Nº 6 / Juny 2.013 – Europa vigila Wert


 

Europa vigila Wert

La comissària d’Educació demanarà explicacions al ministre
pels atacs a la immersió.

Front comú dels eurodiputats contra la llei del PP
i la interlocutòria del TSJC.

El ministre José Ignacio Wert haurà de respondre a Brussel·les pels seus atacs al model d’immersió lingüística de l’escola catalana. L’eurocomissària d’Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut, Androulla Vassiliou, es va comprometre ahir a demanar-li explicacions, després de la denúncia dels eurodiputats catalans, Ramon Tremosa i Salvador Sedó (CiU) Maria Badia i Raimon Obiols (PSC) Raül Romeva (ICV) i Ana Miranda (BNG, en representació d’ERC) que s’hi van entrevistar plegats per mostrar-li el seu rebuig a la llei orgànica per a la millora de la qualitat de l’educació i a la darrera interlocutòria del TSJC.

Astorada es va quedar l’eurocomissària xipriota en saber que la queixa de només 17 famílies amenaça la immersió lingüística en català, tan elogiada a Brussel·les, i que si un sol alumne ho demana la classe s’haurà de fer en castellà. Vassiliou va rebre els eurodiputats durant prop d’una hora en una sala de reunions de la planta vuitena del Barlaymont, seu de la Comissió Europea, i els va preguntar fins a tres vegades si era cert el que sentia. No li cap al cap i s’ha quedat una mica perplexa, va assegurar la socialista Badia.

Vassiliou no renyarà públicament Wert ni li enviarà cap carta formal de queixa, però si  hi parlarà per la via informal, aprofitant una reunió de ministres europeus d’Educació a Brussel·les. La propera trobada, segons l’agenda del Consell Europeu, estava prevista pel 16 de maig. La lliberal xipriota s’ofereix a parlar directament amb el ministre per conèixer de primera mà la situació i discutir què està passant. Però ho farà discretament, per no irritar una diplomàcia espanyola que en els darrers mesos ha posat la UE en guàrdia contra la consulta independentista.

Mutisme absolut. En altres paraules, cap eurocomissari no es tornarà a trencar la cara en públic per Catalunya: a la darrera en fer-ho, la vicepresidenta luxemburguesa de la Comissió (i Creu de Sant Jordi), Viviane Reding, el ministre espanyol d’Exteriors la va obligar a rectificar per haver admès que cap llei no preveu l’expulsió de la UE d’un estat català. Brussel·les no vol interferir en unes competències d’Ensenyament que corresponen al govern espanyol i els eurodiputats són conscients que Vassiliou no pot sortir ara obertament a defensar l’ensenyament en català, reconeix Badia.

Però alhora li reclamen que pressioni al ministre del PP i no se’n renti les mans. Si ho fa en un tema tan important com aquest, després no es podrà queixar de la desafecció en les eleccions europees, avisa Tremosa. L’eurodiputada convergent també va alertar Vassiliou del precedent molt preocupant que crea a la UE que un sol estudiant pugui fer canviar la llengua de tota la classe i de les distorsions pressupostàries que això pot provocar. L’ecosocialista Romeva es va felicitar que Vassiliou es mostrés receptiva i amb voluntat d’ajudar en la mesura que pugui.

El President, abans. El mateix President Artur Mas va reunir-se aquest dilluns amb Vassiliou, també a Brussel·les. I aquest front comú d‘eurodiputats de tots els grups parlamentaris confirma el seu missatge que el suport al model català d’immersió lingüística és transversal. Els eurodiputats catalans del PP, Alejo Vidal-Quadras i Santiago Fisas, no van participar en l’entrevista, però sí el democristià Salvador Sedó, que forma part del seu mateix grup parlamentari, el Partit Popular Europeu.

La Comissió Europea no només avala el model d’immersió lingüística de l’escola catalana sinó que l’ha elogiat reiteradament i el 2007 l’informe d’un grup d’experts encarregat per Brussel·les fins i tot va proposar estendre’l a altres països de la UE com a bona pràctica. També el comitè d’Educació de l’Eurocambra s’ha mostrat en contra de separar els alumnes castellanoparlants dels catalanoparlants pel risc de fractura social. I l’eurocomissari de Multilingüisme, Leonard Orban, va admetre, després de visitar Barcelona, que els castellanoparlants poden viure-hi amb facilitat perquè els catalans canvien a la seva llengua sense ni tan sols adonar-se’n.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *