Arxiu mensual: febrer de 2015

Nº 2 / Febrer 2.015 – PORTADA

 

Jo sóc
C H A R L I E

SUMARI

Noticiari i calendari.
Desmemoriats? Francesc Panyella i Farreras.
Tresors del Patrimoni de la Catalunya Exterior.
                                                El Salvador Dalí Museum de Saint Petersburg (Florida, EUA).

La veritat en l’ortodòxia i/o l’heterodòxia. Jaume Patuel i Puig.
Assemblea de la FIEC. Marc Colell.
Felicitacions rebudes per Nadal i Cap d’Any.

S U P L E M E N T

RETALLS D’HISTÒRIA (1933-1953), Vallirana 1.936/1.939. Francesc Panyella i Farreras.

 

Viu més el que piula, que el que xiula

 

FOU L’AMOR, COM UN COMBAT

La carn, cap al tard, va esqueixar-se d’amor,
vençuda, rompuda, trencada, esquinçada,
i tot el futur, penetrant torrentada
de joia, es féu vida amb alegre vigor.

I tot es salvava en nosaltres; l’enyor
d’un déu, d’un país, d’una llengua exalçada,
i tot en nosaltres una altra vegada
tenia un inici, un destí i un valor.

Així començava -clavada sageta
d’amor– el món nou d’un possible poeta,
paleta, pintor, professor o navegant.

El clima era dolç, de suau primavera,
passaven vaixells de diversa bandera
i el món, renascut, reposava un instant.

David Jou

 

Nº 2 / Febrer 2.015 – Notícies i Calendari.

 

CATALUNYA ÉS UNA NACIÓ!

Ja era hora, el 27 de setembre hi haurà eleccions a Catalunya. Per més democràcia, per més llibertat, per més solidaritat.
Sanefa8ePel seu primer discurs nadalenc, el rei de les Espanyes ha parlat de corrupció. Es referia a la seva germaneta, o a les caceres milionàries del seu pare? Pel que fa referència a Catalunya res ha canviat amb el seu antecessor. Sí, un pal més, ara fan VI.
Sanefa8eA Madrid, a la seu del Ministeri d’Afers Exteriors, en el curs de desembre hi havia una exposició que homenatjava a personatges del Cos Diplomàtic que en el curs de la guerra mundial havien salvat jueus. Entre els noms hi figuraven en Bernardo Rolland i Eduardo Propper. Aquests dos sicaris, sota les ordres de l’Ambaixada a París es dedicaren sobretot, a la cacera de republicans denunciant-los als nazis.
Sanefa8eDesprés de la inculpació del President Artur Mas i de dues Conselleres del Govern de la Generalitat, són milers els ciutadans que es presenten als diferents Jutjats autoinculpant-se dels mateixos delictes. I mentre estant, els corruptes i estafadors, sobre tot del PP, estan tranquils.
Sanefa8eDel 7 al 9 d’agost d’enguany, a la ciutat de Torí tindrà lloc l’Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics. Per informacions consulteu: http://www.adifolk.cat
CALENDARI DEL MES

ELS DIMECRES
Cursets de Català
Primer Curs, de les 16:30 h. a les 18 h.
Segon Curs, de les 18 h. a les 19:30 h.
Cité des Associations
93, La Canebière

DISSABTE, 7
ALLAUCH
Salle Robert Ollive
893, Av. Salvador Allende
Le Logis-Neuf
A cent metres després de
Plan de Cuques
A les 3 de la tarda
Universitat
Popular Provençala

Conferència d’en
Andrey Grunin
Professor a la
Universitat d’Avinyó
Els sarraïns al sud del
Reialme Franc al segle VIII
La Provença baluard d’Europa?

Informacions: 07 86 64 67 90
Espaiador176x200

 

 

M A R S E L L A

 
Dissabte, 28 de febrer
A les 4 de la tarda

Cité des Associations
93, La Canebière
Sala Phocea

Conferència Jordi Peladan
Professor i historiador
Mil anys de cultura occitana, dels trobadors als nostres dies.

 

Nous socis: Juan Perulero.

* * * * *

Donatius rebuts: Família Falguera, 5 €; Juan Perulero, 30 €; Carme Mombelli, 30 €; Frederic Marsal, 5 €; Francesca Coronel, 20 €; Alumnes cursets de català, 10 €.

* * * * *

Els nostres dols: L’escriptor occità Ives Rouquette, gran amic de Catalunya, ens deixà el 4 de gener. Que tots els seus trobin en aquests mots el nostre més sentit condol.

* * * * *

Per trobar-nos:
prouvènço-informations
cercle-catala-marsella.flog.cat

* * * * *

Des de Catalunya també ens podeu ajudar
Envieu els vostres donatius al Cercle Català:
IBAN: FR76 1027 8089 7100 0204 1460 196     Codi B.I.C./SWIFT: CMCIFR24

* * * * *

Per economia per les arques del Cercle, per ecologia del planeta Terra.
Voleu rebre el butlletí per mail? Feu-nos-ho saber
fent clic aquí!

* * * * *

Nº 2 / Febrer 2.015 – Desmemoriats? – Francesc Panyella i Farreras.

 

Desmemoriats?

Desmemoriats? Potser sí. Anem a veure. Si féssim una anàlisis del resultats de la consulta del 9 de novembre i agafem els NO, això ens donaria que hi hagut més de 100.000 catalans que han optat per aquesta sortida. Es a dir, que les coses quedin tal com estan, sense tocar-hi res. No cal fer soroll. No fos cas que prenguéssim mal. Entre altres intencions, potser no tan lloables.

No us sembla que hem viscut 23 anys conformant-nos amb aquest estat de coses? Sobre tot no moure gaire l’aire i que els remolins no ens emportessin. Peix al cove. Pactes amb els uns i amb els altres a nivell d’estat. És a dir amb el PSOE, al començament, i després amb el Partido Popular. Pactes puntuals i ocasionals que no transformaven res del que hi havia. Una constitució cada dia més anacrònica, amb un rei com herència del que ens deixava el franquisme, constitució feta sota la vigilància dels sabres i la preponderància de les forces més reaccionaries de l‘estat. Una monarquia cada dia més desprestigiada. Un estatut, que a mesura que passava el temps, era clar que se’ns feia més estret i difícil de portar.

Tothom té clar que la revulsió del poble català, que ha anat creixent més amplament en front de les reaccions de l’Estat, arrenca de la decisió del Tribunal Constitucional. Aquesta decisió té data del 2010. Però, no va passar res abans?

Cal recordar que el nou Estatut objecte de la decisió del Tribunal Constitucional, votat per una gran majoria de catalans, ratificat (amb modificacions) pel Parlament de l’Estat i referendat pel Rei, fou elaborat sota la presidència d’en Pasqual Maragall. Per dir-ho més clar. Per la majoria del tripartit al Parlament de Catalunya. No caldria preguntar-se perquè això no és feu abans? Cal recordar també, que des de posicions completament oposades hi hagueren dues opcions negatives. El PP i ERC.

Sovint, llegint les opinions que s’emeten des d’Internet, dels articles de periodistes en mal de notorietat, en predicadors que tot ho saben, hom té la impressió que alguns fan una revolució tots els matins quan s‘aixequen o a les nits en moments d‘insomni. I reparteixen criteris i opinions a dojo. Medalles i desqualificacions. Malament si no penses com ells.

Catalunya és plural. I cal respectar el pluralisme. I cal respectar els plantejaments d’idees i solucions que s’enfoquen des de diferents opcions i des del lloc que s’ocupa a la societat i dels interessos que es volen defensar.

No hi ha una idea única, ni solucions miracle. Si volem una Catalunya nova, lliure i sobirana, no més cal fer una ullada a totes aquelles nacions que ens envolten i que, unes més tard, les altres més aviat, avui són independents. En aquests llocs es donen totes les condicions de nacions democràtiques. La pluralitat de criteris. I ha de ser partint d’aquest concepte de nació normal, plural, que hem de trobar plegats, la força de pronunciar-nos per la sortida que aspirem que sigui majoritària. I això ho podem aconseguir sense necessitat de fer un conglomerat que no seria ni carn ni peix, ni dretes ni esquerres.

Cal que en plena llibertat, el poble de Catalunya opti pels camins a seguir. O és que ens fa por  la diversitat d’opinions, de criteris i d’idees? En una Catalunya lliure no hi té cabuda el pensament únic. I encara menys l’home providencial.

La llibertat, la democràcia, la justícia social, tenen necessitat de pluralisme. I de tots i cada un de nosaltres. I una cosa no va sense l’altra.

Francesc Panyella i Farreras

Nº 2 / Febrer 2.015 – Tresors del Patrimoni de la Catalunya Exterior – El Salvador Dalí Museum de Saint Petersburg (Florida, EUA).

 

Tresors del Patrimoni de la Catalunya Exterior

El Salvador Dalí Museum de Saint Petersburg (Florida, EUA)

Building_slider_Enigma_view

Tots coneixem el Museu Dalí a Figueres (Alt Empordà) o les col·leccions d’obra de Dalí als grans museus espanyols, catalans, francesos i a d’altres llocs arreu del món. Més difícilment sabem que a la ciutat de Saint Petersburg (Florida, EUA) gràcies a la iniciativa privada del matrimoni Albert Reynolds Morse i Eleanor Morse i del mateix Salvador Dalí existeix el museu més important d’obra de Salvador Dalí al continent americà.

Abans que contraguessin matrimoni el 1942, la parella conformada per Albert Reynolds Morse i Eleanor Morse van assistir a una retrospectiva de l’obra de Dalí al Museu d’Art de Cleveland. Després que quedessin intrigats per la temàtica del pintor català i impressionats per la seva habilitat artística, van decidir comprar un any després la seva primera obra titulada Aranya de la nit… esperanza. La compra va marcar l’inici d’una relació de patronatge i amistat de quaranta anys amb Dalí i va resultar en una exhaustiva col·lecció de pintures de l’artista. El 1965 els Morse van deixar dues-centes obres de la seva col·lecció perquè es realitzés una anàlisi de l’artista i, en aquell moment, es van adonar que després de col·leccionar pintures de Dalí durant vint-i-cinc anys havien generat una petita retrospectiva del pintor que necessitava un lloc permanent per ser exposat. Unit a això hi havia el temor de la parella que les obres que havien col·leccionat amb tanta cura es dispersessin després de la seva mort, la qual cosa va fer que es plantegessin la idea d’establir un museu.

Fins l’any 1971 les obres es van exhibir en la seva residència privada a Cleveland, Ohio. Aquell mateix any la parella va obrir un museu adjacent a la seva oficina a Beachwood, Ohio, i la inauguració d’obertura va ser presidida per Dalí. Al final de la dècada, i amb un aclaparador nombre de visitants, els Morse van decidir buscar una nova ubicació per a la seva col·lecció. Després d’una recerca que va cridar l’atenció nacional es va triar una bodega marítima abandonada a la costa de Saint Petersburg, a Florida, que va ser rehabilitada per allotjar l’obra de Dalí. El museu va obrir les seves portes el 10 de març de 1982.

A mitjan 2008 es va anunciar una nova ubicació per al museu de Dalí, que va ser inaugurat de nou l’11 de gener de 2011. El nou edifici va ser dissenyat per la firma arquitectònica Hok i va ser construït davant el mar i al costat del teatre Mahaffey Theater. Una part de l’exterior de l’edifici està composta per una gran claraboia de vidres que marca l’ingrés al museu.

Més informació a: http://thedali.org/

Nº 2 / Febrer 2.015 – La veritat en l’ortodòxia i/o l’heterodòxia – Jaume Patuel i Puig.

 

LA VERITAT EN L’ORTODÒXIA I/O L’HETERODÒXIA

Tota persona que no pensa igual que la direcció o el pensament oficial és exclosa o silenciada. Els mètodes són diferents segons les èpoques. Abans, a la foguera, sense contemplacions i havent  presidit un munt de suplicis. Més tard cremant els llibres. Per això Freud va poder exclamar quan cremaven els seus llibres i d’altres pensadors durant el nazisme: ”Hem progressat. Abans ens haguéssim cremat, ara cremen els llibres”. I el segle XXI  continua igual.

Efectivament, cal llegir la premsa a fi de veure desqualificacions personals en el mateix partit polític, desconfiances  en les mateixes institucions, pensament polític correcte en contra de pensament equilibrat i madur, prohibicions de publicar certs llibres o d’altres trets directament de les llibreries. Censura de pensament religiosos, o teològic. Ràdio amb ”el dret a l’insult” i una llarga llista que ocuparia en informació més de dues o tres pàgines. No és la meva intenció. Donar un informe de persones desqualificades políticament, religiosament, universitàriament i no diguem en llocs i institucions més petites. Aleshores, la veritat on es troba en l’ortodòxia o heterodòxia?

El diccionari de Coromines diu així:
a) Hetero, primer element de compostos cultes. Ve del grec: altre. Paraula del 1734: el que pensa d’una altra forma: doxa: opinió
b) Orto, primer element de compostos cultes: recte, dret, just. Del segle XVI, doxa: opinió, creença recta.
Ara bé, qui fa el discerniment, qui diu el que és orto o hetero? Fa anys un professor, molt intel·ligent, ens deia com acudit, però amb un grau de veritat: Heretge és aquella persona que té raó abans d’hora. No anava mal encaminat. I així ho demostra la història.

Ho trobem en diversos àmbits o camps. En el camp de la política. Es pot seguir això en els diversos congressos dels diferents partits polítics que ara es fan i es faran. Qui és ortodox o heterodox Rajoy o Aznar? Zapatero o González? Carod-Rovira o Carretero? Mas o…, Llamazares o… A qui li toca interpretar? En el camp psicoanalític, qui n’és d’orto o hetero, Jacques Lacan, psicoanalista  francès expulsat de la IPA (Associació Internacional Psicoanalítica) o la mateixa IPA? O en el camp bíblic, qui interpreta orto o hetero? Catòlics o Protestants? La pregunta és, qui té o és posseïdor de la veritat? Però de quina veritat?

Crec que podem afirmar que la Veritat no és monopoli de cap home, de ningú. Tothom, tota teoria té quelcom de veritat, però no abraça tota la Veritat. Avui en dia,  ja no hi ha fronteres. Internet ha obert totes les portes de comunicació per bé que s’intenta que hi hagi un control.

Els llibres són a l’abast de tothom. Les biblioteques es poden consultar arreu. Un llibre prohibit o censurat és a l’abast de tothom immediatament. Alguna cosa important deu dir. No debades, els llibres bons es buscaven fa uns anys en el índex dels llibres prohibits per la Santa Inquisició o el Sant Ofici. Qui defineix orto i hétero? I parlant d’escrits actuals, qui serà l’ortodox o heterodox, Rouco amb el seu llibre Alto y Claro (que ha fet retirar) o Carlo Martini amb Conversacions nocturnes a Jerusalem, el qual ja s’està traduint a diversos idiomes?.

Un criteri de discerniment, interpretació, aclariment més que doxa o opinió, ha de ser la praxi. En la doxa (opinió) mai acabarem perquè hi haurà moltes formes de contemplar la realitat. Probablement la veritat estigui en una part de l’orto i una altra part en l’hétero. Així ens ho indica també l’experiència històrica.

Però no és suficient dir qui té raó o no, orto o hétero, sinó també  avui dia es demana que cadascú tingui la capacitat de tenir el seu propi pensament, manifestar-lo i mantenir-lo. Això ja “es harina de otro costal”.  Seguir la pròpia consciència, formada i informada, porta haver de dissentir, discrepar, diferenciar-se d’allò institucional “eclesiàsticament o dogmàticament correcte, però antievangèlic”; políticament correcte, però inhumà. En el meu entendre, un criteri per discernir l’orto de l’hétero no és tant la doxa, l’opinió, sinó la praxi. Es a dir, ortopraxi i no heteropraxi.

Efectivament, quin és el respecte a la persona concreta, quin és el respecte a la seva dignitat humana, a la seva pròpia consciencia, a la seva identitat? El gran do de Déu, de la Vida, de la Naturalesa sempre en evolució constant i creixent la raó, no la racionalitat, no s’ha de mutilar, castrar, negar ni prohibir per l’autoritat, de la mena que sigui, quan porta a un gran respecte i profund a la dignitat de l’ésser humà sobre les ortos o heteros, les quals són fruit de ments d’altres éssers humans.

Així ho expressava el cardenal anglès John Henry Newman en una invitació feta per bisbes a fi de brindar pel papa i per la seva autoritat. Recordem que Newman havia passat del protestantisme al catolicisme. Ell va respondre que el faria amb molt de gust, però primer brindaria per la conciència ja que ella està per sobre de tota autoritat i de tota norma exterior. Així recordava que la doctrina de l’església remarca que la conciència és la norma suprema.

Tant els orto com els hetero dogmàtics han de seguir la seva pròpia consciència, però amb un gran respecte a l’altre sense imposar sinó exposar, sense vèncer sinó convèncer de la “seva” veritat, que no és tota la Veritat. I si aquesta veritat ens fa lliures i es fa amb amor, hi haurà diàleg, per tant, creixement de  l’ésser humà en la seva humanitat i dignitat concretes.

Jaume Patuel i Puig

Nº 2 / Febrer 2.015 – Assemblea de la FIEC – Marc Colell.

 

RESUM DE L’ASSEMBLEA DE LA
FEDERACIÓ INTERNACIONAL D’ENTITATS CATALANES

El dia 27 de desembre, a les cinc de la tarda, va tenir lloc a l’Hotel H de Barcelona l’assemblea de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC). Aquesta assemblea era oberta a tots els representants de les comunitats catalanes de l’exterior, tant les adherides a l’entitat com les que no ho estan.

La trobada, tot i tractar diverses qüestions, es va centrar bàsicament en el procés polític que viu actualment el Principat i en l’abast que ha deixat la crisi econòmica que sofrim en la configuració de les comunitats catalanes a l’exterior.

Pel que fa a la situació política, es va anunciar que el Congrés de Diputats espanyol ha encetat la modificació de la Llei electoral espanyola per tal de suprimir el polèmic «voto rogado» (vot per petició). Fins ara, per poder votar, calia adreçar-se a l’Oficina Electoral corresponent per sol·licitar el dret de vot. Aquest tràmit dificultava en alt grau aquest exercici democràtic. Tanmateix, les autoritats espanyoles han advertit que aquesta modificació no es podrà dur a terme abans de les eleccions municipals del maig. No se sap si de cara a les eleccions plebiscitàries catalanes del 27 de setembre aquesta modificació tindrà efecte. També s’esmenta el fet que avui dia Catalunya encara no disposa de llei electoral pròpia a causa de la manca d’acord entre els partits polítics. Per tant, la llei electoral en vigor per a les eleccions al Parlament de Catalunya és encara l’espanyola.

Els representats de la FIEC també informen que hi ha 233.876 catalans inscrits als consolats espanyols d’arreu del món. I que, d’ençà del 2008, any de l’esclat de la crisi econòmica, s’ha produït un increment de 61.000 persones en el registre. En conjunt, des d’aquell any, han abandonat el Principat mig milió de ciutadans. Fet que demostra que la qüestió migratòria adquireix, com més va, més importància a Catalunya, la qual cosa crea necessitats noves, com ara un augment de la demanda d’ensenyament del català entre la diàspora del país. La Catalunya de l’exterior d’avui ja no és la de l’exili polític, sinó la de l’emigració per raons econòmiques. Per aquest motiu, el Parlament de Catalunya preveu aprovar aviat la Llei de la Catalunya Exterior, que regularà la relació d’aquesta comunitat amb el país d’origen i que podrà donar resposta a algunes de les necessitats de les persones que la integren, com són els aspectes educatius. Fins aquest moment, amb relació a la qüestió de l’ensenyament del català a les comunitats exteriors, el Govern no ha presentat cap proposta.

Per tal d’aconsellar els catalans que volen deixar el país per anar a treballar a l’estranger, la FIEC ha creat la pàgina de facebook «Treballar a l’Exterior». La Generalitat, al seu torn, també els ofereix assessorament a través del web «MonCat» (moncat.gencat.cat). Això no obstant, la FIEC adverteix de les dificultats amb què es troben els catalans que se’n van a l’estranger sense cap tipus de previsió ni assessorament previ. Aconsellen, per tant, de preparar amb antelació el desplaçament abans de fer el pas.

Així mateix, també es dóna a conèixer l’exposició «Els Tresors del Patrimoni Cultural de la Catalunya Exterior», que ha preparat l’entitat. L’exposició, que dóna compte del patrimoni acumulat pels casals catalans per tot el món, és itinerant. Si hi ha cap entitat que desitgi acollir-la, només cal que es posi en contacte amb la Federació per demanar-ho.

Tot seguit, s’aborda la qüestió econòmica. Les subvencions que la Generalitat destina a les comunitats exteriors el 2015 ascendeixen a 800.000 euros, la mateixa quantitat que l’any anterior. Per culpa dels estralls de la crisi, les subvencions s’han reduït dràsticament els darrers anys. El 2010 les subvencions, per exemple, assolien els 2.415.613 euros. Les entitats que han sofert amb més intensitat aquestes retallades han estat les del continent americà, atès que el Govern ha prioritzat els ajuts a Europa en vista a reforçar la campanya informativa a l’entorn del procés d’autodeterminació català.

Sobre aquesta qüestió, la FIEC remarca el suport de l’entitat al dret de decidir que defensa més d’un 80% del parlament català, alhora que desitja preservar la pluralitat que existeix al seu si. La posició de la Federació és que la ciutadania voti el que vulgui, però que pugui votar. Per aquest motiu, l’entitat col·labora regularment amb l’organisme «Catalans al món» (www.catalansalmon.com) i amb les territorials d’Exteriors de l’Assemblea Nacional Catalana (assemblea.cat).

Abans d’obrir el torn de paraula als assistents, la Federació recorda que és present a les xarxes socials, en especial, a Facebook i Twitter.

Després de la intervenció d’alguns dels presents, i com que no hi ha més punts a tractar, es clou l’assemblea.

Barcelona, 27 de desembre del 2015.
Marc Colell

Nº 2 / Febrer 2.015 – Felicitacions rebudes per Nadal i Cap d’Any

 

Felicitacions rebudes per Nadal i Cap d’Any

A     B     C     D     E     F     G     H     I     J     L     M     N     O     P     R     S     T     U     V

A
Agrupació Professionals d’Origen Català de Xile Xile
ADIFOLK Barcelona
Agrupació Sardanista de Palau Plegamans Palau Solità i Plegamans
Agrupació Sardanista Ideal de Clavé Barcelona
Ajuntament de Vallirana Vallirana
Alain Fontanel Marsella
Amical catalana «El Porró» Salon de Provença (França)
Àngel Cortadellas Reus
Antoni Lluc Ferrer Aix en Provença
Artur Mas, President de la Generalitat de Catalunya Catalunya
Arxiu Nacional de Catalunya Sant Cugat del Vallès
Associació Catalana de Sao Paulo Brasil
Association «La Ruche» Gardanne (France)
Association Couleur-Cactus Marsella
Association de Jumelages Ais en Provença
B
Bellaterra Música Barcelona
Betta-Bettatur Barcelona
Biblioteca «Llibre Viu» Mataró
C
Carmina Mombelli La Ciotat (França)
Casal Català de El Salvador El Salvador
Casal Català de Lausana Suissa
Casal Català de Paranà Argentina
Casal de Catalunya de Paraná Argentina
Casal dels Països Catalans de la Plata Argentina
Castells de Lleida Montsonís
Cecília i Joan Buixeda Saint Chamas, (França)
Centre Català de Luxemburg Luxemburg
Centre Franco/Allemand Ais en Provença (França)
Centre International de la Poesie Marsella
Cercle Català de Madrid Madrid
Cercle Català de Rosario Argentina
Christian Pallican, PCF, 1r. Sector Marsella
Christian Roque Perpinyà
Christiane Chaynes i Antoni Maxiola Marsella
Colla Castellera Els Matossers Molins de Rei
Cónsul del Estado Español Marsella
Cristina Campoy Marsella
Cristina Vacca Nantes
D
Daniel Gimeno, Secretaria d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya Catalunya
Danielle et Robert Strozzi Istres (França)
Denise Casademont Marsella
Direcció Cité des Associations Marsella
Dominique Cerdan Perpinyà
E
Eduard Sanz Darnius
El Pont Blau Hamburg (Alemanya)
Eliane Richard Marsella
Elianne i Glaudi Barsotti Marsella
Equip Fundació Aula de Cine Barcelona
Esbart Marboleny Les Preses
F
Família Bastelica Saint Zacharie (França)
Família Berjoan Barcelona
Família Boix/Roche Marsella
Família Coll/Calabús Torroella de Montgrí
Família Falguera Prada, Catalunya-Nord
Família Ferrer Gironès/Pumarola Girona
Família Lluc Carrasco Vallirana
Família Peladan Nimes (Occitània)
Família Zamarreño-Beas Premià de Dalt
Federació Associacions Gent Gran de Catalunya Catalunya
Felip Solé Barcelona
Feliu Formosa, Institut Ramon Llull París (França)
Ferran Sánchez Agustí Sallent
Ferran Viñas Ais en Provença
Fondation pour la Mémoire de la Déportation Marsella
Francesca Coronel Marsella
François Glas Marsella
Frederic Marsal La Garde (França)
Fundació Catalanista i Demòcrata
G
Geroni Coll Ceret, Catalunya Nord
Grup Parlamentari d’ICV-IU al Congres de Diputats
H
Hélène i Pierre Échinard Marsella
Hervé Herrera Conseller Regional, Marsella
Hervé Pi Baho (Catalunya-Nord)
Hotel Azur Marsella
I
Ignacio Niño, Consejero Emigración Embajada España París (França)
InfoMigjorn, diari digital València
Iniciativa per Catalunya-Verds
Institut Occitan Billière (França)
Institut Projecció Exterior de la Cultura Catalana Barcelona
Isabelle Quercioli Istres (França)
J
Jacqueline Martínez París
Jaume Corbera Universitat de Palma
Jaume i Suzanne Bosch Avignon (França)
Jean Vilanove Perpinyà
Jeanne-Marie Verny Montpeller (Occitània)
Joan i Montserrat Noguera Saint Chamas (França)
Joan Molet Barcelona
Joanjo Aguar Sueca
Joël Bouc Manosque (França)
Jordi Domènech Barcelona
Jordi Rotllan, Casal Català de Nantes Nantes (França)
Joselyne Camps Perpinyà
Josep Capell Torregrosa
Josep Riera Noyers sur Jabron (França)
Juan Perulero Marsella
Juliana Penacho Barcelona
L
La Flama del Canigó Perpinya
L’Escolo de la Nertho Marsella
Lluïsa Goberna i Jaume Bertomeu Barcelona
Luís Espinosa Manosque (França)
M
M.Thérèse Crepet Marsella
Mado i Jean-Claude Founeau Marsella
Maite Amores de Raya, Consulado de España Marsella
Marc Colell Universitat Ais-Marsella
Maria-Àngels Espuny Barcelona
Marie-Arlette Carlotti, Diputada al Parlament Francès França
Marta Giné Universitat de Lleida
Memorial Democràtic Barcelona
Miquel i Ivonne Schettini Marsella
Miquela Juan Allauch (França)
Mireille et Jean-Pierre Audibert Valensole (França)
Monserrat Cloquell Pallejà
Monserrat i Joan Gorgas Sant Vicenç de Castellet
Montserrat Aymami, Casal Català de Grenoble Grenoble (França)
N
NewsCatTV Catalunya
O
Obrint Via Catalunya
Odile Delmas i Jean Dionis Marsella
Orfeó Català de Mèxic Mèxic
Orquestra de Cambra de l’Empordà Figueres
P
Pere Baladron, Associació Catalana d’Essen Alemanya
Pere Parella Tortellà
Philippe Martel Montpeller (Occitània)
Pierre-Paul Haubric France-Méditerrané-Pays Catalan
R
Ramon Codina i família Grans (França)
Renée Visconti Cabriés/Calas (França)
S
Salvador Milà, Diputat al Parlament de Catalunya Catalunya
Secours Populaire Français Marsella
Servei Comunicació Vallirana
Sylvie da Silva, Cité des Associations Marsella
T
Teresa Mikikian Marsella
Thérèse Peycru Marsella
Thierry Offre Marsella
U
Union Hellenique Marsella
V
Vicenç Oriol Figueres
Vicent Lladonosa Torregrossa

Nº 2 / Febrer 2.015 – SUPLEMENT – Retalls d’Història (1933-1953), Vallirana 1.936/1.939 – Francesc Panyella i Farreras.

 

Retalls d’Història (1933-1953)

Vallirana 1.936/1.939

Un fet que es vol silenciar i sobre el qual cal insistir contínuament, és que a Vallirana, malgrat el trasbals que comportà la commoció revolucionària del juliol del 1936, el Comité creat a l’entorn d’aquest fets s’esforçà, i més d’una vegada amb perill de la vida dels seus components, que al poble no es cometés cap malifeta de sang. Fou el Comitè qui protegí la possibilitat de que les monges del convent poguéssin amagar-se en llocs segurs, i feu els ulls grossos amb el capellà que, cal dir-ho, era un sant home. L’únic mort del poble, a causa de la contesa, ho fou a Barcelona, però al marge de tota responsabilitat de la gent de Vallirana.

Els primers dies del conflicte, els generals rebels de Saragossa, assassinaven al noi gran del Marc de la Placeta que feia el servei militar a la capital aragonesa. Les seves conviccions nacionalistes i d’esquerra, segurament eren conegudes dels oficials de la caserna on feia el servei militar.

Era a les acaballes de la guerra. No feia gaire que en Josep Borràs, el noi gran de can Peret Xola, havia mort entre terribles sofriments a l’hospital militar de Vilafranca del Penedès, el cos desfet per la metralla de l’artilleria franquista. Amb el seu germà, en Joan, érem força amics. Quan el vaig trobar pel carrer, silenciosament ens abraçarem. Sense dir res. Tots dos teníem els ulls plens de llàgrimes.

Dies després, el noi petit de Can Ràfols, que havia pogut deixar la seva unitat militar de les tropes de la República, entrava esgotat i delerós a Vallirana. Tornava a casa buscant la salvació.

L’artilleria i l’aviació dels “nacionals” continuava bombardejant les carreteres. No feia diferència entre els civils i els militars. A l’entrar a Vallirana, prop del pont de la Llibra, un bombardeig més fort que els altres, el sorprengué. Mirà de protegir-se prop dels marges del pont. Un bloc de pedra, esberlat per les bombes, li aixafà el cap.

En Ramon Cunilleras, el noi mitjà de can Butxaques, havia passat per Vallirana, dies abans, al cap d’una unitat militar. Era capità de la República. Intel, ligent, abnegat, havia estat un dels fundadors del Partit Socialista Unificat de Catalunya. A l’incorporar-se a l’exèrcit, poc a poc pujà els graons de responsabilitat. Ens havíem trobat a Roses del Llobregat (Sant Feliu), en els locals de can Falguera, on hi havia la direcció Comarcal del PSU; quan tot just sortia de l’Escola Militar en la qual, després d’uns ràpids estudis, havia obtingut la graduació de capità. Prop de l’Ordal, fou fet presoner i afusellat tot seguit. Les ordres “humanitàries” dels nous conqueridors deixaven ben clar que calia afusellar els oficials de l’Exèrcit de la República partint dels capitans. Un soldat català del Requeté de Nostra Senyora de Monserrat, de les forces que ocuparen el poble, al passar per Vallirana, trobà casualment a l’Angèlica Marsell. Li demanà que avisessin la família. I li confirmà que l’havien afusellat pel fet de ser capità.

En Pere Farreres, que havia tornat dels fronts de combat greument malalt, es moria lentament a casa seva…

Prop de 30 homes i joves de Vallirana, degut a l’aixecament dels generals feixistes, havien perdut la vida en els diferents fronts de combat. Han calgut deu anys (1989-1999) de precs i demandes, de cartes escrites a l’Ajuntament i de peticions de molts amics de Vallirana per tal de que, finalment, al Parc Central hi hagin posat la placa que fou oferta al poble i que recorda la memòria d’aquells que foren víctimes d’una guerra que no havien volgut.