Nº 5 / Maig 2.015 – Josep Miret – Joan Molet.

 

Josep Miret

Josep Miret va estudiar a l’Escola del Treball, on es va forjar el seu ideari progressista que es va concretar en el combat a la dictadura de Primo de Rivera i posteriorment la seva lleialtat a la democràcia i a la República. Va destacar com a jugador de rugbi i es va graduar als 18 anys. El seu germà, Conrad, va néixer a Barcelona el 15 d’abril de 1906. Cal destacar que tenia tres germanes. Juana va ser membre de la FAI i Magdalena, militant del PSUC, tant en la República com en la clandestinitat, durant la dictadura del general Franco.

Durant la Segona República va ingressar a la Unió Socialista de Catalunya i va arribar a ser dirigent de les joventuts del partit. La USC va ser un dels quatre partits fundadors del PSUC el 23 de juliol de 1936.

Josep Miret amb el President Companys

Josep Miret amb el President Companys

L’any 1937, va ser conseller de “Proveïments de Guerra” de la Generalitat, en representació del PSUC, deixant el càrrec per participar en la guerra civil, concretament a les batalles de Belchite, Mitjana, Huesca i Ebre.

Durant la guerra va formar part del Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya i va ser Comissari Polític de la 31 Divisió de l’exèrcit de la República.

Es va exiliar a França amb la seva família i va substituir a Emilio Nadal com a responsable de la resistència espanyola, amb el fals nom de Jean Regnier. Va efectuar un treball important de reorganització i de publicació de premsa clandestina al costat del seu germà, Conrad. Josep Miret va impulsar les primeres cèl·lules del Partit Comunista a la costa atlàntica i altres ciutats de França, instruint a comandos de sabotatge, maneig d’explosius i falsificació de documents.

Detingut a París el 30 de novembre de 1942 a casa dels pares de la seva companya en la Resistència, Lili Brumerhurst, també detinguda, va ser deportat a Mauthausen el 27 d’agost de 1943 amb el nombre de matricula 34.576.

Miret va ser marcat pels nazis com a presoner “Nit i Boira”. Una distinció que l’assenyalava com a persona especialment perillosa per als interessos del Reich, el que el condemnava a desaparèixer sense deixar rastre. Les inicials “NN” que figuraven en el seu expedient el condemnaven al pitjor dels maltractaments i, finalment, a la mort. Els deportats “Nit i Boira” tampoc estaven autoritzats a escriure a les seves famílies ni a rebre cap tipus de correspondència. Però a la fi de 1943 l’organització clandestina dels presoners de Mauthausen era cada dia més poderosa i va dedicar tots els seus esforços a protegir als espanyols “NN”. De fet, Miret va aconseguir fins i tot enviar cartes a la seva família utilitzant el nom d’un altre reclús espanyol. Els “Nit i Boira” eren admirats per la resta dels deportats ja que van portar al camp de concentració l’esperit combatiu de la Resistència i el convenciment que la derrota alemanya es trobava molt propera.

Però el Règim nazi moriria matant i Miret va ser una de les seves últimes víctimes. El lluitador català va ser traslladat a Floridsdorf, un dels molts subcamps de Mauthausen. El 17 de novembre de 1944 va resultar ferit en un bombardeig aliat i, posteriorment, va ser executat per l’SS Hans Bühner.

Documentació de Joan Molet

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *