Arxiu mensual: juny de 2014

Nº 6 / Juny 2014 – PORTADA

 

SUMARI

Noticiari i calendari.
Creu de Sant Jordi 2.014. Solange Cariou.
Imatges d’una data. Martina Cassoly.
Homenatge a Frederic Mistral. Daniela Muntaner.
Tresors del Patrimoni de la Catalunya Exterior. La seu del Casal de Catalunya de Buenos Aires.
Auca de la consulta per la independència de Catalunya. Lo Gaiter del Calders.

S U P L E M E N T

RETALLS D’HISTÒRIA (1933-1953), Agost de 1.933. Francesc Panyella i Farreras.

 

Del mal d’amor, els metges no curen

 

PLUJA A MUNTANYA

           La pluja, a muntanya,
no enganya.

           La pluja remulla,
verdeja la fulla,
repinta els alts xops,
i fa més llustrosa
l’esquena dels llops.

           La pluja, quan crida,
és la vida.

           Refà els caminals,
i els brancams malalts,
i els prats que eren morts;
I els xops creixen alts,
i els llops molt més forts.

           La pluja, a muntanya,
no enganya.

           La pluja, quan crida,
és la vida.

Josep Punsola (1913/1949)

 

Nº 6 / Juny 2014 – Notícies i Calendari

 

CATALUNYA ÉS UNA NACIÓ!
El 2014, serà un nou estat a Europa?

Del 8 al 10 de’agost, tindrà lloc a la ciutat romanesa de TIMISOARA l’Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de la Cultura Popular, organitzada per ADIFOLK. Per informacions: www.adifolk.cat.
Sanefa8eL’Ajuntament de Perpinyà ha concedit el Premi Joan Blanca a Carme Forcadell, Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana i a Miquel Mayol el conegut creador del catalanisme polític a Catalunya Nord. El Premi Joan Blanca porta el nom del batlle de Perpinyà que davant les forces de Lluís XI, es negà a donar les claus de la ciutat.
Sanefa8eEn el curs del mes de maig, Catalunya, gràcies al Cercle Català, ha estat present a diferents Manifestacions. El dia 9, Festa d’Europa a la Plaça Bargemon, prop de l’Ajuntament de Marsella, per la qual hi han desfilat centenars de marsellesos a la recerca d’informació. El diumenge 18, als Jardins del Palau Longchamp, en el marc del Festival de les Associacions del 4t. Sector de Marsella. A més de distribuir informació sobre Catalunya i les nostres activitats, es vengueren llibres d’autors catalans traduits al francès.
Sanefa8eDel 16 al 24 d’agost tindrà lloc la 46ª edició de la Universitat Catalana d’Estiu que, com de costum, es farà a la vila de Prada de Conflent.
Sanefa8eEl 8 de juny, s’aixecaran castells a diferents capitals europees. El motiu, donar a conèixer al món que Catalunya vol votar i exercir el dret a decidir. Els castellers nord-catalans ho faran a la Porta dels Països Catalans.
Sanefa8eEl 25 d’abril en ocasió de la commemoració de la batalla d’Almansa del 1707, que representà la pèrdua de la llibertat del poble, milers de valencians es manifestaren amb el lema «Recuperem el país. Salvem les persones».

CALENDARI DEL MES

ELS DIMECRES
Cursets de Català
Primer Curs, de les 16:30 h. a les 18 h.
Segon Curs, de les 18 h. a les 19:30 h.
Cité des Associations
93, La Canebière

DIJOUS, 6,  DIVENDRES, 7
i DISSABTE, 8

MARSELLA
Festa del Llibre de La Canebière
El Cercle Català hi tindrà parada

DIMARTS, 24
Ais en Provença
La noria
41, Bd. Aristide Briand
La sardana, la música, els instruments
Per Francesc Panyella

DIUMENGE, 29
MARSELLA
Parc Borély
Sortida de final de curs
En temps oportú rebreu el programa

DIMARTS, 8 de JULIOL
MARSELLA
Palau Longchamp
A les 20h 30
Nit del Folklore

Li Gai Farandoulaire
Provença

Kud Dimitrije Koturovic
Sèrbia

Esbart Marboleny
Catalunya

M A R S E L L A

 
Dissabte, 21 a les 4 de la tarda
Cite des Associations
93, La Canebière
SALA PHOCEA

Conferència de Claire Muchir
Maillol, lluny de París

El gran artista polivalent de Catalunya Nord, Aristides Maillol
s’inspirà, sobretot, de l’esperit mediterrà de la terra catalana

 

Els nostres dols: La Joelle Semente acaba de perdre a la seva germana. A ella i família els hi fem arribar tota la nostra estima i condol i en particular el dels alumnes dels cursos de català.

* * * * *

Donatius rebuts: Miquela Juan, 5 €; Isabel Escobar, 10 €; Juanjo Aguar (Sueca) 100 €. Gràcies!

* * * * *

Si esteu interessats, preneu nota:
Quota de soci, 20 €
Suscripció al Butlletí «INFORMACIONS», 12 €

* * * * *

Des de Catalunya, ens podeu ajudar
Envieu els vostres donatius al Cercle Català:
IBAN: FR76 1027 8089 7100 0204 1460 196     Codi B.I.C./SWIFT: CMCIFR24

* * * * *

Per trobar-nos:
prouvènço-informations

cercle-catala-marsella.flog.cat
Pàgina de diàleg:
Facebook:
Cercle Català Marsella

* * * * *

Nº 6 / Juny 2014 – Creu de Sant Jordi 2.014 – Solange Cariou

 

Creu de Sant Jordi 2014

Sentides vivències d’un acte majestuós

Tinc la certesa que el 22 d’abril del 2014, quedarà per sempre en la memòria dels membres del Consell Directiu del Cercle Català de Marsella que acompanyàrem al nostre President, en Francesc Panyella, a l’acte que tingué lloc a Barcelona en el marc de les històriques parets del Palau de la Generalitat, en motiu del lliurament de la Creu de Sant Jordi.

Penso que tots hem sentit una inmensa emoció, i que serà un record que ens marcarà, quan el nostre President rebé la Creu de Sant Jordi.

Hem pensat en aquests moments que aquest homenatge era una recompensa justa per un home que en el curs de tants i tants anys ha dedicat la seva energia, el seu temps i el seu amor a defensar i fer conèixer la cultura catalana i sobretot, el fet nacional català. En un mot: Catalunya.

Cal destacar els moments en els quals tots plegats hem sentit  una joia inmensa. La primera quan en Francesc fou convidat a apropar-se de la Presidència. Quan sentirem el seu nom, semblava que aquest omplenava tot l’espai.

La segona, quan humil i respectuós s’inclinà davant el President Artur Mas per rebre el collar i la Creu de Sant Jordi, que brillava moments després sobre el seu pit.

I en tercer lloc, quan es girà cap el públic per saludar-lo tot aixecant ben alt el bras esquerra i obrint els dos dits de la mà, en signe d’una  victòria prometedora.

Penso que el simbolisme del seu gest cal interpretar-lo com una afirmació obstinada de que cal continuar, que res s’acaba, que sempre cal recomençar.

A més d’un de nosaltres aquest moment ens feu batre el cor més de pressa i m’ha vingut la idea que compartíem uns instants de gran plenitud a més pel fet d’haver viscut al costat d’en Francesc tants moments de lluites i d’esperances.

Poc deprés ens trobàrem tots plegats al Pati dels Tarongers per compartir amb els guardonats l’honor merescut. Al costat d’en Francesc, coneixíem amics i familiars d’ell. Entre altres, en Salvador Milà, diputat al Parlament de Catalunya i altres diputats, així que a membres del Govern. L’Alcaldessa de Vallirana, poble on nasqué el nostre President, la senyora Eva Morales i el seu marit, que venien a saludar-lo.

El vespre, la delegació de Marsella, clausurava l’acte amb un mòdic i cordial sopar, que compartí amb nosaltres el diputat Salvador Milà, i en Jaume Farreras, cosí germà d’en Francesc, com a representant dels lligams de la germanor que hi hagut sempre entre ells i les seves famílies, sobretot en els moments difícils de la guerra i la postguerra.

Han estat unes vivències que ens han esperonat a continuar al si del Cercle i al costat d’en Francesc, modestament, però fermament, per tal de que la nostra terra, sigui més bella, més solidària, més lliure. Per Catalunya.

Solange Cariou

Nº 6 / Juny 2014 – Homenatge a Frederic Mistral – Daniela Muntaner

 

Homenatge a Frederic Mistral

Img1-3

El dissabte 29 de març d’enguany, als magnífics jardins del Palau Longchamp de Marsella, tingué lloc l’homenatge a Frederic Mistral a l’ocasió del centenari de la seva mort.

Davant del magnífic monument que sosté el bust del poeta, el president de «L’Escolo de la Mar» el senyor Bernard Beaume, feu un breu resum històric de la vida de l’insigne personatge, seguit pel parlament d’André Gabriel, Majoral del Felibritge, el qual feu remarcar l’alcanç universal de les obres del poeta de Maillane.

Img1-4

Una delegació del Cercle Català, encapçalada per Daniela Muntaner, Teresa Cardona i Robert Suvélor, com tots els anys assistí a l’acte i en el seu discurs ressaltà els lligams d’amistat i estima que existeixen entre els provençals i els catalans. Feu remarcar com els catalans s’han abeurat en la immensa obra de Mistral, trobant’hi la inspiració, la força i l’exemple. La defensa de la cultura i de les tradicions dels nostres dos pobles no es poden fer sense una arma potent que ens han deixat en herència els grands homes de la Renaixença, entre ells, en Frederic Mistral per la Provença. I en particular remarcà, que l’amistat entre en Mistral i Víctor Balaguer, deixa ben clar que aquesta arma és la llengua. El provençal d’un costat, el català de l’altre.

Després dels discursos, es procedí a l’ofrena floral feta pels diferents grups i representacions nombroses en aquesta ocasió. Tot seguit poguérem escoltar cants i poemes i admirar diferents representacions del folklore de la Provença. Aquesta emotiva cerimònia fou clausurada pel cant de l’himne de la terra «La coupo Santo» que fou corejat fervorosament per tota l’assistència.

Img1-1                  Img1-2

Danielle Muntaner

Nº 6 / Juny 2.014 – Tresors del patrimoni de la Catalunya Exterior – La seu del Casal de Catalunya de Buenos Aires

 

Tresors del patrimoni de la Catalunya Exterior

La seu del Casal de Catalunya de Buenos Aires (Argentina)

el-casal-frente-287x481

El Casal de Catalunya de Buenos Aires és una de les entitats més prestigioses i emblemàtiques de la Catalunya Exterior, fundada l’any 1886. L’any 1889 el senyor Lluís Castells i la seva dona, Elisa Uriburu, filla del Ministre de Finances de l’Argentina, van comprar el terreny on es troba l’entitat. Construït l’edifici, el matrimoni Castells el dóna en propietat al Consolat Espanyol que passa a ocupar-ne la part de dalt, juntament amb la Cámara de Comercio Hispano-Argentina i altres serveis diplomàtics, mentre que a la part de baix, per expressa voluntat del matrimoni Castells, l’ocupen a perpetuïtat les dues entitats catalanes de l’argentina, el Centre Català, després denominat Casal de Catalunya i l’Associació Catalana de Socors Mutus Montepío de Montserrat. El 1909 el Casal comprà la parcel·la del costat i aprofitant l’esplendor econòmic de l’època van construir la biblioteca Pompeu Fabra, les cuines, l’escala d’honor, el bar, el restaurant i el pati posterior que comunica amb els camerinos de la magnífica sala de Teatre Margarida Xirgu.

Corria l’any 1927, ja el matrimoni Castells havia mort. Buenos Aires havia fet molts canvis i San Telmo, el barri on es troba l’edifici del Casal de Catalunya, ja no era la part més important de la ciutat de Buenos Aires. El Consolat Espanyol, veient-ho així, va decidir mudar-se cap el nord, però no era fàcil aconseguir vendre la propietat del carrer Chacabuco tenint la planta baixa ocupada per el Casal i el Montepio a perpetuïtat. I varen pensar que era l’oportunitat per fer que l’edifici fos de les dues entitats catalanes, el Montepio no va poder o no va voler fer-ho i va decidir deixar l’edifici del carrer Chacabuco. El Centre va aconseguir un crèdit a 30 anys del Banco Hipotecario Nacional i en aquell mateix any 1927 es va firmar la escriptura mitjançant la qual el Centre Català (després Casal de Catalunya) es convertia en propietari únic de l’edifici.

Anys després, quan la institució va celebrar els primers 50 anys, el Centre va decidir fer la façana nova i donar-li un caire mes català. L’estil neogòtic que encara llueix la seu del Casal, a Chacabuco 863, li dona l’aspecte senyorial que emparenta el gòtic florit amb la decoració modernista de principis de segle dels arquitectes Eugeni Complonch i Julián García Núñez.

La planta baixa te el “hall” d’entrada on hi ha unes vitrines amb els regals rebuts d’altres entitats i premis rebuts, com la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, i els retrats en gran format de tots els Presidents que ha tingut Catalunya fins el moment actual, la biblioteca, “Pompeu Fabra” que te milers de volums, en català i castellà, a disposició de tots els socis i de qui vulgui visitar-la, un restaurant amb un menjador per a 120 comensals, i una Barra amb Cafè-Bar on els socis i visitants poden passar-hi unes agradables estones. El Saló Blanc, gran, formidable, bonic, on si poden fer interessants reunions, la Sala de Reunions per el Consell Directiu, amb el retrat en gran format dels dos pròcers argentins nascuts a Catalunya, Domingo Matheu i Juan Larrea. I la sala d’exposicions i conferencies “Gaudí” i la sala de teatre ”Margarida Xirgu” amb capacitat per a 500 persones (242 a platea) amb una excel·lent dotació tècnica. Al pis superior, l’edifici te la sala de Teatre, ”Àngel Guimerà”, per a 120 espectadors i un conjunt de Sales, que porten el nom de il·lustres personalitats catalanes i on es poden celebrar reunions, àpats, conferencies o exposicions. Hi ha també la ‘Sala Centenari’, exclusiva per a l’ensenyament de sardana i el despatx de la penya barcelonista Nicolau Casaus. A l’arribar al primer pis per l’escala, hi ha un tapís del matrimoni Castells i una imatge de Macià que té darrera una còpia del missatge que va escriure al llibre de honor quan va visitar l’edifici. L’edifici té també dos pisos més amb apartaments de lloguer.

Més informació a: http://www.casal.org.ar/

Nº 6 / Juny 2014 – Auca de la consulta per la independència de Catalunya – Lo Gaiter del Calders

 

AUCA DE LA CONSULTA PER LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA

que es festeja i es difon per la xarxa i per mig món

 

1. La llibertat no es demana,
tenim dret a decidir.
Vota el que et doni la gana,
tant val el no com el sí.

2. Si és cert que en democràcia
de tot es pot parlar clar,
¿com és que alguns no els fa gràcia
que vulguem anar a votar?

3. Amb o sense dictadura,
no fa gràcia als espanyols
que ens imposen la cultura,
tant si vols com si no vols.

4. “Por derecho de conquista”
ens van fer empassar el borbó
i ara amb els tancs a la vista
engolim Constitució.

5. El seu concepte d’Espanya
és despòtic i excloent.
Fa tres segles que ens escanya,
aquesta mena de gent.

6. No estan pel federalisme
ni per la diversitat
i, com en temps del franquisme,
ens imposen la unitat.

7. En l’esport no hi manera
que ens admetin tal com som
i ens fan alçar una bandera
que és més pesada que el plom.

8. Per cada euro que aquí torna
ens en cobren dos o tres
i encara ens diuen amb sorna:
“Com Espanya no hi ha res”.

9. Si tenim clara una cosa,
perquè ha quedat demostrat,
és que Espanya avui fa nosa.
El que ens cal és ser un estat.

10. Ara, doncs, ja va sent hora
de poder manifestar,
als de lluny i als de la vora,
on porta el seny català.

11. Què voleu més democràtic
que un referèndum obert?
Què voleu de menys dogmàtic?
Què voleu amb més encert?

12. Tenim dret a dir la nostra
i que es vegi com pensem.
L’Estatut és baix de sostre.
Catalans som i serem!

13. Apa, gent, no fem més l’ase
i exercim el dret a vot.
Que ningú no es quedi a casa
arrupit i amb el cap cot.

14. I escrivim la nova història
fent un gest de llibertat
seguint la convocatòria
per la nostra dignitat.

15. Permeteu-me, doncs, que acabi
com el canonge Collell,
un vigatà que era un savi
i que era tot un gat vell:

16. «No captem el dret de viure,
dret que no es compra ni es ven,
poble que mereix ser lliure,
si no l’hi donen, se’l pren».

Lo Gaiter del Calders
Manresa. Pla de Bages, 2010

Nº 6 / Juny 2014 – SUPLEMENT – Retalls d’Història (1933-1953), Agost de 1.933 – Francesc Panyella i Farreras.

 

Retalls d’Història (1933-1953)

Agost de 1.933

Una de les costums més arrelades entre l’equip de les noies que venien a cosir a casa, era la d’anar a Barcelona per les festes de Santa Llúcia, patrona de les modistes. Allò de: “Que Santa Llúcia ens conservi la vista”. Però aquell any, a mesura que l’estiu avançava, les sentia parlar amb la meva mare. Pel mes d’agost, si els meus pares les acompanyaven, segurament obtindrien l’autorització dels seus per tal de fer una sortida a la platja un diumenge tot el dia. Soles no els hi deixarien anar.

Volien anar a Castelldefels. Recordo que un vespre, després de sopar els meus pares en parlaren i decidiren fer aquesta sortida el diumenge vinent. Cal pensar que era la primera vegada que aquelles noies de Vallirana anaven a la platja. No recordo com hi anàrem. Sí que recordo aquell gust d’aigua salada i aquella sorra que, una vegada mullat, se t’enganxava per tot arreu. No hi havia molta gent a la platja. Cal pensar que allò era una novetat. Per terra estenguérem una flassada vella. Per protegir-nos del sol un parell de paraigües i una ombrel·la. Cert, una xic més lluny d’on nosaltres ens trobàvem ja hi havia unes casetes pels banyistes. Alló no era pas per a nosaltres. Recordo que després de dinar, feren cap a la platja alguns dels nois de Vallirana pretendents de les modistetes de casa.

No sé si fou a l’anar o al tornar, que les noies cantaven aquelles cançons que se sentien tot el dia per la ràdio: “Mi jaca” i “Rocío”. Elles i jo, i segurament els meus pares, era la primera vegada que ens banyàvem al mar. Després, ja començà, molt a poc a poc, a ésser possible que, els pobres, els treballadors, també poguessin sortir els diumenges a disfrutar de les delícies del sol i de l’acaronament de les ones del Mediterrani. Que jo sàpiga, el Mediterrani no era el mar d’una casta determinada. Jo havia sentit a l’escola allò de Mare Nostrum. El Mar Nostre. No era nostre, també?

Francesc Panyella i Farreras