Batlló.

Més informació: http://disenocotidiano.blogspot.com.es/2011/03/no-hay-suenos-imposibles.html

Nº 7 / Setembre 2.013 – La Cadena Humana (11 de setembre del 2013)

 

La cadena humana de l’11 de setembre,
de La Jonquera a Alcanar

http://www.elpunt.cat

De la Jonquera a Alcanar. Aquest serà el circuit de la cadena humana que està organitzant l’Assamblea Nacional Catalana i que travessarà de nord a sud tot el territori català durant la propera diada de l’onze de Setembre per reivindicar la independència de Catalunya. El circuit de la Via Catalana, que seguirà l’antiga Via Augusta romana, recorrerà els 400 km. del litoral català per la N-II i la N-340 i passarà per 86 municipis. Per garantir la continuïtat de la cadena humana al llarg de tot el recorregut, l’ANC ha penjat a internet el formulari per escollir el tram que els participants desitgin.

L’ANC presentà el dimecres 19 de juny el recorregut de la Via Catalana que comptà amb la presència dels organitzadors de la cadena que va dur a terme els països bàltics el 1989, Ülo Laanoja i Henn Karits. En l’acte també hi participà la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, els membres del Secretariat Nacional  Ferran Civit i Ignasi Termes i la vocal de l’entitat col·laboradora Òmnium Cultural, Rita Marzoa.

El moment clau de la reivindicació se situarà en les simbòliques 17h 14’. Guardeu-vos un lloc a la història. Podreu dir que vosaltres vau ser a la cadena humana que va aconseguir la independència del país, destacà Forcadell.

Serà un símbol de la unitat del poble català. Tots agafats de les mans mostrarem la nostra unitat, fermesa, i convenciment que ben aviat serem un nou estat d’Europa, explicà Forcadello durant l’acte de presentació de la cadena humana que unirà per l’eix meditarrani la Catalunya Nord al País Valencià.

Forcadell reconegué que es tracta d’un repte logístic molt important, ja que es canviarà la tradició de manifestar-se a Barcelona i seran els habitants de l’àrea metropolitana els que hauran de fer un acte de país i mobilitzar-se arreu del territori. La presidenta de l’ANC recordà la manifestació de l’Onze de setembre com la manifestació perfecte, que a més de sumar-se milers de persones, es va canviar la consciència del país. Enguany, l’ANC ha volgut canviar de format per fer visible que tot el territori català està unit al mateix desig: la celebració d’una consulta que pemeti a Catalunya d’assolir la seva independència.

Amb la cadena humana es vol internacionalitzar Catalunya, afirmà Forcadell abans de passar la paraula als representants de la Via Bàltica, la cadena humana que el 1989 va reivindicar la independència dels països bàltics. Tal com explicaren Ülo Laanoja i Henn Karitis aleshores es van donar la mà ciutadans dels tres països en un recorregut de 682 km. Només a Estònia la cadena va aplegar 150.000 persones al llarg dels 215 km. Precisament l’experiència bàltica ha estat el mirall en què s’han mirat l’ANC a l’hora d’organitzar els actes del proper Onze de Setembre. Aquesta cadena deixarà una empremta molt forta en vosaltres i mostrarà a Europa la nostra voluntat d’autodeterminació, assegurà Laanoja.

Els organitzadors de la Via Catalana cap a la Independència no han xifrat públicament el nombre de persones que caldria per omplir tots els trams en que es dividirà la cadena humana. Volen que vingui tothom que va participar en la manifestació del passat Onze de Setembre i encara més gent, destacà Forcadell, disposada a fer, si calgués, més d’una filera.

L’Onze de setembre la cadena humana recorrerà 400 km. al llarg de la N-II i la N-340, que quedaran tallades al trànsit durant diverses hores. L’elecció del recorregut no ha estat aleatòria. La Jonquera al Nord i Alcanar al sud són les dues portes d’accés al Principat des de la resta dels territoris dels Països Catalans. La via de la propera Diada mostrarà, segons l’ANC, la continuïtat geogràfica, social i cultural, entre la Catalunya Nord, el Principat, el Païs Valencià i les illes Balears, tot i que aquestes últimes no participaran de la continuïtat de la cadena humana.

En segon lloc, l’ANC creu que el recorregut escollit a través de la N-II i la N-340 mostra una zona que s’ha caracteritzat per les desinversions de l’Estat. Tant pel que fa el trànsit viari com el ferroviari si es té en compte també el corredor mediterrani, una de les infraestructures principals que s’ajornen indefinidament.

Per últim, s’ha volgut que el recorregut passés per les zones del cinturó metropolità, zones en que probablement la gent votaria «no» a la independència, perquè, segons explica Forcadell, la intenció és implicar a tothom en un projecte que acabarà beneficiant a tots els ciutadans de Catalunya.

L’ANC contractarà 20 mitjans aeris per fotografiar i enregistrar imatges de la cadena humana i més de 80 fotògrafs faran, des de terra, la fotografia més gran del món, en la que intentaran cobrir els diferents trams per muntar digitalment una única fotografia que enllaci tot el recorregut i en què es puguin veure totes les persones que participin en la mobilització.

Més informació: http://via.assemblea.cat/ca/

Nº 7 / Setembre 2.013 – Any Estellés. Universitat d’Alacant.

 

LogoAnyVAE

La Universitat d’Alacant amb la veu del teu poble

Fa vint anys la nostra cultura perdia la dicció poètica més significativa des d’Ausiàs March. En fa gairebé noranta naixia eixa veu a Burjassot, en l’Horta de València: Vicent Andrés Estellés (1924-1993).

Enguany l’Acadèmia Valenciana de la Llengua dedica el curs idiomàtic i literari -encetat el novembre de 2012- al gran poeta del segle XX valencià. La Universitat d’Alacant, amatent en l’expressió literària pròpia, s’uneix a aquesta celebració comprometent-se en diverses activitats i fent possible que els escolars, els estudiants -els nostres infants i jóvens- accedisquen des de paràmetres d’alt rigor didàctic i pregona orientació motivadora a l’obra d’Andrés Estellés.

Per això la UA posa a l’abast de totes les institucions educatives de les terres del domini lingüístic aquest dossier escolar sobre el poeta: Vicent Andrés Estellés, la veu del teu poble. Un conjunt de materials curriculars que permetrà a tots els ensenyants desplegar un ampli, enriquidor i formatiu treball a l’entorn de l’obra i la trajectòria creativa de l’escriptor en les distintes etapes educatives, des de l’educació infantil fins al batxillerat.

Els mestres alcoians Susanna Francés i Vicent Luna -compromesos, experimentats i profunds coneixedors didàctics de l’obra estellesiana-, amb l’aportació gràfica de la dissenyadora Sílvia Faus i el muntatge audiovisual d’Alka, han fet possible aquest impagable conjunt de quaderns, auques, contes i audiovisual que, acompanyats d’unes precises guies per als docents, constitueixen l’entrellat més exhaustiu, suggeridor i ric que mai no s’ha oferit a l’escola valenciana per facilitar l’estudi, el gaudi i l’estima del gran poeta dels valencians.

Efectivament, són uns materials curriculars pensats i fets per a l’Any de Vicent Andrés Estellés, però nascuts amb vocació de perdurabilitat durant molts cursos perquè les escoles sempre hi troben un pou de propostes coherents per al treball de la llengua, la literatura, el llenguatge poètic i la força arrabassadora dels versos estellesians. L’”Any Estellés” ha estat la perfecta excusa per bastir aquesta “enciclopèdia de la veu del poble” que són, en bona mesura el materials que en format de DVD i “en línia” tindran els centres educatius.

La Universitat d’Alacant, amb la col·laboració d’Escola Valenciana i de l’Ajuntament d’Alcoi, que de nou pren un paper actiu en el compromís per la cultura nacional com ha estat tradicional en la ciutat dels ponts, tan estimada per Estellés, hem volgut “assumir la veu del poeta” -“assumiràs la veu de poble”, ens digué el poeta des del seu insubornable compromís- mitjançant l’edició d’aquest exhaustiu, complet i suggerent material escolar.

Manuel Palomar Sanz
Rector de la Universitat d’Alacant

Nº 7 / Setembre 2.013 – M’aclame a tu – Poema de Vicent Andrés Estellés

 

M’ACLAME A TU

Poema de Vicent Andrés Estellés
Música: Ovidi Montllor

M’aclame a tu, mare de terra sola.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.

Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
m’agafe a tu, os que més estimava
i cante el jorn del matí il·limitat.

El clar camí, el pregon idioma,
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum,
sempre, a la nit, il·luminant, enterc,
Un bell futur, una augusta contrada!

Seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el solc i seràs la collita,
seras la fé i la medalla oculta,
seras l’amor i la ferocitat.

Seras la clau que obre tots els panys,
seràs la llum, la llum il·limitada,
seràs confí on l’aurora comença,
seràs forment, escala il·luminada!

Seràs l’ocell i seràs la bandera,
l’himne fecund del retor de la pàtria,
tros esquinçat de l’emblema que puja.

Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
El prec dels béns que em retornaves sempre.

C’EST TOI QUE J’IMPLORE

Traduction: étudiants de catalan
Université Aix-Marseille

C’est toi que j’implore, mère de terre seule.
Je griffe tes genoux de mes ongles sales.
J’invoque un nom, ou une secrète consigne,
mère de poussière, espérance séquestrée.

Tandis que le grand feu ou la férocité
suit des chemins, suit des obscurs chemins,
je m’accroche à toi, os que j’aimais le plus
Et je chante le jour du matin illimité.

Le clair chemin, la langue de nos racines,
un alphabet phosphorescent en pierres,
un alphabet où toute serrure a sa clé,
le net destin, le sentier de lumière,
toujours dans la nuit, éclairant, obstiné,
Un beau futur, une auguste contrée!

Tu seras le levain qui fait monter le pain,
tu seras le sillon, tu seras la récolte,
tu seras la foi et la médaille cachée,
Tu seras l’amour et la férocité.

Tu seras la clé pour toutes les serrures,
tu seras la lumière, lumière illimitée,
tu seras les confins où l’aurore commence,
Tu seras le blé, échelle illuminée!

Tu seras l’oiseau et seras le drapeau,
l’hymne fécond du retour de la patrie,
morceau déchiré de l’emblème qui monte.

Je gravirai pieusement les marches
et en arrivant au bout j’entonnerai
la prière des biens que toujours tu me rendais.

Aquest poema formava part de la Conferència/Recital que ens oferí el cantautor/intèrpret
Pau Alabajos
el dilluns 27 de maig del 2013 a l’Amfiteatre Guyon de la Facultat de Lletres de la Universitat
Aix -Marsella, organitzada pel conjunt de professors catalans.

Nº 7 / Setembre 2.013 – SUPLEMENT – Qüestionari de l’Escola Goya de Terrassa sobre la vida dels Centres Catalans a l’Exterior

 

Qüestionari de l’Escola Goya de Terrassa sobre la vida dels Centres Catalans a l’Exterior

El passat curs 2012-2013, els alumnes de 4t. d’ESO (Ensenyament Secundari Obligatori) de l’Escola Goya de Terrassa van participar en el concurs de periodisme escolar organitzat pel Diari EL PAÍS, “EL PAÍS de los Estudiantes”, amb una publicació presidida per un article sobre Neus Català, publicació en la que també es destacava en portada l’article titulat “RECORDS des de Marsella”, sobre la “Vida dels Centres Catalans de l’Exterior”. Aquesta publicació s’ha classificat en primer lloc entre totes les que es van presentar a Catalunya. Per tal de recopilar la informació necessària per confegir l’article, els redactors van enviar un qüestionari al Cercle Català de Marsella que hem cregut útil publicar en successives edicions d’aquest SUPLEMENT, pel seu interès social i històric.

El conjunt de totes les respostes al qüestionari ha constituït la base per construir la secció “Conegueu el Cercle” de la nostra pàgina web cercle-catala-marsella.flog.cat que inaugurem aquest mes, on trobareu la informació que segueix i molta més, ampliada i il·lustrada amb documents i altres testimonis gràfics.


Escola Goya:  Quins van ser els orígens del Cercle Català? Perquè es va triar la ciutat de Marsella per fer aquesta Entitat?

