Nº 6 / Juny 2.015 – SUPLEMENT – Retalls d’Història (1933-1953), Desembre del 1945 – Francesc Panyella i Farreras.

 

Retalls d’Història (1933-1953)

Desembre del 1945

Aquell vespre, en arribar a la caserna nova on hi havia aquarterat el Regiment “Ebro 56” de Tarragona, després de les dues hores que consagrava a donar classes als fills del comandant García Rebull els companys m’esperaven a la porta, tot fent semblant d’esperar l’hora de sopar. Havien detingut en Francesc Cusidó, el caporal que treballava a l’Estat Major i que formava part del grup dirigent de l’organització que havíem muntat poc a poc a la caserna. Aquella mateixa nit ens reunírem. La decisió fou aviat presa, no calia que ens deixéssim agafar. Calia desertar. La majoria dels companys optaren per quedar-se confiant que -potser- en Cusidó no parlaria; altres avançaren la situació de família. Un d’ells era casat, tenia una filla. Altres els pares…, la promesa…

Aquella mateixa nit, junt amb en Josep Ramos, desertàrem de la caserna, sortint tranquil·lament per la porta amb un document que havíem fabricat servint-nos de les nostres entrades a la Plana Major, en el qual era dit que sortíem amb missió especial fins a Port-Bou. Fou a casa d’uns amics de Tarragona, ell militant de la C.N.T. i que vivia amb un nom falç, puix s’havia escapat d’uns dels camps de concentració franquista, en Jaume i la Carme i la seva filla Maria que ens refugiàrem. Des d’allà preparàrem la nostra anada a l’estació. En Jaume ens precedí per tal d’assegurar-se que no hi havia “moros a la costa”. Teníem diners per arribar a Barcelona i un xic més. Passàrem la nit dormint a l’estació del Nord esperant un tren que ens portés a Sabadell, on hi havia els oncles del meu company. Allí ens donaren els diners que ens faltaven. A l’estació de França trucàrem al meu germà anunciant-li que ens veiem “obligats d’agafar les vacances per passar-les on hi havia el meu pare” (a França).

A l’estació de Peralada ens esperava el meu germà. Pels camins de vinya, anàrem a raure a Mollet de Peralada, on fórem acollits a casa la Maria Cota, una pagesa jornalera. Era republicana i no s’ho amagava. Ens havíem fet molt amics, amb ella i els seus dos fills -noi i noia- de l’època en que jo treballava de mosso al mas Conxa de les Costes de Perelada i ella i el seu fill hi venien a fer algun jornal en època de treballs grossos. L’endemà ens acompanyà fins a un pont on ens esperava el noi gran de can Punxa, un pastor de Setcases. Ens acompanyà fins a la cresta de la muntanya. De l’altre costat es veien unes llums. Era Banyuls. Després de caminar tota la nit arribàrem a les primeres cases del poble. Feia vuit hores que caminàvem. Una bona dona ens acollí i ens oferí una tassa de cafè i llet amb torrades. Ens donà un bitllet de 50 francs, d’aquells llargaruts i verds que havien portat els americans. Després ens acompanyà a casa d’una família que eren refugiats del 1939. Eren del PSUC. Havíem reprès els contactes amb el partit. Era el 15 de desembre del 1945. Dos dies abans havíem sortit de Tarragona. El pare d’en Josep Ramos que vivia a Tolosa i el meu pare, que vivia a La Ciotat, prop de Marsella, vingueren a buscar-nos l’endemà. Començava una altra època. Feia 7 anys que no havia vist al meu pare. Quan arribà a la casa on ens havien acollit, ens mirà a tots dos. Havia deixat un marrec amb una mica més de 15 anys i es trobava amb un xicot fornit de 22 anys amb un bigoti espès i negre.

Francesc Panyella i Farreras.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *