Nº 1 / Gener 2.014 – SUPLEMENT – Qüestionari de l’Escola Goya de Terrassa (V).

Qüestionari de l’Escola Goya de Terrassa sobre la vida dels Centres Catalans a l’Exterior (V)

Continuem en aquesta edició per internet del butlletí INFORMACIONS la publicació extractada de les preguntes i respostes al qüestionari que el passat curs 2012-2013, els alumnes de 4t. d’ESO (Ensenyament Secundari Obligatori) de l’Escola Goya de Terrassa van enviar al Cercle Català de Marsella per servir de base a un treball de periodisme escolar, pel que tenen d’interès social i històric.

El conjunt de totes les respostes al qüestionari ha constituït la base per construir la secció “Conegueu el Cercle” de la nostra pàgina web cercle-catala-marsella.flog.cat, on trobareu la informació que segueix i molta més, ampliada i il·lustrada amb documents i altres testimonis gràfics.


Escola Goya: Hi ha bona convivència entre catalans i marsellesos?

Cercle Català de Marsella: Amb els documents i fotografies de l’acte que tingué lloc l’11 de novembre del 2012 responem a aquesta pregunta.

També cal saber que el Cercle Català és invitat a totes les recepcions oficials, ja siguin del Conseil Regional (equivalent a la Generalitat), Conseil Général (equivalent a la Diputació), Ajuntament o Ajuntaments de Barri o de pobles de les rodalies amb els quals tenim relacions. Sovint, en aquestes recepcions ens trobem amb el cónsol de torn de l’estat espanyol. S’estranyen. Ja els hi hem explicat que ells representen una cosa i que nosaltres, sense títols ni retribucions, en representem una altra.

Escola Goya: Hi ha molts socis francesos que els hi agradin els costums catalans?

Cercle Català de Marsella: Si no els hi agradessin les costums catalanes, ja no vindrien al Cercle. Entre nosaltres han descobert una cultura, una història (sovint lligada estretament amb la història de la Provença). Alguns han après a ballar sardanes, d’altres els encanta la truita amb patates o l’escalibat d’albergínia i pebrot o el pà amb tomàquet i pernil.

Escola Goya: Hi ha mitjans de comunicació que utilitzin el català a Marsella?

Cercle Català de Marsella: A les revistes, butlletins i altres medis de comunicació amb llengua occitana, els nostres articles o comunicats són publicats integrament en català. Ja no és el mateix amb els diaris locals. Els nostres comunicats d’activitats o articles els enviem en francès, puix l’objectiu és el d’arribar al més gran nombre possible de lectors.

S’editen en català les aportacions a col·loquis, conferències, etc. de la mateixa manera que s’editen en la llengua d’altres intervinents que ho fan en francès o en occitano/provençal. Per exemple últimament el Conseil Regional ha editat tres llibres amb les actes dels col·loquis que han tingut lloc a Marsella i Avinyó. Les intervencions dels catalans: “El poeta de Marsella. Victor Gelú”, “Mirèia i els seu temps” i “El teatre a l’Edat Mitja al Llenguadoc i a Catalunya”, han estat editades en català.

Escola Goya: En els cursos de català que oferiu vosaltres, noteu que els hi costa poc o molt aprendre el nostre idioma?

Cercle Català de Marsella: Aquí respondria amb una pregunta. En els cursos de matemàtiques, d’història, de geografia i altres matèries que us imparteixen els vostres professors, us costa poc o molt dominar-los?

Caldria dir que aquí tot depèn de l’alumne. N’hi ha que ja tenen una base més o menys sòlida del domini de la llengua. N’hi ha que treballen aferrissadament. N’hi ha que fan l’orni.

Però el més gratificant és que es pot constatar gradualment un millor coneixement de la llengua i un interès creixent per les coses de la nostra terra.

Escola Goya: En general, quina imatge dóna Catalunya fora de les seves fronteres?

Cercle Català de Marsella: Avui, gràcies als mitjans de comunicació, internet i altres, Catalunya està a l’abast de tothom. Hi ha coses que s’expliquen per elles mateixes. Tothom que parla de Gaudi, fa referència a Barcelona i ben entès a Catalunya. El mateix passa amb altres artistes, Dalí, Tàpies, Miró. Els autors catalans comencen a ser coneguts. Existeixen traduccions al francès dels més clàssics: Josep Pla, Mercè Rodoreda, però també s’en troben d’en Baltasar Porcel, Maria Barbal, Lluís Anton Baulenas, Francesc Seres o Maria-Mercè Roca. Els poetes també són molt traduits. L’”Estaca” d’en Lluís Llach, ha estat traduîda a un munt d’altres llengües i, en general, és una cançó de revolta.

En el terreny de l’esport tothom sap qui és el “Barça”. De la mateixa manera que a la televisió es transmeten imatges de les colles castelleres.

I és aquí que entra la nostra missió. La d’arrodonir tot això amb la nostra presència i les nostres activitats.

Cal pensar que la manifestació de l’11 de setembre del 2012 ha estat amplament publicada i comentada, no solament als diris locals, sinó als diaris de caràcter estatal com són “Le Monde”, “Libération”, etc. També ho ha estat a la televisió nacional.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *