Abril / Juny 2.016 – SUPLEMENT – RETALLS D’HISTÒRIA (1933-1953), Març 1951-La vaga dels tramvies de Barcelona. Francesc Panyella i Farreras.

 

Març de 1951 – La vaga dels tramvies de Barcelona

A la primera edició (1980) de la Gran Enciclopèdia Catalana a la pàgina 146 del volum 15, en el mot “vaga” hi podem llegir: “…i la vaga dels tramvies del 1951, primera acció vaguística en massa sota el franquisme”.

Aquesta vaga que feu conèixer Barcelona arreu del món i, en particular al món obrer i progressiu, obria la perspectiva de que era possible defensar els drets dels treballadors, àdhuc en condicions tan repressives com les que es visqueren aquells anys.

El règim del general Franco respongué a les vagues amb una segona ocupació de Catalunya. Els “grisos” ocuparen militarment la ciutat. Per tal d’esclafar a aquells que gosaven rebel·lar-se, les forces repressives practicaren infinitat de detencions.

“Tanto el boicot a los tranvías como la huelga general pueden denominarse “espontáneos”, puesto que no fueron decididos, organizados y dirigidos desde un centro. Sin embargo, es generalmente aceptado que los estudiantes de la Universidad de la Facultad de Medicina y de la Escuela Industrial fueron los primeros impulsores del boicot, para el que se señaló fecha con antelación y se realizaron acciones preparatorias durante varios días, por lo que puede considerarse una acción “organizada” por los estudiantes, que apoyaron “espontáneamente los enlaces sindicales que interrumpen el curso de la reunión de la CNS (Central Nacional Sindicalista) el 6 de marzo, y salen gritando “¡el lunes a la huelga!”. Ellos mismos difunden esta consigna durante la semana y encabezan la huelga el dia 12, que tinene, por tanto, rasgos importantes de “huelga organizada” (Pag. 225 de ‘Gregorio López Raimundo “PRIMERA CLANDESTINIDAD” Segunda parte’. Editorial Antàrtida/Empúries – Barcelona 1995).

        “Reproduïm el text de dos fulls volants. El primer es va posar en circulació per correu a partir del 8 de febrer del 1951. El segon, elaborat pel comitè de vaga, fou repartit durant els dies del boicot.”

“Barceloní:
        “Si ets un bon ciutadà, a partir del dia 1 de març i fins que no s’igualin les tarifes de la Companyia de Tramvies amb les de la capital d’Espanya (0,40 pessetes) segons pots llegir a La Vanguardia del dia 28-1-51 pàg. 3, crònica de Madrid):”
        “Trasllada’t a peu a les teves ocupacions habituals”
        “En el teu propi benefici, i el més ràpidament possible, fes quatre còpies d’aquesta cadena i envia-la a quatre amics diferents.”
        “Si vols ésser un ciutadà d’honor, fes-ne vuit més”.
        “Espanya una? Doncs per a tots igual.”

“Barceloní:
        “Les autoritats han donat a la Companyia de Tramvies tot el seu recolzament. Han col·locat la policia sota el comandament dels explotadors de Barcelona, encarregant-li que reprimeixi amb mà dura la nostra protesta”.
        “Fins aquí podíem arribar!”
        “Ciutadà: prossegueix amb tenacitat el boicot. No pugis al tramvia fins que no hi hagi una rebaixa de tarifes”.
        “Defensa’t! Lluita contra la pròpia policia. A baix els explotadors i els seus protectors!”

Documents de Catalunya -Recull de textos històrics- de Jordi Galofré. Edició en ocasió del Centenari de les Bases de Manresa. Publicada sota la responsabilitat de la Generalitat de Catalunya per Editorial BARCANOVA 1992 (Pàg. 305).

Francesc Panyella i Farreras

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *