Nº 8 / Octubre 2.014 – SUPLEMENT – Retalls d’Història (1933-1953), Agost de 1.938 – Francesc Panyella i Farreras.

 

Retalls d’Història (1933-1953)

Agost de 1.938

En la lluita contra els especuladors de tota mena que s’aprofitaven de les dificultats de trobar queviures per enriquir-se, l’agost de 1938 un grup de policies de l’estat feren un registre al Corral (nom pel qual era coneguda una de les cases benestants del poble). A més de trobar-hi força queviures destinats a ser venuts a preus exorbitants, caigueren -per casualitat- sobre una llibreta en la que estaven anotats tots els valliranencs que, per una raó o altra, havien militat a les files de la Unión Patriótica, organització creada pel tristement celebre dictador Miguel Primo de Rivera.

Els policies, dies després, afectuaren un seguit de detencions. Cal dir que entre la gent que figurava a la llista, no solament hi havia gent de la dreta, sinó que, àdhuc, hi figuraven gent d’esquerra. La mobiltizació dels dirigents d’aquell moment fou immediata. L’alcalde era el noi gran de cal Mussarra, que des d’el seu lloc feu tot el necessari -i més- intercedint pels detinguts. Pel nostre costat, i dic pel nostre costat puix vaig intervenir prop del Comité Comarcal del PSUC, de Sant Feliu, lloc on treballava des del mes de març, el qual actuà ràpidament prop de les autoritats competents, entrevistant-se amb el cap de policia sota les ordres del qual s’havia efectuat el registre. Era un militant del PCE, cosa que facilità el diàleg i l’explicació del significat, -podríem dir-ne històric- de la famosa llibreta de la Unión Patriótica.

Pocs dies després, -menys d’una setmana- un cotxe de línia del garatge Sauret anava a Barcelona a buscar tots els detinguts, que foren posats en llibertat sense altres condicions. La gent els esperava al davant de l’Ajuntament. Entre els detinguts, hi havia en Mateu Badell, patró de la fàbrica de virutes de Can Marsell i que recolzant-se en la situació creada l’octubre del 1934, en que les forces conservadores havien pres el poder a Madrid, havia despatxat de la seva fàbrica a la quasi totalitat dels obrers afiliats al sindicat U.G.T. En Mateu Badell, actuant de portantveu digué, per tal de que tothom el pogués sentir: “que el que havien fet les autoritats de Vallirana en aquells moments, no ho podrien pagar mai i que no ho oblidarien”.

Quatre mesos després, les forces franquistes entraven a Vallirana i començaven les detencions dels homes d’esquerres. No hi hagué cap “personalitat” de les forces de dretes que, almenys per caritat
cristiana, recordés o imités el que havien fet, uns mesos abans, els homes d’esquerra…

Francesc Panyella i Farreras

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *