Nº 2 / Febrer 2.015 – La veritat en l’ortodòxia i/o l’heterodòxia – Jaume Patuel i Puig.

 

LA VERITAT EN L’ORTODÒXIA I/O L’HETERODÒXIA

Tota persona que no pensa igual que la direcció o el pensament oficial és exclosa o silenciada. Els mètodes són diferents segons les èpoques. Abans, a la foguera, sense contemplacions i havent  presidit un munt de suplicis. Més tard cremant els llibres. Per això Freud va poder exclamar quan cremaven els seus llibres i d’altres pensadors durant el nazisme: ”Hem progressat. Abans ens haguéssim cremat, ara cremen els llibres”. I el segle XXI  continua igual.

Efectivament, cal llegir la premsa a fi de veure desqualificacions personals en el mateix partit polític, desconfiances  en les mateixes institucions, pensament polític correcte en contra de pensament equilibrat i madur, prohibicions de publicar certs llibres o d’altres trets directament de les llibreries. Censura de pensament religiosos, o teològic. Ràdio amb ”el dret a l’insult” i una llarga llista que ocuparia en informació més de dues o tres pàgines. No és la meva intenció. Donar un informe de persones desqualificades políticament, religiosament, universitàriament i no diguem en llocs i institucions més petites. Aleshores, la veritat on es troba en l’ortodòxia o heterodòxia?

El diccionari de Coromines diu així:
a) Hetero, primer element de compostos cultes. Ve del grec: altre. Paraula del 1734: el que pensa d’una altra forma: doxa: opinió
b) Orto, primer element de compostos cultes: recte, dret, just. Del segle XVI, doxa: opinió, creença recta.
Ara bé, qui fa el discerniment, qui diu el que és orto o hetero? Fa anys un professor, molt intel·ligent, ens deia com acudit, però amb un grau de veritat: Heretge és aquella persona que té raó abans d’hora. No anava mal encaminat. I així ho demostra la història.

Ho trobem en diversos àmbits o camps. En el camp de la política. Es pot seguir això en els diversos congressos dels diferents partits polítics que ara es fan i es faran. Qui és ortodox o heterodox Rajoy o Aznar? Zapatero o González? Carod-Rovira o Carretero? Mas o…, Llamazares o… A qui li toca interpretar? En el camp psicoanalític, qui n’és d’orto o hetero, Jacques Lacan, psicoanalista  francès expulsat de la IPA (Associació Internacional Psicoanalítica) o la mateixa IPA? O en el camp bíblic, qui interpreta orto o hetero? Catòlics o Protestants? La pregunta és, qui té o és posseïdor de la veritat? Però de quina veritat?

Crec que podem afirmar que la Veritat no és monopoli de cap home, de ningú. Tothom, tota teoria té quelcom de veritat, però no abraça tota la Veritat. Avui en dia,  ja no hi ha fronteres. Internet ha obert totes les portes de comunicació per bé que s’intenta que hi hagi un control.

Els llibres són a l’abast de tothom. Les biblioteques es poden consultar arreu. Un llibre prohibit o censurat és a l’abast de tothom immediatament. Alguna cosa important deu dir. No debades, els llibres bons es buscaven fa uns anys en el índex dels llibres prohibits per la Santa Inquisició o el Sant Ofici. Qui defineix orto i hétero? I parlant d’escrits actuals, qui serà l’ortodox o heterodox, Rouco amb el seu llibre Alto y Claro (que ha fet retirar) o Carlo Martini amb Conversacions nocturnes a Jerusalem, el qual ja s’està traduint a diversos idiomes?.

Un criteri de discerniment, interpretació, aclariment més que doxa o opinió, ha de ser la praxi. En la doxa (opinió) mai acabarem perquè hi haurà moltes formes de contemplar la realitat. Probablement la veritat estigui en una part de l’orto i una altra part en l’hétero. Així ens ho indica també l’experiència històrica.

Però no és suficient dir qui té raó o no, orto o hétero, sinó també  avui dia es demana que cadascú tingui la capacitat de tenir el seu propi pensament, manifestar-lo i mantenir-lo. Això ja “es harina de otro costal”.  Seguir la pròpia consciència, formada i informada, porta haver de dissentir, discrepar, diferenciar-se d’allò institucional “eclesiàsticament o dogmàticament correcte, però antievangèlic”; políticament correcte, però inhumà. En el meu entendre, un criteri per discernir l’orto de l’hétero no és tant la doxa, l’opinió, sinó la praxi. Es a dir, ortopraxi i no heteropraxi.

Efectivament, quin és el respecte a la persona concreta, quin és el respecte a la seva dignitat humana, a la seva pròpia consciencia, a la seva identitat? El gran do de Déu, de la Vida, de la Naturalesa sempre en evolució constant i creixent la raó, no la racionalitat, no s’ha de mutilar, castrar, negar ni prohibir per l’autoritat, de la mena que sigui, quan porta a un gran respecte i profund a la dignitat de l’ésser humà sobre les ortos o heteros, les quals són fruit de ments d’altres éssers humans.

Així ho expressava el cardenal anglès John Henry Newman en una invitació feta per bisbes a fi de brindar pel papa i per la seva autoritat. Recordem que Newman havia passat del protestantisme al catolicisme. Ell va respondre que el faria amb molt de gust, però primer brindaria per la conciència ja que ella està per sobre de tota autoritat i de tota norma exterior. Així recordava que la doctrina de l’església remarca que la conciència és la norma suprema.

Tant els orto com els hetero dogmàtics han de seguir la seva pròpia consciència, però amb un gran respecte a l’altre sense imposar sinó exposar, sense vèncer sinó convèncer de la “seva” veritat, que no és tota la Veritat. I si aquesta veritat ens fa lliures i es fa amb amor, hi haurà diàleg, per tant, creixement de  l’ésser humà en la seva humanitat i dignitat concretes.

Jaume Patuel i Puig

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *