Arxiu mensual: març de 2015

Nº 3 / Març 2.015 – PORTADA

SUMARI

Noticiari i calendari.
Màrius Torres. Marta Giné-Janer.
Els artistes del Cercle Català exposen. Text, Sergi Bachs – Fotos, C. Campoy.
Manifest contra el desencís. Mallorca.

S U P L E M E N T

RETALLS D’HISTÒRIA (1933-1953), Olesa de Montserrat 1.939. Francesc Panyella i Farreras.

 

Paraules i plomes,
el vent se les enduu

 

E M P Ú R I E S

Els comerciants portaven
dintre les naus, els seus déus;
mentre els esclaus remaven
amb sacsejades breus.
 
Venien de Marsella,
on diuen que llavors parlaven grec,
i alguna cançó vella
cantada per un cec
inspirava el timó de mà d’un llec.
 
Cap a una Emporiom nova,
un centre de comerç mediterrà
de fang i tins i roba,
volaven vent ençà…
Vet aquí com fundaren l’Empordà.

Llorenç Gomis

 

Nº 3 / Març 2.015 – Notícies i Calendari.

 

CATALUNYA ÉS UNA NACIÓ!

Com anunciat, l’Assemblea General del Cercle tingué lloc el dissabte 24 de gener. Fou elegit el nou Consell Directiu: President, Francesc Panyella; Vice-Presidenta, Solange Cariou; Secretària, Martina Cassoly; Vice-Secretària, Miquela Juan; Tresorera, Teresa Boldrini; Consellers, Daniela Muntaner i Robert Suvélor. S’aprovaren els balanços de gestió i activitats del 2014 i els pressupostos i activitats pel 2015.
Sanefa8eL’agència NUTS ha publicat el balanç de les reserves hoteleres basant-se amb les nits turístiques a Europa. Les Canàries van al devant amb 90 milions de nits, seguides de l’Ile de France (París) 78 milions, Catalunya, 70 milions, Les Balears, 65 milions i la Dalmàcia, 62 milions.
Sanefa8eEl VII Congrés de l’Associació Francesa de Catalanistes, tindrà lloc a la Universitat de Perpinyà els 23 i 24 d’octubre d’enguany.
Per més informacions: lagarde@univ-perp.fr, i berthelo@univ-perp.fr

Sanefa8eS’ens comunica des del Secretariat de Comunitats Catalanes a l’Exterior que s’organitzen estades a Catalunya en període de vacances pels infants entre 8 i 16 anys residint a l’estranger, per tal que puguin millorar el seu català al costat d’altres infants de diferents països. Contacteu-nos!
Sanefa8e
En Francesc Homs, Conseller de la Presidència de la Generalitat de Catalunya i Hermeline Malherbe, Presidenta del Conseil Général dels Pirineus Orientals, han signat el 6 de febrer, la reconducció de l’acord de l’Espai Català Transfronterer que interessa les comarques Gironines i les de Catalunya Nord.

Sanefa8eEn Xavier Bosch, nascut a Barcelona el 1967, ha resultat el guanyador del Premi Ramon Llull d’enguany amb la novel·la «Algú com tu». El 2010 obtingué el Premi Sant Jordi amb «Se sabrà tot» el llibre més venut.
Sanefa8eEl diumenge 22 de febrer, els Pallagos del Conflent i els Castellers del Riberal, en motiu del 46è aniversari de la Flama de la llengua catalana, aixecaren castells al peu de la Basílica de Montserrat. Més de 160 nord catalans feren pinya als peus de la Moreneta!
CALENDARI DEL MES

ELS DIMECRES
Cursets de Català
Primer Curs, de les 16:30 h. a les 18 h.
Segon Curs, de les 18 h. a les 19:30 h.
Cité des Associations
93, La Canebière

DILLUNS, 9
AIS EN PROVENÇA
Ostau de Provença
Parc Jourdan

A les 18 hores
El cantautor
PAU ALABAJOS
interpretarà
Mural del País Valencià
de
Vicent Andrés Estellés

DISSABTE, 14
MARSELLA
MUCEM
7, Promenade Robert Laffont
A les 15 h., presentació del cicle
El cinema i les minories nacionals
i lingüístiques d’Europa

A les 17 h., film del català
Marc Recha
C’est ici que je vis
Cicle complet, del 14 al 29 de març.

DISSABTE, 28
MARSELLA
Cité des Associations
93, La Canebière
Sala Artemis
A les 4 de la tarda
Conferència de
Jean Villanove
Orígens del Parlament Català
i de la Generalitat de Catalunya

En temps oportú rebreu el programa

 

 

M A R S E L L A

 
Divendres, 27
A les 18h 30

Bibliothèque de l’Alcazar
Cours Bélsunce

Concert de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà

 

Donatius rebuts: Enri Enrich, 15 €; Francesc Ribes, 20 €; Claudi Pons, 30 €; Josep Arqué, 15 €; Denise Casademont, 25 €; Jacqueline Martínez, 10 €; Francesc Fernández, 30 €; Violette Sanjuan, 30 €; Jean-Louis Bérard, 30 €; Ramon Carol, 15 €; Alumnes cursos català, 39 €.

* * * * *

Els nostres dols: L’Elisabeth Franceschini ha perdut la seva mare. Des d’aquestes planes li fem arribar el nostre més sentit condol i tota la nostra estima.

* * * * *

Final de felicitacions rebudes: L’Escolo de la Nertho, Marsella; Cristina Vacca, Nantes (França); La Flama del Canigó, Perpinya; Hotel Azur, Marsella; Joselyne Camps, Perpinyà; Felip Solé, Barcelona; Dominique Cerdan, Perpinyà; Hervé Herrera, Conseller Regional, Marsella; Hélène i Pierre Échinard, Marsella; Institut Occitan, Billière(França); Jacqueline Martínez, París; Denise Casademont, Marsella; Thérèse Peycru, Marsella.

* * * * *

Socis, feu efectiva la vostra cotització que ha estat mantinguda a 20 €. De la mateixa manera que la subscripció del butlletí queda a 12. Ajudeu-nos a fer conèixer la nostra tasca!

* * * * *

Per trobar-nos:
prouvènço-informations
cercle-catala-marsella.flog.cat

* * * * *

Des de Catalunya també ens podeu ajudar
Envieu els vostres donatius al Cercle Català:
IBAN: FR76 1027 8089 7100 0204 1460 196     Codi B.I.C./SWIFT: CMCIFR24

* * * * *

Per economia per les arques del Cercle, per ecologia del planeta Terra.
Voleu rebre el butlletí per mail? Feu-nos-ho saber
fent clic aquí!

* * * * *

Nº 3 / Març 2.015 – Màrius Torres – Marta Giné-Janer.

 

Màrius Torres

Poeta menys conegut que altres poetes de la primera meitat del segle XX (Salvat-Papasseit, J. V. Foix, Carles Riba.. .), M. Torres resta encara un pèl desconegut tret de l’entorn de la seva ciutat, Lleida, i dels especialistes.

Aquesta situació s’explica pel seu destí tràgic: Torres va néixer l’any 1910 en el si d’una família amb fortes conviccions republicanes (el seu pare, metge, va ser el primer batlle elegit democràticament a la ciutat) i va viure una infància feliç, compaginant els estudis amb la música que li va ensenyar la seva mare:

Quan jo era infant, de la vida prosaica
no coneixia l’encís ni el secret.
Lleuger petjava el dibuix que mosaica
el nostre fat amb el peu distret. (…)

Estudià Medicina, tot i que “en cachette” escrivia ja versos:

Però d’ençà d’aquell temps que les fades
em feren créixer el primer pèl moixí,
que sento cada nit frases rimades
suades com la llana del coixí.  (…)

I és que els testimonis que el conegueren el descriuen com una persona perfeccionista, amb gran imaginació i una vida interior pregona i intensa, que tocava el piano sempre que podia: “Enllà passa la música, riu d’espais i de llum…”.

Una vida que havia de dedicar-se a la medicina, seguint les petjades del pare, quedà truncada per la malaltia (tuberculosi) i la guerra civil, que esclatà tot seguit.

En tant que metge, Torres sabia què la mort l’esperava ben aviat, a més, patia per la seva família i per no poder fer res per al seu país.

Però lluny de restar paralitzat, donà sentit a la seva vida dedicant-se a escriure bellíssims poemes que reflexionen sobre la mort…

Déu meu, estic a punt.
Ja vençut, però encara sota el meu estendard
– Més tard, potser seria massa tard.

Sobre la tendra amistat amb Mercè Figueres (malalta com ell i que es trobava al mateix sanatori) a qui dedicà les “Cançons a Mahalta”:

Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels,
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.
 
No podem acostar les nostres vides calmes:
Entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
 
En els meandres, grocs de lliris, verds de pau,
Sento, com si em seguís, el teu batec suau
i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
De la font a la mar – la nostra pàtria antiga.

Però també poemes que evoquen les relacions entre la natura i el destí dels homes, i que recorden tant la poesia de tipus místic com la poesia de Baudelaire, principalment; tot acompanyat per la mètrica i el ritme: perquè la poesia de Torres és, sobretot, música:

Això és la joia – ser un ocell, creuar
Un cel on la tempesta deixà una pau intensa.
 
I això és la mort – tancar els ulls, escoltar
El silenci de quan la música comença.

El poeta posseeix també una musa social que li fa expressar el seu pesar per la derrota dels ideals democràtics de la seva infantesa:

Ara que el braç potent de les fúries aterra
La ciutat d’ideals que volíem bastir,
Entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda’ns: – la terra no sabrà mai mentir.
 
Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
Ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
Que creure i esperar la nova arquitectura
Amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.
 
Qui pogués oblidar la ciutat que s’enfonsa!
Més llunyana, més lliure, una altra n’hi ha potser,
Que ens envia, per sobre d’aquest temps presoner,
 
Batecs d’aire i de fe. La d’una veu de bronze
Que de torres altíssimes s’allarga pels camins,
I eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.

Màrius Torres, anys 40

Màrius Torres, anys 40

Torres també va ser traductor de Ronsard, Chénier, Musset, Valéry, Noailles i va posar música a la «Chanson d’Automne» de Verlaine.

Després de la desfeta republicana, França va acollir la seva família mentre ell es quedava al sanatori on morí, als 32 anys.  Els seus poemes restaren inèdits fins que el seu amic Joan Sales en va publicar una selecció, a Mèxic, l’any 1947. Avui en dia, són fàcilment accessibles, en haver-hi diverses edicions amb motiu del centenari del seu naixement l’any 2010. També existeix una traducció francesa (acompanyada dels  poemes originals en català) publicada a l’Harmattan amb el títol Paroles de la nuit.

Poeta que mereix ser més reconegut del que ho ha estat fins ara, no podem sinó recomanar la seva lectura que evoca els grans temes que preocupen la humanitat des dels inicis dels temps: el sentit de la vida i de la mort, el pas del temps, la importància dels records, l’amor i l’amistat com a millor rumb vital… tot escrit amb una delicadesa i un ritme que ens fan sentir-nos millors persones que abans de llegir-lo…

Marta Giné-Janer

Nº 3 / Març 2.015 – Els artistes del Cercle Català exposen – Text, Sergi Bachs – Fotos, C. Campoy

 

Els artistes del Cercle Català exposen

EadCCe-01Tant bon punt entres a la sala, el to ja està donat, a l’esquerra una aquarel·la de Renée Cassoly de l’església de Prada, a Catalunya Nord, a dreta, un oli d’en Jaume Bosch, ens ofereix l’Abadia de Montserrat el símbol del catalanisme espiritual. Però l’exposició no és pas un tema únic sobre Catalunya, la mateixa ha estat organitzada per tal que els socis del Cercle posseint una passió artística puguin donar a conèixer el seu treball i aquí cal dir que EadCCe-02dens ha sorprès la qualitat i la quantitat de les obres exposades. En tot quaranta quadres, tres ceràmiques i dues escultures. Dinou artistes, tots membres del Cercle, ens han fet confiança: una ceramista, un escultor i disset pintors, entre els quals hi ha tres professionals que exposen d’una manera regular (*).

Continuem la visita. Sobre les parets una col·lecció de pastels; els dos són d’Isabelle Quercioli, un téEadCCe-03EadCCe-04
per títol «La Rose» i l’altre «Feuillage», tot seguit els ocells multicolors i l’«Iris» de Cristina Campoy, després un pom de flors i un «Moulin de Fontvielle» de Renée Cassoly.EadCCe-07bEadCCe-05

EadCCe-06EadCCe-08bParem-nos uns instants davant dels dos bells formats de Coloma Armami titulats «Plongée Onirique» i «Rassembler ce qui est épars», aquest darrer és un encolat de fotografies i de bocins de textos manuscrits, bocins de vida, arrencats, escampats per ser finalment recollits formant un tot que podríem anomenar renaixença.

EadCCe-09bSeguim la passejada per les dues aquarel·les, records de viatges, d‘Annie Pérez, els tres dibuixos d’en Francesc Ribes i els dos de Maria-France Ribes, pintures sobre seda i un paisatge de Mònica Estrabaud, EadCCe-10seguides de tres pintures abstractes a l‘acrílic de Robert Suvélor, representant una, un caos imaginari titulada «Création du EadCCe-11EadCCe-12Monde» i les dues altres, l‘espai imaginari i turmentat de París i de Londres. Més lluny, en Patrich Bachs, ens ofereix dos dibuixos a tinta xina, un dels quals «C’est lui» ens mostra una munió de personatges amb el braç estès, l’índex acusador senyalant un suposat culpable, dibuix que ens transporta cap a certs moments negres de la nostra història. Al costat, les tranquil·litzadores barques d’en Xavier Moreno, negades de llum i un xic més lluny els dolços moments de Maria Bachs, «L’amitié», «Eclosion d’une rose» i «L’endormie aux dauphins».EadCCe-13EadCCe-14Al damunt d’una taula, les belles ceràmiques de Claudina Rabâa; dues plates i una rajola, així que les escultures d’en Francesc Panyella, una estalactita d’alumini i un peix de bronze.EadCCe-15EadCCe-16
Per acabar aquesta passejada i abans que la «Boudeuse» de Robert Suvélor ens digui adéu, ens paremEadCCe-17 davant de les dues teles de «El burro» de Joan-Claudi Padrines. Ens recorden el «burro català», emblema escollit pels catalans per lluitar contra el centralisme uniformador expressat pel toro, aquell de «cette barbarie festive» anomenada «corrida» i de la qual Jacques Brel exprimia a l’hora de l’estocada tot cantant «Que c’est l’heure où les épiciers se prennent pour Néron et les anglaises pour la Carmencita».

Un vernissatge reeixit amb molts quadres variats, un bon ambient, molta gent que discuteix, que menja i que beu cava, solament del de veritat, del pur, d’aquell que no accepta cap compromís. Tots els ingredients es trobaven reunits per una exposició reeixida. Fou un assaig que mereix ésser repetit. Moltes gràcies als nostres artistes.

Sergi Bachs (Fotografies C. Campoy)

(*) Podeu connectar-vos al web professional buscant: Maria Bachs, xavier.moreno@free.fr o Patrick Bachs.

Nº 3 / Març 2.015 – Manifest contra el desencís. Mallorca.

 

Manifest contra el desencís

Mallorca

És Mallorca de dretes? I com pot ser majoritària l’esquerra a les Illes Balears? Aquetes són les dues preguntes que, entre el 2012 i el 2013, Joan-Pau Jordà i Jaume Mesquida, aleshores estudiants a Barcelona (d’Història i Enginyeria Tècnica, respectivament) es varen anar plantejant en les converses que mantenien sobre la realitat social, econòmica, cultural i política mallorquina. «Eren preguntes», explica Jordà «que ens duien a fer-nos altres preguntes -com podem canviar la societat per fer-la justa, lliure i solidària?, com podem crear una majoria social a favor de polítiques esquerranes i transformadores?- i que no ens sabíem respondre. Per tant, decidirem plantejar-les  a diversos representants polítics, socials i econòmics de l’Illa, amb l’objectiu d’iniciar un debat i també per veure quines solucions podien aportar». El resultat d’aquesta iniciativa és el llibre Manifest contra el desencís, que ha publicat Documenta Balear i que, amb la col·laboració de Jordà i Mesquida, inclou «vint-i-quatre propostes per construir un futur millor per a les illes» de personalitats provinents de l’activisme social, la política activa i la Universitat.

Una breu llista d’alguns noms que han pres part en el volum, que Tomeu Martí va presentar a Can Alcover, deixa clar l’esperit transversal i inclusiu amb què els coordinadors han concebut el projecte. Hi ha des d’un exconseller de Turisme del PSIB-PSOE com Celestí Alomar, fins a una activista feminista com Sara Rivera, passant per en Jaume Mateu, actual president de l’Obra Cultural Balear; el filòleg i músics eivissenc Isidor Marí, la portaveu del GOB, Margalida Ramis, el professor de filosofia moral a la UIB Bernat Riutort, el sociòleg Antoni Tarabini, el secretari general de l’STEI, Biel Caldenteny i Laura Camargo, membre d’Esquerra Anticapitalista i una de les portaveus de Podem Mallorca. També totes les formacions polítiques de l’esquerra illenca hi tenen representació. Antoni Verger (regidor a Palma per MÉS) Joan Lladó (líder d’ERC a les Illes), Alejandro Aparicio (candidat d’EU a les illes en les eleccions generals de 2011)… «Un dels objectius del projecte», explica en Jordà «era descobrir si hi havia punts de confluència i d’unitat, que no vol dir uniformitat ni encara menys concórrer tots junts a unes eleccions, entre les diferents veus de l’esquerra».

Heterogeneïtat i batibull

Una disparitat tan gran en la procedència i la ideologia dels participants fa que les vint-i-quatre col·laboracions que formen el llibre siguin desiguals en el rigor i la quantitat però també en l’envergadura, el focus d’atenció, la radicalitat o la viabilitat de les propostes. D’aquesta manera, el balanç que, amb un ull posat en les eleccions de 2015, Celestí Alomar fa dels dos pactes de progrés, com també les seves reflexions sobre el present de la socialdemocràcia -que  es debat entre la necessitat de ser una alternativa de poder i la de donar resposta a les exigències populars»- conviu amb les tesis de la Coordinadora Llibertària de Mallorca, segons la qual la població de les Illes és de dretes perquè està contra «l’abolició de la propietat privada, l’autogestió política i econòmica, la col·lectivització dels mitjans de producció {…}, la sobirania alimentària, el retorn a una economia més primària, ecològica i racional, i l’abolició de la indústria turística». Així mateix, la proposta del filòleg i exmilitant d’ERC, Bernat Joan, que reivindica la construcció d’un «Partit Demòcrata» que aglutinaria tota l’esquerra illenca (inclòs un hipotètic PSIB autònom del PSOE), està al costat d’un text del músic i activista Marcel Pich, que comença advertint, amb referència al PSIB-PSOE, que «no tothom hi cap» en «la concentració de la Unitat Popular». No són pocs els autors que, d’una manera més o menys preocupada, recorden la llarga tradició de conflictes entre les diferents ideologies de l’esquerra i que avisen contra els perills de l’atomització.

Convençuts de la necessitat de construir una democràcia «radical, horitzontal i de base», els coordinadors del llibre han comptat amb diversos militants polítics forjats en el municipalisme. Destaca el text de Lluís Enric Apesteguia, de l’Agrupació Deià i membre de l’Executiva de Més, que intenta conjugar l’èpica i el pragmatisme, i defensa la importància dels partits. «El canvi s’ha de construir a la plaça, al bar, al YouTube… i s’ha de dur a terme als governs». Al llarg de tot el llibre, són constants les referències a les mobilitzacions ciutadanes que han sotragat la societat illenca durant els darrers anys: 15-M, manifestació anti TIL, vagues de docents… Com que la indústria editorial va més lenta que l’accelerat temps polític, hi ha hagut algun text que ha quedat un pèl desfasat, com el d’Antoni Tarabini, escrit abans que Podem prengués la força d’un tsunami.

Dins de la notable varietat del conjunt, dos aspectes criden l’atenció: l’escassa contribució femenina -només tres de les vint-i-quatre col·laboracions han estat escrites per dones- i la gairebé nul·la presència de gent del món de la cultura. Jordà ho justifica dient que «no totes aquelles persones a qui varem demanar de participar-hi ho varen voler o ho varen poder fer». Manifest contra el desencís es clou amb un epíleg programàtic dels dos coordinadors, en què sintetitzen l’objectiu del debat i de la lluita: construir una societat «igualitària, lliure i solidària».

Nº 3 – Març 2015 – SUPLEMENT – Retalls d’Història (1933-1953), Olesa de Montserrat 1.939 – Francesc Panyella i Farreras.

 

Retalls d’Història (1933-1953)

Olesa de Montserrat 1.939

Fragments extrets de La repressió franquista a Catalunya, 1938-1953 de Josep M. Solé i Sabaté. Edicions 62 (1985).

pp. 278-281.
Sobre com va anar l'”ocupació” a Olesa una vegada els franquistes havien entrat a Barcelona, reprodueixo el testimoniatge que presenta Joan Llarch a La tràgica mort de Companys, Editorial Bruguera, Barcelona, 1979, pp. 16 a 18.
… dades de Manuel Prado Chao, la Corunya (per carta):
“Vaig fer vint anys quan era prop de Barcelona. Avançàvem a marxes forçades des de Tarragona (…) Vint-i-quatre hores més tard (dia 27 de gener) vam sortir cap a Collbató. Vam prosseguir cap a Monistrol de Montserrat, Castellví del Vilar (sic) i Esparraguera. Era diumenge. Vam arribar a Olesa i ens allotjàrem en un Grup Escolar. Als pobles anteriors a Olesa tot havia transcorregut sense cap novetat. No obstant això, al cap de pocs dies de la nostra arribada, el barber -que ignoro si actualment encara és viu- va haver de tallar els cabells a dones que tenien entre 16 i 26 anys. El pobre barber estava tan afectat per la feina que li obligaven a fer que gairebé no menjava. Les llàgrimes li rodolaven cara avall, com si el castigat fos ell. Les dones patien aquesta humiliació per mor de les denúncies en les quals havien estat acusades d’ésser roges”.
“Passats tres dies, una nit quan dormíem tranquil·lament, la imaginària acompanyat d’un sergent va desperetar quinze de nosaltres. L’hora era tan intempestiva que el fet ens provocà estranyesa. Vam demanar si havia ordre d’abandonar el poble. El sergent ens digué: “No, nois. Hem de conduir dotze presos a la presó Model de Barcelona.”
“Ens vestírem immediatament. Després de passar revista d’armes, formats i en marxa, ens portaren en un lloc situat molt a prop del Casino d’Olesa, que llavors deien que era la presó.”
“Reuniren els dotze presos, els quals també havien rebut la notícia que havien de ser traslladats a la presó de Barcelona. Era ja de matinada i tot es veia molt clar. A mi em va estranyar molt que no hi hagués cap cotxe a punt per a traslladar-los fins a Barcelona. Crec que als meus companys també els va estranyar. Vam reprendre la marxa i vam passar pel davant del Grup Escolar, camí del pont que havia estat volat. Em vaig tranquilitzar perquè vaig advertir que pel pont destruït no podien passar cotxes. Vaig alliberar-me de la meva anterior inquietud. Vam arribar a la carretera, prop dEsparraguera. En aquell punt tampoc no hi havia cap camió ni cap altre mitjà de transport. Llavors ens vam escamar. Tot seguit, en veure un camí veïnal a l’esquerra i uns dos-cents metres més enllà uns xiprers, ens vam convèncer de la tràgica realitat.”
“Començàrem a sentir les protestes dels presos i els sorolls de llurs budells, en adonar-se d’allò que era imminent. Vam haver de maldar per portar-los fins a la paret del cementiri. Jo estava ben esgarrifat i ho devien estar també els meus companys, que eren joves com jo. Que havien fet quinze mesos de guerra i que havien sobreviscut a una batalla tan atroç com fou la de l’Ebre. Finalment hi arribàrem. Els presos foren repartits en dos grups; a l’un hi havia sis homes i a l’altre quatre homes i dues dones. La més gran em penso que no tenia més de trenta anys.”
“Després de l’execució varen quedar tots dotze estesos. Nosaltres vam tornar al nostre aquarterament. Tres hores més tard ens ordenaven de tornar a formar. Faltaven tres dels homes que havíen estat afusellats a la tàpia del cementiri.”
“Va sortir una secció per fer una descoberta. Ràdio Macuto tornà a funcionar. Va córrer la veu que dos dels afusellats eren a la vora del cementiri. Allà els van trobar morts. Hi havien arribat arrossegant-se fins a desagnar-se per complet. En faltava un, però més tard fou capturat en una masia junt amb els dos homes que l’havien acollit.”
“Ja n’eren tres més, o més ben dit, dos, ja que els últims també foren afusellats al mateix cementiri d’Olesa.”
“Amb l’ajut dels meus companys em va tocar d’enterrar-los.”
“Aquest cas afectà profundament la meva vida. Ho juro, que sempre que sento uns budells que es regiren veig aquells dissortats.”
“Un dels tres últims, abans que no el matessin, em volia lliurar un rellotge prerquè el donés a la seva família. No el vaig voler. Li vaig aconsellar que el lliurés al capellà.”
“Aquest és un record molt amarg de l’estada al 21 Batalló de Saragossa que, aquells dies, en substitució del comandant que estava de permís, comandava el capità Mariano Pérez.
Mai no he oblidat el poble d’Olesa de Montserrat”

pp. 530-535.
Relació dels afusellats en el curs del mes d’abril de 1939: Lleida: 6, Tarragona: 46, Barcelona: 67, Girona: 29. Total d’afusellats a Catalunya el mes d’abril del 1939 = 146 persones.

pp. 547, 548, 566, 568, 576 i 578.
Detinguts morts a les presons catalanes per causes diverses (en general pels maltractaments i tortures) el mes d’abril del mateix any: 14.

Francesc Panyella i Farreras