Març 2.016 – Entre els caps de la Resistència armada morts per França: El català Conrad Miret i Musté – Charles i Henri Farreny

 

Entre els caps de la Resistència armada morts per França:

El català Conrad Miret i Musté

El 8 de maig marca el 70è aniversari de la Victòria dels Aliats contra l’Alemanya nazi. No oblidem els artesans d’aquesta Victòria caiguts pel camí abans l’aurora: gràcies a ells nosaltres vivim lliures.

Conrad MIRET i MUSTÉ va néixer el 5 d’abril del 1906 a Barcelona. De molt jove milita contra la monarquia espanyola al si de la Unió Socialista Catalana. La República és proclamada el 1931, quan a Alemanya i a Itàlia pugen el nazisme i el feixisme. Pel juliol del 1936, per tal de fer front a l’aixecament militar recolzat per Hitler i Mussolini, els grups socialistes i comunistes de Catalunya es fonen dins el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Militant del PSUC, Conrad MIRET combat als rengles de l’Exèrcit Republicà, finalment com a comandant de batalló, fins a l’ocupació de Catalunya per les tropes franquistes, italianes i alemanyes.

Entra a França a començaments de febrer del 1939. Serà tancat als camps de concentració d’Argelès sur Mer i després al de Saint Cyprien. El juny del 1940, arriba a París, en el moment que els alemanys l’ocupen. Tot seguit es dedica a reunir clandestinament els espanyols refugiats a França, així com els que ja hi vivien abans del 1939, que fossin comunistes, socialistes, anarquistes o d’altres sensibilitats republicanes. Forma part dels que editen des del primer de maig del 1941 el diari «Reconquista de España». El difonen a la Zona Ocupada i a la Zona Lliure preconitzant la constitució d’un «nou Front Popular per conquerir la República a Espanya». A l’entorn d’aquest diari a les dues zones es constitueixen comitès locals de la Unión Nacional Española (UNE).

Els espanyols que creen la UNE pensen que l’alliberament d’Espanya passa pel de França -ells cooperen amb els francesos i també amb els estrangers emigrats o refugiats que els havien ajudat entre el 1936 i 1939 contra la coalició feixista europea i que no accepten l’ocupació alemanya-. Conrad MIRET està en contacte amb responsables del Partit Comunista Francès i de la CGT que, al mateix moment, maig 1941, animen la constitució del Front Nacional (més precisament Front Nacional per la Independència de França), en particular està en relació amb militants de la Main d’œuvre Immigrée (MOI) agrupats amb aquestes sigles al sí de la CGT (per alguns anteriorment al si del PCF) en funció de llurs nacionalitats (italians, romanesos, polonesos, etc.).

Menys d’un any després, la primavera del 1942, el Front Nacional es dotarà d’un cos armat: les Francs-Tireurs et Partisans Français (FTPF), mentre que la UNE haurà posat les bases del 14è Corps de Guérilleros Espagnols en France (Més tard: Groupement des Guérilleros Espagnols, component de les Forces Françaises de l’Intérieur). Però Conrad Miret no va conèixer aquesta primavera del 1942.

ConradMiretMusté1

A finals d’agost del 1941, Conrad MIRET dirigeix els primers grups de combat composats de militants de la MOI – unes quantes desenes d’homes en total– que en ple París ataquen als Alemanys. És detingut el 12 de febrer de 1942, per la policia francesa. Als arxius d’aquesta atribueixen a Conrad MIRET la responsabilitat d’una quarantena d’atemptats, precisament identificats, entre la fi d’agost 1941 i començaments de febrer 1942. Incendis, atemptats amb bombes o pistoles (veure la fotografia presa en la detenció, el 21 de febrer del 1942).

Desprès de dues setmanes d’interrogatoris i tortures, el 26 de febrer del 1942, Conrad MIRET fou entregat a les autoritats alemanyes. Mor l’endemà, 27 de febrer, a la presó parisenca de la Santé.
Per aquest fet no compareix al procés dit de la Maison de la Chimie, que té lloc a començaments d’abril de 1942 a París. Puix el seu nom figurava a l’acta d’acusació. El tribunal alemany va condemnar a mort 25 dels 27 inculpats presents.

Al moment que té lloc el procés, es creen els FTPF i els FTP-MOI succeeixen a la MOI. A París els FTP-MOI són dirigits pel romanès Boris HOLBAN fins l’agost del 1943 i després per l’armeni Missak MANOUCHIAN fins la seva detenció el 17 de novembre del 1943. Missak MANOUCHIAN fou afusellat el 21 de febrer del 1944. Sortosament la seva memòria i la dels seus companys de L’Affiche Rouge, feta cèlebre pel poeta Louis Aragon i Léo Ferré, són honorades des de fa temps.

ConradMiretMusté2

Gràcies a les recerques i gestions de l’Amicale des Anciens Guérilleros Espagnols en France, el maig de 2013 Conrad MIRET i MUSTÉ ha estat declarat oficialment Mort pour la France par l’Office National des Anciens Combattants i el mes de juny del 2014, l’ajuntament de París ha inaugurat una placa d’homenatge al seu sacrifici, fixada a l’exterior de la paret que envolta la presó de La Santé.

Es necessari honorar d’altres herois massa temps desconeguts de la Resistència, tals com José BARÓN CARREÑO, cap dels guerrillers espanyols de la Zona Nord (ex Zona Ocupada), caigut el 19 d’agost de 1944 a dos passos de l’Assemblea Nacional, el primer dia de la insurrecció parisina.

Charles i Henri Farreny
professors jubilats, membres de l’Amicale des anciens guérilleros espagnols en France

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *