Arxiu mensual: gener de 2014

Nº 1 / Gener 2.014 – PORTADA

 

SUMARI

Notícies i calendari.
Transició… vers un nou cicle? Jordi Palou-Loverdos.
Patrimoni de la Catalunya Exterior. Monument a Josep Carner a Brussel·les.
Història del ruc català. Maribel Gallèn.
Un gran acord per a una gran majoria.

S U P L E M E N T

qüestionari de l’escola goya de terrassa (v).

Encostipat suat, encostipat curat

 
També vindrem, Infant, a l’hora vella

També vindrem, Infant, a l’hora vella
Com a pagès, per ser més sols amb Tu;
Deixarem rella i la mula de sella,
I a peu, pel rost, allà on l’estel ens duu.

Et portarem vegetals esperances
I el que jo tinc en el graner tardà:
Llibres marcits, amb versos de vacances
On Tu no hi ets, i el camp és de secà.

Els vaig escriure en el parlar dels pares,
Que és el més dolç per qui sap confegir,
Però hi ha nit en platges i sahares,
I el teu Nom és de sol i de jardí.

Guardo per Tu gallines ponedores
A camp obert, darrere el mur herbós,
Tocant al rec on maduren les móres
Per els infanst que Et saben dir de Vós.

En embolcalls que em fan la passa curta,
Porto una leica i pàl.lids pensaments,
Cançons d’hivern en fontanes de murtra
D’un monestir i un castell transparents.

Mantells eslaus i Florències alades,
Poliol de la Nou, brucs de Lladurs,
Illes ardents i gorgs negres amb fades,
Llavor de goig i guies del Pertús.

I els segells nous de la teva naixença
En atlas filatèlics estel·lars,
Vàlids per tots, per l’amo i el remença,
Pels llibertins, els pròdigs i els avars.

Porto els papers d’una casa forana
Escumejant vora la mar i el port;
Omple-la Tu amb Ta divina ufana,
Deixa-hi un àngel si m’hi ve la mort.

I quan tot just si la tenora sona,
Pastors i estels perduts serrat enllà,
La verge i Tu tots sols, a l’Hora Sola,
I els corns reials qui sap qui els sentirà,
Vindré mudat, al costat de la dona,
Amb els vestits de quan ens vam casar.

J.V. FOIX
El Port de la Selva – Nadal de 1.948

 

Nº 1 / Gener 2.014 – Notícies i Calendari.

 

CATALUNYA ÉS UNA NACIÓ!

Socis, feu efectiva la vostra cotització d’enguany que pensem mantenir a 20 €. Lectors del butlletí, renoveu la vostra suscripció que és sempre de 12 €. Ajudeu-nos a continuar la nostra tasca per tal de fer conèixer Catalunya!
Sanefa8ePer decisió presa per l’Ajuntament de París, una placa a la memòria d’en Conrad Miret i Musté, serà posada a les parets de la sinistra presó de La Santé, on morí a mans dels torturadors nazis el mes de febrer del 1942. En Conrad Miret, fou el primer cap de la MOI (Mà d’obra immigrada) organitzada per combatre els alemanys. Aquest reconeixement es deu a les gestions de l’Amicale des Guerrilleros Espagnols en France.
Sanefa8eEn el marc de Marsella Capital de la Cultura 2013, l’Ajuntament de la ciutat organitzà a la Cité des Associations unes jornades del 29 de novembre al 7 de desembre, consagrades al voluntariat i el paper de les Associacions. Entre les ciutats invitades hi havia Barcelona. Fou ocasió d’acollir les senyores Dolors Saladrigas i Emma Calvet, que ens arribaven de la capital catalana.
Sanefa8eEn el mateix marc de Marsella capital de la Cultura; 15 persones, membres de diferents Associacions, han estat guardonades per l’Ajuntament de la ciutat amb la Medalla del Voluntariat, entre elles, la nostra Tresorera, Teresa Cardona. Felicitacions!
Sanefa8eEl dijous 12 de desembre des del Palau de la Generalitat, el President de Catalunya, el senyor Artur Mas, donava a conèixer l’acord conclòs entre les diferents forces polítiques que donen support a la necessitat de fer un referèndum pel dret a decidir. La data proposada ha estat el 9 de novembre del 2014 (vegeu aquí).
CALENDARI DEL MES

BON
I
FELIÇ
ANY
NOU!

ELS DIMECRES
Cursets de Català
Primer Curs, de les 16:30 h. a les 18 h.
Segon Curs, de les 18 h. a les 19:30 h.
Cité des Associations
93, La Canebière

DIVENDRES, 24
FAYENCE
DISSABTE, 25
VIDAUBAN

Actuació de
l’ORQUESTRA
DE CAMBRA
DE L’EMPORDÀ


Espaiador176x200

M A R S E L L A


Dissabte, 25 de gener a les 3 de la tarda

 
ASSEMBLEA GENERAL
Sala Phocea
Cité des Associations – 93, La Canebière

Procureu no faltar-hi

Com a cloenda menjarem el tortell dels reis (sense reis)

 

* * * * *

Trobeu-nos a:     cercle-catala-marsella.flog.cat    i a:     prouvènço-informations.

* * * * *

Per ecologia, per economia, voleu rebre el nostre butlletí per correu electrònic? Feu-nos-ho saber!
Feu clic aquí!

* * * * *

Nº 1 / Gener 2.014 – Transició… vers un nou cicle? – Jordi Palou-Loverdos.

 

Transició… vers un nou cicle?

El model social, econòmic i polític sortit de la Transició està esgotat; la Transició ens ha donat els millors anys de benestar en decennis, més val no tocar res; cal una Segona Transició, estem immersos en una transició nacional; cal reconstruir el sistema democràtic des de les entranyes, els partits polítics, els sindicats, les organitzacions empresarials, el sistema financer, el poder judicial, els Parlaments, els moviments socials, han de reinventar-se; el sistema d‘organització territorial sortit de la Transició no funciona: per uns cal redimensionar i suprimir autonomies, per altres -passada una generació des dels tres postulats unitaristes i antifranquistes de l‘Assemblea de Catalunya- cal avançar cap  l‘autodeterminació d‘aquest poble; per altres només existeix un únic poble…No correspon al Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya prendre posició. Encara menys dir que cal fer o cap on cal anar. Sí que pot, en canvi, generar espais i temps que facilitin el diàleg. Profund i serè sobre aspectes transcendents que procedeixen del passat recent i condicionen el nostre present. Molt del que està en debat públic avui, a tots els nivells, prové d’aquell període transicional, després de dècades de dictadura militar i d’una guerra fratricida: a Catalunya fins i tot es parla d’una guerra dins d’una guerra.

No es tracta, només, de fer memòria per recordar fets del passat i prendre consciència del que va representar la lluita per l’assoliment de la llibertat i els valors democràtics. O que moltes persones van donar el millor d’elles mateixes, fins i tot la vida. Tanmateix si ens limitem a fer memòria sobre això, ja tindria ple sentit, especialment si pensem en els joves i estudiants que prendran el relleu. Hi ha qüestions d’aquest període d’una gran actualitat, amb repercussions nacionals i internacionals: mentre que l’ONU considera que les lleis d’amnistia dels anys 70 no respecten el dret internacional i demana a l’Espanya fer modificacions estructurals per encarar els crims del passat de gran envergadura així com els drames de milers de desapareguts, Espanya no atén el requeriment, i el Tribunal Suprem bloqueja qualsevol possibilitat d’investigació, emparat en aquells lleis transicionals i en la més recent llei estatal de memòria històrica. Mentre a finals dels 90 i els anys següents els tribunals espanyols aplicaven de forma pionera el principi de justícia universal per encarar crims del passat de les dictadures o genocidis a l’Argentina, a Xile, a Guatemala o a Ruanda i la República Democràtica del Congo, en el present són els tribunals argentins els que, en aplicació del mateix principi internacional, tenen oberta una investigació per un bon nombre de crims internacionals comesos a Espanya durant la Guerra Civil i el franquisme inclosa la investigació de l’execució del llavors president català Lluís Companys- havent dictat ordres d’arrest internacional per crims comesos durant els darrers anys del franquisme i la Transició.

Ja fa 36 anys de la celebració de les primeres eleccions generals a Espanya, en un ambient encara no plenament democràtic, i en les quals no tots els grups polítics van poder participar. El període constituent que es va iniciar llavors va permetre aprendre a caminar i viure en democràcia. Han transcorregut més de tres dècades i una nova generació ha pres les regnes del present, una generació que conviu amb les generacions que van impulsar i viure la transició política i amb generacions més joves nascudes ja en democràcia.

S’ha escrit, llegit i publicat molt sobre « la Transició ». Gaudim dels drets d’opinió, llibertat d’investigació i llibertat de premsa que ho permeten. Sovint hem passat del silenci imposat al soroll eixordador. Sabem que és més simple, que no més fàcil, fer plantejaments mínims i consensuats contra una dictadura; sabem que és més complex, que no menys difícil, sumar voluntats i postulats a favor d’alguna cosa nova dels del sí d’un sistema democràtic. Potser avui és el moment de superar unidireciconalitats i facilitar espais d’intercanvi real, dia-logos, amb parla i escolta amb perspectiva. Si es vol un canvi profund, sigui quin sigui l‘horitzó que es vol abastar col·lectivament, val la pena conèixer bé com es va desenvolupar l’anterior període de canvi i transició i dialogar-ne serenament, reconèixer els errors, apreciar els encerts i alliberar-se de condicionaments inútils. És el sentit de ser del Memorial Democràtic. I aquests dies ho concretem des del Col·loqui Internacional Catalunya en transició: del passat al present. Tant de bo sigui per un millor futur.

Jordi Palou-Loverdos.
Director del Memorial Democràtic

Nº 1 / Gener 2.014 – Patrimoni de la Catalunya Exterior – Monument a Josep Carner a Brussel·les.

 

Patrimoni de la Catalunya Exterior

Monument a Josep Carner a Brussel·les

MonumentJosepCarner

Josep Carner (Barcelona 1884-Brussel·les 1970) ha estat conegut també com el príncep dels poetes catalans i el màxim representant de la poesia del Noucentisme. Durant la guerra civil espanyola va ser un dels pocs diplomàtics que es mantingué fidel a la República. A causa d’aquest fet i del manteniment de les seves fermes conviccions catalanistes i democràtiques, el 1939 el seu allunyament de Catalunya esdevingué forçat i no hi va tornar a residir mai més. Es casà amb la professora i crítica literària belga Émilie Noulet en segones núpcies i emprengué el camí de l’exili, primer a Mèxic (1939 al 1945), on fou professor al Colegio de México, i després a Bèlgica, on morí l’any 1970.

També va formar part del govern de la Generalitat a l’exili, presidit per Josep Irla, ja que Josep Carner no es va deslligar mai del seu país. Va exercir de professor al Col·legi d’Europa de Bruges, a la Universitat Lliure de Brussel·les, on originàriament s’havia d’erigir un monument a l’il·lustre poeta, obra de l’escultor Francesc Carulla, finalment acollit per la Universitat Catòlica de la capital belga. L’escultura no solament representa Josep Carner sinó també l’esperit noucentista que ell encarnà, el de la catalanitat patriòtica i cultural. Carner va ser un home brillant i la seva conversa era sempre radiant. Josep Pla va dir d’ell que “amb la paraula feia el que volia. Era prodigiós, enlluernador”.

El monument, inaugurat el 28 de setembre de 2001 als jardins de la Universitat Catòlica de Brussel·les, existeix gràcies a la iniciativa i tenacitat del Centre Josep Carner de Brussel·les, que va presidir durant molts anys Mercè Roca i Masgrau, que morí al novembre de 2008, i als esforços de gestió de l’IPECC (Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana) amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, així com a l’interès de la mateixa Universitat per acollir un testimoniatge a la memòria del poeta a Brussel·les.

Nº 1 / Gener 2.014 – Història del ruc català – Maribel Gallèn.

 

Per Maribel Gallèn

Per Maribel Gallèn

HISTÒRIA del
RUC CATALÀ

Publicat al nº 28 (juny 2.013) del Cartulari de la Catalunya Comtal

Es creu que el ruc català podria haver estat introduït a la península fa uns 3000 anys per part dels fenicis. És la subespècie d’ase Equus asinus somaliensis que donà naixement als ases del Pròxim Orient i en acabat als d’Europa. Es diu que Plini el Vell (23-79 d. C.) ja va fer constar que a la Plana de Vic s’hi venien ases, aleshores dits ausetans.

L’ase català és el més gran i corpulent d’entre totes les races de rucs, amb una alçada entre 1,35 i 1,64 m. i el seu temperament és viu. La seva expressió és franca. Mai està trist. Té les orelles molt grans i ben muntades, entre 35 i 42 cm. de longitud. Per molts anys que tinguin, no es veu cap ruc català amb les orelles pendulars per manca de vivesa. Els ulls són grans, vius, bondadosos, plens de noblesa. Té un temperament sanguini, enèrgic i valent i, en contra del tòpic, és molt intel·ligent.

Ruc03

En general és un ase de conformació harmònica, de silueta esvelta i estirada. El seu cos no és molt voluminós, té harmonia amb les seves llargues extremitats. Se’l considera el més adient per produir mules de la millor qualitat. És notable la seva fecunditat i potència genètica, de gran poder hereditari, la qual cosa li dóna preponderància sobre altres races.

El ruc català, a l’estiu, és negre lluent, amb un pèl curt i molt suau al tacte. El morro i el voltant dels ulls són de color blanc argentat; també ho són les aixelles, el ventre, el pit i l’interior de les anques. A l’hivern li creix un pèl llarg, de color marró, que el protegeix del fred.

Totes les explotacions són de petits ramaders i es troben situades al Pirineu català i en el prepirineu, sempre sobre els 400 m. d’altitud, en terrenys amb zones d’al·luvions de les conques dels rius Ter i Segre. El clima és mediterrani de muntanya, amb temperatures mitjanes moderades tot l’any.

Ruc04Ha estat, tradicionalment, l’animal ideal per a la pagesia, el transport, la mineria etc. Tothom volia ases per a treballar, així que criadors d’Andalusia, Castella, Itàlia, Egipte i Mèxic, intentaran incloure en aquestes exportacions ases de diferents llocs fent-los passar per catalans. L’estafa no va durar massa, ja que, per evitar-la, es va crear un llibre registre on cada animal exportat acreditava la seva genealogia amb un certificat. Això va portar a la creació del Llibre Registre Català d’Ases.

Joan Amades de recerca pel Pla d’Urgell dalt d’un ruc. (Biblioteca-Arxiu Joan Amades).

Joan Amades de recerca pel Pla d’Urgell dalt d’un ruc. (Biblioteca-Arxiu Joan Amades).

Altres publicacions de diversos països han parlat d’aquest animal en termes igual d’elogiosos. A França, se l’han volgut apropiar amb una raça inventada, l’âne des Pyrinées.

L’exèrcit nord-americà sempre ha apreciat aquestes mules i les ha preferit abans que qualsevol altra raça, no tan sols el segle XIX, en què l’exportació era molt important, sinó també en el segle XX. En l’actualitat, l‘any 1991, un coronel del exèrcit americà va recórrer Catalunya cercant un guarà català per encàrrec de l’OTAN. És curiós que l’exèrcit més potent del món necessiti el nostre burro català!

A principis del segle XX, el seu nombre era de més de 50.000 caps. Se’n reconeixen dues varietats, la vigatana o de Vic i la urgellesa o d’Urgell. L’ase mallorquí és considerat per alguns una varietat de l’ase català, i per altres, individualitzada.

Durant la revolució industrial, el guarà ha perdut progressivament la seva importància en el món rural. Las màquines han substituït la utilitat del ruc en l’explotació agrícola i forestal. Avui és un animal en perill d’extinció i actualment hi ha uns 400 caps.

Joan Gassó i Salvans.

Joan Gassó i Salvans.

Donem les gràcies al Sr. Joan Gassó i Salvans (1930-2013), que fa poc ha mort, un home amb il·lusió que s’ha dedicat a la protecció i recuperació del ruc català de forma altruista, és el principal reproductor que hi ha a Catalunya, a la seva finca Can Fluïves, al terme municipal d’Olvan, al Berguedà, una finca que amb els anys s’ha convertit en un nucli zoològic on es preserva el guarà i es dona a conèixer al món; hi ha més de 150 caps. Esperem que la seva flama no s’apagui mai.

El ruc, ase o guarà català és una de les nostres races de bestiar autòctones i forma part del patrimoni genètic i cultural de Catalunya, un patrimoni que cal mirar de preservar. Per a molts, el ruc català és el millor guarà del món.

La seva qualitat és reconeguda arreu del món. Com a exemple significatiu, cito la revista americana The Farmer. El març de 1916 detallava: “Catalunya és la font dels millors guarans del món, sent aquests els fundadors del guarà americà que tanta tradició tenen als estats de Kentucky, Tennessee i Missouri”.

Durant un temps, les nostres vides s’han vist acompanyades a través de dibuixos en samarretes, adhesius en cotxes, en clauers…, d’un animaló ben curiós: El ruc que neix a Banyoles. El que de ben segur sabreu és que es tracta del ruc català.

Ruc07

Han pres el ruc català en alguns sectors de Catalunya com a un símbol catalanista en contraposició al brau d’Osborne, típic de la iconografia espanyola. Per això mateix, hi ha qui se’n posa un de perfil en el cotxe o la moto. N’hi ha que el consideren l’animal nacional de Catalunya, per fer així defensa d’un sentiment i una manera d’entendre un país i la seva gent, per promoure una identitat, una cultura i uns costums. Només volen expressar un sentiment latent i un crit de llibertat per a la nostra terra.

Bibliografia:
– Associació per al Foment de la Raça Asinina Catalana (AFRAC).
– Zoo de Barcelona.
– Gran Enciclopèdia Catalana de les Ciències.
– Joan Gassó i Salvans.

Nº 1 / Gener 2.014 – Un gran acord per a una gran majoria.

 

UN GRAN ACORD PER A UNA GRAN MAJORIA

Després de setmanes d’incertesa, l’acord. Un gran acord per a una gran majoria, que recull el sentir de la majoria dels catalans i catalanes, siguin autonomistes, federalistes o independentistes: el poble ha de decidir.

És una bona pregunta perquè permet l’acord

La reivindicació de l’exercici del dret a decidir, i per tant la convocatòria d’un referèndum o consulta a Catalunya, es la demanda d’una immensa majoria de la ciutadania, transversal a nivell ideològic, social i territorial, i és el compromís també de la majoria de les forces polítiques en el Parlament.

Acordar un proposta per anar al Congrés d’una pregunta i una data compartides entre CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP permet assegurar la majoria social i política al voltant de la consulta per fer-la possible. Davant el «no es pot i no vull» de Rajoy, la unitat per fer possible que «Catalunya pot i vol», que «Catalunya sí vol».

És clara i inclusiva

Perquè permet la gestió directe del mandat de la ciutadania i perquè ha de comportar que tots els catalans i les catalanes cridats a votar sàpiguen què representa el seu vot.

Perquè la doble pregunta permet aglutinar en un sí majoritari opcions diferents per trencar. I permet continuar avançant cap a la independència o un Estat federal, en funció de la capacitat de diàleg de l’Estat espanyol. Per això és punt de trobada entre independentistes i federalistes. Per això seguim obrint la porta a construir junts i juntes aquest camí als companys i a les companyes del PSC.

És de trencament i per un procés constituent

Perquè Catalunya està a punt de començar un procés per trencar amb l’statu quo vigent. Per deixar de ser una comunitat autònoma i ser un Estat, i des de la sobirania i llibertat de ser-ho, decidir mantenir o no el vincle polític amb Espanya des d’una relació d’igual a igual amb l’Estat.

Perquè el procés de la consulta inicia també el procés per debatre quin model d’Estat volem. No només en la relació amb Espanya sinó també el model econòmic o social, quina relació amb els mercats. Volem decidir-ho tot.

Aquest no és l’acord d’ICV-EUiA o de CiU, ERC o la CUP. Aquest és l’acord d’una majoria parlamentària i social. Un acord que no és el final de res, perquè els reptes segueixen sent extraordinaris, complexos i requereixen temps i perseverança. Però és l’acord en que tots hi hem treballat de forma discreta, tenaç i convençuda. Això ha acabat bé, però ara segueix el repte: guanyar la consulta. Que guanyi la democràcia.

Nº 1 / Gener 2.014 – SUPLEMENT – Qüestionari de l’Escola Goya de Terrassa (V).

Qüestionari de l’Escola Goya de Terrassa sobre la vida dels Centres Catalans a l’Exterior (V)

Continuem en aquesta edició per internet del butlletí INFORMACIONS la publicació extractada de les preguntes i respostes al qüestionari que el passat curs 2012-2013, els alumnes de 4t. d’ESO (Ensenyament Secundari Obligatori) de l’Escola Goya de Terrassa van enviar al Cercle Català de Marsella per servir de base a un treball de periodisme escolar, pel que tenen d’interès social i històric.

El conjunt de totes les respostes al qüestionari ha constituït la base per construir la secció “Conegueu el Cercle” de la nostra pàgina web cercle-catala-marsella.flog.cat, on trobareu la informació que segueix i molta més, ampliada i il·lustrada amb documents i altres testimonis gràfics.


Escola Goya: Hi ha bona convivència entre catalans i marsellesos?

Cercle Català de Marsella: Amb els documents i fotografies de l’acte que tingué lloc l’11 de novembre del 2012 responem a aquesta pregunta.

També cal saber que el Cercle Català és invitat a totes les recepcions oficials, ja siguin del Conseil Regional (equivalent a la Generalitat), Conseil Général (equivalent a la Diputació), Ajuntament o Ajuntaments de Barri o de pobles de les rodalies amb els quals tenim relacions. Sovint, en aquestes recepcions ens trobem amb el cónsol de torn de l’estat espanyol. S’estranyen. Ja els hi hem explicat que ells representen una cosa i que nosaltres, sense títols ni retribucions, en representem una altra.

Escola Goya: Hi ha molts socis francesos que els hi agradin els costums catalans?

Cercle Català de Marsella: Si no els hi agradessin les costums catalanes, ja no vindrien al Cercle. Entre nosaltres han descobert una cultura, una història (sovint lligada estretament amb la història de la Provença). Alguns han après a ballar sardanes, d’altres els encanta la truita amb patates o l’escalibat d’albergínia i pebrot o el pà amb tomàquet i pernil.

Escola Goya: Hi ha mitjans de comunicació que utilitzin el català a Marsella?

Cercle Català de Marsella: A les revistes, butlletins i altres medis de comunicació amb llengua occitana, els nostres articles o comunicats són publicats integrament en català. Ja no és el mateix amb els diaris locals. Els nostres comunicats d’activitats o articles els enviem en francès, puix l’objectiu és el d’arribar al més gran nombre possible de lectors.

S’editen en català les aportacions a col·loquis, conferències, etc. de la mateixa manera que s’editen en la llengua d’altres intervinents que ho fan en francès o en occitano/provençal. Per exemple últimament el Conseil Regional ha editat tres llibres amb les actes dels col·loquis que han tingut lloc a Marsella i Avinyó. Les intervencions dels catalans: “El poeta de Marsella. Victor Gelú”, “Mirèia i els seu temps” i “El teatre a l’Edat Mitja al Llenguadoc i a Catalunya”, han estat editades en català.

Escola Goya: En els cursos de català que oferiu vosaltres, noteu que els hi costa poc o molt aprendre el nostre idioma?

Cercle Català de Marsella: Aquí respondria amb una pregunta. En els cursos de matemàtiques, d’història, de geografia i altres matèries que us imparteixen els vostres professors, us costa poc o molt dominar-los?

Caldria dir que aquí tot depèn de l’alumne. N’hi ha que ja tenen una base més o menys sòlida del domini de la llengua. N’hi ha que treballen aferrissadament. N’hi ha que fan l’orni.

Però el més gratificant és que es pot constatar gradualment un millor coneixement de la llengua i un interès creixent per les coses de la nostra terra.

Escola Goya: En general, quina imatge dóna Catalunya fora de les seves fronteres?

Cercle Català de Marsella: Avui, gràcies als mitjans de comunicació, internet i altres, Catalunya està a l’abast de tothom. Hi ha coses que s’expliquen per elles mateixes. Tothom que parla de Gaudi, fa referència a Barcelona i ben entès a Catalunya. El mateix passa amb altres artistes, Dalí, Tàpies, Miró. Els autors catalans comencen a ser coneguts. Existeixen traduccions al francès dels més clàssics: Josep Pla, Mercè Rodoreda, però també s’en troben d’en Baltasar Porcel, Maria Barbal, Lluís Anton Baulenas, Francesc Seres o Maria-Mercè Roca. Els poetes també són molt traduits. L’”Estaca” d’en Lluís Llach, ha estat traduîda a un munt d’altres llengües i, en general, és una cançó de revolta.

En el terreny de l’esport tothom sap qui és el “Barça”. De la mateixa manera que a la televisió es transmeten imatges de les colles castelleres.

I és aquí que entra la nostra missió. La d’arrodonir tot això amb la nostra presència i les nostres activitats.

Cal pensar que la manifestació de l’11 de setembre del 2012 ha estat amplament publicada i comentada, no solament als diris locals, sinó als diaris de caràcter estatal com són “Le Monde”, “Libération”, etc. També ho ha estat a la televisió nacional.