Nº 6 / Juny 2.014 – Tresors del patrimoni de la Catalunya Exterior – La seu del Casal de Catalunya de Buenos Aires

 

Tresors del patrimoni de la Catalunya Exterior

La seu del Casal de Catalunya de Buenos Aires (Argentina)

el-casal-frente-287x481

El Casal de Catalunya de Buenos Aires és una de les entitats més prestigioses i emblemàtiques de la Catalunya Exterior, fundada l’any 1886. L’any 1889 el senyor Lluís Castells i la seva dona, Elisa Uriburu, filla del Ministre de Finances de l’Argentina, van comprar el terreny on es troba l’entitat. Construït l’edifici, el matrimoni Castells el dóna en propietat al Consolat Espanyol que passa a ocupar-ne la part de dalt, juntament amb la Cámara de Comercio Hispano-Argentina i altres serveis diplomàtics, mentre que a la part de baix, per expressa voluntat del matrimoni Castells, l’ocupen a perpetuïtat les dues entitats catalanes de l’argentina, el Centre Català, després denominat Casal de Catalunya i l’Associació Catalana de Socors Mutus Montepío de Montserrat. El 1909 el Casal comprà la parcel·la del costat i aprofitant l’esplendor econòmic de l’època van construir la biblioteca Pompeu Fabra, les cuines, l’escala d’honor, el bar, el restaurant i el pati posterior que comunica amb els camerinos de la magnífica sala de Teatre Margarida Xirgu.

Corria l’any 1927, ja el matrimoni Castells havia mort. Buenos Aires havia fet molts canvis i San Telmo, el barri on es troba l’edifici del Casal de Catalunya, ja no era la part més important de la ciutat de Buenos Aires. El Consolat Espanyol, veient-ho així, va decidir mudar-se cap el nord, però no era fàcil aconseguir vendre la propietat del carrer Chacabuco tenint la planta baixa ocupada per el Casal i el Montepio a perpetuïtat. I varen pensar que era l’oportunitat per fer que l’edifici fos de les dues entitats catalanes, el Montepio no va poder o no va voler fer-ho i va decidir deixar l’edifici del carrer Chacabuco. El Centre va aconseguir un crèdit a 30 anys del Banco Hipotecario Nacional i en aquell mateix any 1927 es va firmar la escriptura mitjançant la qual el Centre Català (després Casal de Catalunya) es convertia en propietari únic de l’edifici.

Anys després, quan la institució va celebrar els primers 50 anys, el Centre va decidir fer la façana nova i donar-li un caire mes català. L’estil neogòtic que encara llueix la seu del Casal, a Chacabuco 863, li dona l’aspecte senyorial que emparenta el gòtic florit amb la decoració modernista de principis de segle dels arquitectes Eugeni Complonch i Julián García Núñez.

La planta baixa te el “hall” d’entrada on hi ha unes vitrines amb els regals rebuts d’altres entitats i premis rebuts, com la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, i els retrats en gran format de tots els Presidents que ha tingut Catalunya fins el moment actual, la biblioteca, “Pompeu Fabra” que te milers de volums, en català i castellà, a disposició de tots els socis i de qui vulgui visitar-la, un restaurant amb un menjador per a 120 comensals, i una Barra amb Cafè-Bar on els socis i visitants poden passar-hi unes agradables estones. El Saló Blanc, gran, formidable, bonic, on si poden fer interessants reunions, la Sala de Reunions per el Consell Directiu, amb el retrat en gran format dels dos pròcers argentins nascuts a Catalunya, Domingo Matheu i Juan Larrea. I la sala d’exposicions i conferencies “Gaudí” i la sala de teatre ”Margarida Xirgu” amb capacitat per a 500 persones (242 a platea) amb una excel·lent dotació tècnica. Al pis superior, l’edifici te la sala de Teatre, ”Àngel Guimerà”, per a 120 espectadors i un conjunt de Sales, que porten el nom de il·lustres personalitats catalanes i on es poden celebrar reunions, àpats, conferencies o exposicions. Hi ha també la ‘Sala Centenari’, exclusiva per a l’ensenyament de sardana i el despatx de la penya barcelonista Nicolau Casaus. A l’arribar al primer pis per l’escala, hi ha un tapís del matrimoni Castells i una imatge de Macià que té darrera una còpia del missatge que va escriure al llibre de honor quan va visitar l’edifici. L’edifici té també dos pisos més amb apartaments de lloguer.

Més informació a: http://www.casal.org.ar/

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *