Arxiu mensual: maig de 2015

Nº 5 / Maig 2.015 – PORTADA

SUMARI

Noticiari i calendari.
Setembre, eleccions. Esquerra Republicana de Catalunya: La primavera catalana.
Visita del CAOC. Núria Outiveros.
Concert. Coloma Armani.
Opinions de Til Stegmann. Ràdio Terra.
Josep Miret. Joan Molet.

S U P L E M E N T

RETALLS D’HISTÒRIA (1933-1953), 15 d’octubre del 1940. Francesc Panyella i Farreras.

 

Tota cosa regalada, surt més cara que comprada

 

La vellesa

La vellesa és amiga del sol:
-Sol i foc que escalfau la peresa,
Sereu nuncis, per mi, de vellesa,
que us voldria tothora al rodol?
 
La vellesa és amiga del plany
per l’enyor de mil coses perdudes,
i -veieu- de mes hores viscudes
no en sé treure cap mal averany.
 
La vellesa pertot veu l’oblit;
el jovent se li fa insuportable,
i, per mi, mai no en fou tan amable
ni el jovent, ni l’infant, ni el delit.
 
La vellesa és vinguda a la fi;
i amb l’escorça endurida i cruiada,
per trobar-te, gerdor esvolvada,
cal que et cerqui,encara, dins mi.

Maria-Antònia Salvà (1869/1958)

 

Nº 5 / Maig 2.015 – Notícies i Calendari.

 

CATALUNYA ÉS UNA NACIÓ!

El nombre de catalans que viuen a l’estranger ha augmentat considerablement. Actualment passa dels 240.000. Es urgent fer tot el necessari per tal de que puguin expressar-se en el curs de les eleccions del mes de setembre. Aquests vots poden ser decisius per la llibertat de Catalunya.
Sanefa8e

Escola Oficial d’Idiomes de Barcelona
Cursos Intensius de català per a
no-catalanoparlants
Barcelona, juliol del 2015
Informacions
Tel. 0034 93 324 93 37 / Fax 00 34 93 324 93 38
cursosespecials.secretaria@eoidb.cat

Sanefa8eSocis i amics del Cercle que teniu ocasió d’expressar la vostra opinió en el curs del mes de maig, sigui per les eleccions municipals, sigui per les eleccions autonòmiques si sou originaris d’altres comunitats. Feu sentir la vostra veu. Voteu i feu votar.
Sanefa8eA Prada del Conflent, amb inversió de fons europeus i dels Països Catalans, Marcel Mateu, President del Consell Regional de Llenguadoc-Rosselló i Francesc Homs, Conseller de la Presidència de la Generalitat, han inaugurat el Centre Pau Casals, com a base de la Universitat Catalana d’Estiu.
Sanefa8eUna veu ha emmudit. Teresa Rebull, la rebel, la republicana, la noia catalana que començà amb la Nova Cançó des de les terres de Catalunya Nord, ens ha deixat. Ha mort el 14 d’abril, aniversari de la proclamació de la República. Les seves cançons nodrides de poetes com Salvat Papasseit, o Josep Sebastià Pons són entendridores. El 1992 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.
Sanefa8eEl dijous 16 d’abril, festejàrem els cent anys de la nostra degana, Fernanda Raineri. Ens feien costat el seu fill i la seva nora. La senyora Laurenzzatti, en nom de J.C. Gaudin, Alcalde, li oferí la Medalla de la Vila de Marsella. Hi havi representats del Comité «Du Vieux Marseille», «La Pervenco», del cos ensenyant… En el butlletí de juny en parlarem.

CALENDARI DEL MES

ELS DIMECRES
Cursets de Català
Primer Curs, de les 16:30 h. a les 18 h.
Segon Curs, de les 18 h. a les 19:30 h.
Cité des Associations
93, La Canebière

DIUMENGE, 17
MARSELLA
Festival del Palau Longchamp
4t. Sector de la Vila
Veniu a visitar la parada del Cercle

DISSABTE, 30
MARSELLA
Cité des Associations
93, La Canebière
Sala Phocea
A les 4 de la tarda

Conferència
Catalunya, 27 de setembre del 2015:
L’hora de decidir el país que volem

Marc Colell
Professor de català a la Universitat d’Ais

Espaiador176x200

 

 

M A R S E L L A

 
Dissabte, 9 de maig
Place Bargemon
Festa de l’Europa

El Cercle, representant Catalunya, hi tindrà parada

 

Nous socis: Jeanette Beaugeois, Audrey Pagat. Benvingudes!

* * * * *

Donatius rebuts: Josep Llorens, 30 €; Carme Mombelli, 8 €; Enric Farreny, 5 €; Joan Estrach, 10 €; Père Grau, 15 €; M. Antonieta Pastor, 15 €; Catherine Garnier, 20 €; Alumnes cursets de català, 49 €.

* * * * *

Les nostres joies: La petita parisina Léocadie, ha fet àvia a la nostra amiga Miquela Juan. La nostra enhorabona a tota la família.

* * * * *

Els nostres dols: La nostra Secretària, Martina Cassoly, ha perdut al seu oncle que havia arribat als 103 anys. Per a ella i tots els seus, la nostra estima i el més sentit condol.

També ens associem al dol de la família Beas/Zamarreño que han perdut un dels seus éssers estimats d’una manera accidental.

* * * * *

Des de Catalunya també ens podeu ajudar
Envieu els vostres donatius al Cercle Català:
IBAN: FR76 1027 8089 7100 0204 1460 196     Codi B.I.C./SWIFT: CMCIFR24

* * * * *

Per economia per les arques del Cercle, per ecologia del planeta Terra.
Voleu rebre el butlletí per mail? Feu-nos-ho saber
fent clic aquí!

* * * * *

Per trobar-nos:
prouvènço-informations
cercle-catala-marsella.flog.cat

* * * * *

Nº 5 / Maig 2.015 – Setembre, eleccions – Esquerra Republicana de Catalunya.

 

La primavera catalana

El fred relatiu d’aquest hivern semblava que havia refredat també els ànims en relació amb el procés d’independència, que havia viscut uns mesos tardorencs trepidants. Tanmateix, amb l’arribada de la primavera han arribat també bones notícies que ens fan pensar que, un cop més, aquells que veien el procés acabat es tornaven a equivocar de ple i confonien desitjos amb realitat. I en aquest cas, la realitat és tossuda: el procés continua perquè la voluntat democràtica del nostre poble no es deixa intimidar per un estat entestat en no deixar-nos decidir.

Efectivament, l’acord sobre un full de ruta post 27S comú i ambiciós, al qual hem arribat a finals de març ERC, CDC, ANC, Òmnium i AMI, i que ja ha rebut altres adhesions significatives, ha suposat una injecció de moral en el moment oportú. Però aquest acord, més enllà de revifar els ànims de cara a les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre, posa de manifest dues coses importants. La primera: que la unitat que és realment necessària, i que més por fa als adversaris de la llibertat nacional de Catalunya, és la unitat programàtica. Certament fa falta unitat, però en allò que és important: en com fer la independència un cop s’hagi obtingut la majoria parlamentària i governamental necessària per fer-la possible. I per fer-la possible, cal apostar per la suma que més suma, aquella que no és només de convençuts sinó que aspira a incorporar als indecisos que, si ho fem bé, acabaran apostant per alguna de les diferents sensibilitats ideològiques de l’independentisme. I això em porta a la segona constatació: que el projecte de transformació social més important que hi ha avui el representa l’independentisme. Perquè la independència és la millor oportunitat que tenim de fer un nou país més just, més net, més democràtic i més pròsper. Per als independentistes i per als no independentistes. Per als del sí, per als del no, i per als del sí però no. Per això estem convençuts que aquelles forces transformadores que encara es resisteixen a sumar-se al projecte de nou país, quan arribi l’hora ens ajudaran a fer-lo possible.

La primavera catalana també ens porta unes eleccions municipals especials, perquè d’elles en sortiran els Consistoris que, a nivell local, hauran de gestionar la fase decisiva del procés d’independència i el naixement del nou país. Per això és molt important que d’aquests comicis en surtin governs locals que, com han demanat els 710 municipis de l’AMI, es posin a disposició del nou Govern i del nou Parlament per culminar el procés d’independència.

Els propers mesos abans de les plebiscitàries, doncs, tenim molta feina per endavant: reforçar la unitat programàtica, fer possible que una gran majoria dels nous consistoris facin pinya amb el procés i, sobretot, anar a convèncer tots els indecisos que puguem. Perquè les properes eleccions seran de caixa o faixa.

Jordi Solé i Ferrando
Vice-Secretari General d’Esquerra Republicana

Nº 5 / Maig 2.015 – Visita del CAOC – Núria Outiveros.

 

EL CERCLE D’AGERMANAMENT OCCITANO-CATALÀ
A MARSELLA

La darrera Setmana Santa el CAOC vam fer un viatge d’aquells que es recorden. Vam visitar Marsella i els seus entorns en una sortida organitzada per l’entitat occitana MARPOC de Nimes.

La primera cosa que volem destacar és que vam ser extraordinàriament ben acollits per Cercle Català de Marsella amb el seu president Francesc Panyella al capdavant. Això ens va permetre conèixer un vessant d’aquella ciutat normalment amagat a tots aquells passants que la visiten.

CAOC-1El dissabte 4 d’abril al matí el senyor Panyella ens va rebre davant l’ajuntament de Marsella i ens va acompanyar en una agradable caminada pel passeig marítim tot explicant-nos la història dels catalans a Marsella i les relacions que hem tingut amb aquesta ciutat al llarg del temps.

A migdia el grup del CAOC, format per 20 persones, vam dinar en un restaurant amb vistes al mateix port. Allà ens van preparar una exquisida bullabessa a l’autèntic estil provençal. Va ser aquesta, per a nosaltres, la millor manera d’introduir-nos en la gastronomia de la zona.

Havent dinat fou el torn de visitar el Museu de les Civilitzacions d’Europa i de la Mediterrània situat en el port vell de Marsella i inaugurat tot just fa dos anys, les exposicions d’aquest museu analitzen la interacció entre les diferents civilitzacions mediterrànies al llarg de la història. El vam visitar durant una hora i mitja però el temps se’ns va fer curt i ens vam fer el propòsit de tornar-hi en un futur proper.

Aquell mateix vespre ens vam retrobar amb la gent del Cercle Català de Marsella ja que ens van oferir un sopar que va tenir lloc a la seu de l’Ostau dau País Marselhés, en la qual vam compartir impressions tant amb els amics catalans com amb els occitans. La vetllada es va animar i vam acabar tots plegats recitant poemes, explicant acudits, cantant en occità i ballant sardanes. Van ser uns moments que van estrènyer els lligams entre nosaltres.

El diumenge vam dedicar-lo a explorar l’illa de Frioul, situada molt a prop de la costa marsellesa. El vaixell que ens hi duia va passar molt a prop del Castell d’If però a causa de la mala mar que feia no hi vam poder desembarcar. Per l’illa de Frioul però, sí que vam passejar-hi i vam gaudir del seus captivadors paisatges. L’aridesa del seu sòl contrastava d’una manera sobtada amb les seves aigües quietes i cristallines, cosa que la feia encisadora. A l’altra banda de l’illa hi havia tot un seguit d’edificis amb semblant d’haver estat abandonats precipitadament feia anys, i això els feia a primer cop d’ull enigmàtics i misteriosos.

CAOC-2El dilluns 6 d’abril ja havíem de tornar cap a Catalunya però encara vam tenir temps de conèixer Salon de Provença, municipi a les Boques del Roine on va viure Nostradamus. Antoni Fàbregas, membre de l’Amicale des Catalans, ens va fer oferir una molt completa visita guiada per la ciutat.

Durant aquests dies vam constatar que ens trobàvem en una terra d’acollida que també era la nostra, on s’hi viu bé i s’hi menja millor. Pel CAOC fou especialment enriquidor l’intercanvi d’impressions que vam tenir amb les entitats del Cercle Català i de l’Ostau dau País Marselhés a les quals sempre els estarem agraïts. Vam tornar a casa nostra amb la sensació d’haver viscut unes jornades singulars, i així va ser. El fet de tenir uns amfitrions com el Cercle Català de Marsella fou un regal que difícilment oblidarem. Hi anàvem amb ganes de conèixer aquesta entitat quasi centenària i ens va sorprendre més del que esperàvem. L’energia i la vitalitat que desprenia, emmirallada en el seu president Francesc Panyella, ens va donar forces per continuar la lluita per l’alliberament del nostre poble.

Núria Outiveros

Nº 5 / Maig 2.015 – Concert – Coloma Armani.

 

Orquestra de Cambra de l’Empordà

Concert del 27 de març a l’Auditori de la Biblioteca de l’Alcazar

La sala s’omple progressivament en un ambient convivial. Cosa poc habitual en una sala de concert. Com si fos una reunió de família, els assistents s’agrupen en un punt central: El Cercle Català.

El nostre President, en Francesc Panyella ens desitja la benvinguda i presenta l’Orquestra. Creada el 1989, aquest any festeja els seus 25 anys. Té l’ajut de diferents Institucions entre les quals la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, l’Ajuntament de Figueres i els Consells Comarcals de l’Alt i Baix Empordà.

El departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, li concedí el 1992 el Premi Nacional d’Interpretació de Música Clàssica.

El seu repertori va de la música clàssica a la música contemporània. Els compositors catalans hi tenen un lloc preponderant.

L’Orquestra ha enregistrat 14 CD i 3 DVD. Ha fet diferents recorreguts que l’han portat a ser present als cinc continents; Viena, Berlín, París, Londres, Brussel·les, Nova York, Buenos Aires, Sao Paulo, Pekin, Manila, El Caire… en tots aquests llocs han pogut apreciar el valor de l’orquestra i els seus joves virtuosos. En el curs d’aquests vint-i-cinc anys d’experiències l’Orquestra de Cambra de l’Empordà no ha oblidat la seva missió principal portant internacionalment la música catalana sense oblidar tots els pobles i poblets de Catalunya. Representa Catalunya en tots els continents.

Catalunya: Aquest territori que pot semblar insignificant dins de la immensitat del planeta, ha sabut crear, perdurar i transmetre una cultura emocional a travers de l’univers, mercès als artistes que han representat aquesta nació.

Comencem. L’orquestra pren el seu lloc. En preliminar, cada un dels onze joves músics afina l’instrument i sota els aplaudiments, el públic saluda l’entrada del director de l’Orquestra.

És en català que en Carles Coll es dirigeix al públic per presentar el programa de la vetllada. El seu parlament ha provocat a cadascú un moment d’emoció. Per la música dels seus mots, ha fet brollar l’ànima dels seus orígens. Evoca el terrible accident de l’avió, geogràficament tan a prop nostre. És a les víctimes que dedica el concert.

Abans d’escoltar la primera nota, l’expectació del moment era present a la sala. El públic havia acollit la part d’un miracle que porta fins a l’exaltació. Només calia deixar-se emportar, bressolats per la batuta del mestre que sabé, d’un mateix moviment, crear l’osmosi entre l’orquestra i el públic.

Com a introducció, la interpretació de Catalanitat, de Valentí Misserachs, amb El Cant de la Senyera i L’Emigrant, que portà al públic cap a una viva emoció per aquesta primera peça, tonalitat del que seria la vetllada. Seguí Après un Réve de Gabriel Fauré, Vistes al mar d’Eduard Toldrà, adaptat per orquestra de corda, obra mestra de la música catalana. Tango, d’Isaac Albéniz, amb el qual ens sentírem immersos dins d’un univers suau. L’Intermezzo de Goyescas, darrera obra de Granados. L’artista morí poc després d’aquesta creació. La Suite Clàssica Catalana de Lluís Albert; cinc danses catalanes que inviten al públic a dansar. Sense necessitat d’aixecar-se del seient, hom es pot deixar emportar per les cadències joganeres. El trepig dels peus, el gronxament dels caps n’eren una prova.

Després de reclamar per dues vegades el retorn d’en Carles Coll, aquest ens oferí les sardanes tan esperades. La primera Somni, evocació del somni identitari dels catalans i La Santa Espina. Que enlairà tots els cors.

Coloma Armani

Nº 5 / Maig 2.015 – Opinions de Til Stegmann.

 

Til Stegmann

Un amic de Catalunya

«Per assegurar el futur de la cultura catalana no hi ha altre remei que separar-se d’Espanya»

Stegmann05El catedràtic alemany de filologia romànica Til Stegmann adverteix que per «assegurar el futur de la llengua, cultura i nació catalanes, no hi ha altre remei que separar-se d’Espanya ». Un fet, diu, que ell ha pogut expressar sempre sense «autocensura» pel fet de no ser espanyol. L’escriptor germànic assegura a més que «la majoria d’alemanys tenen consciència que Catalunya no és Espanya» i sobretot que «els catalans no volen ser part d’Espanya».

L’estudiós de les llengües considera que «els europeus s’estan adonant lentament que Catalunya vol ser independent» tot i que «els costa d’acceptar-ho, subratlla. «Tenen la visió monolítica d’Espanya i que Catalunya se separi no té bona premsa, però ho van acceptant perquè si és una decisió democràtica no tenen altre remei que acceptar-ho» explica.

En una entrevista a Ràdio Terra, Stegmann ha recordat que fa dos anys Catalunya no era notícia a Europa, i en canvi ara «arriben dies on en un sol dia set o deu diaris alemanys parlen de Catalunya». «Això no ho havia vist mai», sentència. Pel que fa a episodis com la censura patida per l’escriptor Sánchez Piñol per part de l’ambaixador espanyol a Alemanya, Stegmann creu que «els espanyols haurien de tenir interès a evitar censures antidemocràtiques».

Til Stegmann ha passat pels micròfons de Ràdio Terra amb motiu del seu viatge a Catalunya on es troba presentant el seu darrer llibre, «Ambaixador de Catalunya a Alemanya» (Pagès Editors) que presentarà a diferents poblacions del Principat com Reus, Tortosa, Barcelona, Vic, Berga o Figueres.

«Seria ambaixador amb molt de gust».

Stegmann es mostra esperançat amb la independència i reconeix que seria la seva «alegria» sobretot si els catalans «es posen a treballar per fer un nou país intentant fer una cosa que sigui una mica millor». «Si Catalunya és una mica millor que els països del voltant ja s’haurà fet molt» etziba.

Preguntat sobre si li agradaria ser ambaixador, respon: «Si m’ho demanen i em donen un DNI català per poder ser ambaixador amb molt de gust ho faria».

Una vida dedicada a la projecció catalana a l’exterior.

L’erudit repassa el seu darrer llibre, la seva dilatada trajectòria en favor de la divulgació de la llengua i cultura catalanes a Europa a través d’anècdotes i aventures ja que aquesta ha estat, diu «una feina molt agradable». Stegmann ha dedicat la seva vida a la internacionalització de la cultura catalana impulsant les Setmanes Catalanes a Berlín i fundant l’Associació germanocatalana, la Revista d’Estudis Catalans, l’Oficina Catalana de Frankfurt i la Biblioteca més gran del Centre d’Europa, la Goethe-Universitat de Frankfurt, que té desenes de milers de llibres en català.

La seva càtedra a la Universitat de Frankfurt, a més, és coneguda per ser la creadora d’un projecte anomenat Eurocomp, d’intercomprensió de llengües romàniques, on insta a oblidar-se de la por i convèncer-se d’això tan bonic que és obrir-se a altres llengües. Gràcies a aquesta extensa trajectòria ha estat guardonat amb la Medalla d’Or de la Generalitat, el Premi Ramon Llull (2007) i el Premi Pompeu Fabra (2008) entre altres.

Stegmann és autor de diversos llibres, com el «Decàleg del catalanoparlant», «Catalunya i els Països Catalans», una antologia de la Nova Cançó, «Catalunya vista per un alemany», una antologia de la poesia catalana del segle XX.

Publicació Ràdio Terra

Nº 5 / Maig 2.015 – Josep Miret – Joan Molet.

 

Josep Miret

Josep Miret va estudiar a l’Escola del Treball, on es va forjar el seu ideari progressista que es va concretar en el combat a la dictadura de Primo de Rivera i posteriorment la seva lleialtat a la democràcia i a la República. Va destacar com a jugador de rugbi i es va graduar als 18 anys. El seu germà, Conrad, va néixer a Barcelona el 15 d’abril de 1906. Cal destacar que tenia tres germanes. Juana va ser membre de la FAI i Magdalena, militant del PSUC, tant en la República com en la clandestinitat, durant la dictadura del general Franco.

Durant la Segona República va ingressar a la Unió Socialista de Catalunya i va arribar a ser dirigent de les joventuts del partit. La USC va ser un dels quatre partits fundadors del PSUC el 23 de juliol de 1936.

Josep Miret amb el President Companys

Josep Miret amb el President Companys

L’any 1937, va ser conseller de “Proveïments de Guerra” de la Generalitat, en representació del PSUC, deixant el càrrec per participar en la guerra civil, concretament a les batalles de Belchite, Mitjana, Huesca i Ebre.

Durant la guerra va formar part del Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya i va ser Comissari Polític de la 31 Divisió de l’exèrcit de la República.

Es va exiliar a França amb la seva família i va substituir a Emilio Nadal com a responsable de la resistència espanyola, amb el fals nom de Jean Regnier. Va efectuar un treball important de reorganització i de publicació de premsa clandestina al costat del seu germà, Conrad. Josep Miret va impulsar les primeres cèl·lules del Partit Comunista a la costa atlàntica i altres ciutats de França, instruint a comandos de sabotatge, maneig d’explosius i falsificació de documents.

Detingut a París el 30 de novembre de 1942 a casa dels pares de la seva companya en la Resistència, Lili Brumerhurst, també detinguda, va ser deportat a Mauthausen el 27 d’agost de 1943 amb el nombre de matricula 34.576.

Miret va ser marcat pels nazis com a presoner “Nit i Boira”. Una distinció que l’assenyalava com a persona especialment perillosa per als interessos del Reich, el que el condemnava a desaparèixer sense deixar rastre. Les inicials “NN” que figuraven en el seu expedient el condemnaven al pitjor dels maltractaments i, finalment, a la mort. Els deportats “Nit i Boira” tampoc estaven autoritzats a escriure a les seves famílies ni a rebre cap tipus de correspondència. Però a la fi de 1943 l’organització clandestina dels presoners de Mauthausen era cada dia més poderosa i va dedicar tots els seus esforços a protegir als espanyols “NN”. De fet, Miret va aconseguir fins i tot enviar cartes a la seva família utilitzant el nom d’un altre reclús espanyol. Els “Nit i Boira” eren admirats per la resta dels deportats ja que van portar al camp de concentració l’esperit combatiu de la Resistència i el convenciment que la derrota alemanya es trobava molt propera.

Però el Règim nazi moriria matant i Miret va ser una de les seves últimes víctimes. El lluitador català va ser traslladat a Floridsdorf, un dels molts subcamps de Mauthausen. El 17 de novembre de 1944 va resultar ferit en un bombardeig aliat i, posteriorment, va ser executat per l’SS Hans Bühner.

Documentació de Joan Molet

Nº 5 / Maig 2.015 – SUPLEMENT – Retalls d’Història (1933-1953), 15 d’octubre del 1940 – Francesc Panyella i Farreras.

 

Retalls d’Història (1933-1953)

15 d’octubre del 1940

Quan vaig arribar al cafè que hi havia a la cantonada de la plaça petita amb aquell carrer costerut de Perelada que anava fins a la plaça gran, la mestressa de la casa m’agafà pel bras i em digué d’entrar cap a la cuina. Tenia els ulls plorosos.

Si bé només del febrer del 1939 vivíem a Perelada, sabíem que aquell cafè petitó era el de la gent d’esquerra. I allí, vulguis o no vulguis, ens hi trobàvem amb els amics. Uns tenien el pare a la presó, els altres, a França. Un o dos els hi havien afusellat els franquistes. Altres havien perdut familiars a la guerra, del costat de les forces de la República.

– “Sisquet, em digué la mestressa, ves cap a casa i diràs a la teva mare que aquesta matinada han afusellat al President Companys”. I es posà a plorar. Era el 15 d’octubre del 1940.

Francesc Panyella i Farreras