Nº 4 / Abril 2014 – Aire Nou de Bao – Hervé Pi.

 

AireNouDeBao-ww
 
Bao és un municipi de Catalunya Nord, situat a la subcomarca del Riberal a la vora esquerra de la Tet, a una desena de quilòmetres de Perpinyà.

La gent del poble pronuncia Bou, els nord­catalans diuen Bau o Bao, i l’Institut d’Estudis Catalans accentua la o final i escriu Baó. El francesos escriuen Baho.

El poble s’ha transformat en poble dormitori de Perpinyà. D’uns 700 habitants dels anys 1960 ha passat avui a més de 3200.

 
Gestació d’Aire Nou:

A principi dels anys 1990 érem uns quants baotencs de soca-rel i afegits a voler animar la vida del poble amb l’objectiu d’influir sobre la percepció de la llengua catalana i el seu ús.

Vam aprofitar les eleccions cantonals del 1994 per convocar una reunió pública. Els primers mesos de l’any havíem anat a entrevistar els candidats sobre els projectes medi ambientals, econòmics, socials, culturals,… i amb un màxim d’objectivitat vam intentar fer una presentació de cada un dels programes.

Vam convocar la reunió amb cartells redactats en llengua catalana , cosa llavors inhabitual al vilatge i amb tota naturalesa la reunió va tenir lloc també en català.

A final de la reunió el director de l’escola municipal i un professor d’escola baotenc vingueren i nos proposaren de despertar Baho Retro, una associació del poble endormiscada, creada uns anys abans arran de la descoberta d’uns ossos datats de la prehistòria a la garriga del vilatge.

Unes setmanes més tard ressuscitàvem l’entitat amb el nom de Baho Rétro, Bao per demà.

Una entitat que se va dividir un any més tard i va donar vida a Aire Nou de Bao.

 
Naixement d’Aire Nou de Bao:

El 15 d’octubre del 1995 dipositàvem els Estatuts de l’entitat amb l’objectiu de promoure la cultura de Bao i del Riberal destacant la importància de l’ús de la llengua catalana qualificant-la de llengua oficial. Iniciació a la sardana i cursos de català eren les primeres activitats de la nova entitat així com la publicació d’una revista trimestral. Bao com la major part dels pobles de Catalunya Nord no ofereix pas ensenyament de la llengua catalana als més joves, és per aquesta raó que molt ràpidament vam tenir inscripcions de mainatges al curs de català. Ja que no podia ser, ja que no podíem substituir-nos a l’escola impartint classes, vam triar l’opció de crear un taller de teatre destinat als més menuts, una manera divertida de fer viure la llengua pròpia.

Per Sant Joan del 1996 fent el balanç de la primera temporada d’activitats vam constatar que amb 150 socis havíem superat les expectatives però constatàvem l’escassetat de les persones d’uns 15/40 anys. El jovent venia al teatre, la gent més gran a la sardana i als cursos però no atrèiem aquestes generacions.

En Josep Serra, un dels fundadors, va llançar la idea de crear una colla castellera i sense pensar-nos-ho, nos vam adherir a la proposta.

Una proposta que donarà una altra envergadura a Aire Nou.

 
Els castells:

Fins els JJ.OO. de Barcelona, a Catalunya Nord com a la resta dels Països Catalans els castells no eren gaire coneguts. La tradició neix a Valls el segle XIX, però són els JJOO de Barcelona del 1992 que marquen un punt d’inflexió, de menys de 20 agrupacions el món casteller passa amb 4 anys a 60 colles i s’apoderen del territori: neixen colles a Mallorca i Catalunya Nord i al País Valencià neix la Nova Muixeranga d’Algemesí que redinamitza la tradició.

 
Castells a Catalunya Nord

Tornem a Bao, l’estiu del 1996 va servir per a tenir contactes amb diferents colles, a l’octubre els Castellers de l’Albera vingueren al vilatge i aixecaren castells. El novembre iniciàvem els primers assaigs i per Sant Vicenç, Festa Major del poble, descarregàvem el primer pilar de 4 de la colla.

Vam atreure l’atenció de moltes colles, cosa que va permetre fer molts intercanvis.

A Catalunya Nord només la municipalitat de Bao no va entendre el que passava. La conseqüència fou que presentàrem oficialment la colla el 15 de juny del 1997 al poble veí de Toluges.

Per Aire Nou la creació de la colla castellera va significar un canvi rotund. De l’entitat de poble, el nostre radi d’actuacions va estendre’s en un primer temps a tots els racons de Catalunya Nord però també a la resta del Principat.

Amb els castells van aconseguir atreure gent nova, gent de totes les edats i l’activitat se convertia ràpidament en el pal de paller de l’entitat. Paral·lelament als castells vam crear una colla de gralles que nos ha acompanyat i ritmat fidelment.

Avui sem orgullosos d’anunciar que els castells han arribat al Vallespir, al Conflent i a la Universitat de Perpinyà.

 
AireNouDeBao-img2wEls castells han revolucionat Aire Nou.

Els intercanvis castellers, la vinguda de les colles sud-catalanes i la nostra participació a actuacions a les comarques sud-catalanes han tingut la virtut d’obrir portes.

La percepció de la llengua ha canviat, hem associat llengua a lleures i festes.

Els castells i en general les tradicions populars catalanes demanen una participació activa de tothom.

Quan la societat francesa té tendència a transformar les festes en espectacles, els castells transformen els participants en actors, en protagonistes, és per aquesta raó que hem multiplicat les activitats, cada una atreu el seu públic.

AireNouDeBao-img3w

El 1998 naixien Els Sorollosos, la colla de percussions, el 1999 creàvem la primera colla de diables nordcatalana. Els diables havien estat partícips de les processons religioses del segle XVII, d’abans del Tractat dels Pirineus, però han estat víctimes de l’annexió.

Avui a Catalunya Nord protagonitzem d’una vintena d’actes de foc. A partir dels 6 anys tothom pot fer cremar gràcies a la creació de grups de foc per totes les edats: Ball de Banyetes (6-12 anys), Joves Dimonis (12-17 anys), Diables i Bruixes pels 18 anys i més. Aire Nou s’ha enriquit d’un Drac, un element del bestiari festiu i popular català que completa la família dels correfocs.

El 2005 l’atzar nos va fer descobrir que el Ball de Serrallonga era un ball típic nord-català. En Joan Amades havia descobert texts datats del 1804 al 1909, texts de Perpinyà, Palau del Vidre, Bulaternera… texts que nos van servir de base a la recuperació d’aquest ball que s’havia conservat sobretot a les terres tarragonines.

L’any vinent Aire Nou de Bao celebrarà 20 anys, 20 anys al servei de la llengua catalana, 20 anys de festes però també de mobilització a favor de la llengua, de Catalunya Nord i dels Països Catalans.

Hervé Pi

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *