Arxiu mensual: març de 2014

Nº 3 / Març 2014 – PORTADA

 

SUMARI

Noticiari i calendari.
Manuel Vázquez Montalbán. Rafael Ribó.
Tresors del Patrimoni de la Catalunya Exterior.
                           L’estàtua de Gaspar de Portolà a la ciutat de Pacifica (Califòrnia).

VIA CATALANA. Maribel Gallèn.
Oda a Espanya. Joan Maragall.

S U P L E M E N T

Adéu TORREGROSSA estimada. Maria Bell·lloch i Bell·lloch.

 

No és or tot el que lluu

 

Cançó de la fadrina enamorada

Ve dels vinyars del Rosselló,
dolça i amable, una tonada.
Ai, com ressona la cançó
de la fadrina enamorada!

Aquesta veu que jo he sentit,
és una veu esmaragdina.
Sap d’una amor que gonfla el pit
enjogassat d’una fadrina

Bella tonada, feta seny
que dues vides agermanades:
Tota la febre que l’empeny
cap a les terres catalanes,

és un dringar de joventut
i una esperança redemptora.
Quan parla el cor tot és virtut,
dintre l’amor que ens enamora.

“Jo me l’estimo, el meu fadrí,
i m’il·lumina el seu somriure.
L’abrandament que sento en mi,
tot és impuls i goig de viure.

I és que l’amor que duc a dins,
és mel pel cor i és mel pels llavis,
i m’ha arribat per bells camins,
on no hi floreixen els agravis.”

Ve dels vinyars del Rosselló,
dolça i amable la tonada.
Ai, quin encís té la cançó
de la fadrina enamorada!

Fermí Palau Casellas (1894-1966)

 

Nº 3 / Març 2.014 – Notícies i Calendari

 

CATALUNYA ÉS UNA NACIÓ!
El 2014, serà un nou estat a Europa?

Ho acaba de certificar «Official World Record». La Marató (telethon) de TV3, la televisió catalana, és la que ha obtingut més recaptació. Amb 1,64€ per habitant se situa al davant de Xile 1,43€ i França 1,23€. I diuen que som garrepes!
Sanefa8eA l’Assemblea General del 25 de gener fou elegit el nou Consell Directiu: Francesc Panyella, President; Solange Cariou, Vice-Presidenta; Martine Cassoly, Secretària; Miquela Juan, Vice-Secretària; Teresa Boldrini, Tresorera; Odile Delmas, Vice-resorera; Consellers: Nicole Bastelica, Elisabet Franchescinni, Daniela Muntaner i Robert Suvélor. S’aprovaren els balanços d’activitats i de gestió del 2013 i el pressupost i el programa d’activitats pel 2014.
Sanefa8eSocis, feu efectiva la vostra cotització d’enguany que és de 20 €. Lectors del butlletí, renoveu la vostra subscripció que és sempre de 12 €. Ajudeu-nos a continuar la nostra tasca per tal de fer conèixer Catalunya.
Sanefa8eEn aquest moments s’està parlant molt de les balances fiscals. Segons els estudiosos de Madrid, l’Estat espanyol deuria a Catalunya 14.000.000.000 € (catorze mil milions). Segons el Govern de Catalunya, són molts més.
Sanefa8eCal obrir l’ull. Sembla que hi ha mals esperits que ens volen suprimir el Tren Groc (Le train jaune). Aquesta meravella que recorre entre muntanyes, valls i rius els Pirineus catalans. Informeu-vos! El Tren Groc és un patrimoni de Catalunya Nord. És el nostre tren! No ens el prendran!
Sanefa8eLa nostra parada al Salon MÉTIERAMA organitzat per la Cambra de Comerç i Indústria de Marsella i dedicat als Col·legis Professionals, ha estat molt visitada cercant informació sobre les possibilitats d’estades d’estudi que ofereix Catalunya.
CALENDARI DEL MES

ELS DIMECRES
Cursets de Català
Primer Curs, de les 16:30 h. a les 18 h.
Segon Curs, de les 18 h. a les 19:30 h.
Cité des Associations
93, La Canebière

DIMARTS, 11
MARSELLA
Cité des Associations – 93, La Canebière
A les 18 hores
Vernissatge de l’Exposició
Antoni Gaudí, un univers
Visites, del 10 al 15 de març,
de les 13 a les 19 hores

DIJOUS, 13
AIX EN PROVENÇA
Universitat Aix/Marseille
29, Av. Robert Schuman
A les 17h 30
La cultura catalana a Catalunya Nord
a càrrec d’en Joan-Daniel Bezsonoff
Moderador Nicolau Berjoan

DIJOUS, 13
AVIGNON
Médiathèque Jean-Louis Barrault
6, rue Perrin Morel
Presentació del DVD
Les fosses del silenci
a càrrec d’en Francesc Panyella

DIJOUS, 27
AIX EN PROVENÇA
Universitat Aix/Marseille
29, Av. Robert Schuman
A les 17h 30, projecció del film
Amic/Amat, de Ventura Pons

DISSABTE, 29
MARSELLA
Palau Longchamp
a les 10 hores
Homenatge a FREDERIC MISTRAL

M A R S E L L A


Dissabte, 22 de febrer a les 4 de la tarda

 
Cité des Associations – 93, La Canebière
Sala Phocéa

Conferència de la professora d’Art
Emmanuelle Hospital

L’Art català contemporani

 

* * * * *

Donatius rebuts: Carme Fondevila, 30 €; Nicole Bastelica, 30 €; Robert Suvélor, 20 €; Denise Casademont, 20 €; Enric Farreny, 5 €; Josep Llorens, 30 €; Florence Quevedo, 10 €; M. Àngels Duteil, 12 €; Magdalena Pujol, 12 €; Claudi Pons, 30 €; Violette Sanjuan, 20 €; Pere Grau, 12 €; Estrella Massip, 30 €; Henri Enrich, 15 €; Antoni Fabregas, 25 €. Gràcies a tothom!.

* * * * *

Trobeu-nos a:     cercle-catala-marsella.flog.cat     i a:     prouvènço-informations.

* * * * *

Estem creant un bloc de discussió del Cercle, al proper número us en donarem detalls.

* * * * *

Per ecologia, per economia, voleu rebre el nostre butlletí per correu electrònic? Feu-nos-ho saber!
Feu clic aquí!

* * * * *

Nº 3 / Març 2.014 – Manuel Vázquez Montalbán – Rafael Ribó.

 

Rara avis d’intel·lectual polític

Reflexions disperses sobre Manuel Vázquez Montalbán
als deu anys de la seva mort

Rafael Ribó

Manolo era un intel·lectual polític. Això significa un binomi molt rar en les nostres latituds. Hi ha hagut pocs intel·lectuals que hagin fet política, i molts d’ells han signat manifestos o han donat suport a opcions partidistes, especialment davant conteses electorals. Pocs s’han embarcat en la quotidianitat de la tasca política de lluita per uns ideals i objectius, com va fer-ho ell.

D’altra banda, a pocs dirigents polítics se’ls coneix una tasca d’elaboració intel·lectual i/o cultural. La majoria han actuat convençuts que els intel·lectuals i la cultura havien de servir a les opcions orgàniques partidistes. Fins i tot, històricament s’ha menyspreat i s’ha arribat a témer la crítica intel·lectual de plantejaments partidistes.

Manuel Vázquez Montalbán va exercir plenament i de forma indestriable les dues funcions, i va ocupar càrrecs de responsabilitat en nivells de direcció partidista mantenint una permanent reflexió crítica sobre la realitat política. Quan hi va haver la primera guerra de l’Iraq, per exemple, Manolo formà part del comitè organitzador de les manifestacions pacifistes. Per a tot això, calia el que ell anomenava l’intrusisme crític, viu i profund, sense caure en cap dogmatisme. Fou molt directe en les seves denúncies de l’oficialisme, ja fos l’arrelat en el passat o el d’un fals modernisme.

Era un “tafaner” de la realitat i, per tant, també de la política. El fascinava el fenomen del poder i l’intentava despullar amb una distribució engrescadora de les energies. Tots hauríem de ser conscients, ens diria en Manolo, que tenim poder i podem influir en la política. I que cal esfilagarsar la dimensió del poder per trobar totes les escletxes de l’adversari i poder avançar amb les propostes d’alliberament.

El poder no és mai una suma zero i, per això, cal practicar l’exercici col·lectiu de la democràcia en totes les seves dimensions. Aquesta pràctica ha d’anar més lluny del sol exercici del dret de vot, amb perspectiva de construir i reconstruir opcions basades en les diverses i mutants contradiccions socials.

El seu missatge és radicalment actual, en plena crisi econòmica, social i democràtica. Mai no va acceptar els plantejaments de refugi o deconstrucció de bases amb les fustes de naufragis. Hi ha prou elements d’injustícia per aprofundir en la democràcia, la participació i la facultat col·lectiva de decisió, i per obrir nous camins i espais sense temença. I ell ho descrivia sobre una realitat social concreta en la qual s’arrelava. Fou un analista transnacional del que succeïa, fins i tot en la llunyania, sense perdre la base territorial, social i cultural més immediata. I així desenvolupava anàlisis globals de cooperació a l’ensems de propostes antropològiques i nacionals sobre la realitat catalana, que era la seva més pròpia.

El seu missatge és radicalment actual, en plena crisi econòmica, social i democràtica.

Amb en Manolo discutíem sobre el pessimisme de la intel·ligència i em subratllava el meu optimisme (segons ell, i així em dedicà un llibre, l’Optimisme de la raó). Sempre ajudava a trobar la sortida de les problemàtiques plantejades. I ho feia des de l’entusiasme per empènyer. “Què, Rafael, com va tot?”, em preguntava constantment. I quan li explicaves dubtes o dificultats, de seguida et brindava nous arguments i eines per intentar superar-los.

Nº 3 / Març 2.014 – Tresors del Patrimoni de la Catalunya Exterior – L’estàtua de Gaspar de Portolà a la ciutat de Pacifica (Califòrnia).

 

Tresors del Patrimoni de la Catalunya Exterior

L’estàtua de Gaspar de Portolà a la ciutat de Pacifica (Califòrnia)

portola

Una estàtua de 2,7 metres a la ciutat de Pacífica, Califòrnia, actualment agermanada amb Balaguer, va ser esculpida per l’artista català Josep Maria Subirachs i el seu associat, Francesc Carulla. Va ser donada a l’Estat de Califòrnia per la Generalitat de Catalunya el 1988.

Gaspar de Portolà i Rovira (1716 – aprox. 1784) fou un soldat, Governador de Califòrnia (tant la baixa com l’alta) del 1767 al 1770, explorador i fundador de San Diego i Monterey. Nascut a Os de Balaguer (La Noguera), de família noble fou baró de Castellnou de Montsec. Per a les autoritats de Califòrnia la figura de Gaspar de Portolà és la del fundador i el descobridor d’aquest Estat americà.

A Califòrnia es poden trobar moltes altres referències a la seva persona com la ciutat de Portola (Plumas County), el Portola Valley (San Mateo County) i la Portola Neighborhood of San Francisco. Diverses escoles de California porten el seu nom (la Portola Hills Elementary School a Portola Hills, la Portola Elementary School a San Bruno, la Portola Junior High School a El Cerrito, la Gaspar de Portola Middle School a Tierrasanta, la Portola Middle School a Tarzana i la Portola Middle School a Orange). El Portola Parkway entre Irvine i Lake Forest també es diu Gaspar de Portolà com també la Portola Drive. Durant la segona guerra mundial el vaixell ‘United States liberty ship SS Gaspar de Portola’ va també honorar el seu nom com a fundador i descobridor de Califòrnia.

Més informació a: http://www.cityofpacifica.org/about/history/portola.asp

Nº 3 / Març 2.014 – VIA CATALANA – Per Maribel Gallèn.

 

VIA CATALANA
UNA FITA HISTÒRICA

Publicat al nº 29 (desembre 2.013) del Cartulari de la Catalunya Comtal

MaribelGallen
Per Maribel Gallèn

El passat Onze de Setembre el poble de Catalunya enllaçà les seves mans per participar a la cadena humana, que omplí de gom a gom els centenars de trams del país i que va fer un crit multitudinari per la llibertat i per la independència de Catalunya de manera cívica, pacífica i democràtica.

P.4-5-Via Catalana Cartulari 29-010La Seu Vella de Lleida amb un repicar de campanes va marcar simbòlicament a les 17:14 hores el començament de la “Via Catalana”, que enllaça el traçat de l’antiga Via Augusta, des de Le Pertús (Vallespir) fins a Alcanar (Montsià), una iniciativa organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Centenars de milers de catalans s’han agafat les mans per configurar una cadena humana de més de 400 quilòmetres, tot cantant “Els Segadors”.

P.4-5-Via Catalana Cartulari 29-004En total l’organització va mobilitzar 1.500 autocars i fins a 30.000 voluntaris. Per documentar l’acte van col·laborar més de 800 fotògrafs voluntaris. La Gigafoto és la mostra del seu treball.

Es van vendre més de 500.000 samarretes oficials de l’ANC per a la via. Segons el conseller d’interior Ramón Espadaler, hi van participar pel cap baix 1.600.000 ciutadans.

Des de la plaça de Catalunya, Carme Forcadell, presidenta de l’ANC, va tancar la cadena per expressar simbòlicament que la Via Catalana havia quedat unida de nord a sud.

P.4-5-Via Catalana Cartulari 29-000“Ara i aquí l’Assemblea Nacional Catalana reitera el seu compromís de treballar sense defallir fins que Catalunya sigui un nou estat d’Europa, i insta els polítics a convocar la consulta sobre la independència el proper 2014. No volem ni podem esperar més” i va afegir “que si no és pot fer una consulta caldrà que els representats del poble uneixin esforços per promoure les accions necessàries perquè Catalunya esdevingui un Estat lliure i sobirà. Volem que l’any 2014, el tricentenari de la nostra derrota, es converteixi en el primer any de la nostra llibertat”.

Va ser un altra fita històrica, després de la manifestació multitudinària a la ciutat de Barcelona l’any 2012.

P.4-5-Via Catalana Cartulari 29-002 Les mans del compositor Carles Santos i d’en Lluís Llach es van encaixar a la ratlla de la frontera administrativa entre el País Valencià i Catalunya, en un gest carregat d’un profund simbolísme. La justícia ha permès finalment que es faci la cadena humana al sud de la Sénia i que s’enllacés amb el nord, enmig d’un ambient reivindicatiu.

L’ANC considera que la manifestació ha estat un èxit rotund i una nova demostració de força que va desbordar totes les previsions.

P.4-5-Via Catalana Cartulari 29-004 P.4-5-Via Catalana Cartulari 29-005

Una demostració del poble Català sense precedents, la Via Catalana ha tingut ressò de forma positiva als diaris internacionals més importants.

P.4-5-Via Catalana Cartulari 29-003

En diferents capitals del món s’ha manifestat el sentiment català, units per la llengua i la cultura de manera pacífica i democràtica, al marge de tendències polítiques. ©


Com a complement d’aquest article, us oferim els següents vídeos de la Via Catalana
(per veure el vídeo a pantalla sencera, feu clic sobre aquest símbol FullScreen3 situat a la dreta de la part inferior del vídeo)



VÍDEOS PROMOCIONALS PREVIS A L’ESDEVENIMENT
transpatranspa

Nº 3 / Març 2.014 – Oda a Espanya – Joan Maragall.

 

ODA A ESPANYA
1898

Escolta, Espanya, – la veu d’un fill
que et parla en llengua – no castellana:
parlo en la llengua – que m’ha donat la terra aspra:
en’questa llengua – pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.

T’han parlat massa – dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries – i els teus records,
records i glòries – només de morts:
has viscut trista.

Jo vull parlar-te – molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les vens – vida és la sang,
vida pels d’ara – i pels que vindran:
Vessada és morta.

Massa pensaves – en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies – a mort els fills,
i eren tes festes – els funerals,
oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos – marxar replens
dels fills que duies – a que morissin:
somrients marxaven – cap a l’atzar;
i tu cantaves – vora del mar
com una folla.

On són els barcos. – On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
tot ho perderes, – no tens ningú.
Espanya, Espanya, – retorna en tu,
arrenca el plor de mare!

Salva’t, ho! Salva’t – de tant de mal;
que el pló et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
Somriu als sets colors que hi ha en els núvols.

On ets Espanya? – no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua – que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!

Joan Maragall (1860/1911)

Nº 3 / Març 2.014 – SUPLEMENT – Adéu Torregrossa estimada – Maria Bell·lloch i Bell·lloch.

 

Adéu Torregrossa estimada

Adéu, Torregrossa estimada!
Adéu, que en tinc de marxar,
Perquè les tropes franquistes
A les portes estan ja.

Marxo amb molta tristesa
Del meu poble i del meu país.
Marxo per no ser esclava
Del franquisme, l’enemic.

Dies i nits caminant
Per carreteres i muntanyes,
Sempre mirant endavant
Sense oblidar el que darrera deixava.

Cansada i molt agotada,
A la frontera de França arribava.
Pensant que allí trobaria
Bona acollida i alegria.

França, pàtria de la llibertat,
de la igualtat i de la fraternitat
La frontera passava del país
Que tan n’havia sentit parlar.

Desgraciadament, l’acolliment
No fou el que jo m’esperava.
Aparcats en una plaça ens posaren
amb els refugiats que la frontera passaven.

Rodejats de policies estàvem.
Amb espentes i brutalitats.
Allez! Allez! Ens cridaven
I les famílies separaren

Estàvem terroritzats de la brutalitat.
No compreníem els que ens deien.
I uns camions varen arribar
I amb espentes ens hi feren pujar.

Tancada en quadres i camps,
Com un animal em vaig trobar.
Fred i gana durant dies passant
I amb molt poca netedat.

Canviant d’un camp a un altre,
Trenta dos mesos hi vaig passar.
Amb bons i mals moments,
La llibertat vaig poder recuperar

Malgrat tota aquella tragèdia,
La moral vaig sempre guardar.
Perquè estava convençuda
Que un dia al poble podria tornar.

El cap de vint anys d’exili
Finalment vaig tornar
I amb molta alegria
El meu poble vaig retrobar.

Maria Bell·lloch i Bell·lloch