Arxiu mensual: juliol de 2016

Abril / Juny 2.016 – PORTADA

abril   maig   juny   2.016

SUMARI

La vida del Cercle Català                                                                                                
La vie du Cercle Catalan                                                                                                 
Qui sont les “vigatanes”?                                                                                                
Què són les vigatanes?                                                                                  Martine (source Internet).
De Carlemany a Puigdemont                                                                                                
De Charlemagne à Puigdemont                                                                                                

S U P L E M E N T

RETALLS D’HISTÒRIA (1933-1953), Març 1.951 – La vaga dels tramvies de Barcelona.                                                                                                                                   Francesc Panyella i Farreras.

 

Sant Joan i Sant Pere, adéu primavera

 

ENCARA EL TRAM
                                A D. Carles

Noia del tram, tens l’esguard en el llibre,
i el full s’irisa
                en veure’s cobejat.
I el cobrador s’intriga si giraràs el full:
sols per veure’t els ulls!
Que les cames se’t veuen
                        i la mitja és ben fina;
                        i tot el tram ets tu.
Però els ulls no se’t veuen.
I la teva mà és clara
que fa rosa el teu cos de tafetà vermell,
        i el teu mocadoret ha tornat de bugada.
Però els ulls no els sabem!
I si jo ara baixés? -Mai no et sabria els ulls…
    Té, ara, ja he baixat!

JOAN SALVAT PAPASSEIT
(1894-1924)


Le cercle catalan de Marseille enfin visible !
Combien de fois nous avons déploré notre manque de visibilité sur les stands! Cette fois c’est fait, nous avons notre oriflamme symbole de notre ralliement à la Catalogne.

El cercle català de Marsella per fi es fa veure !
Quantes vegades no hem deplorat la nostra manca de visibilitat en els estands ! Aquesta vegada, ara sí, tenim la nostra oriflama, símbol del nostre vincle amb Catalunya.

p1-2Nous envisageons d’ouvrir un deuxième cours de catalan un soir de la semaine à 18h pour permettre aux personnes qui travaillent de venir nous rejoindre.
Ce deuxième groupe ne pourra être ouvert qu’avec 6 participants. Venez nous rejoindre!

P1-1w

Appel à tous : Fête Catalane
Nous envisageons d’organiser à la cité des associations une semaine catalane pour faire connaitre la culture catalane sous tous ses aspects: costumes, cuisine, musique, sport….
Nous avons besoin de vos idées, de matériels et de votre présence pour une animation réussie.
Vous pouvez vous adresser à Martine: 06 85 15 09 25 ou Danielle: 06 11 81 84 63.
Un grand merci pour votre collaboration de la part des organisateurs.
 
Crida a tots: Festa catalana
Tenim la voluntat d’organitzar a la «Cité des Associations» una setmana catalana per fer conèixer la cultura catalana en tots els seus aspectes : tradicions, cuina, música, esport…
Ens calen les vostres idees, els vostres materials i la vostra presència perquè l’animació sigui un èxit.
Podeu adreçar-vos a la Martine 06 85 15 09 25 o a la Danielle : 06 11 81 84 63.
Des de l’organització us agraïm sincerament la vostra col·laboració.

Abril / Juny 2.016 – Notícies i Calendari

 

La vida del Cercle Català

Foto P2-1w

Com cada any, s’ha celebrat la Diada de Sant Jordi durant la setmana del 23 d’abril a la llibreria de la Touriale. Una selecció de 5 llibres ha estat presentada al públic. El Cercle Català ha obsequiat cada comprador amb una rosa vermella.

La vie du Cercle Catalan

Foto P2-4w

La Saint Jordi a été fêté la semaine du 23 avril à la librairie de la Touriale comme chaque année. Une sélection de 5 livres a été présenté au public. Le Cercle Catalan a offert une rose rouge a chaque acheteur.

Foto P2-2w


 

Foto P2-3origWUne fin des cours de catalan bien arrosé! Dommage, il y avait des absents!


Foto P2-5w

Longchamp 7 mai 2016
Le cercle était présent à la fête de l’Europe le 7 mai et au Parc Longchamp le 22 mai 2016 pour une rencontre sur le thème de la Provence.

Foto P2-6gw

7 de maig de 2016
El cercle ha estat present a la festa d’Europa del 7 de maig i també el 22 de maig de 2016 al Parc Longchamp en una trobada centrada sobre la Provença.


 
BandeDess2w


 

Le catalan est la 14iéme langue d’Europe. Les extensions « cat » des domaines Internet, arrivent au 10iéme rang mondial, le catalan est enseigné dans 107 universités dans le monde et les apports des Catalans à Wikipédia arrivent en 17iéme position.
73,2% des Catalans du sud le parlent et 23% des catalans du nord le comprennent.
Continuons « Sempre endavant »
Source « Cap Catalogne » janvier 2016

El català és la 14ena llengua d’Europa. Els dominis d’internet amb extensió “.cat” arriben al 10è rang mundial, el català és ensenyat a 107 universitats arreu del món i les aportacions en català a la Viquipèdia es situen en 17ena posició.
El 73,2% dels catalans del sud el parlen i el 23% dels catalans del nord el comprenen.
Continuem “Sempre endavant”
Font “Cap Catalogne” gener de 2016


 

M A R S E L L A

PROGRAMME – PROGRAMAPROGRAMMEPROGRAMA

                      29 août : Réunion de rentrée du bureau.
           14 septembre : Fête de la Catalogne de 17h30 à 19 heures
           29 septembre : Repas de rentrée au restaurant Le Sanglier
Du 10 au 15 octobre : Exposition Semaine Catalane
              6 novembre : Castagnade
            11 décembre : Loto

 


Des de Catalunya també ens podeu ajudar
Envieu els vostres donatius al Cercle Català:
IBAN: FR76 1027 8089 7100 0204 1460 196 – Codi B.I.C./SWIFT: CMCIFR24

* * * * *

Per economia per les arques del Cercle, per ecologia del planeta Terra.
Voleu rebre el butlletí per mail? Feu-nos-ho saber
fent clic aquí!

* * * * *

Per trobar-nos:
cercle-catala-marsella.flog.cat
prouvènço-informations

* * * * *

Abril / Juny 2.016 – Qui sont les “vigatanes”? / Què són les vigatanes? – Martine (source Internet)

 

Vigatanes1w

Qui sont les vigatanes?

Les vigatanes sont des espadrilles typiques de catalogne à très longs lacets, montées à la main, faites de toile de coton et d’une semelle de chanvre. Portées par les Catalans depuis la nuit des temps, les vigatanes sont devenues depuis, l’affirmation d’une identité. Portées pour la danse traditionnelle de la Sardane à travers tout le territoire, elles sont devenues un accessoire de mode mixte, intemporel, facile à porter et surtout très confortables.

Le terme espadrille est issu par métathèse d’espadrille, terme emprunté à l’occitan espardi(l)hos «sandales de sparte» lui-même dérivé de l’ancien provençal espart «sparterie», du grec σπάρτο «sparte». Ses racines grecques antiques, tout comme les sandales spartiates, attestent d’une époque ou toute la méditerranée vivait à l’heure d’Athènes, comme de Rome ensuite. Ainsi en Catalogne, de Barcelone aux Baléares, de Cadaques aux flancs des Pyrénées, depuis le Moyen Âge, l’espadrille se porte avec ou sans longs lacets noués autour de la cheville.

Dans les Pyrénées-Orientales, où on l’appelle vigatana (féminin de l’adjectif avec lequel on appelle les habitants de Vic -vigatà, vigatana-) elle servait à tous les moments de la vie, aussi bien pour travailler la terre, pour aller danser, pour marcher en montagne que pour jouer au rugby. Il existe des références écrites en catalan depuis l’an 1322 où l’on décrit les espadrilles telles qu’elles sont aujourd’hui. L’espadrille fut portée par les troupes légères de la couronne catalanoaragonaise.

Pendant la Guerre d’Espagne, comme on manquait d’espadrilles dans les magasins, comme de la plupart des denrées et des aliments, les femmes catalanes fabriquaient les espadrilles à la maison avec une semelle à base de caoutchouc réalisée à partir de la découpe de pneus de voiture et le reste tissé au crochet. En 1964, l’espadrille fut imposée par décret royal à l’infanterie espagnole. Dans les années 1970, dans la Catalogne Espagnole, les espadrilles sont considérées comme le contraire de la modernité, on ne veut plus associer la culture catalane aux espadrilles et à la barretina, vues comme trop régionales et folkloriques, la dictature finissant, on aura envie de s’ouvrir à l’extérieur pour regarder vers le futur, pas en arrière vers le passé: “la culture catalane est beaucoup plus que des espadrilles, sardanes et Barça”.

