Nº 2 / Febrer 2.014 – Sexe i corrupció a l’Edat Mitjana – Enric Pujol.

SEXE I CORRUPCIÓ A L’EDAT MITJANA

Els casos de corrupció i els escàndols sexuals que, des de fa un temps, inunden la premsa diària no són una cosa exclusiva dels nostres temps. El prestigiós historiador Joaquim Miret i Sans (Barcelona 1858 – 1919) ja va publicar, el 1905-1906, un llibre en què recollia diferents episodis d’abusos sexuals de tota mena i d’altres de corrupció política que s’havien produït durant l’Edat mitjana i que afectaven tant a membres de les classes més baixes com a l’aristocràcia i al mateix sobirà. L’obra es titulava “Sempre han tingut bec les oques”, per tal de fer ben evident que hi havia comportaments no gens edificants que no eren pas producte del present sinó que ja es donaven també en els llunyans temps medievals.

L‘autor pretenia demostrar la tesi que, contra la idea mitificada de l’Edat mitjana que la convertia en l’encarnació dels valors cristians, la realitat de l’època ben poc tenia a veure amb aquella visió idealitzada. És més, Miret i Sans afirmava que qualsevol temps passat fou pitjor. I que si bé era veritat que “sempre han tingut bec les oques”, també era cert que “el bec va escurçant-se cada dia”. Vaja, que hi havia hagut una certa evolució que havia minorat l’estat general d’abús sistemàtic que, segons ell, era una constant del període medieval.

L‘obra ha estat reeditada recentment i el divendres passat va ser presentada a Figueres, al Casino Menestral, gràcies a l’Agrupació Cultural Atenea. Aquesta nova versió, que ha anat a càrrec de l’editorial Adesiara, fa que el llibre sigui accessible, per fi, al gran públic. Fins ara només s’havien fet edicions facsímils en les quals es mantenien els fragments en llatí de la primera edició i també es preservava el català arcaïtzants de l’època. Tot ha estat traslladat al català actual per l’escriptora Alba Dedeu, que ha fet una gran feina i que ha fet més llegidor un llibre que, tanmateix, ja era molt interessant i divertit. El tema, per si mateix, ja és prou sucós, però els comentaris que fa l’autor i la selecció dels casos que exposa (a partir d’actes de processos medievals) fan que el lector/a quedi completament “atrapat” pel text.

Aquesta versió actualitzada de l’obra també pretén ser un homenatge a l’autor. No en va Miret i Sans fou un dels medievalistes més destacats de la seva època. Descobrí les “Homilies d’Organyà” (considerat com el text en català més antic), fou membre fundador de l’Institut d’Estudis Catalans, dinamitzador de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i responsable d’un gran nombre d’estudis innovadors sobre el passat medieval, com els que dedicà als jueus o a l’esclavisme (que existí de manera força estesa a l’Europa d’aquella època). Cal dir també que fou un solter empedreït, un gran viatger i un assidu als bordells que deixà constància de les seves aventures en uns dietaris que foren publicats el 2001 per l’Institut d’Estudis Catalans amb el títol de “Cafè i quilombo. Els dietaris de viatge de Joaquim Miret i Sans (1900-1918)”, a cura del filòleg Philip D. Rasico. Fou precisament Rasico qui va dir de Miret que era “un dels erudits més distingits dels cercles intel·lectuals catalans, espanyols i fins i tot europeus del tombant dels segles XIX-XX”.

Enric Pujol

Article enviat per en Pere Grau

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *