Arxiu mensual: maig de 2014

Nº 5 / Maig 2.014 – PORTADA

 

SUMARI

Noticiari i calendari.
Punsola, un poeta que traspassa fronteres. Elias Khoury Nafouj.
Tresors del Patrimoni de la Catalunya Exterior. El Monument a Pau Casals a Rosario (Argentina).
Barcelona, homenatge a Frederic Mistral. Jesús Zamarreño.
Les monedes de Jaume el Conqueridor. Jean-Claude Prujà.

S U P L E M E N T

RETALLS D’HISTÒRIA (1933-1953), L’ESCOLA DE LA REPÚBLICA. Francesc Panyella i Farreras.

 

Diners a l’estanc, fum al cel

 

A LA GERMANA

Germana, aquests camins de França
que lluny són del meu camí;
aquell, aquell que seguia
voltat de clarors de dia,
el dia amarant-se a mi…

I al costat meu, tu, germana…

Ara enyoro el port segur
que allí, en la Pàtria llunyana,
s’ha quedat sense mi, amb tu.
Per això em trobo tan sol…
Que dur és el cercar un nord
quan comptes en un ver consol
i no hi ha més que un record!

Camp de concentració de Septfonds
20 de maig de 1939

Josep Punsola (1913/1949)

 

Nº 5 / Maig 2.014 – Notícies i Calendari

 

CATALUNYA ÉS UNA NACIÓ!
El 2014, serà un nou estat a Europa?

El cantautor Raimon, per la seva llarga trajectòria en defensa de la llengua catalana, ha estat declarat Premi d’Honor de Les Lletres Catalanes 2014. La nostra enhorabona!Sanefa8eLa senyora Alicia Sánchez Camacho, invitada pel Partido Popular en seu a París, amb el vist i plau de l’Ambaixada, ha fet una conferència a la capital gala sobre la situació de Catalunya. Ja us podeu imaginar el que ha dit. El Cercle Català de Marsella, que des d’una colla d’anys participa a la ciutat d’Ais en Provença a la Festa d’Europa i que havia preparat per l’emissió d’enguany la vinguda del diputat Salvador Milà per parlar de «Catalunya, nou Estat d’Europa?» l’Ajuntament de la ciutat li ha comunicat que la seva presència no era «grata», després de la intervenció de les autoritats Consulars a Marsella. O tots moros o tots cristians, oi?
Sanefa8e

Eleccions al Parlament Europeu
Feu sentir la vostra veu
Votar és un acte de civisme!

Sanefa8eEl cantaautor nord-català Albert Bueno, ha sortit un nou CD. Per informacions aneu a http://cantcatala.vefblog.net.
Truqueu: 04 68 66 86 78.

Sanefa8eA finals de març, delegacions del Cercle Català han estat presents als actes d’homenatge retuts a Frederic Mistral en motiu del centenari de la seva mort. Una a Marsella, als Jardins del Palau Longchamp, l’altre a Barcelona, al costat dels amics del CAOC, al peu del Monument que hi ha a Montjuïc.
Sanefa8eEntre els guardonats d’enguany amb la Creu de Sant Jordi que concedeix la Generalitat de Catalunya, hi figura el nostre President, en Francesc Panyella, per la seva tasca de promoció de la cultura catalana i de la imatge de Catalunya.

CALENDARI DEL MES

ELS DIMECRES
Cursets de Català
Primer Curs, de les 16:30 h. a les 18 h.
Segon Curs, de les 18 h. a les 19:30 h.
Cité des Associations
93, La Canebière

DIUMENGE, 18
MARSELLA
Jardins del Palau Longchamp
Festival del Palau Longchamp
El Cercle Català hi tindrà parada
Veniu a visitar-nos

DISSABTE, 24
MARSELLA
Cité des Associations
93, La Canebière
Sala Phocèa
A les 4 de la tarda
Conferència de Marga Buffard
Catedràtica de Lletres Modernes
Salvador Dalí

AIX EN PROVENÇA
Universitat Aix/Marseille
Diplomes Internacionals de Català

Us recordem les dates dels
Exàmens
Bàsic i elemental = 17/05
Intermedi i superior = 24/05
Suficiència = 31/05
Inscripcions fins el = 07/04
Per informacions
marcolellteixido@univ.amu.fr


Espaiador176x200

M A R S E L L A

 
Festa d’Europa
9 de maig, tot el dia
A la plaça Bargemon (Al costat de l’Ajuntament)
 
El Cercle Català hi tindrà parada
 
Catalunya hi serà present al costat de les altres nacions d’Europa

 

* * * * *

Donatius rebuts: Ramon Carol, 10 €; Mònica Estrabaut, 5 €; Miquela Juan, 5 €; Joan i Cecília Buixeda, 40 €; Jordi Cristòfol, 10 €. Gràcies!

* * * * *

Nous socis: Joan Buixeda. Benvingut!

* * * * *

Des de Catalunya, ens podeu ajudar
Envieu els vostres donatius al Cercle Català:
IBAN: FR76 1027 8089 7100 0204 1460 196     Codi B.I.C./SWIFT: CMCIFR24

* * * * *

Per trobar-nos:
prouvènço-informations

cercle-catala-marsella.flog.cat
Pàgina de diàleg:
Facebook:
Cercle Català Marseille

* * * * *

Per ecologia, per economia, voleu rebre el nostre butlletí per correu electrònic? Feu-nos-ho saber!
Feu clic aquí!

* * * * *

Nº 5 / Maig 2.014 – Punsola, un poeta que traspassa fronteres – Elias Khoury Nafouj

 

Gràcies a la colaboració dels nostres amics de l’Associació «Llibre Viu» de Mataró, amb els quals corresponem d’una forma periòdica, avui publiquem un poema del poeta Josep Punsola i les impressions del seu traductor en llengua àrab. Per a molts de nosaltres, i segurament per a molts de vosaltres, Punsola serà una descoberta. El 2013, en motiu del centenari del seu naixement, a Mataró s’organitzaren un seguit d’actes. Publicarem alguns dels seus poemes en el curs d’aquest any. Serà el nostre modest homenatge.

Punsola, un poeta que traspassa fronteres

Opuscle

El motiu de la meva elecció de traduir a l’àrab aquest petit recull de les poesies del poeta Josep Punsola Vallespí, -l’espai de la publicació no permet que sigui més ampli- és la indubtable vàlua literària de la seva poesia. En els seus versos destaca un acurat llenguatge i la creació d’unes imatges poètiques en les que la natura i pensament combinen de manera única, i que ens parlen de la vida i manera de ser de Josep Punsola. Per tot això la seva obra mereix ser difosa. La seva poesia ens permet també de trobar-hi pensaments i valors comuns als expressats per molts literats i poetes del món de la cultura àrab, fet que ens agermana i incita a que la seva obra pugui ser coneguda per aquesta cultura, aparentment allunyada però en realitat propera.

Uns i altres som pobles que hem viscut i vivim l’emigració, fenòmen tan evident avui dia. Ja sigui motivada per buscar millors mitjans de vida i alliberar-se de la pobresa com d’allunyar-se de la violència i de la guerra per poder arribar a noves terres d’acolliment. Però fer-ho no fa desaparèixer la nostalgia a la mare pàtria d’origen, sentiment que també va viure i expressar Punsola en la poesia dirigida a la seva germana des del camp de concentració de Sept-Fonts el març del 1939.

Germana, aquests camins de França
Que lluny són del meu camí:
../..
Ara enyoro el port segur
Que allí en la pàtria llunyana,
S’ha quedat sense mi, amb tu.

Com es ben conegut, l’amor a la natura fou importantíssim en la vida i obra de Punsola, que practicà l’excursionisme intensament fins el darrer dia de la seva vida; he traduït poemes meravellosament descriptius del paissatge com «Rupit», o «Santa Fe» en els quals la natura, interrogants i pensament es barregen magistralment, i «La núvia blanca» poema on la natura esdevé quasi un màgic conte ple de tendresa.

L’amor a la natura també es manifesta en poetes de llengua àrab de les llunyanes èpoques i a títol d’exemple, entre molts altres literats recordarem a Ibn Jafaya (Alcira, València 1058/1138) que és conegut com el «poeta de la natura» i també de la mort, i més actualment l’egipci Ahmed Shawaqui (1868/1932) particularment amb el seu famós poema: «La primavera i la vall del Nil». Tampoc podem oblidar en aquest tema al libanès Gibran Falil Gibran (1883/1931) on en alguna de les seves poesies també descriu la natura.

El cant a la vida i de manera especial a la mort és un altre tema que agermana la poesia de Punsola amb els poetes de llengua àrab. Recordarem l’excel·lent poetessa Al Jansa, nascuda a Nejd el 575 d C, que amb la seva trista experiència per la mort de quatre fills i dos germans a la guerra, expressa el seu sentiment en poemes que fins l’actulitat han marcat el prototip de l’elegia, gènere que és àmpliament cultivat en la poesia àrab.

També cal esmentar el poeta Abu-l-Ala’Al Ma’aari (Ma’arra an Nu’man, 973/1058), considerats els seus poemes el cim de la perfecció del llenguatge poètic tal com es manifesta en la coneguda elegia dedicada al seu amic alfaquí Abu Hamzam al Tanuji, composta de 64 versos i que es titula «La vida és tota una fatiga» on sobrepassa l’expressió del sofriment i la lloança al difunt per endinsar-se a la meditació filosòfica.

Més modernament, el poeta libanès Ilya Abu Madi (1889/1957) és recordat per tractar el tema de la mort des d’una visió més metafísica que l’expressió d’un sentiment.

Els versos de Punsola respecte al tema de la vida i, molt particularment, de la mort, tenen un ampli camp de llenguatge i expressió, ja siguin nascuts de la seva experiència davant la mort d’un ésser estimat o de la meditació sobre aquest tema. De forma molt singular Punsola en diversos poemes ens dóna imatges que sorprenentment són premonicions de la seva curta vida terrenal.

Em podria estendre molt parlant d’aquest tema en la poesia de Punsola però el límit d’aquest escrit no ho permet. A títol d’exemple en aquest recull traduiré el poema «La gota sàvia», meravellosa composició, que ens porta a la meditació de la mort com el retorn a la terra per ser nova font de vida.

La poesia «Tricord tardorenc», amb sonores imatges poètiques o elaboradíssma composició, també és un altre exemple de la unió natura/pensament. I per concloure aquest apart un dels seus poemes més coneguts: «La mort», breu poesia on culmina la visió moltes vegades serena de Punsola davant el fet de morir.

L‘estimació a l’ésser humà expressada amb el sentiment de l’amistat és també un tema abundantíssim en la poesia de Punsola, reflexa la seva fina sensibilitat i el seu noble caràcter.

A la poesia àrab, el sentit de l’amistat, el compartir entre amics més o menys intel·lectuals vetllades poètiques i lloar o pensar en l’amic és en moltes ocasions un fet força habitual; citarem a Mijael Noima i a Jalil Gibran Jalil poeta al qual l’amistat el porta a reflexionar en ocasions sobre el sentit de la humanitat.

Punsola mostra en la seva obra poètica que viu el sentit de l’amistat constantment. Són molts els exemples de les poesies dedicades als amics, ja sigui en el reord o per diferents fets de la seva vida: casament, naixement de fills, lloança per èxits assolits en la seva obra, etc. En aquest opuscle s’inclouen poesies en tal sentit com: «Marta xica i mar gran», «Confidències del tinter» o «Carrollet».

Per concloure aquest tema destacaré la seva poesia dedicada al seu amic el músic Elisard Sala «Amistat, bandera blanca», bandera blanca de flors d’ametller, l’amistat símbol d’alegria, consol i pau per sobre els infortunis de la vida. Punsola amb aquest poema ens dóna un esplèndid missatge de la virtut de l’amistat.

L’amor a la que serà la seva esposa Arcàdia, el poeta l’expressa amb múltiples versos que destaquen per l’expressió de la seva tendresa, admiració, fidelitat i tranquil·litat que ha trobat amb la companya estimada. Per il·lustrar breument aquests aspectes he traduït «El teu nom» i «Et diré un dia».

Per concloure aquest petit recull de les magnífiques poesies de Josep Punsola acabaré amb el poema dedicat al seu fill «A Manuel». Amb mínimes però precises paraules expressa la immensa joia d’aquell moment: el poeta renúncia a la paraula, emmudeix:

Poema?
Ni mot.
El fill
l’és tot!

Elias Khoury Nafouj

Fotografia de Josep Punsola i la seva esposa, Arcàdia

Fotografia de Josep Punsola i la seva esposa, Arcàdia

Nº 5 / Maig 2014 – Les monedes de Jaume el Conqueridor – Jean-Claude Prujà

Les monedes de Jaume el Conqueridor (7)

PereI/II rei de Catalunya/Aragó continuà amb les mateixes monedes d’Alfons : diners idèntics per Aragó, Catalunya i Provença. Caldrà esperar el seu fill Jaume I, per veure grans canvis i nous tipus divers de monedes. Amb el comerç més important Jaume tingué d’emetre peces mes grosses i de valor més alt.

El Regnat de Jaume I: (1208/1213-1276). Orfe de mare i de pare al 1213, Jaume va ser reconegut rei al 1214 per les Corts de Lleida. La trascendència del seu regnat es innegable; tot considerant que no és una frontera, vol tancar la porta  occitana obrint la mediterrània. Un projecte abandonat  el 1258, quan va  segellar el tractat de Corbeil. Molt criticat, i massa tou, Jaume prefereix llençar el pais pels altres camins ja oberts! I la conquesta de Mallorca i València  ha de ser més consolidada per esser adquirides fàcilment. La moneda serà també més forta i consolidada. Jaume ha assentat les bases d’un poderós estat medieval amb la força creixent de la llengua materna. (Muntaner ha escrit «El llibre dels faits»).

Les Monedes encunyades (primeres a últimes).

1) Catalunya: Primer canvi i aparició de les armes catalanes amb un diner de dobler (15,5% d’argent).

Anvers: BARQINO

                 Anvers: BARQINO

Revers: IACO'REX

                     Revers: IACO’REX

Diner de billó.
Armes de Catalunya
amb 2 pals !

2) Catalunya: altre diner de billó de tern (un poc més ric, 25% d’argent). L’anvers i el revers porten la mateixa llegenda.

Imtg3w

Imtg4w Imtg5w Imtg6w Imtg7w

3) Provença : Marsella ha participat a la conquesta de Mallorca, donant un signe de les noves orientacions !

Anvers : REX  ARA   GONE    Revers : PO-VI-NC-IA

                Anvers : REX  ARA  GONE                                                                                                                Revers : PO-VI-NC-IA

4) Aragó: Un altre canvi del diner : la creu del Sobrarbe desapareix remplaçada per la creu de doble travesser. La creu aragonesa quedarà present al revers fins Joan I (1387/1396) i Violant d’Aragó la seua filla.

Anvers : ARA-GON           Revers : IACOBVS REX

    Anvers : ARA-GON                                                                                  Revers : IACOBVS REX

5) València: La creu de València substitueix la del Sobrarbe aragonès.

Anvers : IACOBUS REX      Revers : VALENCIE

    Anvers : IACOBUS REX                 Revers : VALENCIE

6) Montpeller: el tractat de Corbeil ha deixat Montpeller dins l’àmbit aragonès. La seva moneda serà el precedent del croat barceloní i dels rals sicilians, valencians, mallorquins etc ; les monedes comercials de l’expansió mediterrània i del comerç amb França!

Anvers : IACOBVS DEI GRA REX ARAGONV                Revers : DOMINVS MONTISPESVLANI

Anvers : IACOBVS DEI GRA REX ARAGONV             Revers : DOMINVS MONTISPESVLANI

Jean-Claude Prujà

Nº 5 / Maig 2014 – SUPLEMENT – Retalls d’Història (1933-1953), L’escola de la República – Francesc Panyella i Farreras.

 

Retalls d’Història (1933-1953)

L’escola de la República

1933 – Les Corts Constituents de la República Espanyola aproven la Llei de Confessions i Congregacions Religioses, que estableix la exclusivitat de l’ensenyament laic a càrrec de l’Estat.

Cert, ja no cantaríem més, donant voltes per l’aula de l’escola, els Manaments de la Llei de Déu. Tampoc aprendríem tots aquells misteris i dogmes de la Història Sagrada. Anàvem a aprendre altres coses que acabaven amb allò de: Llegir, escriure i les quatre regles. Descobríem, poc a poc, que hi havia quelcom més. Potser cal recordar una frase d’un polític del moment: “Cada ú al seu lloc: Els mestres a les escoles i els capellans a les esglésies”.

Llibertat de consciència? Si. Ja feia temps que els meus pares havien deixat d’anar a missa -sense deixar de creure en Déu- ofesos per l’actitud bel·ligerant de l’església; sempre al costat dels poderosos. Jo, també havia deixat de fer d’escolà, i de cantar al cor infantil que amb tanta paciència havia creat Mossèn Segimon. El meu germà, ja no faria la primera comunió.

A l’escola, a la nova escola de la República i de la Generalitat, tots els nois i noies estàvem neguitosos i encuriosits. Continuant la política d’ensenyament de la naixent República, política preparada i orientada pel primer Ministre d’Instrucció Pública, el tarragoní Marcel·lí Domingo que inicià la construcció d’un gran nombre d’escoles i la creació de nombrosos llocs de mestres, per tal de pal·liar la incúria de l’herència que ens havia deixat la monarquia; entràvem de ple en el contingut d’una escola laica. Segurament inspirada en allò que volia en Francesc Ferrer i Guàrdia.

Ens havien dit que aviat tindríem una biblioteca. Cal situar-se en el context de l’època, en la qual era quasi impossible trobar un llibre a les cases humils. A part de les novel·les per entregues (els primers serials del temps) el T.B.O. o “El Patufet”, els llibres, compresos alguns d’oracions, segurament que en moltes cases els podies comptar amb els dits d’una mà i encara et sobraven dits.

Per fi, els llibres arribaren. Ben empaquetats. N’hi havia 100. Curosament enquadernats. De cop i volta teníem a les nostres mans la quasi totalitat dels clàssics de la llengua castellana. Molts noms els desconeixíem. També hi havia traduccions d’autors universals: Víctor Hugo, Màxim Gorki, Eric Marie Remaque, Jack London, Walter Scott, etc.

Poc temps després ens arribaven 50 llibres més. No eren tant luxosos. Aquests ens eren regalats per la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya. I descobríem els nostres poetes, els nostres escriptors: Maragall, Guimerà, Verdaguer, etc. I descobríem la nostra Història: Els Almogàvers, Jaume I el Conqueridor, Martí l’Humà, Pau Claris, Fivaller, etc. S’havia acabat aquella llista interminable de reis Gots i Visigots, aquell Imperi en el qual el Sol no anava mai a posta…

Ens transformàrem en bibliotecaris, bé, millor dit, en aprenents de bibliotecari. Enregistrar els llibres: Per autor? Per títol alfabètic? Per tema? Ja en tinguérem de discussions, ja. Per fi, tot s’ordenà com calia. Tots els diumenges el matí, la biblioteca s’obria. Érem els alumnes que, per torn, n’asseguràvem el funcionament. Però el més important, era que els nostres caps s’obrien als coneixements de l’univers a la lectura d’aquells tresors inestimables. Tots els nois i noies del poble podíem gaudir d’aquell mannà, enviat, no pas per un Déu inexplicat i inexplicable, sinó pels Ministres del Govern de la República i pels Consellers de la Generalitat.

Francesc Panyella i Farreras

Nº 5 / Maig 2014 – Tresors del Patrimoni de la Catalunya Exterior – El Monument a Pau Casals a Rosario

 

Tresors del Patrimoni de la Catalunya Exterior

El Monument a Pau Casals a Rosario

Imatgew

Parlant a Barcelona amb en Xavier Tudela, aleshores secretari general de l’IPECC (Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana), el president del Centre Català de Rosario (Argentina), Àngel Perella, li va transmetre la il·lusió de fer un monument al mestre Pau Casals a la ciutat de Rosario. Ràpidament la junta de l’IPECC va decidir posar-se a treballar en l’iniciativa. La primera feina va ser obrir un concurs de projectes, el qual va guanyar la sabadellenca Rosa Folch i Roca, que va concebre la seva obra com una piràmide “perquè la personalitat de Pau Casals és estable, permanent i eterna com les piràmides”. L’artista va triar el ferro perquè, igual que aquell català universal, és un material senzill, però fort. L’extrem superior del monument s’eleva cap al cel donant a l’obra un sentit de transcendència.

Després de donar a conèixer la iniciativa es va obrir un compte en una caixa de Barcelona per tal que les persones interessades en aquesta causa poguessin dipositar la seva col•laboració. El monument, de ferro, tindria un pes aproximat de 10 tones i una alçada de 14 metres. A més s’havia de pensar en els diners que faltarien i en el suport de la Municipalitat de Rosario, la qual havia d’acceptar-lo i oferir un espai important per a la seva ubicació. El Centre Català es va moure ràpidament i al cap d’uns mesos es van resoldre ambdós problemes. La Municipalitat va oferir un excel•lent lloc al Parque de la Independencia, a més de fer-se càrrec de l’obra civil. La Comissió Catalana dels 500 anys del descobriment d’Amèrica va aportar els diners que hi faltaven. La part tècnica i de disseny de l’obra civil va estar a càrrec dels socis del Centre Català l’enginyer Llorenç Dachs i Tramunt i l’arquitecte Miquel Garrofé. El Monument té una alçada de 13 metres, una amplada de 12 metres, un pis de vianants de 3,50 metres i un pes aproximat de 15.600 quilograms.

El dia 31 de Maig de 1992, l’Intendent (alcalde) de Rosario, Héctor Cavallero, va tallar les cintes. L’acompanyaven el president de la Comissió Catalana dels 500 anys, Pere Pi i Sunyer, que també representava en aquell acte al Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol i Soley, el president de l’IPECC, Enric Garriga i Trullols, el secretari general de l’IPECC, Xavier Tudela, i el president del Centre Català de Rosario, Àngel Perella Puig.

L’any 1999, per qüestions de reorganització del Parque de la Independencia, el monument va ser traslladat a la Rambla de Catalunya, essent reubicat en un lloc privilegiat, envoltat d’arbres i davant del riu Paranà. A l’acte de reinauguració hi van assistir Hermes Binner, alcalde de la ciutat, Joan Clos, alcalde de Barcelona i el president del Centre Català de Rosario, Domènec Suñé i Riera, a més de socis i públic en general.

Més informació a: http://www.centrecatala.com.ar/

Nº 5 / Maig 2014 – Barcelona, homenatge a Frederic Mistral – Jesús Zamarreño

 

Barcelona, homenatge a Frederic Mistral

Logo:noir231_Monument_a_Frederic_Mistral,_a_MontjuïcAcaba de commemorar-se, el passat 25 de març, el centenari de la mort del gran lexicògraf, poeta i literat en llengua occitana i Premi Nobel, Frederic Mistral. Per raó d’aquest centenari, els ja tradicionals actes anuals d’aniversari revestiran enguany una magnitud especial tant a França, on el Ministeri de Cultura i de Comunicació ha declarat el 2014 “Any Mistral”, com a Catalunya on gràcies al CAOC (Cercle d’Agermanament Occitano-Català) s’està desenvolupant un important seguit d’actes amb el suport de la Generalitat de Catalunya i diversos Ajuntaments i Universitats. A l’àmbit occità, el Felibritge (moviment literari i cultural en llengua occitana) ha programat durant aquest any centenars d’activitats al llarg i ample de la geografia francesa i especialment occitana, que es poden consultar a la pàgina web http://www.mistral2014.org/.

Mistral observa la ciutat de Barcelona des del seu privilegiat mirador a Montjïc

Mistral observa la ciutat de Barcelona des del seu privilegiat mirador a Montjuïc

Dintre dels actes organitzats pel CAOC, un dels més significatius ha tingut lloc el passat 28 de març a la muntanya de Montjuïc, al peu del monument dedicat a Frederic Mistral, que lluïa de nou les inscripcions laterals amb els versos de Víctor Balaguer: MORTA DIUEN QUE ÉS, PERÒ JO LA CREC VIVA (del poema “La dama del rat penat”) i de Frederic Mistral: AH! SE MÉ SABIEN ENTENDRE! AH! SE ME VOULIEN SEGUI! (del poemari “Lis isclo d’or”), eliminades l’any 1939 i restituïdes gràcies al impuls de la Comissió de la Dignitat.

Un moment dels parlaments (Ester Franquesa)

Un moment dels parlaments (Ester Franquesa)

Els intervinents, fotografiats al final de l'acte. Destaquem, en segon lloc per l'esquerra la presidenta del CAOC, Sra. Núria Bayó i quart per l'esquerra, el Capoulié  del Felibritge,  Sr. Jacques Mouttet.

Els intervinents, fotografiats al final de l’acte.
Destaquem, en segon lloc per l’esquerra la presidenta
del CAOC, Sra. Núria Bayó i quart per l’esquerra, el
Capoulié del Felibritge, Sr. Jacques Mouttet.

Puntualment a les 12 del migdia ens varem trobar una bona colla d’occitans i catalans, amb el testimoni de nombrosos fotògrafs, de les càmeres de Barcelona TV i TV3 i del públic assistent. Seguint la presentació de Marçal Girbau (CAOC), van fer parlaments la presidenta del CAOC, Núria Bayó, la Directora General de Política Lingüística de la Generalitat, Ester Franquesa, el Cap de Cultura del Conselh Generau d’Aran, Jèp de Montoya, el Capoulié del Felibritge, Jacques Mouttet, el Síndic de la Mantenença Felibrenca del Llenguadoc-Rosselló, Gabriel Brun i el Director de Barcelona Capital (Institut Municipal de Cultura de Barcelona), Carles Sala Marzal. La Presidenta del CAOC i el Capoulié del Felibritge van fer sengles ofrenes florals, així com també el representant de la Comissió de la Dignitat i els professors, nens i nenes de 6è. curs de l’Escola Mistral de l’Hospitalet de Llobregat, que van arrodonir la seva participació a l’acte amb la lectura d’un poema de Frederic Mistral. També van ser-hi presents la cap del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, Maria Rosa Lloret, representants del Cercle Català de Marsella, de l’Escola Mireia de Barcelona, del Consorci per la Normalització Lingüística de l’ex-vila de Gràcia i un nombrós grup de felibres, alguns abillats amb els tradicionals vestits arletencs, especialment vistosos en les senyores.

No seria complerta aquesta ressenya si, entre els diversos moments especials que no van faltar en el transcurs d’aquest matí ple d’emocions, a més dels sentits parlaments, no resaltèssim la interpretació de la cançó “Magalí” (pertanyent a l’obra mestra de Frederic Mistral “Mireia”) per part de la soprano Mireia Latorre, que també va liderar el cor popular format pels assistents per cloure l’acte amb els himnes de Provença, “La Coupo Santo” i de Catalunya, “Els Segadors”.

Jesús Zamarreño


Alumnes de l’Escola Frederic Mistral reciten passatges d’un poema del Premi Nobel occità

La soprano Mireia Latorre, acompanyada pels assistents, interpreta “La Coupo Santo” (fragment)
 

Ressenya de TV3 sobre l’acte de Montjuïc del 28 de març de 2014
i la commemoració del centenari de la mort de Frederic Mistral