Nº 1 / Gener 2.013 – Catalans contra Catalans – Francesc Panyella i Farreras

 

Catalans contra Catalans
Per Francesc Panyella i Farreras
Publicat al nº 20 (juny 2.009) del Cartulari de la Catalunya Comtal

Port de Marsella. Raphael Ponson.

Port de Marsella. Raphael Ponson.


Escut de Catalunya-Aragó.

Escut de Catalunya-Aragó.

Escut de Provença-Catalunya.

Escut de Provença-Catalunya.

En el primer article sobre aquest tema, publicat en el Cartulari del mes de desembre de 2008, reproduíem un arbre genealògic en el qual es podia veure clarament quin era el parentiu existent entre els personatges que regnaven a Provença i els que ho feien a Catalunya i Aragó.

De fet, la reina Violant, reina de Provença; i Ferran d’Antequera, rei de Catalunya i Aragó; eren cosins germans, puix que el pare de la primera era el rei català Joan I el Caçador, germà d’Elionor d’Aragó, mare del segon i, tots dos, néts del gran rei català Pere II el Cerimoniós, mort el 1387. Així doncs en Lluís III d’Anjou, duc de Calàbria, fill de Violant, era cosí d’Alfons el Magnànim de Catalunya i Aragó, fill de Ferran. Com podem veure, aquest grau de parentiu no fou obstacle perquè els dos reis es fessin una guerra despietada.

Sepulcre de Berenguer III, a Ripoll.

Sepulcre de Berenguer III, a Ripoll.

Però cal pensar que la presència catalana era molt important, tant a Provença en general, com a Marsella en particular, a causa dels lligams establerts pel casament de Dolça de Provença amb Berenguer III, cosa que l‘arribada a aquestes terres de molts nobles catalans i altra gent de més modesta condició, que s’hi instal·laren definitivament i que en feren la seva pàtria.

El pare de Dolça de Provença, Gilbert III, Vescomte de Carlat de Gevaudan, casat amb l’hereva del comtat de Provença, Gesberga, era descendent dels comtes catalans. De la mateixa manera que els comtes de Forcalquier i els Sabran ho eren dels comtes d’Urgell; així com els Blacas, Villeneuve i potser els Porcelet d’Arles, que constitueixen una noblesa estrangera, ràpidament assimilada al país i que fan costat a la gent de la terra, com ara la família dels Baus, de Castellane, d’Agoult o els mateixos vescomtes d’Avinyó i Marsella. D’aquesta presència catalana en aquestes contrades n’és un exponent la fundació de Barcelonette, als confins de la Llombardia i de Provença l’any 1233.

Però, com dèiem més amunt, també hi havia gent més modesta, entre la qual hi trobem en Pere de Barreria, hostaler, negociant, armador i propietari d’immobles, ciutadà marsellès i que jugà un paper molt important en la defensa de la ciutat, enfront de les tropes catalano-aragoneses. El seu nom surt a relluir en els processos de traïció que s’intenten contra diferents ciutadans de la vila –i contra ell també-, puix és acusat per la remor pública de connivència amb els atacants pel fet d’ésser català d’origen. En el curs del procés es demostrà tot el contrari.

Consultant les minutes del procés d’en Pere de Barreria, hi trobem elements descriptius del que fou l’atac dels catalano-aragonesos i, sobretot, es posa de relleu la incapacitat del Viguer comandant de la plaça, no ja per rebutjar els atacs, sinó simplement per organitzar la defensa de la vila, puix que les primeres naus catalanes s’havien instal·lat, ja feia dies, a les illes enfront de Marsella, esperant l’arribada de tota l’armada, per tal de concentrar totes les forces en l’atac de la ciutat. Davant d’aquests preparatius, que eren evidència de la futura escomesa, el Viguer i les autoritats de Marsella no prengueren cap disposició per alertar el Parlament d’Ais, ni demanar ajuda a les viles veïnes.

Salteri i Llibre d’Hores d’Alfons el Magnànim, conservat a la British Library. Acabat el 1443. Pag.3 (fol.14v).

Salteri i Llibre d’Hores d’Alfons el Magnànim, conservat a la British Library. Acabat el 1443. Pag.3 (fol.14v).

Això ens porta al matí del día 20 de novembre de 1423. Les naus d’Alfons el Magnànim comencen les maniobres d’encerclament de la ciutat. Mentre unes desembarquen al que més tard seria el que avui coneixem com la platja dels Catalans, les altres ho fan a Arenc, (remarqueu la semblança amb Arenys) tallant la carretera d’Ais. Unes altres prenen peu a les costes del Pharo amb l’intent ben clar d’aïllar els defensors del fort Sant Nicolau, que defensava la part sud de l’entrada del Port, de l’Església de Sant Víctor, veritable fortalesa. Altres arriben fins a l’entrada del Port Vell, del costat del fort Sant Joan, on la nau d’en Bertrand Forbin, que aquest havia fet amarrar a la Torre de la Cadenaavui substituïda pel que és la Torre Quadrada del rei René– defensava aquest costat de l’entrada. En el combat, la nau és afonada, obstruint-ne així la meitat del passatge que anava fins a la pilastra del mig de la passa.

L‘almirall Joan Ramon Folch, comte de Cardona, creu que el fet de deixar l’altra meitat de la passa desguarnida és una estratagema de guerra i aconsella d’esperar l’endemà, puix comença a fer-se fosc, per continuar l’atac. El rei Alfons, que havia desembarcat al Pharo per tal de dirigir les operacions, decideix continuar i emparant-se d’una vella barcassa a fons pla, abandonada per pescadors marsellesos, comença a desembarcar els seus soldats a l’interior mateix del Port. Serà emparant-se en la foscor de la nit que trencaran les cadenes i facilitaran d’aquesta manera l’entrada de naus més importants.

07-SantNicolauSantJoan-w

És en plena batalla i en els llocs de més perill que trobem en Pere de Barreria. Això és confirmat en el curs del procés pel testimoniatge de gent d’alta condició.

Detall del Fort Sant Nicolau.

Detall del Fort Sant Nicolau.

És en Barreria qui condueix les primeres tropes que fan front al desembarcament dels catalano-aragonesos al Pharo. La seva missió consisteix a dificultar la maniobra dels assaltants per prendre Sant Nicolau. En adonar-se de l’acció d’aquests quan prenen la barcassa, entra a la ciutat per tal d’informar el Veguer i demanar reforços. És aquí que aconsella el Veguer, prenent l’exemple d’allò que ha fet en Forbin: perquè aves metier de mettre un navili a la cadena et afondar-lo, d’autremens la vila és perduda”. El Veguer ordena a uns quants cavallers i gent de peu que segueixin a Barreria. És tot sol que retorna a fer costat als seus companys. La situació comença a ésser desesperada. Els catalans han encerclat Sant Nicolau i en comencen l’atac. En Barreria recull les seves forces i les condueix a fer front als que han començat a desembarcar a l’interior del Port. En el curs de la batalla, que en plena vesprada durarà més d’una hora, s’adona que corre perill de fer-se encerclar, puix els monjos i la guarnició de Sant Víctor, en lloc de fer front als assaltants, abandonen el lloc. En veure que no venien els reforços demanats i tement de trobar-se presoner, entra amb les seves tropes dins de la ciutat i corre a donar compte de la situació al Veguer, el qual en un diàleg propi dels grans clàssics li diu:“Que faray ieu, que nengun vod far per mi?”. La resposta d’en Barreria fou tallant: “Mettes man a l’espaza e aquel que non volra ren fayre tuas lo, d’autremens vos perdres aquesta vila e aures la major vergonha que jamais ac home de vostre sanc”.

Fort de Sant Joan.

Fort de Sant Joan.

Després d’aquest altercat, en Barreria se’n va a casa on deixa el seu cavall i cuirassa i pren la ballesta i fa costat a altres cavallers i defensors que es troben batallant a Sant Joan. En el procés més amunt esmentat, hi són el notari Aventuron Rodet i el jurista Arnaud, entre d’altres, que donen fe de la combativitat del nostre hostaler català. Després de l’atac i saqueig, una vegada acabat el procés, foren reconeguts públicament els mèrits de’n Pere de Barreria i ell i la seva família continuaren gaudint de la consideració que s’havien guanyat amb el seu treball. Anys més tard, com a notaris, encara es troben Barreria als registres de la ciutat, fills i néts del nostre hostaler.

Podríem dir que la desorganització de la defensa fou el que facilità la ràpida victòria de les tropes d’Alfons. La gent de la vila i molts combatents preferiren fugir de la ciutat cercant refugi a AubagneAuriol, Roquevaire, etc.

Entrada del Port de Marsella. Joseph Vernet.

Entrada del Port de Marsella. Joseph Vernet.


Abadia de Sant Víctor.

Abadia de Sant Víctor.

Les conseqüències del saqueig foren sens dubte desastroses per a Marsella. I els autors en foren, no solament les tropes catalanes, sinó també els mateixos habitants de la vila i altres vinguts de l’exterior. De fet, el saqueig durà tres o quatre dies, si bé les naus catalanes no salparen en realitat fins el 2 o 3 de desembre. Les autoritats locals i les forces del rei comencen a fer acte de presència cap al 12 de desembre. És a dir, durant més de 10 dies, no hi hagué cap autoritat de fet. En els processos que seguiren, les acusacions afecten nombrosos ciutadans de Marsella i de les rodalies; àdhuc un monjo de Sant Víctor, de nom Gamel, és acusat, junt amb la seva família, d’haver robat una part important del tresor de l’abadia de Sant Víctor.

Escut del Papa Martí V.

Escut del Papa Martí V.

Les destruccions foren importants. Segons consta en els Arxius Departamentals, hi ha una Butlla del Papa Martí V, en la qual es dóna la quantitat de 4.000 cases cremades i destruïdes, sobre un total de 7.000 que comptava la ciutat. La restauració de Marsella fou lenta i accidentada. Durà prop d’un segle. El mes de maig de 1431, de nou les naus catalanes assetgen Marsella. Gràcies als esforços negociadors de la reina Violant, provençals, marsellesos i catalans signaran una treva de quatre anys que permetrà, a poc a poc, el recobrament de les activitats del port i de la vila.

Els acords foren signats a l’abadia de Sant Víctor el 5 de juny de 1431.

Gravat del 1860, de l’interior de l’Abadia de Sant Víctor.

Gravat del 1860, de l’interior de l’Abadia de Sant Víctor.

Un pensament a “Nº 1 / Gener 2.013 – Catalans contra Catalans – Francesc Panyella i Farreras

  1. Pep Pérez Agustina

    Soc un estudiant una mica veterà (61 anys), de quart curs del Grau d’Història a la Universitat de Barcelona.
    Avui he descobert la figura de Francesc Pañella i Farreras.
    Gràcies Francesc, moltes gràcies perquè personas com vosaltres sou el bastió que ha permès que avui estiguem reclamant el que es nostre, la nostre república catalana.
    Amb tot el meu reconeixement.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *