Nº 3 / Març 2.014 – SUPLEMENT – Adéu Torregrossa estimada – Maria Bell·lloch i Bell·lloch.

 

Adéu Torregrossa estimada

Adéu, Torregrossa estimada!
Adéu, que en tinc de marxar,
Perquè les tropes franquistes
A les portes estan ja.

Marxo amb molta tristesa
Del meu poble i del meu país.
Marxo per no ser esclava
Del franquisme, l’enemic.

Dies i nits caminant
Per carreteres i muntanyes,
Sempre mirant endavant
Sense oblidar el que darrera deixava.

Cansada i molt agotada,
A la frontera de França arribava.
Pensant que allí trobaria
Bona acollida i alegria.

França, pàtria de la llibertat,
de la igualtat i de la fraternitat
La frontera passava del país
Que tan n’havia sentit parlar.

Desgraciadament, l’acolliment
No fou el que jo m’esperava.
Aparcats en una plaça ens posaren
amb els refugiats que la frontera passaven.

Rodejats de policies estàvem.
Amb espentes i brutalitats.
Allez! Allez! Ens cridaven
I les famílies separaren

Estàvem terroritzats de la brutalitat.
No compreníem els que ens deien.
I uns camions varen arribar
I amb espentes ens hi feren pujar.

Tancada en quadres i camps,
Com un animal em vaig trobar.
Fred i gana durant dies passant
I amb molt poca netedat.

Canviant d’un camp a un altre,
Trenta dos mesos hi vaig passar.
Amb bons i mals moments,
La llibertat vaig poder recuperar

Malgrat tota aquella tragèdia,
La moral vaig sempre guardar.
Perquè estava convençuda
Que un dia al poble podria tornar.

El cap de vint anys d’exili
Finalment vaig tornar
I amb molta alegria
El meu poble vaig retrobar.

Maria Bell·lloch i Bell·lloch

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *