Nº 8 / Octubre 2.014 – Universitat Catalana d’Estiu – Salvador Alegret.

 

Universitat Catalana d’Estiu (2014)

Un any més, a Prada de Conflent, ha tingut lloc aquesta singular trobada acadèmica amb assistents de tots els països catalans. Aquests dies d’agost, la capital del Conflent ha esdevingut també la capital de la llengua i la cultura de la nostra nació sencera, els Països Catalans. Han estat set dies d’intensa activitat acadèmica: classes, seminaris, tallers, jornades professionals i associatives, debats, homenatges, exposicions i espectacles. Han estat  cinc-centes setanta-set hores d’activitat lectiva continuada, impartida per dos-cents noranta-vuit professors, davant de mil cent trenta-sis alumnes, bé siguin estudiants o assistents a la quinzena de jornades. En total, la universitat ha mobilitzat mil set-centes noranta-set persones.

Aquests dies a Prada hi havia una atmosfera especial. Era d’esperar. El procés cap a la independència que està vivint una part de la nostra nació, el Principat de Catalunya, era causa comuna de reflexió i debat i també de mostres de solidaritat i d’encoratjament per part dels assistents dels altres territoris dels Països Catalans. Preveient això, l’equip rector va plantejar l’edició d’enguany de la XLVI Universitat Catalana d’Estiu sota el lema 1714·1914·2014.

Avui, 2014,  som on som, per un seguit de baules històriques que ens han afaiçonat el nostre futur. No podíem passar per alt, en l’escaiença del tricentenari de la pèrdua de les nostres llibertats nacionals, un moment tan crucial de la nostra història moderna, com el simbolitzat amb el 11 de setembre de 1714. Precisament, el professor Agustí Alcoberro, en l’acte d’obertura dictà una conferència sobre com hem de “repensar històricament” aquell moment històric i quins ensenyaments n’hem d’extreure. Per altra banda, els presidents de les diputacions catalanes, en el centenari de la creació de la Mancomunitat de Catalunya, el 1914, ens feren avinent què va representar aquell embrió d’autogovern, i com la Catalunya contemporània no es pot entendre sense la precursora realització de Prat de la Riba que ens marcà un camí que, amb alts i baixos, ha tingut continuïtat fins avui. Mentre estudiàvem el moment en què Catalunya bastia el seu autogovern,  no podíem passar per alt tampoc en l’edició d’enguany el daltabaix que representà a Europa la Gran Guerra de 1914, on tants compatriotes de Catalunya del Nord hi perderen la vida. No trobarem cap poble d’aquelles contrades, quan hi estiguem passejant, que solemnement no ens ho recordi.

En definitiva, la Universitat Catalana d’Estiu de 2014 ha estat una fidel continuadora de  l’esperit dels seus fundadors, ara fa quaranta-sis anys: una universitat lliure, popular i catalana. És clar, però, amb continguts i eines docents renovats; traient el cap per les xarxes socials; obrint-se al món gràcies a internet (www.uce.cat); aportant el seu coneixement a la xarxa; confegint, difonen i preservant digitalment els continguts acadèmics; reforçant la presència institucional; oferint aixopluc a múltiples reunions professionals i associatives i fent de pal de paller de diverses iniciatives socials i polítiques; és a dir, una universitat indefallentment al servei dels Països Catalans.

Salvador  Alegret i Sanromà
President de la Universitat Catalana d’Estiu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *