Arxiu mensual: abril de 2014

Nº 4 / Abril 2.014 – PORTADA

 

SUMARI

Noticiari i calendari.
Crònica de València. Josep Bausset.
Aire Nou de Bao. Hervé Pi.
Des de les Illes. Jaume Corbera i Pou.
Tresors del Patrimoni de la Catalunya Exterior. L’ermita de Montserrate a
                                                                                                     Matanzas (Cuba).

S U P L E M E N T

RETALLS D’HISTÒRIA (1933-1953), JORGI REBOUL. Francesc Panyella i Farreras.

 

Qui molt xerra, algunes n’erra

 

NO SÉ QUÈ DIUEN ELS OCELLS

No sé què diuen els ocells,
sento els seus xiscles i piulets.
Parlen ells sols, només per a ells,
no són per a tots els refilets.
No sé què diuen els ocells.

No sé què diuen els ocells,
però segur que els seus cants diuen
molt més d’allò que saben ells,
ocells que canten i que viuen.
No sé què diuen els ocells.

No sé què diuen els ocells,
sembla, però, que entre ells s’entenen
¿Són com nosaltres, som com ells?
D’un arbre a l’altre van i vénen.
No sé què diuen els ocells.

No sé què diuen els ocells.
ni sé què dic quan ara escric.
¿Sóc un ocell, potser més vell?
¿Quan parlo jo, saben que dic?
No sé què diuen els ocells

Llorenç Gomis (1924/2005)

 

Nº 4 / Abril 2.014 – Notícies i Calendari

 

CATALUNYA ÉS UNA NACIÓ!
El 2014, serà un nou estat a Europa?

Intrèpids guardians del bell parlar amatent,
guardem-lo franc i pur com un argent,
car tot un poble va reviure.
Que si de front en terra un poble tomba esclau,
si té la llengua té la clau
que de cadenes el deslliure.
                          Frederic Mistral (1830/1914)

Sanefa8eEl nombre de catalans residents a l’estranger que estan inscrits al cens electoral i que podran votar a les eleccions europees, a 1 de gener d’enguany, era de 173.705. Un augment de 12.902 sobre el 2013. Si us heu inscrit al Cens Electoral rebreu una nota de la Mesa Electoral de la vostra Província, demanant-vos si voleu votar. Si contesteu afirmativament a partir de maig rebreu els documents necessaris per exercir el vostre dret. Cal dipositar el vot al Consolat de la vostra demarcació consular del 21 al 23 de maig. Si ho feu per correu certificat, sempre al Consolat, la data límit del mata-segells ha de ser el 20 de maig.
Sanefa8eEn Jordi Panyella, periodista a El Punt Avui, ha publicat «Salvador Puig Antich. Cas obert». Una acurada i detallada aportació històrica sobre els entramats d’un dels darrers crims del franquisme. Consulteu: angleeditorial.com.
Sanefa8eA finals de febrer, una delegació del Cercle Català assistí a l’acte d’homenatge fet a l’Ajuntament de Septèmes, en ocasió del 80è aniversari d’en Claudi Barsotti, escriptor i periodista. Des de sempre i particularment en els temps negres del franquisme en Claudi ha estat sempre al costat de Catalunya.
Sanefa8eDes de Catalunya Nord, podeu votar per la independència de Catalunya. Serà un support al combat dels nostres germans i a en Rajoy i a la seva trepa els hi farem pam i pipa! Informeu-vos a: assemblea@catalunyanord.cat.

CALENDARI DEL MES

ELS DIMECRES
Cursets de Català
Primer Curs, de les 16:30 h. a les 18 h.
Segon Curs, de les 18 h. a les 19:30 h.
Cité des Associations
93, La Canebière

DIMECRES, 2
MARSELLA
A les 7 de la tarda
Librairie TRANSIT
45, Bd. de la Libération
Els nostres amics
Piedad Belmonte i
Frédéric Schmalzbauer

Ens parlaran de
«Six mois en Amérique du Sud»

AIX EN PROVENÇA
Universitat Aix/Marseille
Diplomes Internacionals de Català
Exàmens
Bàsic i elemental = 17/05
Intermedi i superior = 24/05
Suficiència = 31/05
Inscripcions fins el = 07/04
Per informacions
marcolellteixido@univ.amu.fr

A Ajaccio, on vivia després de ser-hi deportat per les Autoritats franceses el 1951, ha mort en Sebastià Piera, soci del Cercle Català de Marsella i un heroi de la resistència catalana contra el franquisme. Per la seva actuació li fou atorgada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat pel President Pasqual Maragall.

M A R S E L L A

 
Festa del Llibre i de la Rosa

Del 22 al 25 d’abril

 
Llibreria «LA TOURIALE»
211, Bld. de La Libération
Veniu a descobrir els nous autors catalans
i retrobar els coneguts

El 25, a les 6 de la tarda, piscolabis de clausura

 

* * * * *

Donatius rebuts: Miquel Schettini,12 €; Francesc Fernàndez, 30 €; Ramon Codina, 30 €; Enric Guiu, 12 €; M. Thérèse Crepet, 12 €; Marc Colell, 10 €; Robert i Glòria García, 30 €; Josep Arqué, 15 €. Gràcies!

* * * * *

Des de Catalunya, ajudeu-nos!
Envieu els vostres donatius al Cercle Català:
IBAN: FR76 1027 8089 7100 0204 1460 196     Codi B.I.C./SWIFT: CMCIFR24

* * * * *

Per trobar-nos:
prouvènço-informations
cercle-catala-marsella.flog.cat

Pàgina de diàleg:
Facebook: Cercle Català Marseille

* * * * *

Per ecologia, per economia, voleu rebre el nostre butlletí per correu electrònic? Feu-nos-ho saber!
Feu clic aquí!

* * * * *

Nº 4 / Abril 2014 – Crònica de València – Josep Bausset

 

Crònica de València

El Conseller Serafín Castellano s’ha esborronat per la definició que ha fet l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, en el nou Diccionari Normatiu Valencià, on els acadèmics veuen compatibles les denominacionns català i valencià. I per això el Sr. Castellano ha manifestat que «esa definición se enfrenta al sentimiento de la mayoria del pueblo valenciano»

Crec que abans d’haver fet aquestes declaracions, que ratllen el ridícul, el Sr. Castellano hauria d’haver parlat amb l’exconseller Font de Mora, perquè li « explicara la seua batalla (perduda una i una altra vegada) amb el Tribunal Suprem. Perquè resulta que l’ex-conseller Font de Mora, que es negava reiteradament a reconèixer que el valencià i el català són la mateixa llengua, va vore com el Suprem afirmava que la titulació de Filologia Catalana acreditava els coneixements de valencià, desestimant així els recursos presentats per la Generalitat. Fins a 48 sentències de la justícia (si no en són més) reconeixen l’equivalència de la doble denominació, català i valencià, tal com ha reconegut ara l’AVL. I com ho han reconegut sempre totes les Universitats del món!

L’exconseller Font de Mora, no només va perdre tots els recursos davant la justícia, sinó que també va perdre milers i milers d’euros, degut a la seva obstinació d’anar contra els criteris científics! Per cert, eixos milers d’euros no els va pagar l’exconseller de la seua butxaca (com hauria d’haver fet) sinó tots els valencians, malgrat que va ser només el Sr. Font de Mora qui s’obstinà en negar una evidència científica!

Si la justícia ha reiterat, una vegada i una altra, el que ara ha dit l’AVL, per al Sr. Castellano, ¿la justícia també «se enfrenta al sentimiento de la mayoria del pueblo valenciano»? No diuen els polítics del PP que respecten les decisions judicials?  Les diverses sentències del Suprem, afirmant la unitat de la llengua, per què no les acaten?

També la Real Academia Española «se enfrenta al sentimiento de la mayoria del pueblo valenciano»? Deu ser així, perquè en el seu diccionari, diu: «Valenciano: variedad del catalán que se usa en gran parte del antiguo reino de Valencia y se siente allí comúnmente como lengua propia».

Com és possible que, sense escrúpols, manipulen la societat d’aquesta manera? Com és possible que un partit de govern no reconega l’autoritat acadèmica de la Universitat? En algun país del món les autoritats neguen els dictàmens de la Universitat?

També diu el Sr. Castellano que per la compatibilitat del valencià i del català, «l’AVL perd la seva raó de ser».  I la justícia? També «perd la seva raó de ser», pel fet que coincideix amb el que ha dit l’AVL?

Per la seva part, el Sr. Bellver, afegint-se a aquesta cerimònia de la confusió, ha dit que «els acadèmics viuen en un món i nosaltres en un altre»! Certament, Sr. Bellver, té tota la raó! Els acadèmics viuen en el món de la ciència! Si vostès no viuen en el món dels acadèmics, ja sap en quin món viuen! Evidentment que no en el de la ciència! Vostès viuen en el món de la manipulació, de la demagògia, de la irracionalitat i de l’engany! ? Com és possible que no tinguin escrúpols, sabent com saben massa bé, que és la mateixa llengua la que parlem a València, Girona, Menorca, Morella, Manresa, Elx, Ciutadella i Perpinyà?

Diu també el Sr. Bellver que «l’Acadèmia no es va crear per a generar conflictes ni enfrontar posicions lingüístiques»! En això té raó, Sr. Bellver! Si els acadèmics es guien per criteris científics, qui està generant conflictes i enfrontament lingüístics sinó el PP?

Amb tota aquesta història, qui són els membres de la comissió del Diccionari? Quatre incompetents i pe això la desqualificació dels Srs. Castellano i Bellver? La comissió del Diccionari esta formada per aquestes persones: Jordi Colomina, catedràtic de Filologia Catalana; Rafael Alemany, doctor en Filosofia i Lletres, secció Hispàniques; Ramon Ferrer, doctor en Història Medieval; Josep Palomero, lingüista; Artur Ahuir, filòleg i Manuel Pérez Saldanya, Llicenciat en Filologia Hispànica. Quina titulació lingüística tenen els Srs. Bellver i Castellano per desqualificar els membres del Diccionari? Perquè els Srs. Castellano i Bellver, igual que pontifiquen sobre la llengua, no opinen sobre Física Quàntica o sobre Física Nuclear?

Davant aquest nou atac a la llengua, m’agradaria que l’Església, i quan dic Església, dic els quatre bisbes del País Valencià, posaren una miqueta de sentit comú, en aquesta absurditat de negar l’evidència científica. Si l’Esglèsia sempre ha portat la cultura als pobles, ara callarà, posant-se al costat d’aquells ignorants que neguen l’autoritat de les Universitats?

En comptes d’inventar-se polèmiques absurdes, els polítics valencians del PP haurien de treballar per solucionar els problemes reals del nostre País, com l’atur que continua creixent o l’infrafinançament, ja que com ha reconegut el Conseller Moragues, els valencians «perdemos 4.236 millones entre 2012 y 2013, ya que tenemos la peor financiación »! O també solucionar els problemes dels valencians, pràcticament 200.000, que han deixat el País Valencià en busca de treball!

El diccionari de la Real Academia Española defineix ignorar com, «no saber algo, o no tener noticia de ello» i també com a «no hacer caso de algo o de alguien». És evident que el que ignora d‘allò que parla, és un ignorant!

I és que és més evident, que allò que el PP no pot controlar o manipular, ho acaba destruint!

Josep Bausset

Nº 4 / Abril 2014 – Aire Nou de Bao – Hervé Pi.

 

AireNouDeBao-ww
 
Bao és un municipi de Catalunya Nord, situat a la subcomarca del Riberal a la vora esquerra de la Tet, a una desena de quilòmetres de Perpinyà.

La gent del poble pronuncia Bou, els nord­catalans diuen Bau o Bao, i l’Institut d’Estudis Catalans accentua la o final i escriu Baó. El francesos escriuen Baho.

El poble s’ha transformat en poble dormitori de Perpinyà. D’uns 700 habitants dels anys 1960 ha passat avui a més de 3200.

 
Gestació d’Aire Nou:

A principi dels anys 1990 érem uns quants baotencs de soca-rel i afegits a voler animar la vida del poble amb l’objectiu d’influir sobre la percepció de la llengua catalana i el seu ús.

Vam aprofitar les eleccions cantonals del 1994 per convocar una reunió pública. Els primers mesos de l’any havíem anat a entrevistar els candidats sobre els projectes medi ambientals, econòmics, socials, culturals,… i amb un màxim d’objectivitat vam intentar fer una presentació de cada un dels programes.

Vam convocar la reunió amb cartells redactats en llengua catalana , cosa llavors inhabitual al vilatge i amb tota naturalesa la reunió va tenir lloc també en català.

A final de la reunió el director de l’escola municipal i un professor d’escola baotenc vingueren i nos proposaren de despertar Baho Retro, una associació del poble endormiscada, creada uns anys abans arran de la descoberta d’uns ossos datats de la prehistòria a la garriga del vilatge.

Unes setmanes més tard ressuscitàvem l’entitat amb el nom de Baho Rétro, Bao per demà.

Una entitat que se va dividir un any més tard i va donar vida a Aire Nou de Bao.

 
Naixement d’Aire Nou de Bao:

El 15 d’octubre del 1995 dipositàvem els Estatuts de l’entitat amb l’objectiu de promoure la cultura de Bao i del Riberal destacant la importància de l’ús de la llengua catalana qualificant-la de llengua oficial. Iniciació a la sardana i cursos de català eren les primeres activitats de la nova entitat així com la publicació d’una revista trimestral. Bao com la major part dels pobles de Catalunya Nord no ofereix pas ensenyament de la llengua catalana als més joves, és per aquesta raó que molt ràpidament vam tenir inscripcions de mainatges al curs de català. Ja que no podia ser, ja que no podíem substituir-nos a l’escola impartint classes, vam triar l’opció de crear un taller de teatre destinat als més menuts, una manera divertida de fer viure la llengua pròpia.

Per Sant Joan del 1996 fent el balanç de la primera temporada d’activitats vam constatar que amb 150 socis havíem superat les expectatives però constatàvem l’escassetat de les persones d’uns 15/40 anys. El jovent venia al teatre, la gent més gran a la sardana i als cursos però no atrèiem aquestes generacions.

En Josep Serra, un dels fundadors, va llançar la idea de crear una colla castellera i sense pensar-nos-ho, nos vam adherir a la proposta.

Una proposta que donarà una altra envergadura a Aire Nou.

 
Els castells:

Fins els JJ.OO. de Barcelona, a Catalunya Nord com a la resta dels Països Catalans els castells no eren gaire coneguts. La tradició neix a Valls el segle XIX, però són els JJOO de Barcelona del 1992 que marquen un punt d’inflexió, de menys de 20 agrupacions el món casteller passa amb 4 anys a 60 colles i s’apoderen del territori: neixen colles a Mallorca i Catalunya Nord i al País Valencià neix la Nova Muixeranga d’Algemesí que redinamitza la tradició.

 
Castells a Catalunya Nord

Tornem a Bao, l’estiu del 1996 va servir per a tenir contactes amb diferents colles, a l’octubre els Castellers de l’Albera vingueren al vilatge i aixecaren castells. El novembre iniciàvem els primers assaigs i per Sant Vicenç, Festa Major del poble, descarregàvem el primer pilar de 4 de la colla.

Vam atreure l’atenció de moltes colles, cosa que va permetre fer molts intercanvis.

A Catalunya Nord només la municipalitat de Bao no va entendre el que passava. La conseqüència fou que presentàrem oficialment la colla el 15 de juny del 1997 al poble veí de Toluges.

Per Aire Nou la creació de la colla castellera va significar un canvi rotund. De l’entitat de poble, el nostre radi d’actuacions va estendre’s en un primer temps a tots els racons de Catalunya Nord però també a la resta del Principat.

Amb els castells van aconseguir atreure gent nova, gent de totes les edats i l’activitat se convertia ràpidament en el pal de paller de l’entitat. Paral·lelament als castells vam crear una colla de gralles que nos ha acompanyat i ritmat fidelment.

Avui sem orgullosos d’anunciar que els castells han arribat al Vallespir, al Conflent i a la Universitat de Perpinyà.

 
AireNouDeBao-img2wEls castells han revolucionat Aire Nou.

Els intercanvis castellers, la vinguda de les colles sud-catalanes i la nostra participació a actuacions a les comarques sud-catalanes han tingut la virtut d’obrir portes.

La percepció de la llengua ha canviat, hem associat llengua a lleures i festes.

Els castells i en general les tradicions populars catalanes demanen una participació activa de tothom.

Quan la societat francesa té tendència a transformar les festes en espectacles, els castells transformen els participants en actors, en protagonistes, és per aquesta raó que hem multiplicat les activitats, cada una atreu el seu públic.

AireNouDeBao-img3w

El 1998 naixien Els Sorollosos, la colla de percussions, el 1999 creàvem la primera colla de diables nordcatalana. Els diables havien estat partícips de les processons religioses del segle XVII, d’abans del Tractat dels Pirineus, però han estat víctimes de l’annexió.

Avui a Catalunya Nord protagonitzem d’una vintena d’actes de foc. A partir dels 6 anys tothom pot fer cremar gràcies a la creació de grups de foc per totes les edats: Ball de Banyetes (6-12 anys), Joves Dimonis (12-17 anys), Diables i Bruixes pels 18 anys i més. Aire Nou s’ha enriquit d’un Drac, un element del bestiari festiu i popular català que completa la família dels correfocs.

El 2005 l’atzar nos va fer descobrir que el Ball de Serrallonga era un ball típic nord-català. En Joan Amades havia descobert texts datats del 1804 al 1909, texts de Perpinyà, Palau del Vidre, Bulaternera… texts que nos van servir de base a la recuperació d’aquest ball que s’havia conservat sobretot a les terres tarragonines.

L’any vinent Aire Nou de Bao celebrarà 20 anys, 20 anys al servei de la llengua catalana, 20 anys de festes però també de mobilització a favor de la llengua, de Catalunya Nord i dels Països Catalans.

Hervé Pi

Nº 4 / Abril 2014 – Des de les Illes – Jaume Corbera i Pou.

 

Des de les Illes

El 2011, enmig d’una crisi econòmica i social profunda, el Partido Popular va guanyar les eleccions autonòmiques i municipals a les Illes Balears. Va ser una reacció irracional d’una part de la societat balear a la desgraciada situació en què es trobava, a la qual havia arribat com a conseqüència de la política desbaratada, absolutament irresponsable, que els governs anteriors del mateix Partido Popular havien aplicat i els del Pacte (PSOE-nacionalistes d’esquerra-Unió Mallorquina) no havien sabut corregir.

El Partido Popular va guanyar amb majoria d’escons al Parlament, però no va augmentar els vots populars en relació a les votacions anteriors (2007), sinó que simplement els va mantenir (el seu electorat, incomprensiblement, és molt fidel); allò que va passar va ser que una gran part dels electors del PSOE, desenganats per la ineficiència del govern del Pacte i enfadats amb el govern socialista espanyol, no va anar a votar; i que tampoc no ho va fer bona part del sector regionalista i centrista que es va quedar sense el seu partit de referència, Unió Mallorquina, autodestruït per la corrupció dels seus dirigents. Només l’esquerra nacionalista va augmentar lleugerament de vots, sense que fos suficient per a compensar la pèrdua de les altres formacions i poder repetir el pacte. Així doncs, amb un percentatge aproximat del 43% dels vots emesos pels electors (un 25% del cens electoral!), però amb majoria absoluta al Parlament gràcies a la llei d’Hont, el Partido Popular(un partit, no ho oblidem, tot brut de corrupció i amb ex-dirigents a la presó) es va creure legitimat per a emprendre la persecució contra la llengua catalana més forta des del temps de Franco, i no va tardar gens a començar-la.

En aquests 3 anys del seu govern, el català, llengua oficial a la comunitat segons l’Estatut d’Autonomia, ha perdut la condició d’indispensable per a accedir a la funció pública (ara és només un mèrit); ha perdut l’exclusivitat en la toponímia oficial (qualsevol municipi pot declarar oficial la versió castellana del seu nom); ha estat prohibit de les projeccions cinematogràfiques de la televisió autonòmica (IB3; ara totes les pel·lícules s’hi fan en castellà); ha perdut dues plataformes d’expressió pública oficials, que han estat clausurades (TV de Mallorca i la ràdio Ona Mallorca); i, allò que és més greu, ha estat marginat a l’ensenyament no universitari, on el Govern ha imposat el Tractament Integral de Llengües (TIL), que obliga a fer l’ensenyança en castellà, anglès i català, destruint la feina pacient de més de 30 anys que havia aconseguit que la gran majoria d’escoles fes l’ensenyament en català o, com a mínim, n’hi fes la meitat. A més a més d’aquesta labor destructiva del Govern i els Consells insulars (només se’n salva el Consell de Formentera, no controlat pel PP), també els ajuntaments més importants, igualment governats per la mateixa colla lingüicida, han contribuït a la pressió anticatalana: el de Palma ha bilingüitzat els premis literaris, que el primer ajuntament postfranquista havia fet monolingües catalans, i ha canviat la denominació oficial de Palma (el nom català tradicional) en Palma de Mallorca (nom de motivació espanyola); i el de Maó ha decidit que el seu nom, acollint-se a la nova legalitat, serà Maó-Mahón. De moment cap altre ajuntament ha actuat en el mateix sentit.

Totes aquestes actuacions, naturalment, contra el parer de la Universitat de les Illes Balears, ignorada absolutament per les institucions oficials, a pesar que, segons l’Estatut d’Autonomia, és la instancia consultiva oficial per a totes les qüestions relacionades amb la llengua.

Totes aquestes actuacions governamentals, però, no s’han trobat amb la indiferència de la població, sinó que, ben al contrari, han provocat una reacció inèdita a les Balears, com no s’havia vist mai. Ja el març de 2012 unes 50.000 persones protestaren a Palma (veieu diari ARA) contra les incipients mesures anticatalanes, i el setembre de 2013 foren més de 100.000 persones que, a totes les illes, manifestaren al carrer el seu rebuig a la imposició del TIL (veieu Diari de Balears), acudint a la invitació feta per l’Assemblea de Docents i els sindicats d’ensenyants, rebel·lats contra aquest greu atac a l’ensenyament i a la llengua catalana. El 2015 hi tornarà a haver eleccions autonòmiques i municipals, i amb el malestar generat amb totes aquestes actuacions tenim molta de confiança que aquesta època negra en la història de les Balears, en què el feixisme ranci ha destruït la convivència ciutadana amb les seves maniobres de persecució lingüística, serà només un parèntesi desafortunat i trist en la nostra ruta de recuperació cultural i de normalització de la nostra llengua.

Jaume Corbera Pou   Mallorca

Nº 4 / Abril 2014 – Tresors del Patrimoni de la Catalunya Exterior – L’Ermita de Montserrate a Matanzas (Cuba).

 

Tresors del Patrimoni de la Catalunya Exterior

L’Ermita de Montserrate a Matanzas (Cuba)

Img1-1

L’Ermita de Montserrate (o “de los catalanes”) a la ciutat de Matanzas (Cuba), que no s’ha de confondre amb la Iglesia de Nuestra Señora de Monserrat a La Habana (Cuba), que també és coneguda a L’Havana com “ermita de los catalanes”, es va començar a construir el 8 de setembre de 1871 i es va acabar el desembre de 1875 per catalans que vivien a la ciutat. L’Ermita de Monserrate és una petita església amb un disseny basat en el del monestir de Montserrat a Catalunya. Les estàtues tallades en pedra davant l’entrada representen les quatre províncies de Catalunya. Des d’aquells temps a Matanzas se celebra la ‘Fiesta de la Colla‘, que al segle XIX veia pujar pel carrer Mujica (que va a desembocar a l’ermita) els grups de catalans amb vestits típics i amb música catalana, per a reverenciar a la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya. Aquesta tradició es manté avui dia i cada any els catalans i els seus descendents a Matanzas han mantingut viva una peregrinació que té lloc el 8 de desembre, coneguda encara avui com la Fiesta de La Colla.

L’Ermita havia sofert un fort procés de degradació els darrers anys però afortunadament les obres de reconstrucció subvencionades pel govern de Matanzas que financia la Corporación CIMEX estan gairebé enllestides i han afegit a la zona un complex recreatiu, cultural i turístic del que formarà part l’antiga Ermita, considerada una joia de l’arquitectura colonial cubana que ha estat totalment reconstruïda.

Més informació a: Monserrate: una Ermita sobre el paraíso (Web “D’CUBANOS”)

Nº 4 / Abril 2014 – SUPLEMENT – Retalls d’Història (1933-1953), Jorgi Reboul – Per Francesc Panyella i Farreras.

 

RETALLS D’HISTÒRIA (1933-1953)

Jorgi Reboul

Des de feia força temps, els catalans de Marsella, d’una manera ben concreta el “Centre Català”, el president del qual era l’obrer sabater Josep Homs, al costat dels occitano/provençals i en particular al costat de “Lo Calèn”, al front del qual hi havia el professor, escriptor i poeta Jorgi Reboul, preparaven l’anada a Barcelona en ocasió de les festes del Centenari de la renaixença catalana que tindrien lloc en el curs del mes d’abril de 1933.

Encapçalats per una salutació en provençal de l’Ajuntament de Marsella, per una presentació del “Centre Català” i “Lo Calèn”, el dia 12 d’abril era presentat a la galeria Detaille de la ciutat de Marsella el Llibre d‘Or en el qual hi havien participat més d’un centenar d’intel·lectuals de Provença i que seria entregat al President de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià.

Amb el viatge, al qual hi participaren mes de dues-centes persones (catalans i provençals barrejats), es feien reviure els lligams de Catalunya i la Provença, immortalitzats per Víctor Balaguer i Frederic Mistral. Aquest últim composava la seva obra “La Copa Santa” en honor d’aquesta amistat catalano/provençal. Aquest himne ha esdevingut cant obligat en totes les manifestacions de germanor.

Més que dels diaris de l’època, sigui de Barcelona o de Marsella, he pres notes del modest butlletí que els amics provençals editaven a l’època, en particular d’aquell que feia esment del Centenari de la Renaixença catalana, motiu del viatge.

“14 d‘abril: Sortida de Marsella. 15 d’abril: Recepció a l’Ajuntament de Barcelona. Entrega de la bandera de la ciutat de Marsella a la ciutat de Barcelona (Barcelona feia el mateix per Marsella). Festes de Pasqua. Corals i Sardanes a la Placa de la República (Sant Jaume). 16 d’abril: Entrega solemne del Llibre d’Or del poble de Provença al President Macià. Recepció oficial al Palau de la Generalitat. Al vespre, les fonts de Montjuïc s‘encengueren en honor de la delegació. 17 d’abril: Visita al monument a Frederic Mistral a Montjuïc. Al vespre gran festa al Liceu. Pau Casals dirigeix més de 300 cantaires i músics. 8 d’abril: Recepció oficial al Parlament de Catalunya”.

Més de quaranta anys després, en Jorgi Reboul escrivia el seu poema “CANIGÓ” dedicat a l’amistat que tingué amb en Josep Homs, President del “Centre Català”. Heus aquí un bocí del poema en la seva versió original:

“…Era una nuech dei Ramblas, de 1933…”

“Au “Liceo” de Barcelona
s’amassaviam pèr t’aussir
e ti veire companhar
lmperator violoncejaire
              CASALS
tres cents cantaires e musicans
d’una IXe de BEETHOVEN”.

“Mai ton potin s‘amuda.
S’instala un long espais.
E la Sala comola e barbelanta
dèu cops si surlètza.
Menaire d’armonia e de germanitat
pèr auriolar ton Triomfle”.

“Encuéi dins l’Autonada… “

“…Avi blanquejant e segur
             CANIGÓ
pèr que mi digues
s’ai1abas de LLOBREGAT
lei cadenas s’esclapan
dau Pòple -de-miég lei pòples-
        de PAU CASALS”.

Quan vaig arribar a Marsella l‘any I947, en Josep Homs era President del Centre Català. Fou un membre actiu de totes les activitats catalanes que es portaren a terme en aquesta ciutat. Amb en Jordi Reboul, que vaig tenir ocasió de conèixer més tard, ens lligà una amistat que sols la seva mort aturà. Fou membre de la Comissió Organitzadora dels Jocs Florals de la Llengua Catalana que tingueren lloc a Marsella el 1967. Estigué sempre al costat de Catalunya en tots els grans moments tràgics viscuts. Aixecà la veu per defensar la vida dels condemnats a mort o empresonats pel franquisme. Es revoltà davant l’exili de l’Abat Escarré. El trobàrem sempre defensant Catalunya. Fou President d’Honor de les Setmanes Occitano/Catalanes que tingueren lloc a Marsella el 1982/1983 i a les quals participaren, del costat català, entre altres: en Josep Mª Ainaud de Lasarte, en Miquel Porter i Moix, en Francesc Ferrer i Gironès, etc. El mes de maig del 2000, a la ciutat de Septèmes, prop de Marsella, on residí els seus últims anys, la Municipalitat, amb la presència de les autoritats de la regió, del mon intel·lectual i associatiu, inaugurà la biblioteca que porta el nom d‘en Jorgi Reboul i entre les coses destacades en els parlaments i que fou present en tots, l’amistat i la germanor que l’uní amb els catalans.

Francesc Panyella i Farreras