Au vingtième siècle, après la grande guerre, une tendance vers un retour à la nature influence les modes de vie, l’habitat, la diététique. On cherche une épure, vers la fonctionnalité, la simplicité, la matière brute, mais réfléchie comme un retour aux sources. La Vigatane fait partie des redécouvertes et va être détournée de son usage premier pour devenir une mode.

Dès les années 30 elle est adoptée l’été par les élégantes en villégiature en Méditerranée des Noailles à Hyeres à Gabrielle Chanel à Biarritz, et correspondent à une esthétique antique en vogue en architecture comme en mode à l’époque. Un grand jupon, une blouse de lin ceinturée d’un lien, pour les unes, un air de pirate surréaliste pour les autres, son confort lui a assuré des afficionados partout dans le monde.

Vigatanes3w

Dans les années 50 elles continuent d’être un incontournable auprès de Dali, Picasso, Ava Gardner, Grace Kelly et deviennent un incontournable de l’été, qui sent bon les criques de la riviera.

Au XXIe siècle, l’espadrille dans les pays catalans n’est pas considérée de la même manière que dans les années 1970. Elle est devenue un type de chaussure à la mode pendant l’été. De plus, les traditions catalanes sont assumées et revendiquées, et la plupart d’entre elles, notamment celles associées aux Festes Majors, leurs costumes inclus, ont gagné de plus en plus de participants et d’amateurs. Les espadrilles sont associées au régionalisme catalan, à l’écologie et à une post-urbanité très en vogue. Elles se sont transformées en objets de design. Aujourd’hui encore elles font partie intégrante de l’uniforme de gala (utilisé pour les cérémonies protocolaires) de la police régionale de Catalogne, les Mossos d’Esquadra, elles sont alors de couleur bleue, acompagnées des chaussettes blanches.

Què són les vigatanes?

Les vigatanes són unes espardenyes típiques de Catalunya. Tenen unes vetes molt llargues, estan fetes a mà, amb tela de cotó, i la sola sol ésser d’espart o de cànem. Els catalans les porten des de temps immemorials. Aviat van convertir-se en l’afirmació d’una identitat. Es porten per a la dansa tradicional de la sardana, a través de tot el territori. Actualment, són un accessori de moda mixt, intemporal, fàcil de portar i, sobretot, molt confortable.

Vigatanes2

El terme «espardenya» prové, per metàtesi d’«espartenya», mot manllevat a l’occità, «espardi(l)ho» o «sandàlia d’espart» al seu torn derivat de l’antic provençal ‘espart’ que té com a origen el grec σπάρτο «espart». Les seves arrels gregues antigues, com les sandàlies espartanes, són un testimoni de l’època en què tot el Mediterrani vivia a l’hora d’Atenes, com després, a la de Roma. Així, a Catalunya, des de Barcelona a les Balears i, des de Cadaqués a les faldes dels Pirineus, i això des de l’Edat Mitjana, l’espardenya es porta amb o sense les vetes lligades al voltant del turmell.

Als Pirineus Orientals rep el nom de vigatana, derivat gentilici dels habitants de Vic. En principi, aquesta denominació s’emprava per a l’espardenya de color negre. De fet, es va generalitzar i servia per a qualsevol moment de la vida: per treballar la terra, anar a ballar, caminar per la muntanya o jugar al rugbi. N’existeix referència escrita en català l’any 1322, en què les espardenyes es descriuen cóm són avui en dia. Les portaven les tropes lleugeres de la Corona catalano-aragonesa.

Durant la guerra d’Espanya (1936-1939) escassejaven a les botigues, com la majoria de productes alimentaris. Les van fabricar aleshores les dones a casa seva amb sola de goma, treta de les rodes de cotxe, amb un brodat de ganxet que reemplaçava la lona. Més tard, als anys 1970, a la Catalunya espanyola eren considerades com el contrari de la modernitat. No es volia associar la cultura catalana amb les espardenyes i la barretina, que eren vistes com a massa regionals i folklòriques. A les acaballes de la Dictadura franquista, s’experimentarà la necessitat d’obrir-se a l’exterior per deixar de mirar cap al passat i mirar cap al futur: «la cultura catalana és molt més que unes espardenyes, les sardanes i el Barça».

Al segle XX, acabada la segona guerra mundial, sorgeix una nova tendència: la tornada a la naturalesa, que influeix en la manera de viure, l’habitat i la dietètica. Es busca un projecte cap a la funcionalitat, la simplicitat, la matèria bruta però pensada com a retorn als orígens. La vigatana forma part d’aquests redescobriments i serà desviada de la seva primitiva funció per convertir-se en una moda.

Ja des dels anys 1930 havia estat adoptada a l’estiu per les elegants que estiuejaven al Mediterrani, com els Noailles a Hyères o Gabrielle Chanel a Biarritz. S’adeia amb una estètica antiga, de moda, tant en arquitectura com en la manera de vestir-se. Una gran faldilla, una brusa de lli cenyida a la cintura, per a unes, amb un aspecte de pirata surrealista, per a les altres, gràcies al seu confort, assegurava els partidaris per tot arreu.

Als anys 1950 van esdevenir inevitables en Dalí, Picasso, Ava Gardner o Grace Kelly i es podien veure per les cales de la Riviera.

Al segle XXI, l’espardenya no rep el mateix tractament als països catalans que als anys 1970. Ara s’ha convertit en el calçat de moda durant l’estiu. De més, s’assumeixen les tradicions catalanes i la majoria son reivindicades, especialment les vinculades amb les Festes Majors. Les vigatanes estan associades al regionalisme català, a l’ecologia i a una posturbanitat molt de moda. S’han convertit en objectes de disseny. També han rebut unes lletres de noblesa. Avui en dia encara formen part integrant de l’uniforme de gala (utilitzat per a les cerimònies protocol·làries) de la policia autònoma de Catalunya, els Mossos d’Esquadra. En aquest cas són de color blau i s’acompanyen de mitjons blancs.

Vigatanes4w

Martine : Source Internet

Abril / Juny 2.016 – De Carlemany a Puigdemont / De Charlemagne à Puigdemont

De Carlemany a Puigdemont:
set mapes canadencs per a
entendre els motius històrics de
l’independentisme català

La web edmaps.com, especialitzada a elaborar mapes divulgatius, explica la història de Catalunya en set mapes molt il·lustratius

L’article parteix de l’emperador Carlemany, qui a final del segle VIII va expulsar els musulmans de bona part del sud dels Pirineus i va establir una separació entre els musulmans ibèrics i l’imperi Carolingi. Després de la mort de Carlemany, aquesta zona, anomenada Marca Hispànica, es va dividir en els regnes de Pamplona i Aragó, i els comtats catalans.

De Charlemagne à Puigdemont :
sept cartes pour comprendre
les motifs historiques de
l’indépendance catalane

La web edmaps.com, spécialisée à produire des cartes informatives, raconte l’histoire de Catalogne avec sept cartes très illustratifs

Tout commence avec l’Empereur Charlemagne, qui à la fin du VIIIème siècle expulsa les musulmans d’une bonne partie du sud des Pyrénées et établit une séparation entre les musulmans ibériques et l’empire Carolingien. Après la mort de Charlemagne, cette zone prit le nom de Marche Hispanique (Marca Hispànica) et fut partagée entre d’un côté le règne de Pampelune et Aragon et de l’autre les comtés catalans.

Mapa1w


 

Fem un salt fins al segle X, quan el comte Borrell II va unificar gradualment bona part dels comtats catalans. El 1137, la unió matrimonial entre Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, i Peronella, filla del rei d’Aragó, va donar lloc a la Corona d’Aragó. Tanmateix, el regne d’Aragó i el comtat de Barcelona van conservar cadascun autonomia política.

Faisons un saut à la fin du Xème siècle, lorsque le comte Borrell II unifia graduellement une bonne partie des comtés catalans. En 1137, le mariage de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelone et de Peronelle fille du roi d’Aragon donna lieu à la création de la couronne d’Aragon. Le royaume d’Aragon et le comté de Barcelone conservèrent chacun leur autonomie politique.

Mapa2w


 

‘Però la situació va canviar radicalment el setembre del 1213’, continua l’article: a la batalla de Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, Felip II de França va derrotar el comte occità Ramon VI de Tolosa, que tenia el suport de la Corona d’Aragó. Així és com Jaume I, rei de la corona, es va trobar obligat a renunciar als territoris occitans i va estendre la seva conquesta cap a l’est. Primer va ocupar les Illes Balears i més tard el País Valencià, dos territoris que van tenir la condició de regne i posteriorment es van unir a la corona. ‘Aquest fet explica per què les Balears i València formen part de l’imaginari nacionalista català’, diu l’article.

Mais la situation change radicalement en septembre 1213 à la bataille de Muret, au sud de Toulouse. Philippe II de France bat le comte occitan Raymond VI de Toulouse qui avait l’aide de la couronne d’Aragon. C’est dans ces conditions, que le roi d’Aragon Jaume 1er se trouva dans l’obligation de renoncer à ses territoires occitans mais n’en continua pas moins a étendre ses conquêtes en direction de l’est. D’abord il occupa les iles Baléares et plus tard le Pays Valencien. Deux territoires qui furent rattachés à la couronne postérieurement à leur conquête. Ce fait explique pourquoi les Baléares et le Pays Valencien forment part de l’imaginaire nationaliste catalan.

Mapa3w


 

La corona es va expandir cap a uns altres territoris de la Mediterrània, com ara Sicília, Sardenya, Còrsega i el Regne de Nàpols, i esdevingué una autèntica potència. Però el 1479 tot va tornar a canviar. Aquesta vegada a partir de la unió dinàstica entre Castella i Aragó: ‘un punt d’inflexió en la història de Catalunya.’

La couronne s’agrandit vers d’autres territoires méditerranéens, comme la Sicile, la Sardaigne, la Corse et le royaume de Naples. Elle devint ainsi une authentique puissance. Mais en 1479 tout change encore. Cette fois à partir de l’union dynastique entre la Castille et l’Aragon (incluant la Catalogne) : «un point d’inflexion dans l’histoire de la Catalogne.»

Mapa4w


 

El Principat de Catalunya i els altres dominis aragonesos van viure una involució política després de la unió de les corones d’Aragó i Castella, l’embrió de l’estat espanyol. El text tracta molt breument de la guerra de Successió, a partir de la qual la Corona d’Aragó deixà d’existir i Catalunya quedà sotmesa a les lleis centralistes del regne d’Espanya. Molt resumidament, l’article i el mapa següent recorden que el 1812, arran de la conquesta francesa d’Espanya, els antics comtats catalans carolingis van ser annexionats a l’imperi francès, sota els noms de quatre nous departaments de l’estat gal. Però només durant dos anys.

La Principauté de Catalogne et autres dominations aragonaises vécurent une régression politique après l’union des couronnes d’Aragon et de Castille et l’acte de naissance de l’Etat Espagnol. Le texte traite très brièvement de la guerre de succession à partir de laquelle la couronne d’Aragon cessa d’exister et la Catalogne resta soumise aux lois centralistes du règne d’Espagne. De façon très résumée la carte jointe et cet article rappellent qu’en 1812 à la suite de la conquête française de l’Espagne, les anciens comtés catalans carolingiens furent annexés à l’empire français, mais seulement pendant deux ans.
(En 1812 Napoléon découpe la Catalogne en quatre départements français : MONTSERRAT (Barcelone), LE TER (Gérone), LE SEGRE (Puigcerdá), BOCAS DE L’EBRE (Lérida/Lleida).)

Mapa5w


 

‘La pèrdua de l’autonomia política ha afectat greument l’evolució de la societat catalana, fet que explica per què la recuperació de la sobirania ha estat el principal objectiu del nacionalisme català’, continua l’article. Ja entrat al segle XX, parla de les figures de Macià i Companys com a exemples d’aquest intent de recuperar l’autonomia perduda. Però la victòria de Franco va tornar a posar fi a aquests objectius.

La perte de l’autonomie politique a gravement affecté l’évolution de la société catalane. Ce qui explique pourquoi la récupération de la souveraineté a toujours été le principal objectif du nationalisme catalan. Déjà dés le début du XXème siècle les figures de Macià et de Companys restent des exemples de cette tentative de récupérer l’autonomie perdue. Mais la victoire de Franco a mis à nouveau fin a cet objectif.

Catalonia 2015mw


 

Després de la mort de Franco, la constitució espanyola va ser un intent d’encabir dins l’estat espanyol les nacions catalana, basca i gallega, però l’objectiu fracassà: ‘Per desgràcia, l’estat espanyol no estava preparat per a reconèixer les seves principals minories ètniques com a comunitats nacionals reals.’ Després del 27-S, el 9 de novembre passat el Parlament de Catalunya va aprovar la declaració d’inici del procés cap a la independència per a iniciar ‘de manera sostinguda i pacífica la desconnexió de l’estat espanyol’, segons paraules de Carles Puigdemont. I l’article acaba així: ‘La nova administració catalana sembla que ja ha iniciat el procés de secessió d’Espanya. L’hivern ha arribat… Com continuarà?’

Après la mort de Franco, la nouvelle constitution espagnole fut une tentative de placer au sein de l’état espagnol les nations catalanes, basque et galiciennes, mais l’objectif échoua. Malheureusement l’état espagnol n’était pas préparé pour reconnaître ses principales minorités ethniques en tant que communautés nationales réelles. Après le 27-S (élections du 27 septembre 2015 qui ont vu une majorité absolue pour l’indépendance arriver au parlement catalan) le 9 novembre dernier le parlement de Catalogne a approuvé la déclaration d’initialisation du processus d’indépendance, pour que se fasse « de manière soutenue et pacifique la déconnexion de l’état espagnol » selon les propres paroles de Carles Puigdemont. Et l’article se termine ainsi : « la nouvelle administration catalane semble avoir déjà initié le processus de sécession. L’hiver est arrivé…. Quelle va être la suite ? ».

Mapa7w

http://www.vilaweb.cat/noticies/set-mapes-per-a-entendre-els-motius-historics-de-lindependentisme-catala/

 

Abril / Juny 2.016 – SUPLEMENT – RETALLS D’HISTÒRIA (1933-1953), Març 1951-La vaga dels tramvies de Barcelona. Francesc Panyella i Farreras.

 

Març de 1951 – La vaga dels tramvies de Barcelona

A la primera edició (1980) de la Gran Enciclopèdia Catalana a la pàgina 146 del volum 15, en el mot “vaga” hi podem llegir: “…i la vaga dels tramvies del 1951, primera acció vaguística en massa sota el franquisme”.

Aquesta vaga que feu conèixer Barcelona arreu del món i, en particular al món obrer i progressiu, obria la perspectiva de que era possible defensar els drets dels treballadors, àdhuc en condicions tan repressives com les que es visqueren aquells anys.

El règim del general Franco respongué a les vagues amb una segona ocupació de Catalunya. Els “grisos” ocuparen militarment la ciutat. Per tal d’esclafar a aquells que gosaven rebel·lar-se, les forces repressives practicaren infinitat de detencions.

“Tanto el boicot a los tranvías como la huelga general pueden denominarse “espontáneos”, puesto que no fueron decididos, organizados y dirigidos desde un centro. Sin embargo, es generalmente aceptado que los estudiantes de la Universidad de la Facultad de Medicina y de la Escuela Industrial fueron los primeros impulsores del boicot, para el que se señaló fecha con antelación y se realizaron acciones preparatorias durante varios días, por lo que puede considerarse una acción “organizada” por los estudiantes, que apoyaron “espontáneamente los enlaces sindicales que interrumpen el curso de la reunión de la CNS (Central Nacional Sindicalista) el 6 de marzo, y salen gritando “¡el lunes a la huelga!”. Ellos mismos difunden esta consigna durante la semana y encabezan la huelga el dia 12, que tinene, por tanto, rasgos importantes de “huelga organizada” (Pag. 225 de ‘Gregorio López Raimundo “PRIMERA CLANDESTINIDAD” Segunda parte’. Editorial Antàrtida/Empúries – Barcelona 1995).

        “Reproduïm el text de dos fulls volants. El primer es va posar en circulació per correu a partir del 8 de febrer del 1951. El segon, elaborat pel comitè de vaga, fou repartit durant els dies del boicot.”

“Barceloní:
        “Si ets un bon ciutadà, a partir del dia 1 de març i fins que no s’igualin les tarifes de la Companyia de Tramvies amb les de la capital d’Espanya (0,40 pessetes) segons pots llegir a La Vanguardia del dia 28-1-51 pàg. 3, crònica de Madrid):”
        “Trasllada’t a peu a les teves ocupacions habituals”
        “En el teu propi benefici, i el més ràpidament possible, fes quatre còpies d’aquesta cadena i envia-la a quatre amics diferents.”
        “Si vols ésser un ciutadà d’honor, fes-ne vuit més”.
        “Espanya una? Doncs per a tots igual.”

“Barceloní:
        “Les autoritats han donat a la Companyia de Tramvies tot el seu recolzament. Han col·locat la policia sota el comandament dels explotadors de Barcelona, encarregant-li que reprimeixi amb mà dura la nostra protesta”.
        “Fins aquí podíem arribar!”
        “Ciutadà: prossegueix amb tenacitat el boicot. No pugis al tramvia fins que no hi hagi una rebaixa de tarifes”.
        “Defensa’t! Lluita contra la pròpia policia. A baix els explotadors i els seus protectors!”

Documents de Catalunya -Recull de textos històrics- de Jordi Galofré. Edició en ocasió del Centenari de les Bases de Manresa. Publicada sota la responsabilitat de la Generalitat de Catalunya per Editorial BARCANOVA 1992 (Pàg. 305).

Francesc Panyella i Farreras