Arxiu mensual: desembre de 2015

Nº 7 / 4t. trimestre 2.015 – PORTADA

Estimats adherents

Chers adhérents

El nostre president i estimat amic, Francesc Panyella, coneix en aquests moments petites molèsties de salut. Per això no vàreu pas rebre el butlletí de setembre. El de desembre té una nova forma i sera enviat cada tres mesos. Hi descobrireu algunes innovacions. Tanmateix continuarem fidels a la línia cultural i fraternal del butlletí que tantes coses representa per a Francesc Panyella. Preocupat per la qualitat del butlletí, comptem amb la seva presència per tal de guiar-nos en la seva redacció.
Fins aviat,
MICHELE

Notre président et cher ami, Francesc Panyella a de petits ennuis de santé en ce moment. Vous n’avez donc pas reçu le bulletin de septembre. Celui de décembre a une nouvelle forme et sera envoyé tous les trois mois. Vous y découvrirez quelques innovations. Cependant, nous resterons fidèles à la ligne culturelle et fraternelle du bulletin à laquelle Francesc Panyella tenait tant.
Soucieux de la qualité du bulletin, il sera présent pour nous guider dans sa rédaction.
A bientôt donc.
MICHELE

BonNadal


N A D A L

A Emili Badiella

Sento el fred de la nit i la simbomba fosca
Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis que l’empedrat recolza
I els altres qui l’avancen tots d’adreça al mercat.

Els de casa a la cuina prop del braser que crema
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna que m’apar lluna plena
I ells recullen les plomes i ja enyoren demà.

Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som- Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l’hora de les postres
I després de mirar-nos arrencarà a plorar.

Joan Salvat-Papasseit
1894-1924

 

A Nadal al foc, i a Pasqua, al joc
«À Noël autour du feu et à Pâques jeux au plein air»

 

 

M A R S E L L A

 
Dissabte 23 de gener del 2016
A les 3 de la tarda

ASSEMBLEA GENERAL

Cité des Associations – 93, La Canebière
Sala Artemis

Procureu no faltar-hi

 

SUMARI


Activitats del Cercle / Activités du Cercle. Roger FUSTÉ.
Situació del Cercle / Situation du Cercle Catalan. Solange CARIOU.
La diada / 11 septembre. Serge BACH.
Ermessenda de Carcassona, la dona de ferro de la Catalunya medieval. M. Lluïsa Pujol.

S U P L E M E N T

RETALLS D’HISTÒRIA (1933-1953), Novembre del 1947. Francesc Panyella i Farreras.

Nº 7 / 4t. trimestre 2.015 – Activitats del Cercle / Activités du Cercle – Roger Fusté.

 

LES ACTIVITÉS DU CERCLE CATALAN

Els cursos de llengua
del Centre Català

Les cours de catalan
au Cercle Català de Marseille

ClassesFw
Ja fa vora dos mesos que hem reprès els cursos de llengua al Centre Català. Ens mou el desig de continuar mantenint obert, al cor de Marsella, un espai de treball, d’aprenentatge i de gaudi al voltant de la llengua i la cultura catalanes; ens mou el desig de perseverar en l’admirable tasca endegada pel Francesc.
Qui som?
Som un grup de persones d’orígens i edats diferents reunides entorn de l’interès per la llengua i la cultura catalanes. Bo i la diversitat de nivells (des de debutants fins a persones amb un nivell més avançat), tothom té el seu lloc als nostres cursos. Els cursos de llengua són un espai que volem viu, dinàmic i obert a tothom.
Quins són els nostres principis?
Estudiem la llengua a través de la cultura o la cultura a través de la llengua perquè una cosa i l’altra ens semblen indestriables. En aquests mesos, hem tingut ocasió de treballar al voltant d’escriptors catalans (des de Mercè Rodoreda fins a Enric Casasses), d’algunes de les grans figures de la música feta a casa nostra (de Pau Casals a Pascal Comelade) o de les darreres eleccions del 27 de setembre.
-Dediquem una atenció especial a la cultura i l’actualitat dels Països Catalans.
-Som aquí per descobrir, per compartir, per construir, per cercar junts.
-Treballem en un ambient de confiança.
-Som ambiciosos: volem poder llegir els escriptors, aprendre amb documents autèntics, participar plenament en la cultura i la vida catalanes.
-Practiquem una dinàmica de treball individual i en grups.
-No oblidem cap aspecte de la llengua: parlem, escoltem, escrivim, llegim.
-La inscripció als cursos continua oberta. Us convidem a venir a treballar amb nosaltres!
 
 

ClassesC
Voilà bientôt deux mois que nous avons repris les cours de langue catalane au Cercle Catalan. Nous sommes heureux de continuer à maintenir dans le coeur de Marseille une espace de travail, d’apprentissage et de convivialité autour de la langue et culture catalane; nous sommes heureux de poursuivre l’admirable engagement de Francesc.
Qui sommes nous?
Nous sommes un groupe d’origines et d’âges différents réunis autour de l’intérêt pour la langue et la culture catalane. Malgré la diversité des niveaux (depuis le débutant jusqu’aux plus confirmés), chacun à sa place dans notre cours. 
Le cours de catalan est un espace vivant, dynamique et ouvert à tous.
Comment travaillons-nous?
Nous étudions la langue à travers la culture ou la culture à travers la langue parce que l’un et l’autre nous semble indissociable. Durant ces mois, nous avons eu l’occasion de travailler quelques auteurs catalans (de Mercè Rodoreda à Enric Casasses), quelques grandes figures de la musique de notre pays ou des dernières elections du 27 septembre 2016 en catalogne sud.
– Nous apportons une attention particulière à l’actualité des pays catalans
– Nous sommes en cours pour partager, pour construire, pour chercher, pour découvrir ensemble 
– Nous travaillons en confiance
– Nous sommes ambitieux: nous voulons lire les écrivains, aprendre avec des documents authentiques, s’imprégner pleinement dans la vie et la culture catalane
– Nous pratiquons une dynamique de travail individuelle et de groupe
– Nous n’oublions aucun aspect de la langue: nous parlons, nous lisons, nous écoutons, nous écrivons,
– Les inscriptions au cours sont toujours ouvertes. Nous vous invitons à venir travailler avec nous!

Roger Fusté


La castanyade le 7 novembre 2015

Hommage des participants à Francesc et Maria

Hommage des participants à Francesc et Maria


Panellets

Panellets


Un intermède musical avec Lucie Azouley et Yves. « La Ronde des Notes » Et notre amie Mercédès membre du Cercle Catalan qui nous a interprété « FUM FUM FUM »

Un intermède musical avec Lucie Azouley et Yves. « La Ronde des Notes »
Et notre amie Mercédès membre du Cercle Catalan qui nous a interprété « FUM FUM FUM »


Dépôt d’un bouquet de fleurs en mémoire des combattants catalans
11 novembre 2015

Monument Aux Mobiles, a La Canebière, Marseille.

Monument Aux Mobiles, a La Canebière, Marseille.

Nº 7 / 4t. trimestre 2.015 – Situació del Cercle / Situation du Cercle Catalan – Solange Cariou.

 

LA SITUACIÓ ACTUAL DEL NOSTRE CERCLE

LA SITUATION ACTUELLE DE NOTRE CERCLE

Com diu en Lluís Llach a la seva cançó «Venim del Nord, Venim del Sud», fins i tot si som lluny del país d’origen, tots som catalans i desitgem conservar la nostra cultura i les nostres tradicions.
Per això, ens reunim en associacions, bé al nivell mundial (els famosos Casals), bé molt més modestament al nivell regional o local.
El Cercle Català de Marsella existeix per acollir tots aquells i totes aquelles que volen viure moments de bona convivència i fins i tot de joia. A cada trobada es crea entre els participants una complicitat i una connivència que estimulen el cor i l’esperit i afavoreixen els intercanvis.
Però des de fa un cert temps, la nostra associació, el Cercle Català de Marsella, que ha resistist contra vent i marea aviat farà 100 anys, coneix importants dificultats. En Francesc, el nostre president, es troba encara hospitalitzat i el seu estat necessita uns atencions constants i una reeducació de la locomoció que, com es pot comprovar, genera uns progressos molt encoratjadors.
Des de la seva absència, les nostres relacions amb les instàncies de les quals depenem (Generalitat, Conseil Départemental…) són complicades i exigeixen de part nostra correus, correus electrònics, fixar cites de difícil obtenció amb unes esperes insuportables. Alguns de nosaltres dediquen a aquestes gestions molt de temps i energia.
Hi ha més.
Si sentim a dir que «el diner és el nervi de la guerra», també ho és del nostre grup. Rebem les subvencions escalonadament i de manera diferida. Les esperem durant molt de temps per poder realitzar tots els programes previstos, invitar els interventors, celebrar les manifestacions culturals, sense parlar de les nostres participacions a nombroses organitzacions provençals de Marsella i la seva comarca. Constantment tenim por de no disposar de prou recursos.
Aleshores es planteja una qüestió.
¿Serem capaços de «portar la barca» del Cercle Català de Marsella fins al 2018 per tal de celebrar el centenari de la seva creació? Seria això un meravellós reconeixement de tots aquells i aquelles que van treballar per al seu manteniment i la seva irradiació, i que ens van lliurar un remarcable patrimoni.
Aleshores, estimats adherents i amics, us necessitem, necessitem la vostra presència i, diguem-ho amb humilitat, necessitem els vostres diners. La Castanyada ens va costar diners ja que, amb gran decepció per part nostra, va reunir poques persones. Tothom, naturalment, té els seus problemes personals i familiars i molts es van disculpar per la seva absència.
Apel·lem a la vostra generositat, la del cor sobretot que vindrà a augmentar el nombre dels participants amb motiu de les pròximes manifestacions (el loto, l’assemblea general, etc…), sobre les quals sereu informats al seu moment.
Així tindrem el coratge de continuar organitzant trobades culturals o festives. I això, tot esperant el retorn d’en Francesc, quan hagi recuperat la salut i, esperem-ho, el seu dinamisme.
I aleshores serà el moment de veure’ns de nou i d’acollir-vos calorosament.
 
 

Comme le dit Lluís Llach dans sa chanson «Venim del Nord, Venim del Sud», mais même si nous sommes loin de nos terres d’origine, nous sommes tous Catalans, et nous souhaitons conserver notre culture et nos traditions.
C’est pourquoi, nous nous rassemblons dans des associations soit au niveau mondial (ce sont les fameux «casals»), soit plus modestement au niveau régional voire local.
Le Cercle Catalan de Marseille est là pour accueillir tous ceux et celles qui veulent vivre des moments de convivialité faits de partage et même d’allégresse. Dans chaque rencontre, il se crée entre participants une complicité, une connivence qui stimulent le cœur et l’esprit et favorisent les échanges.
Mais, depuis un certain temps, notre association, le cercle catalan de Marseille qui a traversé vents et marées depuis bientôt 100ans connait d’importantes difficultés. Francesc, notre président est encore hospitalisé et son état nécessite des soins constants et une rééducation de la locomotion qui, on peut le constater, génère des progrès très encourageants.
Depuis son absence, nos relations avec les instances dont nous dépendons (Généralitat, Conseil Départemental….) sont compliquées et exigent de notre part des courriers, des mails, des demandes de rendez-vous difficiles à obtenir dans des attentes insupportables. Certains d’entre nous consacrent à ces démarches beaucoup de temps et de leur énergie.
Ce n’est pas tout.
Si on entend dire que «l’argent est le nerf de la guerre», il est aussi celui de notre groupe. Les subventions nous sont versées par tranches et de manière différée. Nous les attendons longtemps pour pouvoir réaliser les programmes prévus, inviter les intervenants, assurer les manifestations culturelles, sans parler de nos participations à de nombreuses organisations provençales à Marseille et sa région. Nous éprouvons constamment la crainte de manquer de ressources.
Alors, une question se pose.
Serons-nous capables de « mener la barque » du Cercle Catalan de Marseille jusqu’en 2018 pour fêter le centenaire de sa création ? Ce serait une merveilleuse reconnaissance de tous ceux et celles qui ont œuvré pour son maintien et son rayonnement, et qui nous ont livré un patrimoine remarquable.
Alors, chers adhérents et amis, nous avons besoin de vous, de votre présence et disons-le avec humilité de vos deniers. La «Castagnade» nous a couté de l’argent car à notre grande déception, elle a réuni peu de personnes. Chacun, bien sûr a ses problèmes personnels et familiaux et beaucoup se sont excusés de ne pas être là.
Nous faisons appel à votre générosité, celle du cœur surtout qui viendra grossir les rangs des participants lors de nos prochaines manifestations (le loto, l’assemblée générale…etc.), dont vous serez informé en temps voulu.
Ainsi, nous aurons le courage de continuer à mettre en place des rencontres culturelles ou festives. Et cela, en espérant le retour de Francesc lorsqu’il aura retrouvé sa santé et, espérons-le son dynamisme.
Et puis, ce sera l’occasion de se revoir et de vous accueillir chaleureusement.

Solange CARIOU

Nº 7 / 4t. trimestre 2.015 – La diada / 11 de septembre – Serge Bach.

 

LA DIADA
(11 de setembre de 2015)
AMENACES, SEMPRE AMENACES, ENCARA AMENACES…

“DIADA” (11 septembre 2015)
DES MENACES, TOUJOURS DES MENACES, ENCORE DES MENACES…

Fa més de tres-cents anys que això dura i els catalans n’estan farts. Aleshores ho van dir, una vegada més encara, en una gran festa a Barcelona, l’Onze de setembre de 2015, a les 17 i 14 minuts. Eren gairebé un milió i mig que els seguien els cinc kilòmetres de la gran avinguda de La Meridiana, eren gairebé un milió i mig, contents, somrients, plens de bonhomia i d’esperança cridant «República!», «Independència!», i creient el que deien. Eren gairebé un milió i mig que arrossegaven darrere seu, des de feia molt de temps, aquell mensypreu arcaic i fanfarró que sent com li pesa sobre les espatlles a qualsevol colonitzat que ha vist maltractar la llengua dels seus pares així com la seva pròpia cultura i que tant li ha costat de fer arribar, després, als carrers de la seva ciutat i del seu poble.
Els mitjans de massa de tot el món eren presents, no pas per retransmetre una corrida sinó per explicar l’Onze de Setembre i mostrar la festa. Avui són nombrosos els qui pensen que era incorrecte, aleshores alguns d’ells, ben situats, es van irritar i van perdre tot control i amb l’ajuda dels vells costums han continuat manipulant i, sobretot, amenaçant, amenaçant, amençant… Com si la solució es trobés en la violència i l’enfrontament i no en la demostració i el diàleg.

Plus de trois cents ans que cela dure et les catalans en ont marre, alors ils l’ont dit encore une fois dans une grande fête, ce 11 septembre à 17 heures 14. Ils étaient presque un million et demi à occuper les cinq kilomètres de la «Meridiana», ils étaient presque un million et demi, contents, souriants, pleins de bonhomie et d’espoir  à crier «République…  Indépendance…» et à y croire. Ils étaient presque un million et demi à traîner derrière eux, depuis trop longtemps ce mépris archaïque et fanfaron que sent peser sur ses épaules tout colonisé qui a vu maltraiter la langue de ses parents, ainsi que sa propre culture et qui  a eu tant de mal à les faire, ensuite, arriver dans les rues de sa ville ou de son village.
Des médias du monde entier étaient présents, non pour retransmettre une corrida, mais pour expliquer le 11 septembre et montrer la fête. Nombreux sont aujourd’hui ceux qui pensent que c’était incorrect, alors certains d’entre eux haut placés se sont énervés, ont perdu tout contrôle et les vieilles habitudes aidant, ont continué à manipuler et surtout à menacer, à menacer, et à menacer…  Comme si la solution était dans la violence et l’affrontement et non dans la démonstration et le dialogue.
 

Serge BACH

Nº 7 / 4t. trimestre 2015 – Ermessenda de Carcassona, la dona de ferro de la Catalunya medieval – M. Lluïsa Pujol.

 

Ermessenda de Carcassona,
la dona de ferro de la Catalunya medieval

Ermessenda-01c
Per M. Lluïsa Pujol
Periodista

Reproducció de l’escultura gòtica d’Ermessenda de Carcassona, obra de Guillem Morell (1385). Seu de Girona.

Reproducció de l’escultura gòtica d’Ermessenda de Carcassona, obra de Guillem Morell (1385).
Seu de Girona.

Filla del Comte Roger I de Carcassona i d’Adelaida de Gavaldà, Ermessenda de Carcassona, comtessa de Barcelona, Girona i Osona, va ser una aristòcrata de forta personalitat i privilegiada intel·ligència, que va governar amb mà ferma durant seixanta anys, morí prop dels vuitanta-cinc i va esdevenir una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. Ermessenda va saber manar en un món d’homes, un fet remarcable en el seu temps.

Ermessenda va exercir el poder amb el suport de magnats, bisbes, abats i jutges, amb els quals va dur a terme una tasca pacificadora, de fundacions religioses, de repoblació i recuperació econòmica.

Va participar activament en els afers de govern al costat del seu marit el comte de Barcelona Ramon Borrell amb qui es va casar el 991 i també en nom seu durant la seva absència. Va intervenir en algunes expedicions militars a l’Ebre i el Segre, el resultat de les quals fou l’obtenció d’un bon nombre de fortaleses en aquesta zona de frontera, i també va afavorir la tasca repobladora i colonitzadora de la terra.

Ermessenda fou mare de tres fills: Berenguer Ramon, un noi que moriria essent infant i una noia anomenada Estefania, que arribaria a ser reina de Navarra.

Quan va morir el seu marit el 1017 la va deixar com a titular vitalícia dels seus comtats, de manera que, d’acord amb el dret de l’època, ella esdevenia senyora i usufructuària del patrimoni marital, sempre que no es tornés a casar.

Va governar en solitari com a regent durant la minoria d’edat del seu fill (1017-1021) i a partir d’aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Ràpidament varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona.

Però son fill, que mai no li va perdonar que no el deixés governar en solitari, morí sobtadament el 1035, abans d’arribar als 30 anys, i llegà els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu nét després.

Quatre anys més tard se signà una concòrdia entre Ermessenda i Ramon Berenguer I, de manera que ella li reconeixia el domini i el govern dels comtats, tot i els drets que ella pogués tenir.

Excomunicació del nét d’Ermessenda

El comte Ramon Berenguer I i la seva esposa, Almodis de la Marca. Miniatura de franqueses i privilegis del Regne de Mallorca.

El comte Ramon Berenguer I i la seva esposa, Almodis de
la Marca.
Miniatura de franqueses i privilegis del Regne de Mallorca.

Durant el cogovern sorgiren noves dissensions, que s’agreujaren quan el seu nét Ramon Berenguer I repudià la seva segona esposa, Blanca de Narvona, enamorat d’Almodis de la Marca, dama lligada a la noblesa de Carcassona casada en segones núpcies amb Ponç de Tolosa, amb qui va tenir quatre fills, i a qui va raptar per fer-la la seva esposa. Aleshores Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques, especialment la de l’arquebisbe de Narbona, a fi que excomuniquessin el seu nét, fet que aconseguí el 1055 quan el Papa Víctor II va excomunicar la parella.

Morts els antics consellers de confiança d’Ermessenda, el comte va buscar la col·laboració de Guillem, el nou bisbe de Vic, el qual, amb molta paciència, va aconseguir que àvia i nét arribessin a una nova entesa el 4 de juny de 1057. Aquesta vegada, una anciana Ermessenda va jurar fidelitat al seu nét Ramon Berenguer I i a la seva muller Almodis de la Marca, renuncià als seus drets i va aconseguir del papat la fi de les excomunions.

Ermessenda es va retirar al castell de Sant Quirze de Besora i aquell mateix any va atorgar testament, en el qual explicitava el seu desig de ser enterrada a la Catedral de Girona, que ella havia fet bastir. Va morir l’1 de març de 1058 a l’edat de 83 anys.

Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l’interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L’any 1982 el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l’única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, decoració que ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels Quatre Pals.

La figura d’Ermessenda de Carcassona destaca per la seva defensa del dret i el poder públics en uns moments complicats en què les insurreccions i les violències de la noblesa varen imposar l’ordre feudal. Va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política catalana del segle XI. Tanmateix va gaudir d’un gran prestigi a Roma. La seva mort va significar la fi d’una etapa de la història de Catalunya.

Sepulcre d’Ermessenda a la Catedral de Girona.

Sepulcre d’Ermessenda a la Catedral de Girona.


Article publicat en el nº 29 (desembre 2.013) del Cartulari de la Catalunya Comtal.


Nº 7 / 4t. trimestre 2.015 – SUPLEMENT – Retalls d’Història (1933-1953), Novembre del 1947 – Francesc Panyella i Farreras.

 

Retalls d’Història (1933-1953)

Novembre del 1947

“…secretario de la causa núm. 34.308, instruida contra Francisco Pañellas Farreras y otros por el delito de organización extremista, de la cual es juez instructor el capitán de la misma arma y cuerpo don Enrique Fernández Puñal.

CERTIFICO: Que en los folios que se expresan al margen, obran los particulares que copiados literalmente dicen como sigue:

Folio 361.- En la plaza de Tarragona a veintiuno de noviembre de mil novecientos cuarenta y siete, reunido el Consejo de Guerra para ver y fallar…

“…FALLAMOS que debemos condenar y condenamos al procesado Francisco Cusido Ferrer a la pena de 2 años… y a la de 10 años de prisión por el delito de rebelión, a los procesados Pedro Parella Ayats, Gabriel Perals Trias, Juan Serra Pueyo, Fernando Pruneda Lamarge, Luís Puig Fuster y José Hierro Sales, a la pena de ocho años de prisión, como autores del calificado delito de rebelión, y a los procesados Juan Sánchez Hita, José Solanas Macias y Juan Puig Peracaula, a la de 4 años de prisión…”

En el moment de la seva detenció -desembre del 1945- en Francesc Cusido i en Pere Parella foren salvatgement torturats.

Pels altres dos soldats que no pogueren detenir, en Josep Ramos Bosch i jo mateix, fórem “declarados en rebeldía con orden de busca y captura…”. El 31 de gener de 1977, conformement a la petició feta basant-me en el Real Decret-Llei 10/76 del 30 de Juliol de 1976, totes les penes quedaven extingides. A remarcar que la meva pena real consistí en 32 anys d’exili, sense cap possibilitat de poder tornar a Catalunya fins a la data més amunt esmentada.

Els nostres delictes?: Ajudar els presos polítics de la presó nova, aprofitant els torns de guàrdia. Fent-los-hi arribar notícies de les seves famílies, així que informació del curs de la Guerra Mundial, després d’haver escoltat, moltes nits, la BBC de Londres copiant els comunicats militars de les operacions. Rebre i repartir diaris clandestins escrits en català. Sobretot “treball” del PSUC, “La Humanitat” d’ERC i alguns fulls d’organitzacions socialistes. Aquest diaris ens eren facilitats per les organitzacions clandestines de Tarragona, de la mateixa manera que nosaltres comunicàvem informacions del que passava a la caserna, etc.

Francesc Panyella i Farreras.