Cercle Català de Marsella: Les relacions entre Marsella i Barcelona, així com la Provença i Catalunya tenen tota una llarga història, que es podrien explicar en un gruixut volum, puix conté segles de trobada. Cal pensar que un dels últims fets definitoris cal situar-lo a finals del segle XIX, quan el poeta i home polític català, perseguit per la Monarquia d’aquell temps, en Victor Balaguer, ve a refugiar-se a Marsella on és acollit per la intel·lectualitat  del país, entre els quals cal destacar Frederic Mistral, Premi Nobel de Literatura amb la seva obra èpica “Mirèia”. Uns anys després els catalans, per tal de donar les gràcies a l’acollida que els hi fou feta a Marsella, els oferiren una copa de plata, al peu de la qual hi havia la forma de dues dones que l’aguantaven, Provença i Catalunya. En Frederic Mistral s’inspirà d’aquest fet i en feu un poema que ha esdevingut l’himne de Provença: “La coupo Santo”.

A Marsella, a principis del segle XX, comencen a venir-hi força catalans degut a la greu crisi econòmica que es viu a Catalunya. La seva presència anirà augmentant pels fets polítics que tenen lloc a la nostra terra. (1) La “Setmana Tràgica” que culminarà amb l’afusellament del creador de l’Escola Moderna, en Francesc Ferrer i Guàrdia. Això comportà que molts dirigents dels moviments obrers s’exiliïn. Més tard, (2) tindrà lloc la gran repressió patronal desencadenada arran de la vaga de “La Canadenca” (1919) que també comportarà repressió i empresonaments. Mentre, (3) responent a la crida del Mariscal Joffre, fill de Ribesaltes, al Rosselló, i eminent catalanista, alguns catalans s’allisten a l’Exèrcit francès a partir del 1914. Alguns per tota la durada de la guerra, altres, per dos, tres o quatre anys.

Seran doncs aquestes tres onades, les que originaran la creació del Cercle Català de Marsella, oficialment a començament del 1918, si bé cal tenir en compte que ja hi havia una Comissió Organitzadora que funcionava des del 1917. Més tard vindran a engrossir els rengles del Cercle els catalans que no volien anar a fer la guerra al Marroc, els perseguits per la Dictadura d’en Primo de Rivera, etc. Després, seran els exiliats del 1939. Del primer període (1918/1928) hem trobat un document de la policia francesa en el qual es diu que: “El Cercle Català és un niu de separatistes, socialistes, anarquistes… etc.”

El Cercle Català i alguns dels seus dirigents sofriran persecucions. El 1942, quan l’ocupació pels alemanys de la zona sur de França, el local del Cercle serà saquejat, i les seves activitats prohibides per tal de castigar-lo per l’ajuda portada a la causa de la República. El Cercle, amb l’ajut i col·laboració de la intel·lectualitat occitano/provençal havia organitzat un seguit de trobades per tal de facilitar l’agermanament dels dos pobles. En el curs de la guerra d’Espanya, es creà un Comité d’Ajuda als intel·lectuals catalans amb la missió d’enviar queviures, medicaments, etc., degut a la penúria i la manca d’aliments.

A partir del 1963, molts dirigents del Cercle foren molestats per la policia francesa (a petició del govern d’en Franco) per les activitats que realitzaven de denúncia del genocidi cultural que sofria Catalunya, de la persecució dels demòcrates, de l’empresonament d’altres. Molts foren assignats a residència forçada a Marsella sense poder sortir de la ciutat. El 1966, quan s’estaven preparant els Jocs Florals de la llengua Catalana, el Cercle fou de nou prohibit. Deu dies després, amb l’ajut inestimable dels nostres amics provençalo/occitans creàvem “Les Amis de la Culture Catalane”, entitat amb la qual, tal i com estava previst, tingueren lloc l’octubre del 1967 a Marsella, els Jocs Florals de la Llengua Catalana.

Encara patiríem problemes i molèsties d’ordre administratiu, sempre destinats a dificultar les nostres activitats. Des del 1981, data de l’elecció d’en François Miterrand, candidat socialista a la Presidència de la República francesa, per fi podem respirar tranquils.