Nº 4 / Abril 2.015 – Exposició LLIBERTAT – Arnau Albert.

 

Exposició LLIBERTAT

La lluita dels catalans pels drets socials i nacionals

La Fundació Josep Irla acaba d’inaugurar a la seu de la UGT l’exposició itinerant «Llibertat! La lluita dels catalans pels drets socials i nacionals». Què pretenem? Mostrar com la identitat col.lectiva catalana és fruit de l’acumulació d’experiències històriques de lluita pels drets individuals i col·lectius.

En aquesta trajectòria històrica, al costat de grans derrotes, hi ha grans victòries, encara que només sigui per la capacitat de resistència i resilència que les nostres classes populars han tingut al llarg del temps. Aquesta capacitat no és aliena a l’assumpció d’onades reiterades d’emigració que aporten a Catalunya ganes de progrés individual i social, i esbotzen l’existència de l’oligarquia -pròpia- fins el segle XVI i subalterna des d’aquell moment.

Aquesta actitud de resistència va des de les lluites antifeudals – en que una part de l’Església esdevingué paraigües protector – fins als nostres dies, passant per la defensa a l’edat mitjana d’un model de monarquia pactada, en què el rei ha de sotmetre’s a la voluntat dels representants estamentals i que permet la creació de la Generalitat; o les revoltes socials triomfants dels remences, sense les quals és difícil entendre l’actitud de defensa del fruit del propi treball i de la llibertat que dóna; o la protorepública que esdevé la Generalitat en els segles XVI i XVII; o la voluntat de recuperar els drets i llibertats perduts el 1714 des de posicions antifranceses o afrancesades en la Guerra del Francès i al llarg de les cinc guerres civils i d’ocupació del segle XIX, on carlins d’una banda i federals i obreristes de l’altra es revolten contra les conseqüències econòmiques i socials del nou sistema de producció, alhora que reivindiquen el retorn dels furs, drets i llibertats d’abans de la Nova Planta.

El segle XX no és una excepció de la lluita dels catalans per conquerir la llibertat. En són una mostra l’obra de la Mancomunitat i de la Generalitat republicana, destinades a accelerar la formació i el progrés social, la prosperitat econòmica i la defensa de nous avenços – dret a vot, divorci, laicitat…I aquesta reivindicació arriba als nostres dies, començant per un antifranquisme que uneix la defensa dels drets democràtics i socials amb el dret a l’autodeterminació. Des de llavors, el desplegament de l’Estatut de 1979 ha anat destinat a la millora social i al progrés dels drets dels ciutadans, i en la mesura que aquests avenços s’han vist aturats -que no eliminats- per les plítiques de l’Estat espanyol, s’ha provocat un ampli moviment social que reivindica un estat nou per construir un país nou. Un país on la correlació de forces de progrés que predomina a Catalunya ens permeti viure en una democràcia social avançada, com algunes de les nòrdiques europees -finalitat mai assolible en el marc d’una Espanya controlada per la casta oligàrquica que impedeix qualsevol canvi en profunditat.

El fil argumentari de l’exposició cada cop es veu més ratificat per la tasca dels historiadors. Aquest és el cas de Josep Fontana amb el llibre La formació d’una identitat o els estudis de l’anyorat Francesc Ferrer i Gironès que sempre parlava de com els catalans mai no han defensat una nació abstracta, sinó els seus drets i llibertats.

Arnau Albert
Secció d’Estudis Polítics de la Fundació Josep Irla.

Article publicat a la revista «esquerra nacional»  (febrer-març 2015)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *